Polítiques educatives

El pressupost d’Educació enfonsa el sistema educatiu valencià

Les diferents partides pressupostàries abandonen a la seua sort el sistema educatiu valencià

dimarts 06 novembre 2012 16:50 h

Les retallades que es constaten en els diferents capítols de la despesa en educació previstes per la Generalitat Valenciana per a 2013, impliquen un retrocés de diversos anys en l’educació valenciana.

El govern valencià del Partit Popular no reflecteix en els pressupostos el tantes vegades difós, des de fa dos anys, “pla de xoc contra el fracàs escolar”. Les diferents mesures que se suposa que estarien incloses en el pla no hi surten explícitament com a tals i de nou les ocurrències de baix cost denominades “plans experimentals” tenen alguna constància en el pressupost. Els famosos contractes programa només tenen per a 2012, segons la conselleria mateixa, 1,7 milions d’euros dels 18 milions anunciats a la fi de 2011, això sí, s’oculta la informació que el govern de Mariano Rajoy els ha fet desaparèixer del pressupost del Ministeri d’Educació o han quedat reduïts a la mínima expressió.
L’únic programa que manté una línia de subvenció és el programa de col·laboració per a la reducció de l’abandó escolar, que té una aportació de la Generalitat de 250.000 € i una altra quantitat igual que el Ministeri d’Educació hi transferirà. Un altre exemple n’és la línia destinada a subvencionar els programes de qualificació professional inicial, que també són una mesura positiva per evitar l’abandonament escolar, atès que es financen al 100% amb els fons socials europeus, sense cap aportació del govern valencià.
El millor exemple de com es demostra el valor que es concedeix al fet autonòmic és el tractament de la promoció del valencià. En primer lloc, destaca com a curiositat que la promoció i ús del valencià estiga adscrita, des de l’any passat, a la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport i no a Educació com sempre ho ha estat, però que a més estiga en Patrimoni Cultural i que el seu pressupost per a compra de béns i despeses de funcionament tinga una retallada del 30% i siga d’1.305.170 € i les transferències corrents patisquen una retallada major del 48,16% i en conjunt la promoció i ús del valencià caiga a nivells de 1996.
S’hi constata, així mateix, la paràlisi absoluta del pla de construccions escolars amb només 7 milions per a noves construccions (seria el valor d’un centre) i 5 milions per a reformes en infantil i primària, i només 3.000.000 per a noves construccions en secundària i 4.294.100 € per a la reforma de centres d’aquesta etapa. Després de l’estrepitós fracàs econòmic de l’empresa CIEGSA, creada exclusivament per a la construcció de centres, i que l’única cosa que ha fet amb les actuacions realitzades ha estat incrementar els sobrecostos i el deute de la Generalitat Valenciana sense haver assolit en deu anys d’existència l’objectiu previst de renovació del mapa escolar per a complir la LOGSE de 1990. Això sí, els gestors d’aquesta empresa no solament no són responsables de la seua pèssima gestió, sinó que han sigut premiats amb càrrecs institucionals des de la vicepresidència de les Corts o d’una diputació a gerències d’organismes públics.
La següent partida que pateix majors retallades en els pressupostos per a 2013 és la de personal. Així, en el professorat de secundària, la disminució és de 133.099.000 € la qual cosa suposa un 11,18% menys que el curs passat. Mentre que en primària la retallada és de 26.861.969 €, cosa que representa una reducció del 2,80%. El sistema educatiu disposa de menys professorat, ja que s’han incrementat les ràtios i les hores lectives en totes les etapes. Això ha implicat un transvasament d’alumnat als centres concertats i una reducció del nombre de grups i, per tant, de professorat en els centres públics de tots els nivells d’educació obligatòria.
Les partides de les despeses de funcionament dels centres tan sols serviran per a mantenir en els nivells mínims tota la xarxa de centres públics de les diferents etapes i nivells. En infantil i primària la compra de béns i les despeses de funcionament per a 2013 ascendeixen a 103.094.620 € i per als centres de secundària, batxillerat, formació professional i règim especial el pressupost és de 169.153.000,82 €, la qual cosa representa un increment d’un 5,34 %. Una de les poques partides que presenta saldo positiu. Les dificultats vindran amb la gestió d’aquestes per tal com d’aquestes partides es paguen, no solament les despeses de funcionament, sinó tot tipus de compres de béns i contractes de serveis, així com les despeses dels programes experimentals. És la partida que més retards produeix en el seu abonament als centres, amb demores que deixen les direccions dels centres sense recursos econòmics per pagar els subministraments bàsics com la llum, l’aigua o el gas.
El capítol de la formació del professorat de totes les etapes i tipus de centres ha desaparegut. Després de la supressió de la meitat dels CEFIRE, s’ha anunciat un nou model de formació, encara per implantar, i que en el projecte de pressupost no figura, tret que es considere que per a posar-lo en marxa siga bona la retallada del 30,22% que pateix el pressupost de la direcció general encarregada d’aplicar-lo.
Les partides que no tenen variació són les línies de subvenció destinades a cobrir els concerts amb les empreses titulars dels centres privats. Un any més, els imports d’aquestes línies de subvenció s’incrementen, encara que aparentment no ho fan excessivament. Tenen truc: no reflecteixen la despesa real que suposen el total de les unitats concertades en els diferents nivells d’ensenyament. Cal fer ressaltar que, any rere any, el Partit Popular ha anat incrementant el nombre d’unitats concertades existents en 1995, any en què accedeixen al govern de la Generalitat. Aleshores, el nombre d’unitats concertades era de 5.177 i en el curs 2010-11, últim any del qual es té informació, el nombre total d’unitats en totes les etapes i nivells concertats és de 8.309.
Des de l’increment a la carta en el nombre d’unitats d’EGB que es van reconvertir a secundària, al concert amb tot tipus de centres, fins i tot aquells que, per les característiques i nivell socioeconòmic de les famílies o ideari propi, no havien volgut accedir inicialment a estar subvencionats. I el major increment de despesa va suposar la concertació dels nivells no obligatoris de l’educació infantil, el batxillerat o la formació professional superior. Tota aquesta despesa no recollida en els pressupostos que s’aproven en les Corts al desembre es compensa a força de modificacions pressupostàries l’agost següent, traspassant diners inicialment consignats per a centres públics a cobrir les enormes despeses que comporten cada any les subvencions amb diners públics de les unitats concertades amb les empreses privades.
La gratuïtat de llibres de text és una altra de les partides que cauen amb les retallades. Ni més ni menys, es redueix un 71,8% i passa de 49.828.000 euros en 2011 i 2012 a 14.041.000 euros previstos per a 2013. Així les famílies hauran d’abonar el cost dels llibres i material escolar o recórrer a solucions creatives com els bancs d’intercanvi de llibres que la conselleria mateixa està disposada a impulsar. Això sí, la finalitat de la línia de subvenció té un matís irònic, atès que amb aquesta reducció es pretén “progressar en la consecució de la gratuïtat en els llibres de text en l’educació obligatòria”.
La línia destinada a subvencionar les ajudes individualitzades al transport escolar en primària amb 3.899.510 euros té un increment del 67,7% sobre l’any 2012, probablement a causa de l’increment dels costos i dels deutes acumulats amb els concessionaris d’aquest servei.
Les ajudes de menjador escolar tenen en primària un pressupost per a 2013 de 48.859.420 € i en secundària la partida és d’1.744.000. En 2012 van ser de 33.640.000€ i 5.495.750 respectivament, en coseqüència, és una altra de les partides que té increments, encara que la discussió girava entorn dels criteris de concessió d’aquestes.
El bo infantil per a finançar les ajudes a escoles infantils muncipals i privades del primer cicle d’educació infantil 0-3 anys ascendeix en 2013 a 29.815.830 €. Es retalla un 2,6%. En 2012 l’import d’aquestes subvencions va ascendir a 30.615.830€.
L’educació de persones adultes no sofreix variació malgrat els increments en la sol·licitud de places en els centres d’adults. El pressupost de 2.314.350 euros és el mateix que el de l’any 2010.
El foment de la participació social pràcticament desapareix dels pressupostos, només les ajudes a les confederacions d’associacions de pares i mares s’hi mantenen; en canvi, les dedicades al foment de la participació han desaparegut o quedat a nivells testimonials de l’alumnat i les de les organitzacions del professorat.
També el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana segueix la seua trista letargia. Des que el conseller Alejandro Font de Mora es va proposar suprimir el funcionament amb el canvi de president, de primer, i de la normativa del seu funcionament després, aquest òrgan de participació social ha deixat de tenir la funció representativa i el reflex de la pluralitat de la comunitat educativa valenciana, sense quasi activitat, excepte la merament prescriptiva. En conjunt, la partida dedicada al màxim òrgan de representació social de la comunitat educativa es retalla un 1,86%.
En definitiva, es tracta dels pressupostos més agressius per a l’educació pública, amb una dràstica retallada d’infraestructures, de plantilles de professorat i d’ajuts a les famílies i els alumnes, mentre que es manté i fomenta la concertació. Amb aquests pressuposts s’enfonsa l’educació pública mentre que se salvaguarda la concertada, que és el model preferit pel govern del PP.


Comentaris

Encara no hi ha comentaris per a aquesta entrada.

Comenta

Has d'estar registrat per a deixar comentaris.


  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR