Valoració de la sentència de l’Ajuntament d’Alacant sobre la conversió a fixa d’una treballadora interina

Tot seguit analitzem breument la sentència i, a continuació, realitzem la valoració pertinent, perquè el personal interessat en seguir la mateixa via sàpiga a què atendre’s des del punt de vista del Sindicat.

Fets: la funcionària interina de l’Ajuntament d’Alacant acredita més 13 anys de serveis amb tasques pròpies del personal fixe i sense limitacions màximes de la durada dels contractes temporals, amb l’incompliment per part de l’ajuntament d’ofertar aquestes places en els corresponents processos selectius.
Reclamació: el recurs presentat per la interina considera que la seua relació funcionarial amb l’Ajuntament d’Alacant vulnera les previsions de l’Acord Marc annex a la Directiva Comunitària 1999/70/CEE, ja que comporta un frau de llei per abús de la temporalitat que requereix d’una sanció, la qual, considerava la demandant havia de ser el seu reconeixement com a treballadora fixa, sota els principis de permanència i inamovilitat, d’acord amb l’esmentada Directiva Europea i d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en particular la recent sentència del 19 de març de 2020, també analitzada pel Sindicat.
Solucions possibles: la sentència analitza possibles solucions a la situació d’aquesta interina i descarta les que considera inadequades per donar compliment amb la normativa i jurisprudència referida. Són aquestes:
1.- Convocatòria de processos selectius o d’estabilització (acord de CCOO, UGT i CSIF amb el Ministre Montoro en 2017 que han possibilitat la convocatòria d’oposicions massives): no és pertinent ja que depén de l’arbitrarietat de l’ocupador causant de l’abús, no té efecte negatiu per a l’ocupador i no suposa una compensació per a la víctimes.
2.- Transformació en indefinida no fixa: no és adequada perquè s’estaria sancionant la temporalitat amb més temporalitat i tampoc permet gaudir de les mateixes condicions de treball que el personal fixe.
3.- Concedir una indemnització: podria ser una mesura, però hauria d’estar prevista per sancionar els abusos però no està contemplada en el dret espanyol. A més, hauria de ser proporcionada i prou efectiva i dissuasòria i per aconseguir-ho la xifra a imposar seria tan elevada que difícilment podria ser satisfeta per l’Administració.
4.- Transformació en una relació fixa: és l’única mesura sancionadora d’acord i equilibrada per a complir les finalitats de la Directiva amb la deguda protecció dels i les empleades públiques víctimes de l’abús. Garanteix l’estabilitat en l’ocupació, evita la precarietat del funcionariat i se sanciona efectivament l’administració i se li dissuadeix que seguisca abusant de la contractació temporal, forçant-la que convoque processos selectius periòdics i es compensa adequadament el funcionariat temporal mitjançant aquesta sanció proporcionada. Avala aquesta conclusió la pròpia Resolució de Parlament Europeu de 31 de maig de 2018 (2018/2600 RSP), en la qual s’indica en el seu considerant 18 que «la transformació de la relació temporal successiva en el sector públic en un contracte fix ha de considerar-se la mesura més idònia per prevenir i sancionar de manera efectiva l’abús de la contractació temporal».
Adequació de la sentència al dret espanyol: segons la sentència la solució escollida pel Tribunal d’Alacant s’ajusta a les previsions del Dret espanyol (arts. 62 i següents de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i art. 20 de la Llei 55/2003 de l’Estatut Marc), ja que:
1.- La recurrent, per accedir a la condició de personal interí va passar un procés selectiu, accedint a les borses de treball per oposició i concurs de mèrits.
2.- No suposa l’adquisició de la condició de funcionària de carrera. Fixesa es materialitza en el dret a romandre en el lloc de treball que actualment ocupa amb els mateixos drets i mateix règim d’estabilitat i inamovibilitat que regeix per a aquells.
3.- Tot i que la sentència del TJUE del 19 de març de 2020 excloïa la transformació en personal fix, ja que l’accés a la condició de personal estatutari fix és només possible arran de la superació d’un procés selectiu, la recurrent ve d’una borsa de treball, per la qual cosa se suposa que ha superat un procés selectiu i no hi ha mesures alternatives que puguen aplicar-se que siguen prou eficaçes i dissuasòries.

Conclusió i valoració de la sentència
1.- Suposa una fita molt important i valenta dins de la problemàtica de la prestació de serveis temporals per a l’Administració, ja que analitza amb detall però alhora amb gran sentit pràctic i lògic i totalment intel·ligible, els supòsits existents. La conclusió que aconsegueix és perfectament congruent amb la descripció de la problemàtica de la qüestió que va desgranant.
2.- No es tracta, per ara, d’una sentència ferma, sinó que es pot interposar recurs d’apel·lació davant la sala del contenciós administratiu del TSJCV, fins i tot cassació davant del Tribunal Suprem i podria tenir accés al Tribunal Constitucional i, si en alguna instància es planteja, com a qüestió prejudicial davant el propi TJUE.
3.- Crea una nova figura en el dret administratiu que és la del funcionari fix no de carrera, però amb igualtat de drets. No podem establir quines són les diferències entre una figura i una altra, però el que falla la sentència és que té els mateixos drets d’estabilitat i inamovilitat que el funcionariat de carrera. En resum, que no perdre la feina.
4.- Aquesta situació ens porta a ser molt cautelosos pel que fa a les accions a emprendre des del present moment, ja que no ens trobem, malauradament, amb una situació clara i estable. A més, estem pendents de les sentències dels Jutjats del contenciós administratiu de Madrid, que havien plantejat les qüestions de prejudicialitat al TJUE, fruit de les quals es va dictar la sentència del 19 de març de 2020, en què es basa expressament la sentència del Jutjat d’Alacant. Per això, seria raonable esperar el resultat d’aquestes sentències, ja que si es posicionen en el mateix sentit que l’analitzada suposarien un aval molt important per a la solució de el problema.
D’altra banda, hi ha altres sentències que es posicionen en sentit totalment contrari, com la sentència del contenciós administratiu número 3 de Múrcia del 18 de juny de 2020, per tant, també molt recent, que denega la conversió en personal indefinit no fixe i, fins i tot, critica la sentència de l’Ajuntament d’Alacant.
5.- Això significa que la via judicial, mentre no hi haja sentències fermes en el sentit que interessa poden resultar favorables o desfavorables (i fins i tot imposar costes), fet que s’ha de tindre en compte a l’hora d’iniciar qualsevol recurs contenciós, al qual STEPV no s’oposa sempre i quan es tinguen en compte aquestes circumstàncies.
6.- En educació tenim situacions diferents segons el sector. En les universitats públiques hi ha processos selectius en marxa, fet que pot precipitar la interposició de demandes del personal afectat. En canvi, en educació pública no universitària tenim un poc més de temps per veure com es va resolent la situació judicial, ja que enguany no hi ha oposicions i el curs que ve se suposa que s’ofertaran més places per la situació extraordinària que viurem el curs que ve. Això pot ser un punt a favor per esperar una mica més les sentències de Madrid, que van motivar la sentència del 19 de març de 2020 i que seran molt importants.
7.- Però alhora hem d’estar en guàrdia davant la comunicació recent de la Ministra de Política Territorial i Funció Pública, Carolina Darias, de modificar l’EBEP per abordar l’estabilitat del personal interí.
8.- I mentrestant, el Sindicat continuarà mantenint la pressió a les administracions, especialment el Ministeri d’Educació i el govern de l’estat perquè modifique el reial decret que regula els processos selectius per permetre la tan desitjada consolidació del professorat interí. Ara és un bon moment perquè l’administració siga sensible a aquestes modificacions i si la sentència d’Alacant es consolida serà un punt a favor en eixe sentit.