DE LA PRIMERA

All-i-oli, València

Les negociacions hagudes durant el darrer trimestre de 1999 sobre les retribucions del personal que depén dels pressupostos han sigut complexes, tant pel que fa al seu àmbit com pels conceptes a què es refereixen. En suma, s'han negociat augments per a l'any 2000 per tal d'adequar els nostres salaris a l'IPC, però també fons addicionals per retocar escales retributives, per compliment de sentències judicials o, com en el cas del professorat valencià, per equiparar el complement específic amb el del professorat de la resta de l'Estat. Per tot això, no tots tindran el mateix augment a la seua nòmina. Ara bé, per a l'STEPV-Iv tot el món hauria d'haver acabat 1999 sense perdre poder adquisitiu i començar el 2000 recuperant una part del que ha perdut els darrers anys. A banda, també s'haurien d'haver aconseguit d'altres objectius pendents.

L'augment salarial del 2000
El 24 de setembre de 1999 es va signar un acord, entre l'Administració central i els sindicats CC OO i CSIF, sobre les retribucions per a l'any 2000, que limita al 2% els augments salarials de totes les persones que treballen per a les diferents administracions, bé siga estatal, autonòmica o local, o aquelles que depenen dels Pressupostos.
A més, no s'inclou una clàusula de revisió salarial que compense la desviació de l'IPC real sobre l'IPC previst, que ha estat d'un 1,1%. Per tant, amb aquest acord, seguim perdent poder adquisitiu. Des de l'any 1991 fins ara, un 18,25%.
Per contra, l'Administració central i els sindicats esmentats, varen pactar una fons "para la mejora de la prestación de los servicios públicos", que varen vendre com a recuperació del poder adquisitiu, però que no és més que un fons per a reclassificacions i complements de productivitat. És a dir, diners per a alguns i no res per a la majoria. Diners que no compensen la pèrdua de poder adquisitiu.

Proposta de la Confederació
Un augment salarial igual a l'IPC real, així com el reconeixement per part de l'Administració del fet que les empleades i empleats públics hem perdut poder adquisitiu. La qual cosa es concretava en la compensació de la pèrdua d'enguany mitjançant una paga compensatòria, que es consolidara i sumara a les retribucions del 1999 per a aplicar el percentatge de pujada per a l'any 2000. Aquesta havia de ser igual a la desviació de l'IPC, més 2 punts, per a recuperar part d'allò perdut al llarg dels darrers anys.
A més a més, i independentment d'açò, també es demanava l'establiment de la clàusula de revisió salarial, el pagament de les pagues extraordinàries al 100%, partides destinades als fons socials per a les fases d'adequació retributives i de negociació pendents, i la negociació de la reducció de la jornada laboral.

Negociació amb el Consell
La negociació al País Valencià ha estat fortament condicionada per l'Acord de Madrid. Ni el Govern valencià ni els mateixos sindicats, CC OO i CSIF, han estat per la tasca d'arribar a un acord que superara el de Madrid aplicant diverses fórmules que hagueren permés la recuperació del poder adquisitiu. En d'altres comunitats autònomes sí s'ha sabut superar mitjançant acords concrets, fins i tot amb la participació dels que signaren el primer acord. ¿Per què no ací?
El Govern valencià ens nega la recuperació del poder adquisitiu. La Mesa General es va reunir, per primera vegada, el 26 d'octubre. En eixa reunió, el conseller Serafín Castellano va presentar l'avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2000 i es va comprometre a negociar les retribucions del personal depenent de la Generalitat Valenciana, però no va concretar la seua oferta. Els sindicats li manifestàrem les nostres reivindicacions. La Mesa General es va tornar a reunir el 25 de novembre, sense arribar a cap acord. El Govern va manifestar que les retribucions augmentarien de forma general un 2% i que, a més a més, en alguns sectors hi hauria augments salarials fruit de les negociacions sectorials.

El que fa l'STEPV-Iv
Davant d'aquesta situació, el Sindicat va intentar arribar a acords unitaris amb els altres sindicats. Tres van ser els acords: l'exigència de la convocatòria de la Mesa General, una plataforma de mínims (recuperació del poder adquisitiu, consolidació de l'ocupació temporal, negociació de l'OOP (Oferta d’Ocupació Pública) per a l'any 2000, servei de prevenció de riscos laborals propis, articulació de la negociació per a un nou acord Generalitat-Sindicats, i fons d'ajudes socials per a tots) i un calendari de mobilitzacions (concentracions, assemblees...) que va culminar amb la manifestació del 14 de desembre.

El que es va aconseguir
La Generalitat Valenciana no va convocar la Mesa General i va intentar sectorialitzar la negociació: Meses Sectorials d'Educació, Sanitat, Justícia i Funció Pública, quan l'augment salarial per a l'any 2000 és competència de la Mesa General. Doncs bé, els sindicats CC OO, CSIF i CEMSATSE trenquen la unitat sindical i negocien en el marc de la Mesa Sectorial de la Funció Pública un acord que dóna un "baló d'oxigen" al Govern, li donen la coartada perfecta per no convocar la Mesa General de la Funció Pública i deixar en un 2% l'augment salarial del conjunt dels empleats públics.

Acord de la Mesa Sectorial
La signatura de l'acord entre el Govern Valencià i els sindicats CC OO, CSI-CSIF i CEMSATSE revela la seua insuficiència per al propi sector i, al mateix temps, serveix de coartada per no satisfer les demandes del conjunt dels empleats i empleades públics. L'acord s'ha signat sense consultar els treballadors i treballadores, i no hi ha hagut negociació en l'àmbit de la Mesa General de la Funció Pública. La millora retributiva, a més, no afecta a totes i cadascuna de les categories del sector ni contempla la recuperació del poder adquisitiu perdut en 1999. El Sindicat estima, per tant, que no és un bon acord i que cal exigir una autèntica negociació en el marc de la Mesa General.
Les retribucions de les empleades i empleats públics valencians (sou base, complements, triennis, sexennis...) s'han vist incrementades en un 2%. Sols el personal de la Funció Pública tindrà 485 milions de pessetes addicionals, quantitat del tot insuficient per recuperar poder adquisitiu. La resta, el personal docent i sanitari, ni una pesseta.

La negociació del complement específic del professorat valencià

¿Què hem negociat?
L'augment del complement específic, una qüestió que estava pendent des d'abans de les eleccions autonòmiques. Ni el salari base, ni el nivell del complement de destinació, ni la mateixa estructura de les retribucions han estat damunt de la taula de negociació.

¿Per què?
La quantia del salari base i el nivell del complement de destinació no es poden negociar en el marc de la Mesa Sectorial d'Educació al País Valencià. Són matèries que ultrapassen el nostre àmbit.
Respecte els nivells dels complements de destinació, són els mateixos en tot l'Estat, en ser Cossos Docents Estatals: nivell 21 per al Cos de Mestres, nivell 24 per als Cossos de Professorat Tècnic d'FP i del Professorat de Secundària, i nivell 26 per a la condició de Catedràtic/ca.
Respecte a l'estructura del sistema retributiu, l'actual està basada en els sexennis i és fruit d'un acord entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i els sindicats CC OO, UGT, CSIF i ANPE. Tots plegats es neguen a canviar-ho. L'STEPV-Iv sempre ha considerat que és injust i discriminatori.

¿Per què s'ha negociat la modificació del complement específic?
La negativa de la resta d'organitzacions sindicals i l'Administració a canviar el sistema retributiu i anar cap a un sistema similar al de Canàries (on no hi ha més diferències que els triennis), sols pemetia iniciar la negociació del complement específic.
D'altra banda, el professorat valencià s'havia quedat a la cua de l'Estat en matèria de retribucions, per la qual cosa el nostre objectiu era aconseguir la seua equiparació amb els docents d'altres comunitats autònomes.

¿Què s'ha aconseguit ?
Que el nostre complement específic se situe a l'alçada dels més alts de l'Estat, igual que el de la Comunitat Autònoma de Madrid i el de Cantàbria. Per davant hi són les comunitats autònomes que tenen un sistema retributiu diferent i un règim fiscal propi, com Canàries, País Basc i Navarra. Hem aconseguit un augment lineal de 223.044 pessetes anuals per a tots els cossos docents.

¿És possible un acord millor?
Sincerament, considerem que era prou difícil aconseguir-ho en l'actual conjuntura, amb una majoria absoluta del partit en el Govern després de les eleccions autonòmiques del 13 de juny. De totes formes, l'acord contempla una clàusula de revisió per evitar futures discriminacions o desviacions. La clàusula serà efectiva l'1 de gener de 2003.
També hi ha una altra clàusula per evitar discriminacions del professorat en les negociacions que es puguen produir en la Mesa General.

¿Què cal fer en el futur?
Aconseguida l'equiparació, cal obrir una nova fase, aprofitant la futura negociació de l'Estatut de la Funció Pública Docent. Cal modificar l'actual sistema retributiu, basat en els sexennis, per un altre més just i menys discriminador. També cal revisar els complements de destinació, per augmentar-los en la línia del nostre programa electoral.

	DE LA PRIMERA
*nº 145 febrer 2000*