Per un finançament digne i suficient de la Universitat Pública. 

El finançament per a l’Educació ha de ser equivalent, si més no, al destinat pels estats capdavanters de la Unió Europea. El Pla de Finançament dut a terme per la Conselleria de Cultura i Educació en els darrers anys és deficient en tot perquè la universitat, entesa com a servei públic, és incompatible amb els criteris mercantilistes amb què es pretén decidir l’oferta acadèmica i fins i tot l’existència de determinades carreres. El Pla de Finançament, interpretat restrictivament per la Conselleria, ha impedit que es generalitzen les retribucions addicionals contemplades en la LOU a la majoria del personal, des del moment que el Pla no ha permés un finançament addicional que garantira les millores retributives per a tothom.
Per al nou Pla de Finançament, a negociar en 2003 entre la Conselleria i les universitats públiques valencianes, cal la presència sindical per tal de garantir un finançament que complesca les expectatives de retribucions addicionals per a la immensa majoria del professorat i de les inversions i despeses necessàries per augmentar la qualitat del servei públic que prestem. La dotació pressupostària ha de ser l’adequada per al Sistema Educatiu Públic, i l’ augment del seu finançament ha d’arribar fins el 6’5% del PIB. 

Defensa de l’Autonomia Universitària abans i després de la LOU. 

L’STEPV-IV ha estat una de les organitzacions capdavanteres en la defensa de l’autonomia universitària contra la LOU, participant en totes les mobilitzacions al costat d’organitzacions progressistes, acadèmiques i cíviques, així com de la majoria dels òrgans de govern de les universitats públiques del País. Després de la imposició d’aquesta norma contestada i rebutjada per la totalitat dels estaments universitaris i de les forces progressistes de l’Estat, el Sindicat es compromet a impulsar la neutralització dels aspectes més negatius de la Llei que puguen ser-ho a través de l’elaboració dels nous Estatuts. L’STEPV-Iv s’enfrontarà als intents d’acomodació servil observats en diverses actuacions amb ocasió del desplegament de diversos aspectes de la Llei, com ara, la composició de claustres, consells de govern, comissions d’estatuts, etc. 

Compromís amb la societat. 

La docència, el servei educatiu en tots els vessants, i la investigació han d’estar al servei del conjunt de la població, sense sotmetre’s a plantejaments exclusivament d’economia de mercat. La solidaritat, la interculturalitat, la formació humanística i integral / integradora han de ser eixos estructuradors de la Universitat. A més a més, les universitats han d’estar al servei de la defensa de medi ambient i de la pau. Han d’oposar-se a les agressions urbanístiques i mediambientals que pateix especialment el nostre territori: la desertització, la desaparició de les hortes, la sobreexplotació de les costes, les obres faraòniques, la destrucció dels barris històrics, etc.

Per la igualtat de les dones. 

- Participació de les dones en tasques de gestió i coordinació en els llocs de responsabilitat dels diferents nivells de decisió. 
- Adaptabilitat del lloc de treball per a les dones embarassades o en període de lactància, quan les condicions del lloc de treball pogueren influir negativament en la salut de l'embarassada, del fetus o lactant.
- Ampliació del permís de maternitat a 24 setmanes amb el 100% de les retribucions. Creació d'un permís de paternitat de quatre setmanes, acumulable al de maternitat en cas de famílies monoparentals. 
- Utilització d’un llenguatge no sexista i projecció d’una imatge no discriminatòria de la dona. Denúncia de les relacions laborals discriminatòries, l'assetjament sexual i la seua repercussió en la salut. 
- Promoció de models de convivència on es fomente el desenvolupament harmònic de la personalitat i la resolució no violenta de conflictes i la formació de les docents en àmbits tradicionalment masculins, com les anomenades noves tecnologies i les especialitats tècniques.
- Definició d’un perfil professional que no supose en la pràctica cap tipus de jerarquització ni de discriminació segons el sexe.

Retribucions millors i més dignes per al professorat. Recuperació del poder 
adquisitiu perdut. 

- Professorat funcionari. 
El Nou Decret estatal de retribucions del professorat ha d’assumir la recuperació del poder adquisitiu perdut durant els darrers anys (15%). Ha de tendir a acostar les retribucions de les diferents categories. Cal introduir en el Decret la clàusula de revisió salarial automàtica segons l’IPC. Cal, a més, una actualització del component per mèrits docents del complement específic i del de productivitat (quinquennis i sexennis) que hauran de ser homogenis per a totes les categories.

- Retribucions autonòmiques.
El Sindicat és contrari al sistema establert pel Decret de la Generalitat sobre Règim i retribucions del personal docent i investigador contractat laboral i sobre retribucions addicionals del professorat universitari, perquè només beneficia el segment de professorat amb major antiguitat i no generalitza suficientment aquestes retribucions. Per això cal reclamar l’extensió d’aquestes retribucions a la majoria del professorat en funció bàsicament dels mèrits docents i d’investigació. L’exigència mínima hauria de ser d’un tram (docent o investigador) amb una escala progressiva de 2.400 euros anuals (per un o dos trams) fins a 6.000 euros (per a més de sis trams), homologables –ara sí– a aquelles rebudes en d’altres comunitats de l’Estat, fins assolir la quqntitat de 9.000 euros. Aquestes retribucions han d’abastar a tot el professorat a temps complet i, de manera proporcional, al professorat amb dedicació parcial.

- Professorat contractat. 
Les condicions de treball hauran de ser negociades mitjançant conveni col·lectiu amb totes les universitats valencianes, de manera que siguen homogènies per a tots i superen els mínims establerts pel Decret de Professorat contractat de la Generalitat Valenciana. Així mateix, aquest col·lectiu haurà de percebre els mateixos complements autonòmics que el professorat funcionari. 
- Homologació retributiva dels TEUs amb els catedràtics de Secundària.
L’homologació s’ha d’establir pel que fa al component general del component específic, encara pendent malgrat la darrera modificació del Decret de retribucions, que es va quedar notablement curta en la pretesa equiparació.

Repensar els nous plans d’Estudis. 

L’adaptació a les noves directrius europees (Declaració de Bolonya) no pot ser pretext per empitjorar les condicions de treball del PDI, ans al contrari. S’ha de millorar la ràtio d’estudiants/professor, s’han d’incrementar les plantilles, cal redefinir la càrrega lectiva, s’ha de dinamitzar la formació permanent i el reciclatge del professorat, s’ha d’adequar la universitat i el seu personal a les noves tecnologies, s’ha de garantir la formació íntegra científica i humanística dels estudiants, cal assegurar l’oferta de titulacions necessàries independentment de les variants oscil·lacions del mercat.

Per un sistema educatiu integrat. 

La universitat és el nivell superior de l’ensenyament, no només des d’un punt de vista professional i acadèmic, sinó també des de consideracions pedagògiques i didàctiques. En aquest sentit reclamem una major sensibilitat dels estaments universitaris pels nivells no universitaris de l’ensenyament. Els serveis prestats en els nivells no universitaris s’ha de considerar com a mèrits a adduir en els diferents concursos i també cal fer efectiu el reconeixement dels drets econòmics assolits (sexennis, etc.). D’altra banda i recíprocament, en les oposicions a cossos docents no universitaris cal que siguen reconeguts com a mèrits en igualtat de condicions els serveis prestats en la universitat. Tot açò comporta també la possibilitat d’accés normal del professorat d’altres nivells educatius a la docència universitària. Aquesta possibilitat ha d’estar observada i s’han de configurar les vies que ho permeten. L’STEPV-IV, que sempre ha defensat aquesta via d’accés, es compromet a mantindre-la en les noves normatives que es desenvolupen.

Normalització lingüística. 

La utilització del valencià, denominat acadèmicament català —la nostra llengua de cultura, de la nostra cultura nacional—, ha d’abastar no sols l’àmbit de la comunicació quotidiana col·loquial o administrativa sinó també la tasca docent i investigadora i la pròpia producció científica. Front als avenços legals i jurisprudencials que permetien la perfilació i fins i tot l’exigència del requisit lingüístic, el Reial Decret d’”habilitación nacional” sembla que introdueix clàusules que prohibeixen l’exigència del requisit lingüístic i fins i tot la perfilació lingüística de les places de funcionaris. El Sindicat seguirà lluitant per augmentar i equilibrar l’oferta de docència en valencià amb la demanda social, com hem fet fins ara. S’ha de insistir en la creació i contractació de noves places amb perfil lingüístic per poder afrontar aquesta demanda i per reflectir el compromís institucional de les nostres universitats amb la llengua pròpia del País. 

Millora de les condicions del lloc de treball. 

Unes condicions laborals determinades són necessàries per tal de poder treballar amb dignitat. La problemàtica de les infrastructures condiciona l’èxit de les tasques administrativa, docent i investigadora en general, i en particular el de la implantació dels nous estudis i de les característiques de què se’ls vol dotar. Sense mitjans materials i personals és impossible que la universitat puga enllestir satisfactòriament la tasca que la societat li ha encarregat de transmetre els coneixements i de trobar-ne de nous. 
Un dels requisits bàsics per poder oferir un ensenyament de qualitat és la disminució de la ràtio màxima d'estudiants per aula, 75 per a les classes teòriques, 15 per a les classes pràctiques de les ciències experimentals i 35 per la resta. Així mateix, en cas de baixa, s’ha de atendre la càrrega corresponent mitjançant contracte de substitució en tots els casos.
La dotació d’una infrastructura suficient possibilitarà la creació de nous espais i serveis que milloren aquestes condicions, com ara escoles infantils públiques a l’abast dels treballadors i treballadores de la universitat, menjadors, biblioteques, instal·lacions esportives i d’esbarjo, etc. Així mateix caldrà dinamitzar la comissió de Salut laboral i higiene, per tal que vetlle per la salubritat i seguretat en els llocs de treball. Només així es podran oferir els serveis de qualitat que la societat mereix i reclama.
La millora de la qualitat s’ha d’estendre a la possibilitat real d’ampliar mètodes i línies d’investigació en altres universitats del nostre àmbit cultural, de l’Estat espanyol o de l’estranger, de gaudir d’anys sabàtics retribuïts, etc.

Control sobre la qualitat dels serveis. 

La Universitat és un servei de la societat i per a la societat, tant pel que fa al seu finançament com pel que fa al control que sobre la seua tasca s'exerceix. Així doncs, com a organització partidària d'una Universitat Pública, l’STEPV-IV no pot ni vol negar que la societat —que manté aquest model i a la qual han de servir els treballadors i treballadores—, realitze un control sobre la qualitat que oferta. Aquest control no pot ser merament formal, sinó una avaluació efectiva que aprofondisca en la multiplicitat de factors —estructurals, formatius, del propi sistema educatiu, actitudinals, de finançament...— que determinen la qualitat i els resultats quantificats del servei.
En aquest sentit, l’avaluació de la docència no pot estar basada només en un qüestionari a manera d’enquesta que ha de respondre l’estudiantat sobre preguntes molt subjectives o que pressuposen uns coneixements tècnics que encara no té. Aquesta avaluació, per tant, ha d’obeir a paràmetres de major complexitat que vagen més enllà de la pura enquesta.

Estabilitat i promoció del professorat. 

La LOU determina un canvi dràstic en les expectatives de carrera docent i de promoció del professorat. Atenent-nos a les transitòries de la LOU i al recentment publicat Decret d’Habilitacions, mantenim els següents criteris pel que fa al professorat contractat segons l’antiga LRU:

- Personal contractat. 
Tot el personal contractat ha de poder elegir la via de promoció i estabilitat que millor s’adiga als seus interessos. L’actual professorat contractat i els investigadors vinculats contractualment a les universitats han de gaudir de dret preferent per accedir a figures de promoció o estables, com ara ajudant doctor, col·laborador i professor contractat doctor.

- Professorat associat. 
El professorat associat amb plaça estructural podrà mantenir-se en la seua situació administrativa fins esgotar els quatre anys de pròrroga possible. Eventualment, aquest professorat podrà optar, si no és doctor, a una plaça de professor col·laborador durant l’any 2003 (contracte que té una duració de dos anys) o, si és doctor, a una plaça de professor contractat doctor o definir-se per la via funcionarial.

- Professorat ajudant. 
Quant als ajudants, a banda de poder esgotar els seus contractes i les renovacions corresponents segons la LRU, cas d’esgotar el seu contracte en 2002 sense ser doctors, hauran de poder obtindre el contracte de professor col·laborador. Cas de ser doctors, podran optar a una plaça de professor contractat doctor o definir-se per la via funcionarial. Pel que fa a la carrera docent que determina la LOU, fóra desitjable que els ajudants contractats per les Universitats tingueren una via de retorn a la universitat on es van formar després de desvincular-se’n. A partir de la figura d’ajudant doctor es podrà establir una doble via opcional de professor contractat doctor o de funcionari. A les àrees establertes pel govern es podrà optar a la figura de professor col·laborador. La carrera docent ha de garantir estabilitat a tot el personal siga per la via contractual (professor col·laborador o contractat doctor) o funcionarial.

- Professorat associat a temps parcial. 
El professorat associat a temps parcial amb places estructurals podrà romandre en els actuals contractes (els quatre anys de la pròrroga i des de la seua conversió a associat de la LOU), continuant prestant els serveis corresponents a la seua aportació des de l'activitat professional que desenvolupe. En cas que ho sol·licite i complisca determinats requisits d’arrelament docent i investigador a la universitat propugnarem el dret a una promoció a les figures estables contractuals i funcionarials.

- Titulars d’Escola Universitària (TEU). 
Cal que es promulgue una norma complementària a la LOU per tal que els TEUs que assoliren el títol de doctors foren promoguts automàticament a TU.

- Becaris i investigadors. 
S’ha possibilitar que els becaris FPI i afins, i els investigadors vinculats a la universitat, tinguen l’oportunitat de continuar vinculats amb contractes laborals estables.

Dedicació docent i investigadora del professorat. 

- Tot el professorat ha de gaudir d’un tracte igualitari en l’assignació de càrrega lectiva i en la consecució dels mitjans que li permeten d’investigar.
- S’ha d’acabar amb els intents de crear diversos tipus de dedicació que justifiquen que uns carreguen amb una excessiva tasca docent mentre altres gaudeixen d’un tracte més favorable, sota el pretext d’una dedicació investigadora preferent. 
- Manteniment d’estudis de tercer cicle en totes les llicenciatures i còmput dels crèdits com a càrrega lectiva en el POD.
- Tendència a rebaixar la càrrega lectiva del professorat —una de les més altes d’Europa— i afavorir una major dedicació a la formació i a la investigació.
- Normalització de la fórmula de l'any sabàtic.

Coordinació entre les universitats del País Valencià. 

Cal coordinar a tots els nivells les universitats de l’àrea cultural i lingüística (Institut interuniversitari Lluís Vives) i les de la resta de l’Estat espanyol. La participació conjunta de les universitats en projectes que abasten tot el País Valencià, a més d’una funció integradora, contribuirà a trobar solucions per alguns problemes. Cal, així mateix, plantejar-se i debatre primer al si de les universitats la qüestió del mapa de titulacions; la solució no ha de venir de l’enfrontament entre elles per fer-se amb el major nombre possible de titulacions, sinó de l’acceptació de les peculiaritats i condicionants (fins i tot històrics), a més de les exigències socials i la oportunitat, criteris tots ells que els centres universitaris no han de desatendre.