Preguntes amb resposta

Preguntes freqüents sobre la regulació de la Jornada continuada.

06 / 11 / 2012 | STEPV jornada escolar jornada continuada
Suposa una disminució de períodes lectius de l’alumnat?

No. Els períodes lectius no disminueixen. L’organització depén de cada centre a partir d’unes normes de l’administració.

L’alumnat, pot acabar més cansat? És contraproduent concentrar els períodes lectius amb un descans reduït?

L’actual model de jornada no està pensat en termes d’alumnat més o menys cansat, ni per a obtindre major rendiment acadèmic, sinó que respon a les necessitats d’una època passada i a l’immobilisme educatiu.
D’acord amb variables com el clima, pot ser més coherent, en termes acadèmics, donar continuïtat als períodes lectius que partir-los per la meitat. No es pot afirmar que l’alumnat estiga més receptiu a les 15 h que a les 12 h.
Concentrar l’activitat lectiva al llarg del matí i deixar les activitats extraescolars per a les vesprades té més coherència acadèmica que l’actual model i permet caminar cap a horaris més humanitzats.

És millor l’actual distribució de períodes lectius?

No. L’actual horari de 9 a 12 h i de 15 a 17 h, regulat per la Conselleria, és rígid i suposa establir una aturada de tres hores entre activitats lectives.
Què fa majoritariàment l’alumnat en aquest temps? Estudiar? Mirar la tele? Es critica el model de jornada continuada perquè pot provocar en l’alumnat ociositat. Tanmateix, en el model tradicional es desaprofita aquest temps i, a partir de les cinc de la vesprada, s’allarga la jornada amb activitats extraescolars que podrien haver-se fet abans.
S’ha reduït o han desaparegut activitats i serveis extraescolars (menjador, transport escolar, presència de les AMPA…) i ha augmentat l’exposició dels xiquets al televisor, ha empitjorat l’alimentació dels xiquets…?
Després de vora vint anys de jornada continuada en molts centres, cap d’aquestes afirmacions és certa, sinó més bé fruit d’un període de desconfiances i de pors que el temps ha demostrat que eren injustificades.

Com cal encarar el debat sobre la jornada en els centres educatius?

El professorat té tot el dret a reivindicar laboralment la jornada continuada -com qualsevol treballador o treballadora de qualsevol sector-. Però els seus efectes influeixen sobre tota la comunitat, especialment sobre l’alumnat. En aquest sentit, cal debatre la proposta en el claustre, però, sobretot, amb els pares i les mares, les administracions locals, l’alumnat i els consells escolars. La modificació de la jornada ha de comptar amb la voluntat majoritària de tots els sectors implicats.

Cal una dotació suplementària de personal docent i no docent?

Els ensenyaments curriculars no necessiten, per efecte de modificació de la jornada, més dotacions. Ara bé, l’ampliació d’actuacions extracurriculars i diversificació de serveis i de l’oferta formativa haurà de disposar de nous efectius.

És requisit l’increment dels pressupostos per part de les administracions públiques ?

És desitjable, però no per l’efecte de la modificació de la jornada. La millora i ampliació de serveis sí comporta inversions més grans seguint el model dels països europeus més avançats per a cobrir les noves demandes que la societat necessita.

Ha de coincidir l’horari del professorat i el de l’alumnat?

Durant els períodes lectius, sí. En la resta de temps no.
Un centre educatiu ha d’estar al servei de l’alumnat, però el centre no està sempre fent activitat lectiva. Quan no hi ha activitat lectiva hi ha altres professionals que s’encarreguen de les tasques que els corresponen: menjador, activitats extraescolars…

Existeix algun estudi rigorós sobre la millora o empitjorament del rendiment acadèmic ?

No, no hi han estudis concloents sobre això. Només n’hi ha de parcials i amb resultats diferents, segons trams d’edat. Siga com siga, cap prova contundent que demostre que la jornada és una variable determinant.

Estan en perill els menjadors?

Canviar de jornada no significa eliminarlos. Els centres han d’oferir el servei, com fins ara.
A més, la jornada continuada possibilita l’ampliació dels serveis que ara troba més dificultats per la rigidesa de l’horari. També servirà per a rendibiltzar més i millor el temps que l’alumnat passa en el centre escolar.
Actualment, qui es queda al menjador està en el centre des de le 9 h fins a les 17 h, i qui no s’hi queda, fa el mateix horari amb una interrupció de dues hores (o tres hores) al migdia, segons l’actual normativa.
Si canviem el model de jornada, i haurà alumnat que acabarà al voltant de les dues de la vesprada perquè no vol menjador, alumnat que acabarà a les tres de la vesprada, perquè vol menjador i no vol activitats extraescolars, i alumnat que acabarà quan acaben les activitats extraescolars.

Cal establir alguna mena de “control de qualitat” sobre les activitats extraescolars?

Les mateixes que ara. La qualitat de les activitats extraescolars o les condicions laborals del personal, no poden estar condicionats pel model de jornada d’un centre. El consell escolar del centre que les autoritza ha de vetlar pel seu desenvolupament.

Perillen les activitats extraescolars de les famílies més humils que no les puguen pagar?


Al contrari, les famílies més humils que ara no poden pagar-se les activitats que es fan a partir de les 5 de la vesprada podran tindre accés a les que es programen.

Afavoreix l’ensenyament privat?

Després de molts anys d’implantació i superats els recels inicials, cada vegada són més els centres privats que s’incorporen a la jornada continuada.

Millora o empitjora l’atenció del professorat a les famílies?

Ara, l’horari d’atenció a les famílies es decideix en cada centre. En el futur, cada comunitat educatica també decidirà.

És perillosa per als pares i les mares que treballen fora de casa? I per a l’acés de les dones al món del treball?

Igual que ara. En quins sectors laborals la jornada acaba a les 4 de la vesprada? Amb la possibilitat d’organitzar activitats per a la vesprada s’amplia la flexibilitat de les famílies per anar a buscar els seus fills i filles al centre. I també per a les dones que treballen.

Pot disminuir el rendiment acadèmic de l’alumnat?

Segons qui ho diga, s’afirma que sí o que no. El ben cert és que no hi ha cap estudi important que done suport a l’afirmació de la disminució. Vint anys d’experiència de molts centres no testimonien aquesta afirmació. Al contrari, els estudis que s’han fet expliquen que la jornada no és una variable significativa en els resultats.

Quines variables ha de considerar?

Un projecte de jornada ha d’explicar l’escola que volem; el currículum; els objectius educatius, les funcions que ha d’acomplir l’escola; quins aspectes nous influeixen hui en l’àmbit i el clima escolar; què passa en l’entorn dels centres escolars; on estan ubicades les escoles i quin ha de ser el seu grau de compromís social; en què consisteix l’educació per a la diversitat; quins recursos necessita el centre per a garantir la seua funció social; quina relació té la didàctica amb la càrrega i l’organització lectiva…
Exactament igual que amb la jornada partida.

Una pregunta sense resposta

Un xiquet està en la seua escola de 9 a 12 i de 3 a 5. Dina a casa a les 13 hores. La germana estudia en l’institut de 8,30 a 14,30 hores. També dina a casa, però dos hores més tard. El pare treballa matí i vesprada i dina fora. La mare dina a casa a les 2, quan torna de la faena, on hi és des de les 7 del matí. Els dies que no treballa al magatzem, també s’alça prompte per endreçar la casa… Amb aquest panorama, quin horari escolar s’acopla millor a aquesta família?