STEPV contra els descomptes en la nòmina per malaltia, també de càncer

A STEPV atenem a diari treballadores i treballadors de l’ensenyament que no gaudeixen de bona salut, i ens transmeten les seues inquietuds durant la malaltia perquè sembla que no tenim dret a caure malalts; açò mateix és el que passa amb les persones afectades pel càncer. És per això que hem intentat recollir testimonis d’algunes persones afectades, però la duresa dels tractaments oncològics i de la situació que viuen ha fet impossible realitzar alguna entrevista. Desitgem i confiem que aviat es recuperaran i podrem acabar el que hem enllestit.

Comptem, però, amb el testimoni de Manuela Latorre, responsable de Salut Laboral d’Intersindical Valenciana, que s’ha oferit per compartir la seua experiència personal al respecte. Gràcies a una agradable conversa amb ella es deriva el que podeu llegir a continuació. Per començar, podria haver reflexionat en profunditat sobre la relació entre treball i salut, en canvi, prefereix definir treball com una cosa important, que transcendeix, que pot millorar aspectes de la realitat.
Comencem a parlar del RD-Llei 20/2012 que retalla drets en cas d’incapacitat transitòria i el qualifica com un maltractament a les treballadores i treballadors. És indignant que drets que han costat molt d’aconseguir, de sobte, s’eliminen i facen retrocedir molts anys. Per a revertir aquesta retallada laboral, que descompta econòmicament la nòmina de les treballadores i treballadors durant els primers dies de baixa, cal mantenir viva la reivindicació pels drets laborals. Tot i que hi ha huit supòsits de malalties que no apliquen aquesta penalització econòmica, sorprén que no estiguen inclosos els efectes perjudicials que els tractaments oncològics produeixen a les persones que estan lluitant contra el càncer i que intenten treballar.
Com ha viscut aquesta situació, Manuela no pot entendre com es maltracta d’aquesta manera les persones que necessiten tant d’afecte en aquests moments tan delicats. Ella, després d’haver estat sotmesa a tractaments oncològics en dues ocasions fa molts anys, va passar un període de recuperació que li permetia treballar. En aquell moment no hi havia descomptes en la nòmina per malaltia i si faltava al treball temporalment, s’havia de preocupar només de recuperar la salut de nou. Ara qui rep aquests tractaments tan agressius ha d’estar pendent també dels aspectes econòmics, la qual cosa no ajuda a la seua recuperació i pot interpretar-se com una manifestació de falta de reconeixement a aquestes persones.
A mesura que avança la conversa, apunta els riscos invisibles als centres educatius: els ambientals físics i químics i els psicosocials, que poden provocar o agreujar patologies canceroses. És imprescindible una gran precaució amb els nous productes i tecnologies. Desgraciadament, els protocols preventius existents fallen en el més bàsic perquè no s’han consensuat i no s’apliquen de manera específica ni en cada lloc ni a cada persona, no es fa un estudi adequat de l’entorn. Radiacions com la Wi-Fi, vells i perillosos materials com l’amiant en edifici o el mateix soroll, ens envolten a diari i ens poden perjudicar. L’acció preventiva respecte a aquests rics caldria que fóra abordada als Consells Escolars Municipals.
El motiu d’aquesta conversa amb Manuela Latorre és perquè hui, 4 de febrer, és el Dia del Càncer, però ella no creu en dies concrets, prefereix pensar que tot els dies s’ha de lluitar per totes les causes.