Feliu Ventura. Tot el que hem guanyat perdent

Vicent Xavier Contrí Ribes

Amb set cançons noves, Feliu Ventura n’ha tingut prou per a resituar-se amb majúscules en l’escena de la cançó d’autor. Molts som els qui des de sempre hem reclamat una producció més abundant i regular —cronològicament— del cantautor xativí, atesa la qualitat de les seues composicions. El darrer treball va ser “Amics i referents”, el directe al Teatre Principal de l’any 2022, i ens hem de remuntar a 2019, amb Convocatòria, per a trobar un disc complet amb cançons de noves. Ara, aquest Tot el que hem guanyat perdent (Propaganda pel fet 2026) ix al carrer en un context social agre i convuls, a casa nostra i arreu del món. Per això, la veu de Ventura és necessària, crítica i reflexiva. Sota la producció de Genís Ibáñez ens alegrem de rebre una concepció sonora diferent, amb la incorporació de matisos electrònics i vents, això sí amb la mateixa netedat i lirisme de la veu i els textos del cantautor.

El disc inclou l’excel·lent peça coral amb motiu de la dana “Quan el cel es tornà negre” —amb La Maria; Vicent Torrent; Noèlia, Titana; Miquel Gil, i Pep Gimeno, Botifarra— i s’obri amb el tema que dona títol al treball, “Tot el que hem guanyat guanyar perdent”. Una història que ens aprofita per a interpretar segons quines coses del present; encara que el videoclip que l’acompanya viatge als jocs de la infantesa, com una metàfora vella, repetitiva, de saber perdre o guanyar.

Si passegem pausadament per les cançons, descobrirem la potent i encoratjadora “En guàrdia” —amb ganes de sentir-la en directe i vore que esclata com una carcassa— i l’èxode musical escruixidor de “Me’n vaig”. Els seguidors clàssics de Feliu Ventura gaudiran de “Com un sol segant el cel” i d’“Un intrús en el meu son” i agafaran el testimoni que ens lliura el poeta amb “Tu dona-ho tot (Lloc 7)” per a conduir-nos a un final, instrumentalment llustrós, allà dalt.