El model d’eleccions vigent no és el nostre, doncs sempre hem defensat l’elecció directa de delegats i delegades en cada centre de treball. Però l’Administració, amb l’acceptació d’alguns sindicats, va dissenyar la Llei d’Òrgans de Representació (LOR), modificada per un pacte entre UGT, CCOO i el Govern i que van ratificar les Corts Generals, per tornar a endurir les condicions de representativitat de la resta d'organitzacions sindicals i afavorir les que per llei ja estan declarades més representatives, per tal que ho siguen sempre, independentment dels resultats electorals.

El fet que a l’ensenyament es facen unes eleccions d’àmbit provincial suposa que, malgrat ser els ensenyants un dels grups de funcionaris més nombrosos, triem menys delegades i delegats. Així, es desvirtua la voluntat del professorat i se’l discrimina en la Mesa General de la Funció Pública. És per això que molt sovint els acords pactats en aquesta Mesa, tant a Madrid com a València, es materialitzen al marge de les organitzacions més representatives del professorat. Per altra part, la llei no reconeix el dret a la negociació col·lectiva de les empleades i empleats públics. Amb tot i això, les eleccions són importants perquè la majoria de representants de la nostra organització sempre serà una garantia de transparència, informació, independència i fins i tot millors condicions laborals.

Aquest Sindicat va guanyar per quarta vegada consecutiva les anteriors eleccions sindicals (1998), amb un augment considerable de vots, una mostra del suport del professorat al model autònom i participatiu representat per l'STEPV-IV.

En aquest període cal distingir dues etapes diferenciades.

La primera, fins les eleccions generals de 2000, on malgrat la política privatitzadora dels governs d’Aznar encara es respectaven els marcs de negociació i existia un mínim diàleg que permetia arribar a alguns acords. 

I la segona amb la majoria absoluta del PP, amb molta prepotència del Govern i escassa disposició per negociar, unes actituds que van provocar la convocatòria exitosa d’una Vaga General contra el decretazo, on el Sindicat va intervindre activament.

En 1999 es va signar un mal acord d’augment salarial del conjunt de la funció pública per part del Ministeri de les Administracions Públiques, CCOO i CSIF. La sentència de l’Audiència Nacional que condemnava el Govern a pagar augments salarials pactats i els corresponents endarreriments va estar un moment àlgid en la vida sindical: durant uns mesos es van crear moltes expectatives però la sentència va ser recurrida al Tribunal Suprem pel Govern central, que va guanyar. Es va perdre una magnifica oportunitat per reconèixer el dret a la negociació col·lectiva del sector públic. No va ser així per l’actitud intransigent del Govern i per la tebiesa de CCOO i UGT, que no mobilitzaren i ho fiaren tot al camp jurídic.

La situació de l’ensenyament al País Valencià també ha estat condicionada per la majoria absoluta del PP. Abans d’obtindre-la es van signar dos acords per tots els sindicats del sector: l’Acord de plantilles i condicions laborals del professorat de Secundària (1999), que va suposar un augment de plantilla als IES i determinades garanties per evitar els desplaçaments forçosos, i l’Acord sobre l’equiparació retributiva del complement específic (1999), amb un increment de més de 18.000 pessetes mensuals, que ens va situar en la primera línia de l’Estat, només per darrere del País Basc, Canàries i Navarra, però ara s’està negociant la seua actualització. També s’ha estat aplicant una part de l’Acord de Plantilles dels centres d’Infantil i Primària signat en 1996. Els dos Acords de plantilles signats pel Sindicat han suposat un augment de 5.302 llocs de treball repartits equitativament entre el Cos de Mestres i els Cossos de Secundària. Conseqüència de l’Acord de plantilles de Secundària és l’Acord de plantilles de Formació Professional (2001).

A partir de 2002 el Govern menysprea obertament la negociació col·lectiva, s’incompleixen compromisos dels acords signats i no s’avança en la resposta a temes pendents. Malgrat això, el Govern aconsegueix el suport d’altres sindicats en temes com les retribucions dels mestres que imparteixen classes a ESO, l’addenda a l'Acord del professorat interí o l’oferta d’ocupació pública. D’altres temes imposats unilateralment no han comptat amb el nostre suport: la modificació del currículum; els mecanismes de recol·locació del professorat de secundària; l’augment de les indemnitzacions per jubilació LOGSE; el procediment per l’accés dels psicopedagogs al Cos de Secundària; l’arranjament escolar en centres d’Infantil i Primària; les supressions en Secundària; la consolidació del complement de direcció; la privatització del servei de menjador escolar; la normativa sobre alumnat amb necessitats educatives especials i de compensació educativa; les instruccions d’inici de curs. L'STEPV-Iv es va oposar a un pretés "Pacte Escolar" que no era més que un xec en blanc a la política educativa de la Conselleria i a la concertació de l’Educació Infantil dels centres privats. Per contra, hem aconseguit l’adscripció directa dels col·legis als instituts que indica l’itinerari formatiu de l’alumnat des d’Infantil a Batxillerat. També es van paralitzar les adjudicacions de places de Secundària mitjançant un sistema informàtic que vulnerava els drets del professorat i es van aturar els intents d’augmentar els dies lectius.

El Sindicat ha presentat propostes i esmenes als Pressupostos de la Generalitat. Hem recorregut el concurs-oposició a inspectors d’Educació; ens hem oposat als intents de censura i de secessionisme lingüístic; hem contestat amb la campanya d’autoinculpació en la utilització dels termes català i País Valencià; hem estat molt actius en la Mesa per l’Ensenyament en Valencià; hem participat en les Trobades i els Congressos d’Escola Valenciana, i hem estat la força sindical determinant per aconseguir el requisit lingüístic, tot i que no és el nostre. El Sindicat segueix impulsant les Plataformes Unitàries per l’Ensenyament Públic en tots els àmbits territorials, promovent respostes unitàries i mobilitzacions a les contínues agressions contra l’ensenyament públic. La presència del Sindicat garanteix, a diferència d’altres llocs de l’Estat, que totes les organitzacions hi participen sense sectarismes ni exclusions. El Sindicat també participa en la Mesa dels Agents Socials per l’EPA, la Plataforma Rural del País Valencià, les Escoles d’Estiu i els Moviments de Renovació Pedagògica.

Pel que fa a la planificació educativa i la política de construccions escolars el Sindicat ha estat en barris, pobles i comarques, reivindicant més inversions i més centres públics, atés que des de l’aprovació de la LOGSE (1990) i del Mapa Escolar (1996) encara queden centres per adaptar i construir, unes mancances de què és responsable la política de la Generalitat.

S’han organitzat cursos d’especialització, debats, escoles sindicals i jornades de reflexió sobre politica educativa: el Fòrum d’Ensenyants, les Jornades d’Escola Rural, les d’Educació Infantil, les d’Atenció a la Diversitat, les de Secundària sobre la Contrareforma, les de Consells Escolars…

En relació a la millora de les condicions de treball, el Sindicat ha impulsat múltiples campanyes: Pel reconeixement de les malalties professionals a l’ensenyament; Per la millora de les condicions de treball del professorat itinerant ("Pengem les claus"); Per la pròrroga indefinida de la jubilació voluntària prevista a la LOGSE; Per la millora del treball del professorat d’Educació Infantil…

El Sindicat segueix impulsant mobilitzacions per exigir la reforma de l’actual sistema d’accés a la Funció Pública i permetre l’accés diferenciat dels interins i la seua estabilitat laboral i, d’altra banda, exigeix més llocs de treball per possibilitar l’accés del professorat aturat.

L’Àrea de Salut Laboral del Sindicat ha experimentat un notable creixement d’actuacions, i l’Àrea de la Dona segueix desenvolupant un treball permanent. S’ha donat un impuls decisiu a la democratització informativa, tant amb la revista Allioli, com en la pàgina web i el correu electrònic, perquè sense informació no pot haver participació.

El Sindicat ha estat present en les mobilitzacions socials i les plataformes del riu Segura, Salvem El Cabanyal, Salvem l’Horta, Salvem La Punta, les ILP en defensa de l’Horta i de la Serrania, contra l’abocador a l’Alt Palància, la defensa de El Pinar a Castelló...

Hem manifestat l'oposició frontal a la Llei de Qualitat i hem encapçalat el moviment unitari de resposta contra la Llei Del Castillo, amb una Vaga General de l’ensenyament públic.

Com s’ha vist, hem treballat molt i molt intensament per millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’ensenyament i en defensa del sistema públic.

Les eleccions del 4 de desembre determinaran la representació de cada organització sindical i la seua força en la negociació col·lectiva. A partir d’aquest dia, amb la teua veu i el teu suport, l'STEPV-IV continuarà treballant en tots els fronts amb la mateixa dedicació de sempre.

País Valencià, novembre 2002