Davos, la globalización y el futuro
Els amics mantenen viva la memòria d'Antoni Llidó
Els amics mantenen viva la memòria d'Antoni Llidó
R. M., València
El cas Pinochet reviscola el treball pels Drets Humans
Pepa Llidó no cessa en la seua exigència de justícia. La germana del mestre i sacerdot nascut a Xàbia, i que va ser detingut i desaparegut pel règim del general Pinochet, es va tancar durant 24 hores a la catedral de València per exigir l'extradició i el processament del dictador xilé. A les 8 de la vesprada del 24 de gener, Pepa Llidó va entrar a la seu amb altres companys per demanar que els governs espanyol i britànic no interferiren la tasca dels tribunals. Per a la comunitat educativa, el coneixement del testimoni d'Antoni Llidó i tota la veritat sobre la seua "desaparició" representa una tasca necessària per fer efectiva la defensa dels Drets Humans.A Pepa Llidó l'acompanyaven, a més del seu company Ferran Zurriaga, Susana Burtos, una argentina detinguda i desapareguda, i Ana Caride, filla d'un assassinat per la dictadura argentina. També s'hi van tancar amb ells Ismael Blasco i Paco Simón. Els primers moments foren tensos i la Policia va estar a punt d'intervindre per desallotjar-los, seguint instruccions del degà de la Seu. Finalment, els van deixar que passaren la nit a la sagristia. Llidó manifestava amb fermesa les seues motivacions: "El Govern espanyol ha de respectar les apel·lacions fetes per Garzón, com s'havia compromés. Encara que diga que el recurs no té possibilitats de guanyar-se, molts advocats afirmen que hi ha motius de pes per a que puga prosperar. Demanem que es tinguen en compte les raons humanitàries de les víctimes, i no sol les de l'assassí". El mateix dia del tancament, Amnistia Internacional i el Govern de Bèlgica presentaven un recurs davant del Tribunal Suprem britànic per tal d'evitar la repatriació del general.
Aconseguir lextradició
Pepa Llidó reconeix que "aconseguir la extradició del dictador suposaria un precedent internacional importantíssim per a processar els genocides, però és la primera volta que s'obri aquesta possibilitat i hi ha molts interessos polítics i econòmics i la raó d'Estat pesa molt".
La notícia sobre la detenció del dictador a Londres i el seu processament han servit per recordar la comunitat escolar la importància de treballar en defensa dels Drets Humans. En aquest sentit, una de les persones tancades a la Seu, Elvira Mondragón, professora de persones adultes a Sueca i antiga amiga d'Antoni Llidó, manifestava que "cal treballar pedagògicament contra la impunitat i denunciar les injustícies, com ara el genocidi que va practicar Pinochet. A nosaltres el cas d'Antoni Llidó ens afecta molt de prop, perquè era un home que se'n va anar a Xile com a missioner, el van torturar i el van fer desaparèixer. Això cal explicar-ho a l'escola. Antoni, a qui no va abandonar mai el desig d'ensenyar, sense preguntar la procedència dels seus deixebles, tindria ara 64 anys, però els militars van impedir que seguira la seua tasca. El fet que Pinochet isca ara als mitjans de comunicació permet que els xiquets coneguen el personatge i ens ajuda un acostament crític a la realitat tan macabra que va protagonitzar. Tots els docents hauríem de treballar-ho".
Estudiar els Drets Humans
Per la seua banda, altra de les persones solidaritzades amb el tancament, Roser Santolària, professora de l'Institut Juan de Garay, de València, afirmava: "Quan a classe treballem els Drets Humans, cal que posem exemples concrets per tal d'afavorir una vivència més directa, explicant que es perillós viure en un món on els poderosos poden arribar a fer barbaritats i genocidis com els de Pinochet".
Ferran Zurriaga, mestre i cunyat d'Antoni Llidó, insisteix en la importància de treballar la premsa a laula, de debatre les informacions i que des de l'escola s'escriguen cartes als mitjans de manera permanent, i "no deixar-ho per a la commemoració d'una data concreta". "Llidó, segueix Zurriaga, no va oblidar mai la seua vocació de mestre, i tant a Balones, Quatretondeta [El Comtat], com a Xile es dedicà a ensenyar, sense preguntar per la condició social dels seus alumnes". Precisament per a recuperar el testimoni de son oncle, Andreu Zurriaga ha investigat de manera exhaustiva un conjunt de documents i cartes que permeten reconstruir els passos del seu compromís a Xile, i els ha reflectit a "Antoni Llidó, epistolari d'un compromís", un llibre que ajuda a conéixer en primera persona la seua obra.
tornar al començament - tornar a l'index d'All-i-Oli - tornar a la pàgina principal