Meses de negociació
El Sindicat ha apel·lat en Mesa Sectorial a abordar la salut mental des d’un enfocament comunitari
Per a STEPV s’ha de partir d’una visió integral de la salut mental que tinga present a la comunitat, és a dir, que relacione a diferents professionals de l’educació, de la salut, però també dels serveis socials.

Aquest matí ha tingut lloc una Mesa Sectorial sobre les unitats de detecció precoç en l’àmbit educatiu. El Sindicat rebutja el plantejament del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions i apel·la a un canvi d’enfocament en la intervenció en la salut mental, que partisca des d’una visió integral de la salut mental que tinga present a la comunitat, és a dir, que relacione a diferents professionals de l’educació, de la salut, i també dels serveis socials.
Per a STEPV, l’eliminació en l’equació dels serveis socials d’atenció primària de les localitats on estan els centres educatius és una mancança de primer nivell. Tant és així, que tots els estàndards internacionals en diversitat funcional o salut mental parlen avui en dia, del llenguatge dels suports, on el model mèdic o terapèutic es complementa del model social, de manera que es respon molt millor a això que es denomina “benestar emocional” de la persona.
D’altra banda, també s’ha demanat, entre altres:
- Incloure en el preàmbul el DECRET 95/2023, de 29 de juny, del Consell, pel qual es regulen les unitats educatives terapèutiques/hospitals de dia infantil i adolescent en el sistema educatiu valencià, i es descriga el paper d’aquest recurs i l’engranatge amb les unitats de detecció precoç.
- Incloure en el resolc primer la definició d’unitats de detecció precoç que trobem a la Resolució conjunta de 16 de gener de 2025:
«Tercer. Unitats de detecció precoç en l’àmbit educatiu.
1.Les unitats de detecció precoç es constitueixen com a unitats de professionals sanitaris que complementen i donen suport, des d’una perspectiva interprofessional, a les actuacions que realitzen els centres educatius.»
- Incorporar al llarg del text que els destinataris també són aquells que compleixen amb els indicadors d’alarma d’un problema de salut mental, tal com està en el resolc primer.
- Protocol·litzar –per poder garantir l’interés superior del menor, Llei 26/2018, de 21 desembre– el procediment a implementar quan s’observen problemes de salut mental en menors i no hi ha consentiment informat per part de les famílies.
- En definitiva, trobem a faltar un enfocament multidisciplinari de la salut mental, ja que si volem abordar realment la salut mental de la infància o la joventut, hem d’optar per aquests models integrals.
En el torn obert, el Sindicat ha criticat que s’haja publicat una nova convocatòria del PROA+, incorporant 16 centres nous que no estaven inicialment, però sense permetre presentar-se al programa a la resta de centres que tenien intenció i voluntat de fer-ho. La Conselleria ha contestat que han sigut centres que han mostrat interés al llarg del temps i que plantejar una convocatòria oberta hagués endarrerit la resolució i posterior incorporació del personal docent que correspon d’acord amb el programa i que, aleshores, havien optat per adjudicar així a aquests centres perquè l’altra opció suposava perdre eixa part dels fons. Entenem la situació que s’ha plantejat des de la Direcció General d’Inclusió, però per al Sindicat és una resposta que no justifica la manera en què s’han assignat els recursos, que considerem i hem manifestat com arbitrària i discrecional.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris per a aquesta entrada.