de l'entrevista

		Hermini Segarra, mestre i Secretari Executiu de la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes de Castelló ‘Sembra’ de futur
Rafa Miralles, Castelló de la Plana
Soler i Godes i els inicis de l’Escola Moderna valenciana		Nascut a Borriana (La Plana Baixa) el 1952, Hermini Segarra és el flamant secretari executiu de la Fundació Càtedra Enric Soler i Godes, ubicada a la Universitat Jaume I (UJI), de Castelló. Segarra treballa al col·legi públic de Les Alqueries i la seua trajectòria professional està impregnada pel compromís amb la renovació pedagògica. Membre del Col·lectiu d'Ensenyants de la Plana i de l'Escola d'Estiu del País Valencià de Castelló, aquest mestre apassionat pel medi ambient, va coordinar la Reforma dels Programes Renovats del Cicle Superior, i va participar durant cinc anys com a coordinador comarcal en la Reforma Experimental de l’ESO. Assessor del Centre de Professors de Castelló en l’etapa anterior, és autor de diversos llibres i articles pedagògics col·lectius. Hermini Segarra té ara la responsabilitat de coordinar i impulsar la projecció pública de la Fundació Soler i Godes, una institució que, segons afirma, "contribuirà a reforçar els lligams entre l'escola i el món universitari".
“Soler i Godes va introduir als anys 30 les noves tecnologies d’aleshores, la impremta escolar i les tècniques Freinet, lligades a l’ensenyament del valencià”		–¿Com ha estat el procés que t'ha dut a la Secretaria Executiva de la Fundació? –El vice-rector de Comunicació i Política Lingüística de la UJI em va proposar el càrrec atenent la meua trajectòria professional i la vinculació que sempre he mantingut amb la Renovació Pedagògica i la Formació del Professorat a les comarques de Castelló. Supose que en el nomenament haurà influït el fet que conec de primera mà els col·lectius i persones que s'hi mouen en aquests àmbits. La importància que té en aquests primers moments la difusió dels objectius de la Fundació entre el professorat potser aconsellava que la Secretaria estiguera a càrrec d'una persona que coneguera bé aquest món. –¿Per què el nom d'Enric Soler i Godes? –La Fundació naix a partir del llegat d'aquest mestre caracteritzat per haver introduït les que aleshores eren noves tecnologies, la impremta escolar, fonamentalment, i la renovació pedagògica. Junt a un grup de mestres, Soler i Godes va introduir i va experimentar amb èxit les tècniques Freinet en els anys trenta. Mentre preparava l'últim quadern, va veure entrar les tropes franquistes al poble, Sant Joan de Moró. En conéixer les aportacions de Freinet a l'Escola d'Estiu de Barcelona, on va acudir en companyia de Carles Salvador, va pensar que constituïen un vehicle excel·lent per a estudiar el valencià a l'escola. Ell utilitzava la impremta i el text lliure i mantenia una intensa correspondència amb d'altres col·legues per tal d'intercanviar experiències. Va escriure molts articles sobre pedagogia i llibres diversos, alguns de poesia. –¿Què va passar després de la guerra? –Conec menys aquesta etapa. Sé que va mantenir contactes amb el Moviment Cooperatiu de València, particularment amb Ferran Zurriaga, el qual, per cert, ens ha facilitat materials didàctics valuosos. Ferran té molt d'interés a muntar un centre de documentació històrico-pedagògica centrat en el País Valencià. Això facilitaria molt la tasca dels investigadors. –Sembla que Soler i Godes ja va deixar ben assentades les bases de la Fundació. –Exactament. Abans de morir, en companyia d'altres mestres, ell va pensar que, amb el suport de l'Ajuntament, la Diputació i la Conselleria d'Educació, calia crear un organisme que promocionara la Renovació Pedagògica de l'Escola Valenciana. Com a signant de les Normes de Castelló, tenia molt clara la unitat de la llengua, i en aquest sentit la Fundació ha seguit escrupolosament la seua voluntat. En bona part dels articles dels Estatuts, s'assenyala que tota la producció escrita es realitzarà respectant les Normes de Castelló. –¿Quina és l'estructura i el funcionament que heu adoptat? –El Patronat, que s'encarrega d'aprovar els pressupostos i la memòria anual d'activitats, està presidit per l'alcalde de Castelló, amb dues vice-presidències integrades pel rector de la UJI i el president de la Diputació. Hi ha sis vocals: el fill d'Enric Soler, un vice-rector, el director del Departament d'Educació de la UJI, el diputat de Cultura, el regidor de Cultura i el secretari executiu del Consell Acadèmic. Aquest Consell és en realitat l'òrgan més executiu, que fa el seguiment de les activitats. En el Consell, a més del rector i del secretari, hi ha 10 persones en representació del professorat dels nivells obligatoris i de la Universitat, així com dels col·lectius que impulsen l'Escola Valenciana i la Renovació Pedagògica. Encara ens resta per redactar el Reglament, que servirà per desplegar els Estatuts i per establir un sistema democràtic d'elecció dels membres del Consell. –No és freqüent la sensibilitat del món universitari cap a l'escola. –Amb l'acolliment de la Fundació a la UJI, la Universitat ha fet una aposta pel reforçament dels lligams amb l'escola i oferir un espai per a la trobada i l'intercanvi d'experiències. És una oportunitat extraordinària per tal que puguem reflexionar tots plegats. El fet de comptar amb aquestes instal·lacions, els recursos i la biblioteca, i de disposar d'un pressupost inicial de sis milions de pessetes per a aquest any, ens fa ser optimistes en aquest camí. –¿Què li ofereix la Fundació a una mestra o a un mestre que s'acoste per ací? –En aquesta etapa inicial almenys, la Fundació donarà suport principalment als docents de les comarques del nord identificats amb els objectius de la Fundació. Ací poden trobar un espai d'encontre ben equipat, amb sales de reunions, materials didàctics, bibliografia, recursos informàtics, accés a Internet i suport econòmic per a projectes innovadors. La seu estarà oberta de 5 a 9 de la vesprada, de dilluns a dijous. De fet, distints seminaris i grups de treball ja vénen reunint-se habitualment. El Moviment Cooperatiu d'Escola Popular, els Col·lectius per la Llengua de Castelló i l’MRP Escola d'Estiu ja estan integrats. –¿Quines activitats immediates teniu previstes? –Hi ha distintes línies molt avançades, que anirem difonent pròximament. En primer lloc s'instituirà el Premi Soler i Godes a la Innovació Educativa, que reconeixerà els millors treballs que es distingeixen per impulsar els aspectes que millor van definir la trajectòria del mestre: renovació i innovació en valencià, ús de les noves tecnologies, ensenyament integral i treball cooperatiu, fonamentalment. Prompte apareixerà el primer volum de la col·lecció Soler i Godes, que reunirà la seua biografia. S'editaran, igualment, materials didàctics en suports diversos. Ara mateix està enllestint-se un CD-Rom sobre les matemàtiques a l’ESO. A partir dels fons de la Fundació, estem organitzant una exposició itinerant amb una selecció dels materials llegats per Enric Soler i Godes i que recorrerà les escoles i instituts que ens ho sol·liciten. El llegat, de moment, es troba a la biblioteca de la UJI a disposició dels investigadors. Destaca una col·lecció de la revista escolar Sembra i tots els materials emprats en la impremta escolar. En conjunt, representa un valuosíssim fons documental. Finalment, estem pensant omplir el calendari d'efemèrides relacionades amb la Innovació Educativa. Si l'Escola d'Estiu se celebra a juliol i les Festes per la Llengua a la primavera, la Fundació podria organitzar alguna trobada a l'hivern o a la tardor.

	Soler i Godes i els inicis de l’Escola Moderna valenciana
R.M.

	L'ENTREVISTA
*nº 145 febrer 2000*