Comissió de seguiment de concertada
STEPV planteja una intervenció psicosocial i comunitària en la Salut Mental de l’alumnat

En la reunió de Comissió de Seguiment de la concertada s’ha tractat la proposta de resolució de les UDP basada en el Pla Valencià de Salut Mental i ADICCIONS 2024-27.
Es parla de “pla terapèutic” i es deuria parlar de “pla de suports integrals per a la salut mental”
STEPV en el seu torn de paraula ha manifestat a simple vista una carència en el preàmbul de la mateixa resolució i és que aborda la salut mental, solament, des del punt de vista terapèutic, és a dir, mèdic-PSIQUIÀTRIC. STEPV-Iv, seguint les directrius internacionals més vanguardistes sobre el tema, creiem que es necessària una visió més integral de la salut mental que tinga en compte la visió “comunitària”, és a dir, que relacione a professionals de l’EDUCACIÓ, de la SALUT i també dels SERVEIS SOCIALS.
Hem insistit en aquesta visió parcial i insuficient, on la “salut escolar” es basa solament en “l’acció coordinada dels departaments competents en matèria de sanitat i educació” (paràgraf 2 del preàmbul). Si uns dels ojectius del pla i per ende d’aquesta resolució, és la detecció “precoç”, intervenció inicial i derivació, aquesta resolució peca d’una greu insuficiència i és l’eliminació de l’eqüació dels serveis socials de base, els serveis socials d’atenció primària de les localitats on estan situats els centres educatius.
Es parla de “pla terapèutic” i es deuria parlar de “pla de suports integrals per a la salut mental” que respon molt millor al que se denomina “benestar emocional” de la persona. Tots els ESTÀNDARS internacionals en diversitat funcional o salut mental parlen hui en dia del LLENGUAGE DELS SUPORTS i el model mèdic deu estar complementat pel que es denomina el “model social” en el qual se contemplen aquestes qüestions que nosaltres, la nostra organització, STEPV-Intersindical Valenciana, aportem i que no estan arreplegades ni al preàmbul ni a la resta del document. Per tant hem recordat a la directora general d’inclusió que la mateixa OMS fa un enfocament COMUNITARI, un enfocament totalment absent en esta resolució.
En el punt segon, apartat 2 especifica que l’alumnat destinatari de les UDP només és classificarà d’una manera mèdica i no basant-se en el model dels suports. És a dir, se classifica a l’alumnat només en funció del seu “diagnòstic” sense tindre en compte altres variables. Se parla de “trastorn mental greu” com si aquesta entitat fora alguna cosa definitiva, quan es deuria parlar “d’alumnat amb trastorns PSIQUIÀTRICS que necessiten suports generalitzats, suports intermitents o bé suports concrets”.
Al punt tercer. FINALITATS. apartat 1. El que denomina el text “agents implicats” és parcial i insuficient. L’àmbit de l’assistència “social” que ací defenem no apareix integrat en aquests agents.
A l’apartat 2. La comunicació d’un problema detectat no només deuria ser al departament d’orientació tal i com diu en el text sinó a la comunitat de suports: família, serveis socials, sanitaris. Tots ells, treballant en coordinació tal i com ocorre per exemple, en altre camp però que pot servir d’analogia com és el tema de la “violència de gènere” on tots els agents implicats estan coordinats. Si volem abordar seriosament la salut mental de l’infància o joventut i no només posar pegats devem optar per estos models integrals.
A l’apartat 4 i 5. De nou, se parla de “derivar” als serveis sanitaris un problema que no es només sanitari. Eixe “espai educatiu” del centre del que se parla deuria ser un espai de trobada de tots els agents implicats en la resolució del problema.
Al punt sisè. Allò que se denomina ací “pla terapèutic” està personalitzat en una conseqüència de tot el que venim dient.
L’objectiu de qualsevol intervenció en matèria de salut mental, siga adults o jovens, es realitzar una INTERVENCIÓ INTEGRAL, en la que pot haver un “tractament mèdic” i a la volta, una cosa no lleva l’altra, una “intervenció PSICOSOCIAL”. Si la resolució parla “d’orientar al professorat per a la seua INCLUSIÓ en l’aula”, és el sistema educatiu qui deu acollir i educar a l’alumnat en el trastorn i per tant estarà necessitat dels recursos de l’atenció social primària de base de la seua localitat perquè entenem que un diagnòstic o tractament mèdic no és suficient.
L’alumne tard o prompte ha de tornar a l’aula (encara que no siga la del seu centre ja que ningú vol tindre alumnes amb afectacions mentals greus en les seues aules) i algún educador/a o centre haurà d’abordar el tema integralment. Per tant, la “DETECCIÓ precoç” és un primer pas i si en aquest primer pas no estan implicats tots els agents tal i com diu l’OMS, hem començat ja el camí d’una manera equivocada i l’èxit d’aquestes unitats de detecció no estarà assegurat.
Etiquetat com a
Comentaris
Encara no hi ha comentaris per a aquesta entrada.