STEPV fa balanç del curs 2012/13

Ahir va acabar el curs en els ensenyaments de règim especial (idiomes i artístics) i avui acaben en infantil, primària, secundària, FP i batxillerat. Toca fer balanç del curs.

Condicions laborals del professorat

El curs 2012/13 ha sigut, sens dubte, el més complicat dels darrers anys. Els efectes de les retallades són devastadors en els centres públics: més de 4.500 docents interins han sigut acomiadats en tres anys i 650 més ho seran aquest mes de juliol. Per tant, en els centres hi ha menys professorat que treballa més hores, atén més alumnat i té menys salari, castigats si cauen malalts, amb retards en la cobertura de les baixes. Aquesta era la situació d’eixida el setembre de 2012.
Durant el curs, hem hagut de patir noves retallades. La Conselleria ha retallat les plantilles de primària i ha aplicat de forma generalitzada l’augment de ràtios en l’arranjament escolar d’infantil i primària. Això generarà per al curs que ve una nova retallada de 650 places docents. Tanmateix, la pressió d’STEPV, juntament amb els equips directius, professorat i pares i mares, ha aconseguit minimitzar la retallada d’unitats prevista en la proposta inicial de l’arranjament escolar i, per tant, reduir el nombre de professorat suprimit en infantil i primària.
El professorat interí, el més castigat per les retallades ja que perd el lloc de treball, també ha patit innecessàriament una nova agressió pel fet d’haver-se modificat els criteris d’ordenació de les borses de treball, concretat en un acord entre administració i tots els sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació, excepte STEPV. L’acord condemna milers d’interins a perdre el lloc en borsa i, amb tota probabilitat, a no accedir a vacants el curs que ve.

Alumnat

L’alumnat tampoc no ha estat al marge de les retallades: al setembre la Conselleria modificava els criteris per a concedir beques de menjador, deixant-hi fora milers d’alumnes, s’han suprimit línies de transport escolar i no s’abonen les ajudes per als llibres de text. També han augmentat les taxes universitàries impossibilitant a milers de joves l’accés a la formació universitària. Al juny hem pogut comprovar que s’han incrementat les demandes en menjadors socials per a atendre milers d’alumnes en tancar els menjadors escolars, situació a la qual el govern valencià no ha donat resposta.

Infraestructures i CIS

Els centres educatius estan patint les mancances d’inversió en el manteniment i en les infraestructures. El curs passat vam haver d’assistir al lamentable espectacle de xiquets i xiquetes amb mantes a classe perquè els centres no podien pagar la calefacció. I enguany, hem hagut de patir l’enfonsament d’una aula sencera a Santa Pola amb els xiquets dins de la classe. Molts centres necessiten revisions urgents o nous edificis. La consellera va prometre un pla de revisió de les instal·lacions quan es va enfonsar l’aula de Santa Pola. STEPV va demanar negociar-lo o, almenys, conéixer-lo. La Conselleria s’ha negat a atendre aquesta proposta perquè l’esmentat pla sembla que no existeix. Perquè no tenen cap interés a solucionar els problemes de l’ensenyament públic, sinó més aviat crear-ne de nous, com estan demostrant aquests últims anys.
La construcció de nous centres educatius públics està pràcticament paralitzada però no la cessió de sòl públic per a la construcció de centres concentrats o, fins i tot, la cessió d’edificis públics a centres privats, com el que està passant a Gandia. D’aquesta manera s’està fomentant la concertació i privatització de l’ensenyament en detriment del sistema públic.

Pla plurilingüe

El 3 d’agost de 2012, el DOCV publicava el nou decret de plurilingüisme que s’havia d’aplicar al setembre en els centres docents d’infantil a l’alumnat de 3 anys. Novament els centres no tenien temps de preparar-se per la precipitació de l’administració. A més, el decret no ha comptat amb el suport de la major part de les organitzacions de la comunitat educativa, i d’altres entitats socials, cíviques i culturals que aposten per un model plurilingüe amb el valencià com a llengua vehicular a partir de la qual construir el model plurilingüe.
A més, de la formació en anglés al professorat se n’han encarregat les escoles oficials d’idiomes, que han hagut d’atendre una forta demanda sense dotar d’espais i plantilla aquests centres.

Districte únic

Enguany, la Conselleria d’Educació ha modificat els criteris d’admissió de l’alumnat per a introduir el districte únic i beneficiar l’ensenyament privat. A més, a partir d’ara es possibilita la creació de rànquings de centres per a fomentar la falsa “llibertat d’elecció” de centres per part de mares i pares, una elecció de centres només apta per a qui pot financiar-se el transport escolar. D’aquesta manera s’avancen a la LOMQE quant a la creació de centres d’elit i centres gueto.

LOMQE

Un altre tema que ha marcat el curs 2012/13 ha sigut la proposta de nova llei educativa, que ha tingut fins a tres esborranys fins que va ser aprovat pel Consell de Ministres. La LOMQE no ha sigut consensuada amb la comunitat educativa i és una llei basada en principis neoliberals que busca la mercantilització i la privatització del sistema educatiu –com s’està buscant la privatització de la sanitat i de tot el que és públic–, que comportarà el desmantellament de l’escola pública i la potenciació de l’escola privada pagada amb diners públics, i que convertirà els centres públics en subsidiaris dels privats concertats.

Calendari escolar

Aquesta mateixa setmana hem conegut que la consellera Català pretén modificar el calendari escolar en el curs 2014/15 per a convertir el mes de juliol en lectiu amb la proposta d’avançar les proves del setembre al juliol, però no s’apliquen mesures per a reduir el nombre d’alumnat que es presente en aquestes proves de recuperació. Més aviat al contrari, amb les mesures que castiguen el professorat i l’alumnat comentades al principi.
També ha anunciat que el curs lectiu començarà l’1 de setembre, la qual cosa crearà un caos organitzatiu en els centres educatius que necessiten els primers dies de setembre per a organitzar el curs amb garanties.

La lluita continua!

Precaritat, angoixa, patiment, frustració, desmotivació i divisió. Això és el que pretén instal·lar en els centres educatius la Conselleria d’Educació i el govern valencià, per a desmantellar el servei públic educatiu i justificar les seues polítiques privatitzadores. Però la comunitat educativa no ho estem permitent. Estem treballant de valent en els centres per impedir-ho, malgrat les condicions adverses. Perquè volem un alumnat format i competent, que pense per ell mateix, que siga lliure i crític, amb ganes de lluitar contra les injustícies socials, que tinga ganes de transformar el món per convertir-lo en un lloc millor per a totes i tots.
Continuarem denunciant les retallades, en el carrer i en els centres educatius, continuarem despertant consciències, organitzant la resposta, convocant a la mobilització, treballant per aturar les polítiques de desmantellament dels servei públics i de privatització de l’ensenyament. I si cal, per a fer fora a aquests governants que tenim, esguitats de corrupció, responsables del malbaratament dels nostres diners i del patiment actual de milers i milers de persones per culpa de les seues polítiques antisocials.
STEPV aposta, per tant, una mobilització general sostinguda en el temps contra les polítiques educatives, socials i laborals dels governs valencià i espanyol i contra la troica que també ens governa. Aquesta mobilització continuada, de cada dia, s’ha de mantindre al País Valencià i en l’ensenyament en les reivindicacions següents: contra la LOMQE, contra les retallades i contra l’acord de rebaremació de les borses de treball.
Hem de continuar aquesta lluita, per un ensenyament públic, de qualitat, laic, en valencià, que reconega la tasca docent i que treballe per compensar les desigualtats educatives i socials de l’alumnat i que desenvolupe la seua tasca en condicions dignes.