Posicionament de STEPV sobre les conclusions de l’Advocada General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott, respecte als procediments prejudicials que afecten personal interí

A què fan referència les conclusions de l’advocada?
Dijous 17 d’octubre de 2019 l’ Advocada General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Juliane Kokott, feia públiques les seues conclusions respecte a dos procediments judicials que afecten personal estatutari temporal interí de la sanitat pública de Madrid i que es refereixen al compliment, o no, del que disposa l’Acord Marc sobre el Treball de Duració Determinada de 18 de març de 1999 (Directiva Europea 1999/70), especialment en allò referit a la clàusula 5. El TJUE ha de contestar una sèrie de preguntes que plantegen els jutges espanyols sobre els procediments judicials esmentats per assegurar-se si es compleix o no la Directiva Europea. La sentència es publicarà previsiblement a finals d’any o principis de 2020 i és d’obligat compliment.

Les conclusions a les quals arriba l’Advocada General poden tindre conseqüències importants si la sentència atén les seues propostes. Conseqüències que afectaran els procediments selectius que s’han començat a negociar en la Mesa Sectorial d’Educació el mateix dia que es feien públiques les conclusions de l’advocada. Tot i que es refereix a sanitat, les conclusions són perfectament extrapolables al conjunt de la funció pública, inclosa la docent.

Quines són aquestes conclusions?
El TJUE ha de contestar una sèrie de preguntes que li plantegen els tribunals de justícia espanyols en referència a casos que s’estan jutjant i que plantegen dubtes d’interpretació sobre el compliment o no de l’Acord Marc recollit en la Directiva Europea 1999/70. L’Advocada General del TJUE fa un informe amb les seues conclusions que és el que s’ha publicat recentment. El TJUE ha de valorar-les i decidir si la sentència va en el mateix sentit o no, o bé les assumeix parcialment. Nosaltres en destaquem ací les que considerem més importants:
En primer lloc, destaquem la conclusió següent: «La cláusula 5, apartado 1, letra a), del Acuerdo Marco debe interpretarse en el sentido de que se opone a una jurisprudencia nacional, como la controvertida, que, para considerar que existe una razón objetiva que justifica la renovación de nombramientos temporales sucesivos en la sanidad pública, se basa exclusivamente, sin tomar en consideración otros parámetros, en que se haya respetado la causa del nombramiento y la correspondiente limitación temporal o en que las funciones que deben desempeñarse estén limitadas temporalmente, sin valorar adecuadamente las particularidades de la actividad de que se trate y las condiciones de su ejercicio en el caso concreto».
En el nostre cas, la renovació dels nomenaments de professorat interí amb vacant per a tot el curs, majoritàriament no responen al desenvolupament de funcions limitades en el temps o a particularitats concretes del lloc de treball, sinó a funcions estructurals i permanents en el temps. Hi ha moltíssims casos de places en centres educatius que existeixen des de fa més de tres anys i que són ocupades any rere any per docents interins, incomplint així el que regula el TREBEP (una plaça que existeix durant tres anys s’ha d’ofertar en els processos selectius).
En segon lloc, sobre la convocatòria de procediments selectius i la sanció de l’ús abusiu de successius nomenaments, es conclou que: «La cláusula 5 del Acuerdo Marco debe interpretarse en el sentido de que, para sancionar adecuadamente la utilización abusiva de sucesivos nombramientos de carácter temporal y eliminar las consecuencias de la infracción del Derecho de Unión, no basta con convocar procesos selectivos de libre concurrencia cuando el acceso a una relación de servicio fija, derivado de la superación del proceso selectivo por la persona que haya sufrido el uso abusivo de tales nombramientos sucesivos, sea imprevisible e incierto y la normativa nacional pertinente no establezca ninguna otra medida sancionadora».
Per tant, al professorat interí que ocupe vacants amb més de tres anys d’existència, mentre no hi haja una altra mesura sancionadora, és a dir, una altra mesura alternativa (no necessàriament econòmica, que també), per evitar l’abús de la contractació temporal, no li és prou la convocatòria d’oposicions, perquè no hi ha cap altra mesura que garantisca els drets recollits en l’Acord Marc en cas que no supere el procés selectiu.
Per tant, els anomenats processos d’estabilització i consolidació derivats dels Acords per a la millora d’ocupació públics signats per les organitzacions sindicals CCOO, UGT i CSIF no són la resposta a la situació de frau de llei del personal interí.
En tercer lloc, l’advocada també es pronuncia sobre les indemnitzacions i sancions a l’administració, que no existeixen actualment, per evitar l’abús en la contractació temporal, i conclou: «La cláusula 5 del Acuerdo Marco no se opone a una jurisprudencia de los tribunales nacionales conforme a la cual el uso abusivo de sucesivos nombramientos temporales por parte de una Administración pública no se sanciona automáticamente con la transformación de la relación de servicio temporal en una relación de servicio fija. Tal jurisprudencia puede reconocer al personal afectado, por un lado, un derecho a continuar en el puesto de trabajo hasta que el empleador haya estudiado, como le corresponde, las necesidades de personal y haya cumplido las obligaciones que de ello se derivan, y, por otro lado, un derecho a una indemnización completa de los perjuicios que le haya causado el abuso. Estas medidas deben ir acompañadas de un mecanismo de sanciones efectivo y disuasorio (...). Cabría pensar en una obligación adicional de pago de una indemnización por un importe a tanto alzado suficientemente disuasorio. Los juzgados remitentes deberán valorar si la indemnización por despido improcedente satisface esas exigencias».
Per tant, deixa oberta la possibilitat de mantindre el personal en un lloc de treball però, a més, també deixa oberta la possibilitat d’indemnitzar “a tanto alzado” aquell personal que es veja perjudicat. En el nostre cas, estaríem parlant del professorat que, per no superar les oposicions, no obtinga un lloc de treball en les mateixes condicions en les adjudicacions de places, cosa que ja ha passat enguany en algunes especialitats a professorat interí amb molts anys de serveis després de les oposicions. Però, a més de les oposicions, també hauríem de parlar dels concursos de trasllats i de les comissions de serveis estatals, quan envien a l’atur professorat interí.
A més, l’Advocada General també es pronuncia sobre si és requisit indispensable la impugnació prèvia dels cessaments per acollir-se a l’Acord Marc, i conclou que: «Las disposiciones del Acuerdo Marco sobre el Trabajo de Duración Determinada, que figura en el anexo de la Directiva 1999/70, en relación con el principio de efectividad, deben interpretarse en el sentido de que se oponen a normas procesales nacionales que exigen del personal temporal la impugnación activa de todos los nombramientos y ceses sucesivos o la interposición de un recurso contra estos actos para poder invocar la tutela que le confiere la Directiva y los derechos que le otorga el ordenamiento jurídico de la Unión».
Això significa que, si la sentència atén aquestes propostes, qualsevol docent interí amb més de tres anys de serveis que es veja afectat per qualsevol procediment administratiu que comporte el seu cessament i no tinga opció a continuar treballant, podrà demandar a la Conselleria d’Educació i, o bé mantindre un lloc de treball o bé accedir a una indemnització, fets que ha de marcar el tribunal de justícia espanyol.

Quines conseqüències pot tindre l’oferta pública d’ocupació massiva que proposa la Conselleria d’Educació si la sentència manté les tesis de l’Advocada General?
Si la sentència es dicta en el mateix sentit que les conclusions de l’Advocada General, qualsevol docent interí que es veja en el carrer (no només per l’oposició sinó per altres procediments com el concurs de trasllats o les comissions de serveis estatals) amb una antiguitat mínima de tres anys podria sol•licitar, com a mínim, una indemnització “a tanto alzado”, és a dir, més enllà del que regula l’Estatut dels Treballadors o la reforma laboral.
STEPV ha advertit en les meses de negociació d’aquestes conseqüències perquè ja ens hem trobat en aquesta situació en les oposicions de 2019 en algunes especialitats, com ja s’ha dit. La resposta de la Conselleria ha estat que mantenen l’oferta perquè, en primer lloc, no estem parlant encara d’una sentència, sinó d’un informe de l’Advocada General del TJUE i, en segon lloc, que si la sentència falla en el mateix sentit, els canvis normatius que caldria introduir no es faran efectius de forma immediata abans de la celebració de les oposicions.
Cal que recordem que, tot i que enguany moltes especialitats dels cossos de secundària han pogut absorbir el professorat interí que no ha superat el procés selectiu, gràcies a la reducció a 19h lectives, no sabem que passarà el curs que ve en eixes mateixes especialitats que repeteixen oposició, o en la resta d’especialitats. Tampoc sabem que passarà en 2021 si es manté la proposta de convocar 2.500 places en el cos de mestres. L’únic que sabem és que pràcticament no quedarà professorat interí en eixe cos, però com diu l’Advocada General, és “imprevisible i incert” qui aprovarà eixes oposicions i, per tant, quant de professorat interí es veurà en l’atur.
Per tant, STEPV manté el seu posicionament de no acceptar aquesta oferta pública d’ocupació docent mentre no és garantisca la continuïtat en el treball del professorat interí que no supere el procediment selectiu mitjançant un pacte d’estabilitat, o bé, mitjançant la modificació del RD d’ingrés a la funció pública docent per part del Ministeri d’Educació i permeta un procediment de consolidació com el que regula l’article 61.6 del TREBEP i un accés diferenciat (aquestes serien unes “sancions” que sí que donarien resposta a la Directiva Europea 1999/70). Entenem que les conclusions de l’Advocada General del TJUE reforcen aquestes propostes del Sindicat, ja que afirmen que els actuals procediments selectius de l’estat espanyol, basats en el concurs oposició de lliure concurrència, no garanteixen l’estabilitat desitjada pel professorat interí. Igualment, li demanem a la Conselleria d’Educació que es replantege l’oferta pública d’ocupació perquè no garanteix la continuïtat en el treball del professorat interí, com s’ha vist en les oposicions de 2019.

I ara, una mica d’història
Fa ja uns anys que diversos advocats espanyols han fet bandera judicial de la causa interina. En un primer moment, alguns apostaven per la conversió del personal interí en indefinits no fixes per sentència, cosa que STEPV (i la Confederació d’STES) va descartar des del primer moment perquè, entre altres coses, jurídicament era inviable. Les conclusions de l’Advocada General del TJUE també reforcen aquesta tesi, ja que conclou que: «La cláusula 5 del Acuerdo Marco no se opone a una jurisprudencia de los tribunales nacionales conforme a la cual el uso abusivo de sucesivos nombramientos temporales por parte de una Administración pública no se sanciona automáticamente con la transformación de la relación de servicio temporal en una relación de servicio fija». Per tant, es descarta aquesta possibilitat. El que sí que qüestiona l’Advocada General és el fet que els processos selectius de lliure concurrència no són suficients per a garantir el compliment de la Directiva 1999/70. I això, entenem, també reforça la proposta de STEPV (i de la Confederació d’STES) d’un accés diferenciat en què s’oferten les places ocupades pel professorat interí per al professorat interí i les places de nova creació per a oposicions de lliure concurrència. També reforçaria la proposta del nostre sindicat d’establir un procediment de consolidació basat en l’article 61.6 del TREBEP, és a dir, un procediment selectiu per concurs de mèrits i no per concurs oposició.
Amb tota l’expectació generada per les qüestions prejudicials de les quals estem parlant en aquest document, STEPV ha informat en diverses assemblees convocades sobre el tema que la sentència europea podria obrir una possibilitat de negociació amb el Ministeri d’Educació per canviar el model actual d’oposicions, moment en el qual (si la sentència és favorable) haurem de pressionar tant com siga possible perquè la negociació siga satisfactòria a les propostes de consolidació del professorat interí que defensa STEPV (i la Confederació d’STES). També podria passar que el Ministeri d’Educació no acceptara canviar el model i es limitara a indemnitzar el professorat interí afectat que acudira als tribunals de justícia.
D’altra banda no podem deixar de criticar l’actitud de la resta de sindicats presents en les meses de negociació, que insisteixen en què cal convocar quantes més places millor i que no qüestionen en cap moment el model de concurs oposició. I fins i tot signen acords estatals per convocar oposicions massives sense preocupar-se en cap moment pel personal interí que no supere aquests procediments selectius. Alguns d’aquests sindicats, en alguns territoris de l’estat (i fins i tot a nivell general) estan animant el personal interí a presentar recursos judicials contra les administracions si el personal interí es veu en l’atur si no superen les oposicions massives que aquests mateixos sindicats han ajudat a convocar.

Novembre de 2019

Descarrega’t el document en pdf ací
Consulta també les conclusions de l’Advocada General del TJUE ací