Les companyies que actualment tenen concertats serveis sanitaris amb MUFACE han comunicat la seua renúncia a renovar l’actual acord, creant un problema a més d’un milió i mig de persones assegurades de tres mútues públiques (MUFACE, a la qual seguirà MUGEJU i ISFAS) per les dificultats d’absorció d’una sanitat pública infrafinançada, col·lapsada i amb múltiples processos de privatització en moltes CCAA.

No podem viure sotmesos contínuament a aquest xantatge de companyies que tenen el seu objectiu posat en l’obtenció de beneficis, però la solució a aquesta situació s’ha de fer de manera coordinada, negociada i posant les solucions abans d’escometre decisions transcendentals per a milions de persones.

Això significa apostar en aquests moments per defensar la continuïtat de la situació actual dels concerts i per abordar un procés que a mitjà termini done solucions estables en un marc controlat des d’una sanitat pública, de qualitat i prou finançada, on la participació de les empreses privades tinguen siga una participació temporal i subsidiària.

El problema és més ampli del que t’estan dient

El Sindicat porta molts anys advertint dels continus atacs contra la sanitat pública i la falta d’escrúpols i voracitat dels interessos privats que volen traure profit a costa d’una cosa tan necessària i imprescindible com és la nostra salut. La recent amenaça per part de les entitats concertades ASISA, Adeslas i DKV d’abandonar el concert amb MUFACE (al qual seguirà el de MUGEJU i ISFAS) ha generat un profund malestar i incertesa en més d’un milió i mig de funcionaris i funcionàries de tot l’estat. Aquestes empreses argumenten que l’augment de la seua assignació és insuficient i que la cobertura mèdica que s’exigeix és massa gran per a elles. És normal que tot els semble poc i vulguen regatejar amb la cobertura a la salut de les empleades i empleats públics. És un negoci milionari sufragat amb el fruit del nostre treball a través de cotitzacions i impostos i com menys gasten a cuidar la nostra salut, més marge de beneficis obtenen.

Des del Sindicat no ens creiem que aquestes empreses, que reben de mitjana 500 euros per pacient a l’any, estiguen disposades a renunciar a una massa tan important de la seua clientela, que és estable i els assegura centenars de milions d’euros fixos cada any enfront del mercat privat d’assegurances, més inestable i competitiu en el qual també participen. Abandonar MUFACE seria inassumible per a unes empreses que, a diferència de la sanitat pública, no tenen com a principal objectiu la salut dels pacients, com estem veient, sinó obtindre beneficis.

Per què amenacen ASISA, Adeslas i DKV amb deixar als seus clients tirats?

La seua cobdícia econòmica ha generat un escenari de pressió i negociació amb el govern, el qual els havia proposat un augment de la seua assignació del 17% però, al mateix temps, una major qualitat i exigència en la cobertura. Se’ls augmentava l’assignació i se’ls exigia acostar-se un poc més als estàndards de cobertura de la sanitat pública.
I efectivament, el funcionariat adscrit a aquestes entitats privades és ostatge d’aquest sistema i es converteix en moneda de canvi entre aquestes pressions, generant a quasi un milió i mig de persones una incertesa i por que no es mereixen, perquè han complit sempre amb les seues obligacions cotitzant i pagant impostos.
El Sindicat representa els drets i interessos de les persones treballadores i no ens veuran mai de part de les patronals de cap mena, ni dels qui juguen amb els nostres drets, ni de cap partit que ens governe, independentment del seu color, mentre perjudique el funcionariat i a tota la classe treballadora.

Per què es trien entitats sanitàries privades dins de MUFACE? Els atacs contra el nostre dret a la salut i la sanitat pública

Encara que cada vegada és major el percentatge del funcionariat que s’incorpora de nou i tria la sanitat pública, és necessari preguntar-se perquè encara més de la meitat del mateix continua adscrit a aquestes entitats privades per a poder tindre la visió completa del problema. Això té a veure amb les contínues retallades i atacs que ve patint la sanitat pública des de fa ja dècades. La mateixa sanitat pública que ens va salvar en la passada pandèmia de COVID-19, la que ens atén sempre, també quan en les malalties greus se’ns desvia des de la sanitat privada concertada. La mateixa que es la va jugar mentre moltes clíniques privades amb llits hospitalaris romanien tancades.

El deteriorament continuat de la sanitat pública (ja siga consentit o potenciat des de diversos governs), que és més eficaç, més barata i ofereix una cobertura molt major que les que ofereixen les entitats privades, ha servit per a anar espentant a una massa creixent de clients cap als sistemes sanitaris privats, més cars i més deficients. Governs com el de la Comunitat de Madrid o la Junta d’Andalusia, entre altres, no han parat d’espentar activament i a marxes forçades en la direcció de la destrucció de teixit públic, fent augmentar les llistes d’espera, acomiadant per no contractació a milers de treballadores i treballadors sanitaris i concertant amb entitats privades fins a límits absurds. Tot això serveix per a obligar al fet que cada vegada més gent es veja obligada a pagar assegurances privades i passar-se a entitats que, suposadament, comencen a atendre cites més ràpid (encara que després es desembarassen de pacients amb problemes greus als quals deriven de tornada als serveis sanitaris públics, a costa de casos greus que perden un temps preciós). D’aquesta manera, les concertacions de sanitat privada que oferia entre altres serveis MUFACE, han sigut la punta de llança amb la qual consolidar el negoci privat a costa de la nostra salut.

Aquests governs, presents en diverses comunitats autònomes, han forçat les seues actuacions i polítiques públiques per a beneficiar als interessos privats a costa dels interessos de la majoria de les persones. Però encara que sabem que els atacs són greus i anem per molt mal camí, encara el sistema de salut pública continua sent el pilar fonamental, més just i segur per a protegir la nostra salut.

I què passaria si no es renova el concert amb MUFACE?

Hui dia, encara és una hipòtesi poc creïble, ja que els prop d’un milió i mig de funcionàries i funcionaris que estan en aquesta situació i depenien en bona part de ASISA, Adeslas i DKV passarien directament a formar part de la Seguretat Social. De primeres, no és que poguera semblar un drama en el sentit que bona part dels tractaments més greus poden acabar derivant al Sistema Nacional de Salut, que sí que cobreix tot el que pot cobrir-se. No oblidem que aquestes derivacions suposen un procés lent i molt burocratitzat, ocasionant en massa situacions un sofriment i perjudici innecessari per a les i els pacients. Les entitats privades i els governs no semblen molt interessats a fer estudis estadístics d’aquestes derivacions forçades i no hi ha dades públiques que puguen aclarir en quina mesura es produeixen ni l’impacte en la salut de les i els pacients, però considerem que seria una dada molt important per a tindre en compte (encara que tenim la sospita que determinats interessos privats no volen que se sàpia). Per si això fora poc, els cada vegada més generalitzats copagaments que exigeixen les entitats privades per uns certs tractaments o actuacions que no consideren “urgents” o valoren com a “prescindibles”, suposarien un abaratiment de despeses important per al funcionariat adscrit a aquestes entitats. Novament, tampoc hi ha dades de la quantia total sobre aquests copagaments i és molt comprensible que les entitats privades no vulguen tindre en compte tampoc aquestes dades a l’hora de pressionar al govern perquè solte més dels nostres diners.

No obstant això, la irresponsabilitat de l’administració, però també de sindicats presents en els òrgans de MUFACE (paritaris entre l’administració i alguns sindicats) per no atallar la voracitat econòmica de les entitats privades al mateix temps que s’ataca i es redueix progressivament el sistema públic sanitari, podria suposar una sobrecàrrega pràcticament immediata per al sistema públic. El problema creat pels qui toleraven o defensaven aquest model ens ha portat a aquesta situació d’incertesa i pànic en el funcionariat mutualista adscrit a aquestes entitats privades.

Què podem fer i exigir per a eixir d’aquesta situació en el qual ens han ficat el model de concertació privat en MUFACE, ASISA, Adeslas, DKV?

Des del Sindicat proposem:

● Mantindre provisionalment l’actual situació i establir un procediment progressiu i raonable per a finalitzar amb el model de concertació privat de MUFACE sota la condició d’assegurar la cobertura i drets sanitaris adquirits per les persones adscrites a aquest model i al de seguretat social a l’alça dins del sistema públic de salut. Es tracta que tots i totes guanyem i avancem en drets, no de retrocedir.

● Exigir al govern central que realitze amb valentia i responsabilitat les actuacions necessàries perquè d’una manera o una altra, el personal de MUFACE adscrit a entitats privades tinga les seues necessitats sanitàries cobertes.

● Exigir responsabilitat a ASISA, Adeslas i DKV i pressionar perquè deixen de jugar amb la nostra salut, generant incertesa i inseguretat en prop d’un milió i mig de persones afiliades. Valorem que cal pressionar a aquestes companyies i mobilitzar-se contra elles per fer xantatge a la ciutadania i als nostres representants públics en amenaçar amb deixar en situació de desprotecció a funcionàries i funcionaris.

● Revertir les retallades en la Sanitat Pública, reduir dràsticament les llistes d’espera, dotar a tots els centres sanitaris de més personal i, en definitiva, enfortir un Sistema Nacional de Salut capaç de cobrir amb seguretat i eficàcia les necessitats i drets sanitaris del conjunt de la societat. Sobretot, per a protegir la ciutadania dels excessos, inseguretat i ineficàcia que provoquen, com estem veient, els sistemes de sanitat privada.

—No volem que perjudiquen el nostre dret a la salut ni que juguen amb ell.

—No podem posar-nos al servei de la voracitat econòmica de les patronals privades sanitàries, a costa del conjunt del funcionariat.

—No volem ser ostatges i moneda de canvi en les negociacions per afavorir interessos privats amb els nostres impostos i cotitzacions.

—No podem ni volem que aquest problema, del qual no som responsables, servisca perquè es continue atacant a la sanitat pública, perquè és la més justa i eficaç i és la de tots i totes.

—Defensem el nostre dret a una atenció sanitària en condicions però no podem ni volem ser còmplices de l’egoisme i insolidaritat de les patronals de la sanitat privada