allioli.gif (2023 bytes)

ESCRITS

nº 145  febrer 2000

 

ESCRIT AHIR: Soler i Estruch

ESCRIT AVUI

Llibres rebuts

 

ESCRIT AHIR
145-15.gif (14873 bytes)

 

Soler i Estruch

Ferran Pastor
La tardor de 1999 deixà d'estar amb nosaltres Eduard Soler i Estruch. Per als qui no coneixien aquest il·lustre riberenc, cal dir d’entrada que ha estat gràcies a lluitadors com aquest que no s’ha trencat el fil de la nostra cultura escrita durant les dècades més brutals del franquisme.
Eduard va nàixer a Castelló de la Ribera el 1911, en una família de treballadors. Va ser un barber del seu carrer el qui li ensenyà les primeres lletres. Més endavant, superant tots els obstacles, aconsegueix estudiar a les universitats de València (Ciències) i Barcelona (Arquitectura). En aquests anys aprengué valencià escrit i literatura en el curset que Carles Salvador impartia a les pàgines del setmanari El Camí. L'exuberància cultural i cívica d’aquestes dues ciutats durant la República arrodoní una sòlida formació i sensibilitat nacional.
Després de la guerra pagà amb limitacions professionals la seua participació a l’exèrcit republicà. Ara viurà a Carcaixent i començarà a escriure contes, biografies, articles, poemes, relats, pregàries, estudis... Quasi tota la seua producció té un tret comú: són temes que interessen tothom, independentment de la seua formació cultural. Títols dels seus llibres són, entre d’altres: La taronja i els qui la treballen, Refranyer de la Ribera, Galls de brega, galleres i gallers a Carcaixent, Notes sobre el Monestir de la Murta, o el volum que ací presentem. A més, els mitjans on escriví (revistes locals, llibres de festes, llibrets de falla...) i el fet de ser cronista oficial d’un grapat de pobles el feien fàcilment accessible als qui no llegien habitualment els diaris. En altres paraules: són molts els que s’han assabentat de coses i han llegit en valencià gràcies a ell. Jo mateix vaig aprendre nocions bàsiques de la història de la Pobla Llarga en uns articles de don Eduard a la revista local Terra Nostra. I encara, com ha escrit el seu editor Jesús Huguet, "Eduard Soler i Estruch té molt a veure amb l’actual consciència comarcal a la Ribera; de refranys a història medieval, d’estudis sobre pintors o artistes comarcals a investigacions antropològiques, de reculls literaris a noticiaris sobre empreses mercantils, tot allò que fóra d’interés per a la Ribera era apassionant per a Soler i Estruch. Tot com l'aportació d'una comarca al conjunt del territori valencià".
Tota aquesta feina anava acompanyada d’un intel·ligent activisme valencianista que el feia impartir classes de valencià a l’Institut Laboral d’Alzira a finals dels anys seixanta, abans que la Llei General d’Educació de l’any 1970 ho permetera teòricament (ja que no es regularia fins el 1975, i de manera voluntària). A Alzira i al col·legi Sant Antoni, de Carcaixent, no dubtava en fer servir el valencià en les explicacions de matemàtiques i dibuix tècnic als seus alumnes. Amb això ja ens farem una idea del planter de valencians i valencianes conscients que Eduard Soler i Estruch ha aportat la Ribera i el País. Gràcies, Eduard.

ESCRIT AVUI
    

25 anys de Cuadernos de Pedagogía

L'emblemàtica capçalera editada per Praxis celebra cinc lustres ininterromputs al carrer. Vint-i-cinc anys en els quals Cuadernos ha acompanyat una generació de docents que, allà pel 1975, buscaven referents per a la nova escola que volien construir. Durant aquest temps la revista ha servit per fer costat a les noves lleves de docents compromesos, i per marcar rumbs sense caure en el corporativisme. A Cuadernos s'han reflectit, sens dubte, els testimonis de tot el que s'ha mogut educativament al país. Amb una línia editorial unida a la innovació pedagògica, i mantenint els trets identitaris dels seus orígens, les seues pàgines han recollit tots els debats sobre la política educativa del moment. Precisament, per no perdre la memòria, amb l'any 2000, Cuadernos ha renovat significativament la seua presentació i ha tret al carrer nous materials: dos CD-Rom amb el recull de tots els treballs publicats i amb les ressenyes de més de 3.000 llibres, un col·leccionable mensual amb els autors dels corrents pedagògics més representatius del segle, i un volum nou de la Biblioteca Bàsica sobre estratègies d'ensenyament i aprenentatge. Una commemoració que ens alegra especialment pels amics que la fan possible, i a la que desitgem tota mena d'èxits. Felicitats, companys. / P. M.

  

Textos clásicos de Pedagogía Social
José M.ª Quintana
Nau Llibres. València, 1999.
194 pàgines. 2.400 Ptes.

La Pedagogia Social és una disciplina jove i aquest volum aporta una perspectiva de conjunt amb alguns textos representatius. Aporta diversitat de tendències i enfocaments; cada autor és precedit per una presentació, i es recorda la seua trajectòria intel·lectual i pedagògica dins del context en què s'hi va desenvolupar. Els textos estan comentats en els seus aspectes més rellevants. D'utilitat per a les persones estudioses de la Història de la Pedagogia.

   

Evaluación democrática de instituciones escolares
Helen Simons
Morata. Madrid, 1999.
291 pàgines. 3.400 Ptes.

L'avaluació és un concepte amb diverses finalitats i que té significats ben distints. Aquest llibre ajuda a aclarir molts dubtes que es plantegen a la comunitat educativa. Helen Simons se centra en la concepció de l'avaluació democràtica de les institucions escolars. La seua anàlisi planteja la possibilitat d'exercir l'avaluació com a estímul als impulsos democratitzadors de l'Escola, per a fer front a la privatització i centralització de la informació a través de l'estudi de casos pràctics.

 

Estimular las inteligencias múltiples
Celso A. Antunes
Narcea. Madrid, 2000.
120 pàgines. 1.700 Ptes.

Preguntes sobre la concepció de la intel·ligència; si pot incrementar-se amb estímuls; el significat d'intel·ligència múltiple; el funcionament de la memòria; l'existència de la intel·ligència emocional, i les relacions entre els enfocaments constructivistes de l'aprenentatge i l'estímul de les intel·ligències múltiples, són aspectes als que tracta de respondre aquest llibre. L’autor, Celso Antunes, és un dels estudiosos que més dedicació ha prestat a les intel·ligències múltiples.

  

Rodant, rodant
Marc Antoni Adell
Carena Editors. València, 1999.
232 pàgines.

Aquest llibret de butxaca es dirigeix als joves d'Educació Secundària, als qui els ofereix un viatge i alguna aventura per les nostres comarques. Un grup de xics i xiques maonesos i una altra colla d'estudiants d'Alfafar (l'Horta) planifiquen i realitzen conjuntament una ruta plena de sorpreses pels indrets del País Valencià. El text va acompanyat de mapes i fotografies que resultaran d'interés per al professorat de Ciències Socials, que hi trobarà un bon auxiliar de classe i el servirà de suport per a organitzar eixides.

 

Per Júpiter!
Vicent Pardo
Bromera. Alzira, 1999.
160 pàgines.

Jordi, el protagonista d'aquesta història, és un jove que conta com la seua ex-núvia és filla de la policia que el persegueix. Jordi té un pare que ix al carrer vestit de romà, mentre sa mare freqüenta la colònia d'immigrants africans més marxosa. El protagonista perd el seu amor impossible, que pega a fugir amb un milionari. Tot això i més fa que, quan l'acusen Jordi d'haver posat una bomba a un institut de València, no li done a penes importància. Només el recurs a l'humor farà que, finalment, puga suportar l'acorralament.

 

Nuevo ataque contra la igualdad de oportunidades
A. Gartner, C. Greer i F. Riessman (Comps.)
Morata. Madrid, 1999.
172 pàgines.

El coeficient intel·lectual, ¿medeix realment la intel·ligència? Alguns especialistes diuen que sí. Per tal de frenar aquests arguments de la pedagogia conservadora (que torna a recórrer a aquests instruments i amaga les desigualtats socials), els autors de l’obra ofereixen sòlids arguments per despullar els interessos polítics, econòmics i socials presents en l’ús dels anomenats tests d’intel·ligència com a instruments de medició i diagnòstic.

tornar al començament.


Llibres rebuts

Modelos de análisis de la investigación educativa
Leonor Buendía, Daniel González, José Gutiérrez, Marciana Pegalajar
Alfar. Sevilla 1999.

Lecturas para educación intercultural
F. Javier García Castaño, Antolín Granados Martínez
Trotta. Valladolid 1999.

La lliçó de la Germania
Joan Pasqual i Enric Romaguera
Edició dels autors. Picassent 1998.

La conquesta del regne moro de València per Jaume I
Joan Pasqual i Enric Romaguera
La Torre d'Espioca. Picassent 1999.
Modelos de Investigación Cualitativa en Educación Social y Animación Sociocultural. Aplicaciones Prácticas
Gloria Pérez Serrano (Coord.)
Narcea. Madrid 2000.

Hacia una Educación de Calidad
R. Pérez Juste, F. López Rupérez, Mª D. Peralta, P. Municio
Narcea. Madrid 2000.

El cas Torreforta
Manel Joan i Arinyó
Bromera, Alzira 1999.

Los descendientes del arca. Antología de relatos ecológicos
Seve Calleja, ed.
Miraguano, Madrid 1999.


tornar al començament - tornar a l'index d'All-i-Oli - tornar a la pàgina principal