En cada centre educatiu hi haurà una mesa electoral. Sí, a Madrid

El company Joan Blanco explica que hem d’aconseguir una alta participació el 4 de desembre per fer front a les polítiques cada vegada més restrictives de la Conselleria.

I al País Valencià? No, ací no. Per què? Perquè els mateixos sindicats que a Madrid considerem imprescindible una mesa de votació en cada centre per a fomentar la participació, al País Valencià considerem que es tracta d'una mesura que "carece de base legal y vulnera el derecho al voto secreto" i, fins i tot, "el derecho a la intimidad en el voto de los docentes".

Des de les primeres eleccions (1987) la participació havia anat baixant en tot l’estat. Ens alguns casos, com a Madrid i Barcelona, s’havia reduït per sota del 40%. Així, en les eleccions de 2010, els sindicats madrilenys van modificar el sistema de votació establint una urna per centre i evitant els llargs desplaçaments. Així, van recuperar quasi 20 punts de participació, arribant al 58%. Barcelona es va quedar amb un 34% i la mitjana de l’estat en un 52%.

Al País Valencià la participació no havia baixat mai del 60%, arribant al 68% en 2010, però davant els continus intents de deslegitimació del paper sindical per part de Conselleria, els sindicats van estar d’acord en donar facilitats a la participació, establint una urna per centre de treball. Per unanimitat van declarar que la mesura tenia “...com a objectiu garantir la participació més àmplia possible”.

Ara, alguns sindicats valoren que votar en cada centre “vulnera el dret al vot secret”.

I a Madrid? A Madrid, no.

Una explicació poc convincent, no?

Clar que si s’explica que els sindicats majoritaris a Madrid són minoritaris a València, potser entendrem la clau de la diferència. Pensen que una alta participació beneficiaria al sindicat majoritari i, per tant, això no interessa. Clar i en botella.

Es tracta d’una miopia inexplicable en parlar de sindicats que disposen de la força que els atorga el professorat. Una alta participació beneficia a tots per igual, ja que cadascú té distribuides les simpaties d’una part del professorat, però també els beneficia en el seu conjunt, afavorint la sindicalització del sector.

Fa quatre anys, la participació final, al voltant del 70%, i una de les més altes de l’estat, va demostrar la validesa dels arguments, dotant els sindicats de la legitimitat necessària per encarar les relacions amb una Conselleria que no ha parat d’intentar desligitimar els sindicats, prenint mesures antisindicals per reduir la seua capacitat d’actuació.

Ja veurem quina és la participació el 4 de desembre i a qui beneficia, però una cosa està clara: obligar el professorat a desplaçar-se (en alguns casos més de trenta quilómetres) no és una mesura molt participativa. I més si no es regula el procediment per a poder participar i es deixa tota la responsabilitat a unes direccions de centres, angoixades per les retallades i la manca de professorat en els centres.

Hem perdut una oportunitat de disposar d’una mesura imaginativa, contundent i, sobretot, sense descomptes, per plantar cara a una Conselleria que busca facilitats per aplicar polítiques més restrictives. 

El 4 de desembre són les eleccions sindicals i ens hem d’esforçar perquè la participació del professorat siga major que en convocatòries anteriors. Això confirmarà el valor de la representativitat sindical.

Fins a 2010, la pràctica totalitat de centres de secundària tenien mesa electoral pròpia. Era el professorat d’infantil i primària el que s’havia de desplaçar majoritàriament i el que s’haurà de desplaçar ara.

Hem de fer un esforç i respondre amb contundència. Quan major siga la representativitat sindical menor serà la capacitat de l’administració d’ignorar la voluntat de treballadors i treballadores de l’ensenyament. I això ens beneficia a totes i a tots.