| |
|
|
|
| |
L’ensenyament al món rural
Des del compromís actiu per garantir el dret a l'educació en les
millors condicions i en defensa d'una Escola Pública per a tots i
totes, lliure i compensadora (no és casual l'escassa presència del
sector privat en les zones rurals per la seua poca rendibilitat econòmica),
l’STEPV-Iv reivindica el reconeixement de l'especificitat de l'Escola
Rural.
Per a això, cal exigir en els distints fòrums i meses de negociació
l'articulació i legislació d'un Subsistema Educatiu Rural que pose en
funcionament un conjunt de polítiques específiques per aquest àmbit,
on el concepte “inversió” substituesca el de “despesa” i
s'apliquen criteris de discriminació positiva amb ràtios, plantilles,
equipaments i infrastructures específics i generosos. També cal
incorporar criteris que compensen els desequilibris territorials i de
manca de serveis, evitant les polítiques homogeneïtzadores i
repetidores del model urbà.
- Tractament legislatiu específic per al subsistema educatiu rural,
especialment pel que fa a requisits mínims dels centres, la seua
estructura organitzativa i normativa de funcionament, amb reglaments orgànics
de centres adaptats a la seua especificitat.
- Obligatorietat que el Mapa Escolar contemple en les zones rurals totes
les etapes i ofertes educatives obligatòries i postobligatòries, així
com els diferents serveis: equips psicopedagògics i d'orientació,
transport i menjador, activitats extraescolars...
- Reconeixement de la diversitat de models d'escolarització en el medi
rural (escoles unitàries, centres incomplets, CRAs, FPA comarcals i
altres agrupaments), sempre que es garantisca el compliment de requisits
mínims en dotacions i infrastructures i l'existència d'una plantilla
orgànica estable i suficient.
- Dotació suficient d'especialistes LOGSE, d'atenció a la diversitat i
professorat de suport. En Secundària, creació i funcionament dels
diferents departaments, inclòs el d'Orientació.
- Dotació suficient de personal d’administració i serveis en tots
els centres. En determinats casos aquest personal podria ser itinerant
per poder atendre distints centres o localitats.
- Garantia que a tot l'alumnat se li ofereix una Educació Secundària
de qualitat, arrelada al medi i amb agrupaments escolars específics.
- Ràtios reduïdes i agrupaments flexibles que afavorisquen el
manteniment d'unitats en el medi rural i compensen l'agrupament de
diversos nivells educatius en una sola aula. No als agrupaments
d’alumnat d'Educació Infantil i Primària. Un grup: màxim 10
alumnes. Entre dos i quatre grups: ràtio màxima, 12 alumnes per aula.
A partir de cinc grups: ràtio màxima, 15 alumnes per aula. Tot açò
tenint en compte, a més, la creació d'un grup específic d'Educació
Infantil a partir de 10 alumnes d'aquest nivell.
- Formació específica del professorat, inicial i permanent. Presència
de l'Escola Rural en els plans d'estudi dels futurs docents i en els
Plans de Formació dels CEFIREs. Creació i dinamització de grups de
treball, innovació educativa i investigació.
- Ampliació de la xarxa de CEFIREs, de les seues extensions i dels
SPEs.
- Regulació i millora de les condicions laborals del professorat
itinerant (tot el professorat que es desplaça per tasca educativa o de
coordinació). Compensacions econòmiques i horàries derivades de la pròpia
itinerància i cobertura d'un segur en cas d'accident. Dotació
pressupostària suficient per a fer front a indemnitzacions i crèdits
per a l’adquisició de vehicle.
- Extensió de la regulació esmentada a altres col·lectius que han
d’itinerar per raons de servei (professorat que comparteix centres en
diferents localitats, equips psicopedagògics, assessories de formació,
inspecció, etc.).
- Discriminació positiva per a cobrir les mancances i els dèficits
d’altres serveis en aquestes zones: menjadors escolars, altres
activitats extraescolars, despeses d’autobús per les eixides...
- Oferta immediata de les places itinerants en el Concurs General de
Trasllats. |
 |
|
| |
Els col·legis
incomplets i les itineràncies
L’STEPV-Iv ha denunciat, reiteradament, la situació en què es
troben els col·legis públics incomplets. No és la primera vegada que
reivindiquem una millora substancial de recursos, de dotació econòmica
i d’infrastructures d’unes escoles públiques amb una taxa d’escolarització
que és considerada insuficient per una normativa educativa vigent
excessivament partidària que quadren les xifres numèriques i que els
percentatges hi siguen redons i sense decimals i renuncia implícitament
a analitzar unes circumstàncies d’escolarització per millorar l’oferta
educativa. Aquesta realitat d’escolarització específica no els
sotstrau de les problemàtiques inherents hui en dia a les escoles
públiques (immigració, atenció a la diversitat, necessitats
educatives especials, educació compensatòria, transport escolar,
menjador escolar, etc) i, d’altra banda, aquests centres educatius
públics són víctimes d’un dèficit de recursos provocat per la
pròpia administració educativa que els gestiona (una plantilla
inestable composada majorment per professorat itinerant, agrupaments a
les aules de vàrios nivells educatius, una exagerada concentració d’horaris
lectius de matèries curriculars, infrastructures envellides i caduques,
manca d’una oferta com cal de serveis complementaris etc). És, per
tant, un problema que porta camí de convertir-se en endèmic perquè l’administració
educativa no és que no ha intentat resoldre aquestes situacions
desfavorables per als usuaris d’aquest servei públic educatiu, sinó
que, en moltes ocasions, les ha empitjorades en la mesura que ha regulat
models de funcionament docent i administratiu que encara els ha restat
més recursos humans i materials adduint les lleis de mercat de l’oferta
i la demanda.
En conseqüència, el Sindicat denúncia públicament les següent
situacions comunes als Col·legis Públics incomplets:
1. Una inexistent dotació de professorat de suport. I
quan diem això, estem referint-nos a un context en què hi ha aules
on s’agrupen cicles sencers. La situació s’agreuja quan s’hi
produïxen baixes laborals al Centre, no hi ha una suficient
adscripció de professorat itinerant i/o aquest professorat
itinerant té una concentració exagerada del seu horari lectiu al
Centre. Caldria també adscriure a l’àmbit de la zona d’itinerànies,
professorat d’educació compesantòria de la mateixa manera
que s’han creat aquests llocs de treball específics en algunes
poblacions.
2. Un examplament de la zona d’itinerància en totes les
especialitats acompanyat d’un augment del nombre de Centres
educatius a atendre i, per tant, un empitjorament de les condicions
de treball del professorat itinerant, una minva del temps real
dedicat a cada sessió de classe i una concentració d’horari
lectiu per especialitat en torns únics de matí o de vesprada.
3. Una concentració exagerada d’horaris lectius de
professors especialistes itinerants que generen sessions de treball
per assignatura de matins sencers o de vesprades senceres i que
contravenen les més elementals estratègies pedagògiques i
metodològiques, així com la normativa vigent que regula la
confecció d’horaris. Aquesta concentració d’hores està
motivada per l’esforç que fa l’administració educativa per
rendibilitzar les hores lectives per especialitat curricular,
estalviar temps utilitzat per als desplaçaments entre Centres i la
seua reprecussió pressupostària i evitar la multiplicació de les
dotacions de personal docent assignades a les itineràncies.
És per això que el Sindicat exigeix a l’administració educativa:
Que
les instruccions d’ajust escolar es modifiquen per fer-se ressò d’aquesta
poblemàtica específica del centres públics incomplets amb l’objectiu
de millorar la dotació de recursos humans disponible a
cadascuns dels centres i a la zona que cobreix les itineràncies.
Que
es duga a terme un seguiment quant a la confecció d’horaris per
tal d’evitar que s’hi produïsca una concentració d’horaris
lectius per especialitat que provoque unes sessions de treball docent
exessivament llargues amb els alumnes.
Que
es reduïsquen les zones a cobrir les itineràncies, i per tant
el nombre de centres que hi participen, per millorar les condicions
laborals del professorat itinerant, provocar un augment del temps real
dedicat a impartir l’assignatura, augmentar la plantilla adscrita
als centres educatius i, globalment, millorar la qualitat educativa
dels col·legis. Com a conseqüència d’aquesta mesura, s’hi
multiplicaria el nombre de zones d’itineràncies i s’hi milloraria
el rendiment educatiu d’aquestes (major proximitat geogràfica,
millor coordinació, eliminació de conflictes, optimització de
recursos, etc).
Que
s’adscriga a la zona d’itinerància professorat d’educació
compensatòria perquè desenvolupe tasques d’atenció a la
diversitat, necessitats educatives especials i estratègies d’integració
d’immigrants.
Que
s’hi realitze una distribució proporcional i equitativa del
professorat adscrit a la zona d’itinerància en tots els centres
educatius que estiguen inclosos en la zona, per tal de fer front a les
situacions originades com a conseqüència d’una o més baixes
laborals en un mateix centre educatiu, comptant que ja de per si hi ha
d’haver un augment sensible de la plantilla itinerant.
|
| |
|
| |
<tornar a enxarxats>
|
|
