Les “Causes del malestar docent en l’ensenyament públic”: un informe que ens impulsa a la mobilització

STEPV ha presentat l’informe “Causes de l’estat del malestar docent en ensenyament públic no universitari”, que forma part d’un estudi més ampli realitzat en el conjunt de l’Estat espanyol per la Confederació d’STEs, de la qual STEPV forma part.
L’enquesta ha servit per a quantificar els factors que més preocupen el professorat, que coincideixen plenament amb les reivindicacions sindicals que han motivat les mobilitzacions durant aquest trimestre: millores salarials, reducció de ràtios i de burocràcia, millores de les plantilles docents i de les infraestructures educatives.

En l’informe, que també s’analitza des de la perspectiva de l’afectació de la salut laboral del professorat, es desglossen les respostes del professorat sobre els aspectes que consideren que dificulten la tasca docent, en el conjunt del País Valencià, però també a Alacant, Castelló i València.
Els diversos factors que degraden la professió s’han agrupat en les següents categories: ofensiva privatitzadora per a seleccionar el millor alumnat; falta de recursos materials i espais; enorme càrrega burocràtica; ràtios i hores lectives excessives; falta de conciliació familiar; clima de treball conflictiu —arribant fins i tot a les agressions verbals i físiques—; pèrdua de poder adquisitiu, entre altres.
Així, destaquem que el professorat valencià —però també en el conjunt de l’Estat—, considera que l’excessiva burocràcia, els salaris insuficients, les ràtios altes, l’increment de les agressions i la conflictivitat a les aules i la manca de suport institucional són els factors que generen un malestar en el desenvolupament de la tasca docent.
Especialment significatives són les respostes de les docents quant a l’increment de la falta de respecte de l’alumnat i les famílies cap al professorat i de la manca de protecció i ajuda de les institucions davant situacions de conflicte i agressions.
En aquest sentit, un 67% de les dones docents ha manifestat la seua preocupació quant a les faltes de respecte, davant un 56% dels homes docents. Respecte a la falta d’ajuda i protecció, és un motiu de preocupació per al 54% de les dones, mentre que només un 39% ho veu com un motiu de preocupació.
Aquestes respostes evidencien que són les dones les que més pateixen aquestes situacions d’agressions i, per tant, les que senten més desprotecció institucional. Per això STEPV va criticar durament que el recent decret de convivència de l’actual govern, que s’ha publicat aquest mateix mes de gener, ha eliminat les referències i les mesures sobre la igualtat entre homes i dones de l’anterior decret del Botànic.
STEPV també ha analitzat les dades de l’informe des de la perspectiva de l’afectació de la salut laboral del professorat i ha exigit millores en la dotació de personal per a atendre i combatre els riscos psicosocials derivats de la situació actual, que van en augment els darrers anys, entre altres mesures.

Les respostes mostren la complexitat més gran del sistema educatiu

La labor d’ensenyar al nostre país enfronta una creixent complexitat a causa de l’augment de la diversitat a les aules. Les estadístiques assenyalen que 1.131.816 estudiants (el 14% del total) presenten necessitats específiques de suport educatiu, dels quals 3,6% (292.897) experimenten dificultats severes. És crucial destacar que l’escola pública assumeix la major part d’aquesta realitat, escolaritzant el 77% d’aquest alumnat i al 80% d’aquell en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.
Malgrat la complexitat de l’entorn, el professorat es troba sota una constant crítica per part de l’Administració i els mitjans de comunicació. L’escassetat de professorat per a cobrir vacants s’ha convertit en una realitat alarmant. Amb el pas dels anys, la degradació de la professió docent ha anat en augment, una pesada càrrega de tasques administratives, moltes de les quals no corresponen a la labor docent han creat la “tempesta perfecta”, que està provocant un abandó inèdit en el sector.
El progrés del sistema educatiu requereix un canvi substancial en el seu finançament. La inversió en educació continua estant per davall de la mitjana de l’OCDE. Perquè l’aposta per l’educació pública siga creïble és necessari un finançament adequat. Aquesta situació s’agreuja al País Valencià, que suma un infrafinançament històric a una política del govern valencià més preocupat per fer oposició al govern central, encara que siga renunciant a la millora del seu finançament. L’educació no pot esperar batalles estèrils.

Un ampli recull de dades

L’enquesta incorpora les respostes de 13.213 persones (1388 de valencianes) del sector de l’ensenyament públic realitzat durant el mes de novembre de 2025 i les dones suposen el 67%, que estan distribuïdes per trams d’edat i sectors educatius que es corresponen amb l’estructura del sistema educatiu. El professorat funcionari de carrera hi representa el 63%.

Les dades de les respostes

A continuació, una exposició de les opinions que més consens han generat sobre els motius del malestar docent.

95,74%: L’asfixiant burocràcia resta temps per a la labor docent.
91,89%: El salari docent no s’ha revaloritzat prou i no és conforme amb la pujada de l’IPC dels últims anys.
91,83%: Les elevades ràtios a l’aula no permeten una atenció adequada a la creixent diversitat de l’alumnat.

Més informació: ESTUDI MALESTAR DOCENT AL PAÍS VALENCIÀ