Delegats i delegades sindicals de les Juntes de Personal Docent que determinen la representativitat de cada sindicat. 
Les organitzacions que superen el 10% formaran part de les Meses Sectorials d’Educació, una en l’àmbit de la Conselleria de Cultura i Educació i d’altra en l’àmbit del Ministeri d’Educació. 
  

El nombre de membres d’una Junta de Personal depén del nombre de treballadors i treballadores de l’empresa. Aquest, en l’exercici de les seues funcions de representació del personal i mentre dure el seu mandat, tenen les garanties i drets següents:

• Al lliure accés i circulació dintre de les dependències de la seua unitat electoral, sense entorpir el normal desenvolupament del servei.

• A la lliure distribució de publicacions sindicals o d’informació que afecte a les condicions de trbeall de les persones que representa, bé siga per escrit o de paraula.

• A ser escoltat en els expedients disciplinaris a que puguen ser sotmesos els seus membre durant el temps de vigència del seu mandat i durant l’any posterior.

• A obtindre un crèdit d’hores mensuals dintre del treball efectiu, d’acord amb el nombre de personal de l’empresa (entre 15 i 40 hores).

• A no ser traslladats ni sancionats durant l’exercici de les seues funcions ni dins de l’any següent a l’acabament del seu mandat.

• A no ser discriminats en la seua promoció econòmica ni professional per exercir les seues funcions de representació.

Les Juntes de Personal triaran d’entre els seus membres, un president/a i un secretari/a i elaboraran el seu propi reglament que no podrà contradir allò estipulat en la legislació.

A més a més, dels membres electes, cada sindicat podrà nomenar delegats i delegades de la Secció Sindicals que formaran part de la Junta de Personal, tenint els mateixos drets que els electes, a excepció del dret a vot. El nombre de membres de la secció sindical estarà en funció del nombre de treballadors i treballadores de l’empresa i de si s’ha superat o no el 10% de vots.
  

La Junta de Personal és l’òrgan de representació del funcionariat públic.

Les competències de les Juntes de Personal estan regulades en la llei 9/1987 (d’òrgans de representació del personal al servei de les Administracions Públiques LOR) són:

Dret a ser informats trimestralment:

-Sobre política de personal (art 9.1 LOR)
-Sobre les estadístiques dels índex d’absentisme i les seues causes, accidents de treball i malalties professionals i les conseqüències, index d’accidents, estudi del medi i de les condicions de treball, mecanismes de prevenció que s’utilitzen (art 9.5 LOR).

Dret a ser consultats (art. 9.2 i 4 LOR)

-Trasllats total o parcial de les instal.lacions.
-Plans de formació de personal.
-Implantació o revisió de sistemes d’organització i mètodes de treball.
-Establiment de la jornada de treball i horaris de treball.
-Règim de permisos, vacances i llicències.
-Complements de productivitat.
-Ser informats de les sancions per faltes molt greus.

Dret a informar el personal que representa en tots els temes que siguen de la seua competència (art 9.1 LOR).

Dret de vigilància i control (art. 9.6 i 7) sobre:

-Condicions de seguretat i higiene.
-Condicions de treball, seguretat social i d’ocupació.

Dret a exercir les accions legals oportunes davant dels organimes competents (art 9.6. LOR).

Dret a participar en la gestió d’obres socials per al personal, establides per l’Administració (art 9.8 LOR).

Dret a col.laborar amb l’Administració en ordre a la productivitat (art 9.9. LOR).

Dret a exercir col.legiadament i per decisió majoritària dels membres de la Junta de Personal, la legitimitat per poder iniciar com a interessats els corresponents procediments administratius que calguen, inclosa la via judicial en tot allò relatiu a l’àmbit de les seues funcions. Així com a guardar reserva professional en aquelles matèries que expressament l’administració ho haja assenyalat com a caràcter reservat, fins i tot després del mandat (art 10 LOR). 
  

El sindicat va guanyar per quarta vegada consecutiva les anteriors eleccions sindicals, amb un augment espectacular de vots –quasi tres mil més que en 1994- i de delegats –53 front als 43 anteriors-. Aquests resultats són una mostra del suport del professorat al model representat per l'STEPV-IV, autònom i participatiu, i a una línia sindical caracteritzada per la crítica a la política educativa i de personal de les Adminsitracions Educatives.

Els resultats electorals del sector de la Salut i de l’Administració Pública ens van situar en la Mesa General de la Funció Pública Valenciana, un fet que va tindre com a primera conseqüència la nostra presència en tots els marcs de negociació de la Generalitat. De fet, el sindicat va ser el més votat en aquest marc.
  

Els àmbits de negociació col.lectiva estan determinats per la Llei 9/1987 i per la Llei 7/1990 que modifica l’anterior. Aquestes lleis determinen que, a efectes de la negociació es constituiran, les corresponents Meses de Negociació, en les que estaran presents els representats de les Administracions Públiques i les organitzacions sindicals més representatives (10% àmbit estatal i 15% àmbit autonòmic) i aquells sindicats que hagen obtingut el 10% en eixe àmbit territorial i funcional.

La llei determina que es constituirà una Mesa General de Negociació a l’àmbit de l’Administració de l’Estat, les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, que seran competents per a determinar les condicions de treball del funcionariat de l’àmbit corresponent. Aquestes meses no inclouen al personal laboral.

La llei obliga a què es constituesquen les Meses Sectorials que negociaran les condicions de treball i altres condicions que no hagen estat negociades per la Mesa General.

Els assumptes que poden formar part de la negociació col.lectiva son tots, exceptuant:

-Les decisions que afecten a la potestat d’organització que té la pròpia administració.
-A l’exercici dels drets dels ciutadants davant els funcionaris públics i al procediment de formació d’actes i disposicions administratives.

En els actes i disposicions administratives, que afecten al funcionariat públic en les seues condicions de treball, els sindicats representats en les Meses de Negociació tindran que ser consultats.

La Mesa General i les Meses Sectorials es reuniran, al menys, una vegada a l’any.
  

El model d’eleccions no és el nostre, perquè sempre hem defensat l’elecció de delegades i delegats en centre de treball. Però l’Administració, amb l’acceptació expressa d’alguns sindicats, va dissenyar en 1987 la Llei d’Òrgans de Representació (LOR), modificada a l’estiu de 1994 amb un pacte entre UGT i CCOO i el Govern que van ratificar les Corts Generals, per tornar a endurir les condicions de representativitat de la resta de les organitzacions sindicals i afavorir les que per llei ja estan declarades més representatives per tal que ho siguen sempre, independentment dels resultats electorals.

El fet que a l’ensenyament es facen unes eleccions d’àmbit provincial suposa que, malgrat ser els ensenyants un dels grups de funcionaris més nombrosos, trien menys delegades i delegats. Així es desvirtua la voluntat del professorat i se’l discrimina a la Mesa General de la Funció Pública. És per això que molt sovint els acords pactats a la Mesa General de la Funció Pública, tant a Madrid com a València, es materialitzen al marge de les organitzacions més representatives del professorat.

Per altra part, la llei no reconeix el dret a la negociació col.lectiva de les empleades i empleats públics. La sentència de l’Audiència Nacional n’és un bon exemple de les limitacions dels nostres drets laborals.

L’experiència acumulada en les Juntes de Personal i en la Mesa Sectorial demostra que s’ha de fer un esforç per impulsar les seues funcions per tal que el professorat s’hi reconega representat i per ser l’interlocutor davant l’Administració. Per això, les eleccions sindicals són importants. On la nostra organització sindical té una majoria suficient, la situació de la negociació, participació, informació i condicions de treball és diferent.
  

L’STEPV-IV és un sindicat d’homes i dones de l’ensenyament, que treballem conjuntament amb sindicats de l’Administració Pública, de la Salut, de l’Administració local,... en un projecte de sindicalisme autònom i participatiu, valencià i confederal, el projecte Intersindical Valenciana.

Som una organització sindical jove amb més de vint-i-cinc anys d’experiència.

Som l’organització majoritària del professorat, on vam nèixer, i aquesta posició, que es manté des de les primeres eleccions sindicals democràtiques, no és el fruït de la casualitat ni de la protesi institucional, sinó de més de vint-i-cinc anys d’un treball constant i d’aplicació d’un model sindical diferent que ens ha donat el suport de les treballadores i treballadors.

El nostre sindicat adopta, des del seu origen, una concepció de la democràcia sustentada sobre l’exercici constant de "una persona, un vot". La nostra estructura arrela en el territori, des de les unitats més menudes, el centre de treball, la localitat i la comarca, a les més grans, el País Valencià, com a marc on es creuen totes les relacions humanes, socials, econòmiques, polítiques, laborals,...

La nostra organització sindical és de classe, ens considerem treballadores i treballadors, i autònoms respecte a qualsevol ens públic o privat. No ens agraden ni la dependència política ni l’econòmica. La nostra organització sindical és allò que l’afiliació és capaç de fer.

Practiquem un sindicalisme que abasta, a més dels àmbits laborals, el món de la cultura, de la solidaritat, de la pau, de l’ecologia i de l’emancipació de totes les persones i col.lectius que suporten qualsevol tipus d’opressió com a condició indispensable per aconseguir una societat més justa i un país més saludable.

Treballem per difondre i eixamplar un model sindical que ha resultat útil per al conjunt dels treballadors i treballadores amb independència del sector en el qual treballen, al temps que volem confluir en la pràctica amb aquells col.lectius que estiguen interessats en la construcció d’eixe model sindical, sempre des del respecte a la mútua sobirània. Per això, la Intersindical Valenciana és un projecte de futur, una voluntad de treball per estendre a tots els sectors aquelles característiques que ha de ser el patrimoni democràtic de qualsevol forma de fer sindicalisme: el respecte a la voluntat de les treballadores i treballadors expressada mitjançant la participació democràtica, alhora que anem vertabrant, des del món laboral, la societat valenciana.

L’STEPV-IV practica un sindicalisme participactiu i democràtic, independent i autònom, on les treballadores i treballadors, mitjançant un procés assembleari i una informació completa i actual decideixen les directrius de l’actuació sindical.