Veritats i mentides sobre l’arranjament escolar en concertada al llarg dels últims anys

Els anteriors processos d’arranjament escolar en concertada tingueren lloc, el primer amb l’aplicació de la LODE, en què es van veure afectats fonamentalment centres sense la classificació definitiva i amb poca matrícula (bàsicament centres situats en plantes baixes).

El segon procés, amb l’aplicació de la LOGSE, va afectar fonamentalment els centres que encara existien amb classificació de definitiva i centres que no pogueren adaptar-se a la nova llei. Hui, trenta anys després, encara queden centres amb classificació provisional.
Aquests dos processos de crisi en el sector van ser pal·liats pels anomenats Acords de Centres en Crisi, acords que començaren funcionant molt bé i que han acabat sent absolutament insuficients per a recol·locar el professorat afectat per la pèrdua d’unitats. Aquest procés de degradació dels acords ha estat paral·lel a l’increment de la representativitat del sindicalisme groc i provoca, a més, un augment de la pèrdua d’incidència en el sector del sindicalisme més progressista. Com més representativitat dels sindicats verticals, més “reivindicacions” de les patronals en les meses de negociació.
Així començaren els primers acords en el sector, triant centre el professorat acomiadat, passant a ser els titulars els que triaven, per continuar donant-los-en un de més per cada un que agafaven de la borsa per avançar les plantilles de la LOGSE. A la fi, les entitats acabaren no agafant a ningú, una vegada completades aquestes. Aquests últims avanços de les patronals ja van ser amb el PP en el poder.
Al llarg d’aquests 30 anys hem vist que l’arranjament escolar en funció de la població ha afectat en més alt grau l’escola pública. El tancament d’unitats de privada ha sigut molt menor i per altres causes com hem vist més amunt. Una de les raons bàsiques de la falta d’alumnat en molts centres públics ha sigut l’escolarització massiva d’alumnat amb dificultats o alumnat problemàtic, que ha originat la creació de centres “gueto”, pràcticament. Alumnat que les patronals d’ensenyament concertat s’han negat sistemàticament a atendre. Bona prova d’això és que quan negociàrem les plantilles LOGSE de primària es negaren a tindre un professor/a de PT o Audició i Llenguatge per no estar obligats a escolaritzar alumnat amb dificultats. És per aquesta raó per la qual les plantilles de centres públics tenen un docent més per línia que nosaltres.
Ara, per primera vegada, l’arranjament escolar es fa en les mateixes condicions per als dos sectors. Això no vol dir que siga totalment just. Un criteri matemàtic no és mai just quan del que estem parlant és del sosteniment dels llocs de treball.
Cal assenyalar que ara, en l’actual arranjament en la concertada, algunes de les unitats que cauen són línies noves en creixement, la major part de vegades injustificades, autoritzades els darrers anys pel PP en la seua política d’afavorir la privatització de l’ensenyament, i d’altres privatitzacions clarament demostrades en les sales del TSJ, on es prioritzava omplir les butxaques dels seus afins. D’altra banda, altres són mòduls d’FP que deixen d’impartir-se en alguns casos per decisió de la titularitat.
Com déiem més amunt, un únic criteri matemàtic no és el més encertat per a fer la planificació educativa. Cal tindre en compte altres factors com ara:
• Les possibilitats de recuperació de matrícula.
• L’escolarització d’alumnat amb dificultats.
• La viabilitat del centre (i per tant el manteniment dels llocs de treball) sense aquesta unitat, etc.
Però el que no és defensable de cap de les maneres és que es tanque una unitat en pública per ràtio baixa i no es faça en concertada amb les mateixes condicions. El criteri matemàtic l’únic que farà serà afavorir més encara els grans centres, creant dins del mateix sector concertat centres d’elit i centres assistencials que en definitiva realitzen una gran labor social i de barri, i acaben assumint l’escolarització d’aquell alumnat “problemàtic” que no accepten els centres anomenats de prestigi.
Per entendre el malestar actual creat en la concertada arran de l’aplicació per part de la conselleria dels nous criteris d’escolarització farem una breu síntesi d’aquells que han provocat un canvi substancial en les matriculacions:
1. Supressió del districte únic. Ha sigut una de les batalles més importants de l’enfrontament entre pública i concertada. A parer nostre, sols crea malestar en els pares que volen un centre en concret, especialment concertat. Però ni molt menys es coarta la llibertat d’elecció de centre com vol fer-nos creure la patronal.
2. Per a nosaltres el canvi més transcendent és l’eliminació del concepte “centre en primera opció”. Abans, entre els que triaven un centre en primera opció, es repartien les places del centre. Qui hi quedava fora havia d’esperar-se al final per anar a altres centres (de la segona o posterior opció), on finalment quedaven places després de la llista completa de primera opció.
Ara, amb la nova normativa d’escolarització, la llista de primera opció no existeix. Aleshores, en la majoria dels llocs, entraran els qui tinguen més punts, siguen o no de primera opció. Aquest fet molesta i molt les entitats, ja que no poden triar alumnat com feien abans en l’anterior sistema. És a dir, ompliran però probablement no fent una tria de l’alumnat que desitgen.
Aquest fet també provoca malestar en aquelles famílies que volen un centre concret de concertada però no tenen els suficients punts i hauran de conformar-se amb la resta de centres concertats del municipi, tenint menys punts.
3. Un altre fet que provoca també malestar en la concertada, derivat d’eliminar la primera opció, és el fet de la no-adscripció d’alumnat de dos anys del centre (són privats) a tres anys del centre; com sí que passa en el pas de primària a ESO i d’ESO a batxillerat. En definitiva la concertada omplirà igual, però no amb qui vol i amb qui ja tenen un any al centre, fet que provoca malestar als pares i problemes amb els xiquets, que ja tenen una seguida d’un any amb companys, professorat i centre.
En qualsevol dels casos és ben segur que, enguany, s’han suprimit 46 unitats, 3 més que el curs passat amb l’anterior conselleria, que en va suprimir 43 sense fer-ho públic i sense cap negociació prèvia amb els sindicats del sector.
Des del sindicat pensem que hem de centrar-nos i actuar a minimitzar els efectes que açò puga causar als treballadors i treballadores dels centres apel·lant directament a les patronals perquè seguen a negociar el tema de la recol·locació i la reactivació de la borsa de centres en crisi que fa que està aturada cosa de vora quatre anys. Aquesta és una reivindicació que STEPV-Iv ha defés els últims anys, per activa i per passiva, davant l’anterior administració sempre obtenint el silenci per resposta.
Actualment, amb el nou canvi de paradigma polític, hem pogut apreciar un nou canvi de tarannà molt més proper, dialogant i participatiu. L’actual conselleria ens atén i ens convoca, cosa que abans no passava. Hem d’aprofitar aquesta predisposició dels polítics que ens governen per a abordar i plantejar en els àmbits que correspon els temes que afecten el sector i que malauradament queden pendents de negociació causada per la sistemàtica desídia i mala praxi de l’anterior administració.
Una de les solucions, una vegada reunits tan patronals, sindicats com administració, serà clarificar, controlar i, a posteriori, fer un seguiment sindical dels criteris que s’han d’emprat, per si desafortunadament s’ha d’acomiadar algun treballador. No cal dir que aquests criteris han de ser lògics, objectius i, el que és més important, han d’ajustar-se a la legalitat vigent, no fent valdre de cap de les maneres el criteri subjectiu del titular del centre que moltes vegades serveix per a fer fora treballadors “incòmodes”.
No obstant això, el repte serà capgirar la voluntat de les patronals respecte de la recol·locació, ja que en aquest moment almenys una d’elles és reticent a tocar el tema de la recol·locació. Per això cal, en primer lloc, la major unitat sindical possible, qüestió difícil en aquest moment atesa l’actitud de la resta de sindicats envers STEPV-Iv (uns pel perill que els representa el creixement constant de l’Intersindical i altres per qüestions ideològiques) de deixar-nos fora de qualsevol procés negociador. Després caldrà forçar, si no el té ja, l’interés polític de l’Administració. I per últim caldrà recordar a les patronals que “una mà renta l’altra i les dues, la cara”, és a dir, o accepten recol·locar o hauran de fer front, directament el dia de l’acomiadament, a les indemnitzacions que pertoquen.
Des d’STEPV-Iv pensem que hi ha vies de recol·locació que són factibles i algunes d’elles inclús gratuïtes per a l’Administració.
Entre d’altres pensem que és possible la recol·locació en:
• Contractes de relleu de les jubilacions parcials que estan havent-hi al sector, que són moltes.
• Cal renegociar les plantilles de l’ESO per l’increment d’hores de professorat que comporta el desdoblament de les matemàtiques de 3r. La implantació de 3 línies (les 2 d’acadèmiques més la d’aplicades en 4t).
• Cal negociar l’homologació de les plantilles d’infantil i primària amb les de la pública, incloent els especialistes de PT i Audició i Llenguatge, potenciant en els centres concertats l’escolarització d’alumnat amb N.E.E.
• Recol·locar com a professorat de suport en aquells centres amb alumnat en NEE, però sense suficient nombre per a crear una unitat d’integració.
Tot açò només es pot aconseguir en les reunions de Comissió de Seguiment de l’Acord d’Implantació de la Reforma Educativa en Centres Concertats, que és on estem tots els sindicats, les patronals i l’administració.
Per concloure, és molt fàcil en aquest moment fer populisme sindical confonent els interessos de les patronals amb els interessos dels treballadors i treballadores. Els interessos de les patronals passen per la privatització d’una part de l’ensenyament per qüestions ideològiques/religioses o per qüestions merament econòmiques, mentre que els nostres interessos com a treballadors i treballadores de l’ensenyament passen pel manteniment dels llocs de treball (el mateix o recol·locat). Això sí, no ho oblidem: uns llocs de treball de qualitat, sense pressions ideològiques, amb llibertat de càtedra i amb mètodes pedagògics científics i integradors, etc. La famosa llibertat d’elecció de centre per part de les famílies no és més que un eufemisme per a ocultar la selecció d’alumnat per part dels centres, qüestió aquesta que està utilitzant la dreta social, política i sindical contra les administracions més o menys progressistes.
Cal no oblidar què som i d’on venim i quins són els nostres interessos com a treballadors. No hem d’enganyar-nos ni fer-se trampes en un solitari confonent els interessos de les patronals ni menys encara els dels sindicats que les defenen.