La privatització de l’FP

Un dels reptes educatius amb què ens enfrontem és la certesa que les persones que ara estan en les nostres escoles hauran de desenvolupar una vida professional en activitats que, ara mateix, encara no existeixen. A més, és probable també que, al llarg de la seua vida laboral, hagen de canviar diverses vegades de lloc de treball, cada vegada amb noves exigències quant a competències i habilitats.
L’informe Delors de 1996 ja aconsellava resoldre aquesta tensió entre el llarg i el curt termini amb una aposta per una educació que forme persones capaces d’adaptar-se als canvis en els sistemes productius.
Una reforma de l’FP hauria d’anar dirigida, doncs, a dotar d’habilitats i competències molt flexibles i que s’orientaren cap a una educació per a tota la vida,. Tanmateix, el projecte d’FP dual de la Conselleria d’Educació pareix haver triat l’opció contrària. Perquè una formació dual és una formació molt lligada a les necessitats puntuals d’una empresa, i als seus processos i maneres de fer particulars.
Contràriament al signe dels temps, l’FP dual pot dur a uns “atzucacs formatius” un alumnat que s’especialitze en les maneres úniques de fer d’una determinada empresa, però que difícilment podrà traslladar als diferents llocs de treball que haja d’ocupar en el futur. Aquesta situació és encara més greu en una economia productiva que, com la valenciana, es basa en un tramat heterogeni de petites i mitjanes empreses, i en el sector serveis. El sistema d’FP dual alemany, en què es vol inspirar l’FP dual valenciana, respon a un rerefons econòmic molt diferent del valencià. L’economia alemanya i, per tant, el seu sistema de formació, es basa en una poderosa indústria organitzada entorn de grans empreses del sector secundari.
El carácter educatiu de l’FP
Amb l’FP dual es consuma la pèrdua del caràcter educatiu de l’FP i la prioritat del sistema d’educar una ciutadania plena i poderosa se supedita a la necessitat de mà d’obra especialitzada.
A més, suposa la desregulació de l’oferta formativa, ja que depén d’aquelles places de què disposen les empreses. A més, si l’oferta de llocs és insuficient, com sembla, implicarà un segregació entre aquell alumnat que puga accedir a unes atractives pràctiques remunerades, enfront d’una formació en els centres educatius sense beques o contractes de pràctiques.
L’FP dual tindrà fortes implicacions per a l’organització i funcionament dels centres educatius, que hauran de transformar la seua oferta per a competir amb els centres privats que proliferaran a partir de les facilitats que articula el decret.
El decret obri un nínxol d’oportunitats de negoci als centres i empreses educatives privades, que ja no hauran de comptar amb les instal·lacions adequades a la part pràctica dels mòduls. Els convenis amb empreses els permetran externalitzar aquesta part essencial de la formació, sense haver d’invertir en instal·lacions ni personal, i en tindran prou amb unes aules per a impartir els continguts teòrics dels mòduls. Així, entraran en competència directa amb els centres educatius públics, que es trobaran en una situació de desavantatge inicial.
A més, serà impossible fer una planificació a mitjà o curt termini dels ensenyaments en la mesura que dependran dels fluxos canviants del mercat de treball.
Les garanties que ofereix la formació reglada quant a l’adequada formació del professorat i la disponibilitat d’instal·lacions desapareixen, per dependre de les necessitats peremptòries de les empreses.
La figura de nova creació de l’instructor, la persona que ha de coordinar en el centre de treball els ensenyaments que programe el centre educatiu, desperta no pocs dubtes. Enfront de la figura del meister de l’FP dual alemanya, que ha d’acumular uns estudis equivalents als que ha d’impartir, més una trajectòria en el desenvolupament professional i, finalment, un curs especial que li atorgue la “mestria”, l’instructor de la llei valenciana en té prou amb el grau de formació equivalent, o una experiència de tres anys en un lloc de treball relacionat. El decret no garanteix que haja de reunir les exigències formatives necessàries i anuncia que en un desenvolupament reglamentari posterior s’establiran les condicions addicionals que haurà de reunir.