STEPV manté que el valencià ha de vertebrar tot el sistema educatiu

STEPV considera que l’aprovació de la Llei de Plurilingüisme per part de les Corts Valencianes és una oportunitat perduda per avançar en l’extensió de l’ensenyament en valencià El Sindicat afirma que hem passat del decret de plurilingüisme del PP a la deriva del Botànic que no ha volgut negociar ni dissenyar un programa d’educació plurilingüe integrador que iguale les condicions de l’alumnat de tot el País Valencià, i on el valencià siga la llengua vehicular des de l’educació infantil fins el batxillerat i la formació professional.

STEPV lamenta que les seues esmenes més rellevants, presentades durant la tramitació de la Llei, no hagen estat considerades pels partits del Botànic. Unes esmenes que pretenien garantir la igualtat lingüística, la capacitació de tot l’alumnat valencià, independentment de la seua comarca, per dominar el valencià, el castellà i una llengua estrangera. Per fer-ho, des del Sindicat, amb majoria absoluta al sector, es va proposar que els requisits bàsics del programa foren:

a) que potencie el valencià, tot convertint l’idioma propi en el nucli organitzador del currículum;

i b) que fomente la seua normalització, en els centres com en el conjunt del sistema educatiu, en els usos social, administratiu i acadèmic.

En la línia del que recomanen les persones expertes, les autoritats científiques i el mateix Consell d’Europa, el valencià hauria de ser la llengua central del nostre model plurilingüe. En coherència nosaltres vam proposar:

• Considerar que el valencià és la llengua base per a l’ensenyament. El programa, que ha d’aplicar metodologies i mesures organitzatives en funció del context sociolingüístic i dels resultats de les avaluacions, vehicularà en valencià, almenys el 50% dels continguts curriculars en tots els centres, també els dels territoris de predomini lingüístic castellà. Els centres que a l’entrada en vigor de la llei compten amb més d’un programa lingüístic hauran d’aplicar el màxim d’hores de valencià.
• En els territoris de predomini lingüístic valencià, s’impartiran en la llengua pròpia el 90% dels continguts en educació infantil. Si en aquesta etapa s’introdueix l’ús vehicular de tres llengües ­valencià, castellà i llengua estrangera­, és millor “ajornar la introducció de la llengua dominant, el castellà”.
• Acabar amb la discriminació que pateix l’alumnat de les comarques castellanoparlants, una situació que els discrimina respecte de la resta de l’alumnat valencià, i garantir el seu dret a ser competent en valencià. Per a aconseguir-ho cal incorporar a la norma una disposició derogatòria dels articles 19 i 24 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV).
• Introduir un nou capítol en la proposició de llei que incorpore la consideració del valencià com l’idioma de relació i comunicació dels centres docents, un aspecte sobre el qual la norma té un buit.
• Designar en tots els centres docents una persona coordinadora de plurilingüisme per a dinamitzar i coordinar tots els aspectes relacionats amb el desplegament de la llei.
• Establir convenis de col·laboració amb entitats i mitjans de comunicació dels territoris amb els quals compartim la mateixa llengua cooficial diferent del castellà.

Finalment, amb aquesta llei, serà la Comunitat Educativa, des de baix, des de cada centre, la que s’haurà d’organitzar i mobilitzar per aconseguir que el valencià tinga uns percentatges suficients per garantir el seu domini per part de tot l’alumnat valencià.