QUI SOM


El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià va nàixer, ara fa trenta cinc anys, dels moviments de professorat que compartien una forta vocació unitària, pluralista, participativa i democràtica. I així s’ha mantingut. Som una organització sindical jove però que acumula una àmplia experiència.

El nostre sindicat adopta, des dels seus origes, una concepció de la democràcia sustentada sobre l’exercici constant d’»una persona, un vot”. La nostra estructura s’arrela en el territori, des de les unitats més menudes, el centre de treball, la localitat i la comarca, a les més grans, el País Valencià, com a marc on es creuen totes les relacions humanes: culturals, socials, econòmiques, polítiques, laborals…

La nostra organització sindical és de classe, ens considerem treballadores i treballadors, i autònoms respecte a qualsevol ens públic o privat. No ens agraden ni la dependència política ni l’econòmica. La nostra organització sindical és el que l’afiliació és capaç de fer.
Practiquem un sindicalisme que abasta, a més dels àmbits laborals, el món de la cultura, de la solidaritat, de l’ecologia, de la pau i de l’emancipació de totes les persones i col.lectius que suporten qualsevol tipus d’opressió com a condició indispensable per aconseguir una societat més justa i un país més saludable.
En 1976, el moviment unitari, pluralista i participatiu que havia engegat el professorat davant la mancança d’un instrument organitzatiu que el vertebrara en la perspectiva de la democracia inminent, es va transformar en la UCSTE (Unió Confederal de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament).
La UCSTE, contràriament al que passà en altres organitzacions, no fou una creació artificial, sinó la conseqüència directa de la confluència de les coordinadores de delegats i delegades i representants de centre en els primers anys de la transició política i tot açò, a partir de la radical sobirania dels membres.
Al País Valencià, a partir d’una estructura assemblearia, naixen el SATE (Sindicat Assembleari de Treballadors de l’Ensenyament) a València, l’STEA (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament d’Alacant) i l’STEC (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de Castelló) que al mateix temps integren realitats sectorials diferenciades al seu sí.
En març de 1979 aquests sindicats creen la Federació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, que celebra a Elx el I Congrés. Els següents congressos vertebren un únic sindicat al País Valencià, amb una única estructura que basa la seua sobirania en la realitat comarcal.
Serà el V Congrés (Guardamar, 1992), el que valorarà la consolidació del notable creixement del sindicat i marcarà la necessitat d’eixamplar-lo incorporant nous sectors. Com a consequència, en el procés electoral de 1994-1995, l’STEPV presenta candidatures en nous sectors de l’ensenyament (Universitat de Castelló, PAS de les Universitats, Personal Laboral d’Educació,..) i en altres, com l’Administració Local, o el cas més destacable de la Funció Pública Valenciana.
L’exercici constant de la pròpia sobirania és el que ha permés aprofondir, en aquests 20 anys, sobre el propi model, des de aquella UCSTE fins a aquest STEPV-Intersindical Valenciana.
El VI Congrés celebrat en juny del 1995 a Morella valora que cal difondre i eixamplar un model sindical útil per al conjunt dels treballadors i treballadores, amb independència del sector en el qual treballen, i la millor forma és la de confluir en la pràctica amb aquells col.lectius que estiguen interessats en la construcció d’eixe model sindical, sempre des del respecte a la mutua sobirania.
Per això la denominació Intersindical Valenciana, que s’afegeix a STEPV, és un projecte de futur, una voluntat de treball per extendre i recuperar aquelles característiques que han de constituir la base irrenunciable de qualsevol forma de fer sindicalisme: la participació i el respecte a la voluntat dels treballadors i treballadores, expressada democràticament, en defensa d’una societat cada vegada més justa i solidària. En definitiva un sindicalisme nacional, que contribuesca a vertebrar la societat valenciana, autònom, assembleari i progressista.

El Sindicato de Trabajadoras y Trabajadores de la Enseñanza del País Valenciano nació, hace treinta y cinco años, de los movimientos de profesorado que compartían una fuerte vocación unitaria, pluralista, participativa y democrática. Y así se ha mantenido. Somos una organización sindical joven pero que acumula una amplia experiencia.

Nuestro sindicato adopta, desde sus origen, una concepción de la democracia sustentada sobre el ejercicio constante de “una persona, un voto”. Nuestra estructura se arraiga en el territorio, desde las unidades más pequeñas, el centro de trabajo, la localidad y la comarca, a las más grandes, la Comunidad Valenciana, como marco donde se cruzan todas las relaciones humanas: culturales, sociales, económicas, políticas, laborales ...
Nuestra organización sindical es de clase, nos consideramos trabajadoras y trabajadores, y autónomos respecto a cualquier ente público o privado. No nos gustan ni la dependencia política ni la económica. Nuestra organización sindical es lo que la afiliación es capaz de hacer.

Practicamos un sindicalismo que abarca, además de los ámbitos laborales, el mundo de la cultura, de la solidaridad, de la ecología, de la paz y de la emancipación de todas las personas y colectivos que soportan cualquier tipo de opresión como condición indispensable para conseguir una sociedad más justa y un país más saludable.
En 1976, el movimiento unitario, pluralista y participativo que había puesto en marcha el profesorado ante la carencia de un instrumento organizativo que el vertebrará en la perspectiva de la democracia inminente, se transformó en la UCSTE (Unión Confederal de Sindicatos de Trabajadores de la Enseñanza).
La UCSTE, contrariamente a lo que pasó en otras organizaciones, no fue una creación artificial, sino la consecuencia directa de la confluencia de las coordinadoras de delegados y delegadas y representantes de centro en los primeros años de la transición política y todo esto, a partir de la radical soberanía de los miembros.
En el País Valenciano, a partir de una estructura asamblearia, nacen el SATE (Sindicato Asambleario de Trabajadores de la Enseñanza) en Valencia, el Stea (Sindicato de Trabajadores de la Enseñanza de Alicante) y el STEC (Sindicato de Trabajadores de la Enseñanza de Castellón) que al mismo tiempo integran realidades sectoriales diferenciadas en su seno.
En marzo de 1979 estos sindicatos crean la Federación de Sindicatos de Trabajadores de la Enseñanza del País Valenciano, que celebra en Elche el I Congreso. Los siguientes congresos vertebran un único sindicato en el País Valenciano, con una única estructura que basa su soberanía en la realidad comarcal.
Será el V Congreso (Guardamar, 1992), lo que valorará la consolidación del notable crecimiento del sindicato y marcará la necesidad de ensancharlo incorporando nuevos sectores. Como consecuencia, en el proceso electoral de 1994-1995, el STEPV presenta candidaturas en nuevos sectores de la enseñanza (Universidad de Castellón, PAS de las Universidades, Personal Laboral de Educación, ..) y en otros, como el Administración Local, o el caso más destacable de la Función Pública Valenciana.
El ejercicio constante de la propia soberanía es lo que ha permitido profundizar, en estos 20 años, sobre el propio modelo, desde aquella UCSTE hasta este STEPV-Intersindical Valenciana.
El VI Congreso celebrado en junio de 1995 en Morella valora que es necesario difundir y ensanchar un modelo sindical útil para el conjunto de los trabajadores y trabajadoras, con independencia del sector en el que trabajan, y la mejor forma es la de confluir en la práctica con aquellos colectivos que estén interesados ​​en la construcción de ese modelo sindical, siempre desde el respeto a la mutua soberanía.
Por eso la denominación Intersindical Valenciana, que se añade al STEPV, es un proyecto de futuro, una voluntad de trabajo para extender y recuperar aquellas características que deben constituir la base irrenunciable de cualquier forma de hacer sindicalismo: la participación y el respeto a la voluntad de los trabajadores y trabajadoras, expresada democráticamente, en defensa de una sociedad cada vez más justa y solidaria. En definitiva un sindicalismo nacional, que contribuya a vertebrar la sociedad valenciana, autónomo, asambleario y progresista.


Hem guanyat les eleccions de 2010 per a fer possible un sindicalisme unitari i més fort que ens permeta poder reivindicar més i millor. Ara som, encara més, el sindicat de l’ensenyament. Continuem apostant per un model sindical unitari, amb un alt grau de pluralisme i de funcionament democràtic, on càpien totes les persones que vulguen defendre col·lectivament els seus drets i el model d’escola pública i de serveis públics. Els resultats de les eleccions sindicals de desembre de 2010 confirmen la globalitat i l’homogeneïtat dels resultats de l’STEPV, el sindicat que més vots ha obtingut a les comarques del nord, del centre i del sud del País Valencià, i en tots els sectors educatius, en les meses on voten mestres, professorat de secundària o d’ensenyaments de règim especial, a les grans ciutats i als petits nuclis de població, en comarques valencianoparlants i en les que són històricament castellanoparlant. A més, la suma dels resultats de l’ensenyament públic universitari i no universitari confirmen STEPV com el primer sindicat amb 15.771 vots, molt per davant del segon sindicat (CCOO amb 8.590), del tercer (CSIF amb 5.779) o del quart (UGT amb 4933).
Les eleccions de 2010 es van donar en condicions adverses, com la provocada pels atacs al professorat, amb la política continuada d’ocurrències i retallades, i la persecució a les seues organitzacions, en especial STEPV, però la gran participació, la més alta de tot l’estat, confirma que el professorat valencià no ha abandonat les seues organitzacions, com alguns esperaven. Així, el millor missatge de les eleccions sindicals és la nova majoria que el professorat ha donat a STEPV perquè continue treballant pel moviment unitari d’ensenyants, perquè continue treballant, ara més que mai, per un sindicalisme progressista, unitari i pluralista on tot el professorat tinga cabuda.

Les eleccions de 2010

Amb una gran participació, la més alta de tot l’estat, STEPV tornà a revalidar la majoria de què gaudeix des de les primeres eleccions sindicals de 1987. Ho va fer amb una distància respecte del segon sindicat de 25 punts i amb una representati- vitat del 42%. El sindicat representa, quasi en exclusiva, dins i fora del País Valencià, un model d’organització que sustenta la seua presència sobre una base extraordinàriament regular i equilibrada, dins d’una forqueta de resultats estreta.

peus_bandera