Atenció a la diversitat

En una societat plural, educar per a la diversitat ha de ser un eix fonamental en l’escola. Atendre la diversitat, però, és un fet complex. 
Hi ha, d’una banda, la diversitat social, cultural, econòmica... que caracteritza les nostres societats. Aquesta diversitat social (la multiculturalitat, les desigualtats econòmiques, les diferents realitats socials...) exigeix una resposta educativa que socialitze en determinats valors. L’educació intercultural, l’educació moral i cívica, l’educació emancipatòria... són propostes que han de servir per a respondre a l’atenció a la diversitat.
Però, per un altra banda, la diversitat es manifesta també en un vessant individual: cada alumne/a té necessitats educatives diferents. Atendre aquestes necessitats, ens porta a considerar la integració escolar com un dret que ha de realitzar-se en els centres ordinaris. Es tracta de compartir la diferència i no d’aïllar-la. Ambdós àmbits requereixen mesures específiques.

L’atenció a la diversitat socio-cultural.

- Programes de centre per a l’educació intercultural .
- Desenvolupament del curriculum des d’una perspectiva intercultural. Projectes curriculars arrelats a la realitat multicultural de l’entorn. 
- Plans d’Acollida per a l’alumnat de nova incorporació i específicament per a l’alumnat immigrant. L’Administració ha de destinar els recursos humans i materials necessaris.
- Plans de formació del professorat en educació intercultural.
- Mesures d’atenció a la diversitat en el projecte curricular dels centres.
- Pla d’Actuació coordinat entre els serveis, institucions i conselleries, amb treballadors socials, educadors...) per a impulsar una acció educativa global.
- Desenvolupament de l’optativitat en l’ESO per atendre l’atenció a la diversitat, amb recursos materials i humans: grups flexibles, diversificació curricular, etc.
- Recursos i mesures d’atenció a la diversitat específiques per a l’escola rural.
- Departaments d’Orientació en tots els centres per a coordinar el diagnòstic, assessorament i orientació en l’atenció a la diversitat.
- Serveis especialitzats, multiprofessionals (terapeutes, audició i llenguatge, fisioterapeutes, educadors socials, treballadors socials…) per a afavorir una integració escolar de qualitat.
- Consideració de l’acció tutorial com un element clau per a atendre la diversitat, amb dedicació horària suficient.
- Programes d’educació en la convivència en els centres. Formació específica d’atenció a la diversitat per al professorat (atenció tutorial i cooperació en la integració).
- Autonomia pedagògica dels centres per a elaborar programes propis, amb mesures integradores d’atenció a la diversitat.

L’atenció a les necessitats educatives específiques.

- Els centres educatius han de ser centres d’integració, i han de comptar amb els recursos materials i humans necessaris.
- Detecció i estimulació primerenca de les necessitats educatives especials, incloent-hi l’etapa 0-3 anys.
- Consideració dels centres d’Educació Especial com a centres de recolzament i recursos al servei dels centres educatius ordinaris. Atenció a l’alumnat impossibilitat de cursar l’escolarització normalitzada.
- Supressió de barreres arquitectòniques en tots els centres, els ja construïts i els de nova construcció.
- Generalització del Departament d’Orientació en l’ensenyament obligatori.
- Definició per la Conselleria d’Educació del model de SPE de zona, amb un marclegal que contemple totes les especialitats.
- Serveis especialitzats, multiprofessionals (terapeutes, audició i llenguatge, fisioterapeutes, educadors socials, treballadors socials...) per a aconseguir una integració escolar de qualitat.
- Determinació d’horaris i àmbits d’itinerància per a garantir les necessitats del centres.
- Reducció de ràtios a les aules amb alumnat amb necessitats especials.
- Consideració de l’acció tutorial com un element clau per a atendre la diversitat, amb dedicació horària suficient.
 

Igualtat de les dones

- Creació d'una xarxa d'escoles infantils (0-6 anys), públiques i gratuïtes que possibiliten l'accés de les dones al món laboral, professional i la formació.
- No a la discriminació per raons de sexe en el desenvolupament de les activitats docents. Accés de les dones als càrrecs directius. Repartiment dins dels òrgans col·legiats de les tasques organitzatives i burocràtiques. Dotació suficient de personal d'administració i serveis. 
- Participació de les dones en tasques de gestió i coordinació, mitjançant la flexibilitat organitzativa i pedagògica i la formació en horari lectiu.
- Dotació de professorat substitut en els casos de reducció de jornada o de permisos legalment reconeguts. 
- Adaptabilitat dels llocs de treball a les dones embarassades o en període de lactància, quan les condicions laborals pogueren perjudicar la salut de l'embarassada, el fetus o el lactant. 
- Ampliació del permís de maternitat a 24 setmanes amb el 100% de les retribucions. 
- Permís de paternitat de quatre setmanes, acumulable al de maternitat en cas de famílies monoparentals.
- Ampliació fins a tres anys del dret de mantenir la destinació i l’antiguitat per al professorat que demane l’excedència per cura de fill o filla. 
- Igualtat de drets de les funcionàries interines, inclosos el d’excedència per cura de fill o filla menor i el de reducció de jornada. Dret a demanar vacant o substitució, respectant la baixa maternal, l’antiguitat i les retribucions pertinents. 
- Retribució del 100% del salari per a les persones beneficiàries de reducció de jornada per cura de fill o filla o per atenció a persones majors.
- Comissions d'igualtat d'oportunitats que garantesquen el compliment del dret a la igualtat en l'àmbit educatiu. Actuacions coordinades de les institucions i agents socials per a eliminar situacions discriminatòries i impulsar la representació paritària. 
- Adopció per part de l'Administració d’un llenguatge no-sexista en les seues comunicacions amb els centres i projecció pública d’una imatge no discriminatòria de la dona. 
- Assessories de coeducació, amb programes de formació específics. Eradicació per l'Administració del material didàctic amb expressions sexistes. 
- Denúncia de les relacions laborals discriminatòries, particularment de l'acaçament sexual.
- Denúncia de la violència de gènere i compromís de les Administracions per eradicar-la i per crear programes de prevenció.
- Promoció de models de convivència que fomenten el desenvolupament harmònic de la personalitat i la resolució no violenta dels conflictes. 
- Estímul a la formació de les docents en àmbits tradicionalment masculins, com les noves tecnologies i les especialitats tècniques. Els departaments d'Orientació han d’estimular l'especialització de les alumnes en aquests àmbits.
 

Salut i prevenció de riscos laborals

Per què cal que la prevenció de riscos laborals s’incorpore com un espai específic en la vida dels centres educatius? A) Perquè les condicions laborals dels docents provoquen danys als treballadores i treballadores. B) Perquè els patiments i les malalties d’origen laboral creixen en paral·lel al desenvolupament, els beneficis empresarials i la concentració del poder econòmic. C) Perquè el sistema econòmic i social, mentre propugna l’individualisme insolidari, subratlla la importància dels aspectes relacionats amb la seguretat i salut. Tanmateix, els pressuposts de les Administracions no reflecteixen aquests temes.

- Exigència a la Generalitat i la Conselleria d’Educació per tal que complesquen les seues responsabilitats
- Avaluació dels riscos i dotació d’equips de treball per les Administracions. Garantia de protecció dels treballadors i les treballadores especialment sensibles a determinats riscos.
- Posada en marxa dels Serveis de Prevenció de Riscos Laborals en tots els àmbits previstos. Aquests serveis s’haurien d’haver constituït des de l’1 de gener de 1999 (Reglament del Serveis de Prevenció).
- Dinamització dels Comités de Seguretat i Salut Laboral. Exigència a la Conselleria d'Educació per tal que adopte un Pla de Prevenció amb prioritats definides
- Solució als problemes en les instal·lacions i infrastructures insegures, condicions climàtiques adverses (ventilació, humitat temperatura), il·luminació inadequada i soroll excessiu, risc i potencialitat de destrucció dels incendis.
- Prevenció d’accidents laborals: maquinàries, productes químics en laboratoris, aules de gimnàstica, aules de Tecnologia i Cicles de FP. Precaució amb les antenes i aparells de telefonia mòbil i les línies d'alt voltatge pròximes als centres educatius.
- Mesures de protecció de la salut dels treballadors i les treballadores: esforç físic i postural, síndrome muscoloesquelètic; treball amb pantalles de visualització de dades; nòduls de cordes vocals i prevenció dels riscos per la utilització de la veu; riscos psicosocials. Estudi i mesures per a l’eliminació i la protecció per l'estrès, el "burn-out" (síndrome del professor cremat), l’acaçament psicològic (mobbing i buyilling). Solucions a la inseguretat derivada de les responsabilitats professionals.
- Reconeixement de les patologies de la veu com malalties originades pel treball docent.
- Publicació de normativa sobre responsabilitat civil i penal del professorat. Promoció d’un debat previ en els centres.
- Tipificació del mobbing com a falta molt greu. Inclusió de la Foniatria com a matèria optativa en els centres universitaris que impartesquen estudis per a l’accés a la docència. 
- Decret nou que regule les condicions econòmiques i de seguretat en els desplaçaments del professorat, incloses en la campanya del Sindicat Pengem les claus?.
- Mecanismes per a la participació dels treballadors i treballadores. Campanyes informatives sobre prevenció i funcions dels Comités de Seguretat i Salut Laboral. Garantia que les denúncies sobre aquests temes arriben als delegats i delegades de Prevenció.
- Creació en cada centre de la figura del coordinador/a de Salut Laboral, amb les mesures i garanties necessàries per tal que desenvolupe les seues funcions.
 

Professorat interí

veure la situació del professorat interí a novembre 02

Els sistemes de provisió de personal han de permetre que qui tinga un treball en precari i haja accedit de manera legal, neta i transparent hi puga romandre i consolidar el seu treball. La simple convocatòria d’oposicions –quan hi ha milers de persones que ja ocupen els llocs de treball que s’ofereixen- no és la solució, ja que suposa bescanviar unes persones per altres. Així, s’acabaria amb la precarietat dels llocs de treball a canvi d’empitjorar la de les persones que siguen foragitades del sistema.
El que cal aconseguir al capdavall és consolidar el treball existent i crear-ne de nou: que continue treballant qui ja treballa i que accedesquen als nous llocs de treball aquelles persones que encara no tenen feina. 

Estabilitat en el treball

- Estabilitat per a tot el professorat interí fins el seu accés a la condició de funcionari de carrera, mitjançant un acord negociat amb les organitzacions sindicals i ratificat pel col.lectiu.
- Manteniment de les actuals borses de treball. Acomodació de les actuals borses de FP i ensenyaments especialitzats a les demandes del sistema educatiu.

Accés a la funció pública

- Derogació del Reial Decret 850/93.
- Reforma legal per a l’accés específic del professorat interí a la funció pública docent. És a dir, accés diferenciat, lligat a la formació i a l’experiència docent, que reconega que el professorat interí ja forma part del sistema educatiu. En aquest sentit, qualsevol oferta d’ocupació pública ha d’estar condicionada a la solució prèvia de l’accés del professorat interí.

Condicions laborals

- Manteniment de les adjudicacions presencials.
- Ampliació del dret a la restricció i canvi de província a tot el col·lectiu de professorat interí.
- Aplicació de la normativa de llicències i permisos en igualtat de condicions amb el funcionariat de carrera.
- Modificació de l’actual sistema retributiu per evitar la discriminació salarial amb el funcionariat de carrera.
- Equiparació de les condicions de treball i de l’accés a la formació i les ajudes per realitzar-la amb el professorat funcionari de carrera.
  

Formació de Persones Adultes 

El treball de l’STEPV-IV en la Mesa d'Agents Socials per la Formació de Persones Adultes, situa aquesta organització sindical en la primera fila del moviment social. En aquest marc, el Sindicat considera la Llei 1/95 de Formació de Persones Adultes (FPA) com un important referent progressista de l’educació pública valenciana. El Sindicat dóna suport al manifest "Una Educació i Formació de Persones Adultes per a tots i totes, al llarg de tota la vida, de la Mesa dels Agents Socials per l’FPA. 

- Desplegament de la Llei de FPA i de tots els seus programes formatius. Augment de les partides pressupostàries dedicades a la FPA, en especial les destinades al finançament dels centres de titularitat municipal. 
- Elaboració per la Comissió interdepartamental d'un Pla General d'Actuacions per a la FPA.
- Creació al sí de la Generalitat d'un òrgan directiu amb competències ple-nes en FPA per tal de coordinar i controlar tots els recursos destinats a la FPA per les diverses Administracions.
- Modificació de l’actual Mapa de la Formació de Persones Adultes, per atendre les necessitats i les demandes reals dels territoris. Atenció especial a l’especificitat de la FPA en el món rural.
- Elaboració d’un Pla de construcció, adequació i dignificació de centres a fi de garantir la possibilitat d'ofertar tota l'etapa formativa, des de l'alfabetització fins el graduat de Secundària, en condicions dignes i de qualitat.
- Incorporació del Batxillerat i la Formació Professional específica, de manera excepcional, en centres de FPA amb demanda i amb condicions materials, com contempla l’art. 13.2 de la Llei de FPA.
- Reconeixement, homologació i suport legal per part de la Conselleria als nous ensenyaments que oferten els centres com a conseqüència de les noves demandes. 
- Normativa que garantesca l'es-tabilitat de les plantilles dels diferents programes i que fixe les característiques dels contractes de treball del personal de diverses institucions que atenen la FPA, per superar les actuals situacions de precarietat i millorar les seues condicions de treball.
- Nou perfil dels centres de FPA. Catàleg dels llocs de treball. Forma de provisió. Adscripció del professorat del Cos de Mestres. Concurs intern. Creació urgent dels centres de FPA ubicats als complexos penitenciaris de Fontcalent, Picassent i Castelló. Conversió de les extensions en nous centres. Reconeixement de diversos models organitzatius de FPA a les zones rurals.
- Establiment d’un conveni general multilateral entre la Generalitat i les corporacions locals que reordene les competències i el finançament de la FPA.
- Promoció de plans territorials de FPA que responguen a les necessitats i interessos de la població usuària, amb la participació de tots els sectors implicats a través dels Consells de FPA en tots els àmbits.
- Formació específica i capacitació adequada del personal docent per atendre les demandes. Especificitat dels llocs de treball, a efectes de provisió de places. Creació d'una habilitació especí-fica i d'una especialitat de FPA.
- Elaboració d’un ROF específic per als centres de FPA. Reconeixement a tots els efectes dels òrgans directius i de coordinació docent. Potenciació de l'associacionisme de les perso-nes adultes participants.
- Constitució d’un sistema valencià d'educació i formació permanent Signatura d'un Acord institucional i social per la FPA amb com-promisos i responsabilitats envers l’educació i la FPA. L’acord ha d’assenyalar, coordinar i integrar tots els recursos i iniciatives de les diferents administracions.
 

L’ensenyament al món rural

Des del compromís actiu per garantir el dret a l'educació en les millors condicions i en defensa d'una Escola Pública per a tots i totes, lliure i compensadora (no és casual l'escassa presència del sector privat en les zones rurals per la seua poca rendibilitat econòmica), l’STEPV-Iv reivindica el reconeixement de l'especificitat de l'Escola Rural. 
Per a això, cal exigir en els distints fòrums i meses de negociació l'articulació i legislació d'un Subsistema Educatiu Rural que pose en funcionament un conjunt de polítiques específiques per aquest àmbit, on el concepte “inversió” substituesca el de “despesa” i s'apliquen criteris de discriminació positiva amb ràtios, plantilles, equipaments i infrastructures específics i generosos. També cal incorporar criteris que compensen els desequilibris territorials i de manca de serveis, evitant les polítiques homogeneïtzadores i repetidores del model urbà.

- Tractament legislatiu específic per al subsistema educatiu rural, especialment pel que fa a requisits mínims dels centres, la seua estructura organitzativa i normativa de funcionament, amb reglaments orgànics de centres adaptats a la seua especificitat.
- Obligatorietat que el Mapa Escolar contemple en les zones rurals totes les etapes i ofertes educatives obligatòries i postobligatòries, així com els diferents serveis: equips psicopedagògics i d'orientació, transport i menjador, activitats extraescolars...
- Reconeixement de la diversitat de models d'escolarització en el medi rural (escoles unitàries, centres incomplets, CRAs, FPA comarcals i altres agrupaments), sempre que es garantisca el compliment de requisits mínims en dotacions i infrastructures i l'existència d'una plantilla orgànica estable i suficient.
- Dotació suficient d'especialistes LOGSE, d'atenció a la diversitat i professorat de suport. En Secundària, creació i funcionament dels diferents departaments, inclòs el d'Orientació. 
- Dotació suficient de personal d’administració i serveis en tots els centres. En determinats casos aquest personal podria ser itinerant per poder atendre distints centres o localitats.
- Garantia que a tot l'alumnat se li ofereix una Educació Secundària de qualitat, arrelada al medi i amb agrupaments escolars específics.
- Ràtios reduïdes i agrupaments flexibles que afavorisquen el manteniment d'unitats en el medi rural i compensen l'agrupament de diversos nivells educatius en una sola aula. No als agrupaments d’alumnat d'Educació Infantil i Primària. Un grup: màxim 10 alumnes. Entre dos i quatre grups: ràtio màxima, 12 alumnes per aula. A partir de cinc grups: ràtio màxima, 15 alumnes per aula. Tot açò tenint en compte, a més, la creació d'un grup específic d'Educació Infantil a partir de 10 alumnes d'aquest nivell.
- Formació específica del professorat, inicial i permanent. Presència de l'Escola Rural en els plans d'estudi dels futurs docents i en els Plans de Formació dels CEFIREs. Creació i dinamització de grups de treball, innovació educativa i investigació.
- Ampliació de la xarxa de CEFIREs, de les seues extensions i dels SPEs.
- Regulació i millora de les condicions laborals del professorat itinerant (tot el professorat que es desplaça per tasca educativa o de coordinació). Compensacions econòmiques i horàries derivades de la pròpia itinerància i cobertura d'un segur en cas d'accident. Dotació pressupostària suficient per a fer front a indemnitzacions i crèdits per a l’adquisició de vehicle. 
- Extensió de la regulació esmentada a altres col·lectius que han d’itinerar per raons de servei (professorat que comparteix centres en diferents localitats, equips psicopedagògics, assessories de formació, inspecció, etc.). 
- Discriminació positiva per a cobrir les mancances i els dèficits d’altres serveis en aquestes zones: menjadors escolars, altres activitats extraescolars, despeses d’autobús per les eixides...
- Oferta immediata de les places itinerants en el Concurs General de Trasllats.
  

Serveis Psicopedagògics Escolars 

Cal potenciar els Equips d’Orientació i Intervenció Psicopedagògica de caràcter multiprofessional. També calen departaments d’Orientació en Secundària integrats per especialistes en Psicopedagogia amb contracte, amb una tasca complementària afegida a la dels propis SPEs. Cal avançar cap a un servei especialitzat, multiprofessional, de suport extern als centres de treball, amb plantilles estables i concursos de trasllats. 

Composició 

Els SPEs han de comptar amb personal adscrit a àrees especialitzades dins de cada zona (psicopedagogs/gues, mestres d’audició i llenguatge, treballadors/es socials, metges, fisioterapeutes, educadors/es socials, etc.), de caràcter marcadament multiprofessional, amb les dotacions necessàries segons la distribució geogràfica dels serveis, el tipus de centre, de barri, etc. Cal, a més, una coordinació dels SPEs en l’àmbit de cada Servei Territorial.

- Desenvolupament del Decret 131/94 que regula els SPEs.
- Potenciació dels equips d’Orientació i Intervenció Psicopedagògica.
- Creació de comissions coordinadores dels serveis.
- Dotació suficient de professorat de psicopedagogia en els centres de Secundària i de FPA.
- Increment de les places d’audició i llenguatge adscrites als Equips d’Orientació.
- Integració dins del grup A dels psicopedagogs i les psicopedagogues dels SPEs.
- Augment de les plantilles de treballadors i treballadores socials i d’altres professionals, segons les necessitats.
- Millora de les condicions de treball dels professionals que desenvolupen la seua tasca en règim d’itinerància. 

El valencià a l’ensenyament

La política educativa del Consell, pel que fa a l’ensenyament en valencià, experimenta una preocupant paralització en el ritme de creixement en els darrers anys. No hi ha un impuls institucional global i sostingut a favor de l’ús del valencià. La llengua pròpia no rep la protecció que li reserva l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Darrerament, fins i tot, s’ha aguditzat l’atac institucional des de la Generalitat contra els fonaments acadèmics del valència a l’ensenyament, tot empobrint els currícula, censurant els llibres de text i proscrivint l’única llicenciatura que proporciona els coneixements adients, la de Filologia Catalana. En aquest context, l’STEPV-Iv es compromet a treballar, com a organització representativa del professorat i com a entitat cívica, per la consecució del següent programa en l’ambit educatiu.

- Promoció dels programes bilingües a les comarques valencianoparlants, especialment el d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el d’Immersió Lingüística (PIL), els més idonis per a l’assoliment per igual del domini d’ambdues llengües i els més eficaços per avançar cap a la normalització escolar i social del valencià.
- Control i avaluació de l’aplicació dels programes bilingües per tal d’impulsar el seu assoliment i desenvolupament d’acord amb els principis organitzatius i didàctics que hi contenen.
- Pla de formació permanent del professorat per a l’assoliment i actualització dels coneixements inherents a un ensenyament plurilingüe.
- Promoció de plans específics de formació del professorat en comarques castellanoparlants per tal de fer viable la incorporació del valencià a l’ensenyament i fer efectiva la cooficialitat amb el castellà.
- Requisit lingüístic per a l’accés als cossos docents i als llocs de treball mitjançant qualsevol sistema de provisió.
- Catalogació lingüística dels llocs de treball en tots els ensenyaments reglats per tal d’assegurar la continuïtat de l’escolarització en valencià, des de l’Educació Infantil fins la Universitat.
- Establiment de convenis entre la Generalitat Valenciana, el Govern Balear i la Generalitat de Catalunya que contemplen, entre altres mesures, l’homologació de les titulacions de llengua catalana, l’establiment d’un currículum comú de llengua i literatura catalana, l’edició de material didàctic i l’intercanvi de professorat i alumnat.