Conciliació i jornada escolar

La jornada de treball ha sofrit al llarg del temps una gran transformació. Dels ritmes i l’organització del temps marcats pels treballs agrícoles ha passat a tindre una gran diversitat. És l’hora de plantejar-se que als nous temps corresponen altres maneres d’organitzar la jornada escolar, per donar respostes a les noves situacions. Una variable que intervé en la determinació dels temps és la derivada de la conciliació, la cura i l’educació dels membres d’una família. La conciliació dels horaris escolars, laborals i familiars sobrepassa les competències de l’escola i, per tant, afecta les administracions, les famílies i la comunitat educativa, a més dels àmbits laborals.

06 / 11 / 2012 | STEPV jornada continuada

La racionalització dels horaris de les activitats laborals o socials, la creació de serveis de suport a les famílies, l’avanç en la igualtat de gèneres pel que fa a la distribució de les tasques familiars, la flexibilització dels horaris de treball —especialment quan es tenen fills en edat escolar—, la creació de marcs laborals que possibiliten dedicacions a temps parcial dels membres de la família, l’allargament dels permisos de maternitat o paternitat, etc., són mesures que caldrà afavorir a partir d’ara. En definitiva, governs, famílies, empreses i escoles han d’assumir les seues responsabilitats i, sobretot les administracions han d’actuar amb visió de futur per a fomentar polítiques socials que permeten a les famílies la cura i l’educació dels seus fills.
En els darrers anys, han canviat els condicionants socials i familiars, s’han ampliat els equipaments escolars, els serveis extraescolars i complementaris i, en general, les millores en l’àmbit escolar. Però conciliar que els horaris dels centres escolars, les famílies i el treball sembla molt difícil sense un esforç col·lectiu i compartit des de distints sectors de la societat.
Les activitats i els serveis fan la funció d’ajuda a la conciliació dels horaris familiars i els escolars, alhora que són un complement educatiu no formal per a l’alumnat que les realitza o en gaudeix. Però de vegades poden arribar a provocar situacions no desitjables quan el nombre total d’hores de permanència en el centre és excessiu. Massa sovint hi ha alumnes que passen a l’escola 9 o 10 hores, més que l’equivalent a la jornada laboral d’una persona adulta. És molt preocupant que aquesta situació acabe sent habitual en els nostres centres. És, per tant, responsabilitat de la família, l’escola i l’administració vetlar perquè això no passe.
Hem de repensar la funció de l’escola, el professorat, la responsabilitat dels pares i les mares i la coordinació de les administracions. I possiblement aquest replantejament suposarà la creació de nous espais educatius i la presència d’altres professionals en el marc de l’escola. En definitiva, cal pensar a fons sobre una pila de coses que comportaran abordar un debat profund i llarg que ara iniciem.
A llarg termini, l’objectiu és assolir un canvi social de gran abast, que permeta avançar cap a la conciliació dels horaris escolars, laborals i familiars. El canvi, resulta obvi dir-ho, requereix uns compromisos polítics a l’altura d’aquest repte.
Al País Valencià fa temps que, sobretot entre el professorat, es comença a demanar una revisió del model de jornada escolar i, conseqüentment, actualitzar la normativa per fer possible que cada comunitat educativa puga organitzar-la i adequar-la a les seues necessitats. En aquest sentit apostem per accedir a una nova cultura de valoració del temps lliure que facilite la dedicació a la vida personal i familiar, i ens permeta alliberar-nos d’un model únic que fa anys que ha perdut vigència.