Raons en contra

STEPV troba moltes objeccions a la manera com la Conselleria planteja la reforma de l'FP i les conseqüències que pot tindre en les condicions del professorat dels cicles formatius.

14 / 09 / 2013 | STEPV
Privatització encoberta i desmantellament de la Formació Professional
S’obri les portes al desmantellament de l’FP pública, ja que en un local amb taules i pissarra ja és podrà cobrir aquest 33% d’ensenyament teòric, i la part pràctica tota amb l’empresa.
Gran dispersió i divergència entre les empreses participants
La major part de les famílies professionals treballen en empreses molt dispars quant a mitjans i tipus de producció, tot dins de la mateixa activitat industrial o comercial.
Gran dispersió i divergència entre entre els aprenentatges adquirits
Del punt anterior podem deduir que depén de l’empresa on vaja l’alumne, tindrem unes especialitzacions, i això farà que les capacitats professionals de l’alumnat siguen molt diferents amb la mateixa titulació.
Decvaluació de les titulacions
Les capacitacions adquirides per l’alumnat seran molt dispars i moltes vegades insuficients, fet que devaluarà molt el fet de tindre un títol d’FP de la modalitat de dual.
Xantatge en l’aplicació dels mòduls
Els centres i departaments estaran obligats a aplicar l’FP dual sota amenaça de pèrdua del cicle ordinari.
Pressió i competència entre centres
Hi haurà una gran competència a l’hora de buscar empreses que contracten per a l’FP dual.
Gran càrrega de faena del professorat
El professorat dels mòduls haurà de fer les programacions personalitzades per a empreses i alumnes, a més d’avaluar de manera diferent alumnat i empresa.
Teixit empresarial i pimes
El teixit empresarial molt majoritari tant al País Valencià com a l’Estat espanyol està compost per pimes, amb la dificultat de trobar gent preparada per a ensenyar les matèries que componen el currículum dels mòduls professionals. A més, que aquestes empreses de pocs de treballadors puguen dedicar temps a l’aprenentatge de l’alumne.
Alumnat inicial poc preparat
A partir de 3 mesos, l’alumnat ja pot anar a l’empresa. Pensem que és molt poc de temps per a anar a una empresa amb uns coneixements mínims per a iniciar-se en un treball especialitzat.
Gran despesa de diners públics
La experiència de l’FP dual, per exemple, a Madrid, indica que les empreses han obtingut ajudes i subvencions per la contractació de l’FP dual, cosa que ens confirma que ens costa molts més diners públics que l’FP ordinària.
Èxit de l’FP avtual
Les dades d’ocupació de l’alumnat d’FP, que ha estat entre el 60 i el 80% d’ocupació fa pocs anys, ens indica que era un model que funcionava i que s’ha de millorar, però no aquest canvi de model tant radical.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

{related_entries id="noticia_relacionada"}

Raons en contra

{/related_entries}