La invasió dels bàrbars que mai se n’han anat del tot

Clara Esteve

En 1939, Esperança, una jove conservadora del Museu del Prado és interrogada per la desaparició d’un quadre que un coronel vol confiscar. Huitanta anys després, la seua neta, Aurora, busca les seues restes en una de les fosses comunes del franquisme.
La pel·lícula entrellaça dues línies temporals separades per huitanta anys. A través d’aquests relats paral·lels, el film reflexiona sobre el silenci històric, la justícia i el deure de recordar i reparar.
Aquesta oda a la memòria històrica ofereix una rica composició de realitats socials i humanes en la qual ciutadans comuns es veuen atrapats sense remei en una xarxa teixida a partir de la imbricació de foscos interessos econòmics, polítics, de poder local i religiosos. Aquests interessos van soscavar els assoliments i el desenvolupament cultural de l’Espanya de començaments del segle XX, mutilant durant mig segle les llibertats i els avanços aconseguits, amb conseqüències que encara es fan sentir en l’actualitat. Un aspecte especialment interessant del film és com posa el focus en el fet que l’extrema dreta, tant històrica com actual, secunda i és secundada pel gran capital, que busca reproduir el seu poder i que té, per tant, les mans, igual de tacades de sang.
La pel·lícula, rodada en valencià —excepte en els casos on el guió per qüestions òbvies demana el castellà— es pot vore encara en algunes sales de cinema comercial. Vicent Monsonís, el seu director, ha explicat com, gràcies al micromecenatge i a l’interés que la ciutadania va mostrar en el projecte, es van aconseguir quasi 50.000 euros que, juntament amb la complicitat d’alguns exhibidors, han sigut claus per a aconseguir que La invasió dels bàrbars arribe a algunes sales; tot un èxit en el sector.
En moments històrics com l’actual, on es corre el risc que la història siga oblidada, silenciada, blanquejada o falsejada, acudir al cinema a vore aquesta pel·lícula, i especialment en la llengua que està rodada, és un magnífic revulsiu. L’emoció i la reflexió, estan garantides.