de la política educativa

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L'ESCOLA

S'alça el teló

Ens dediquem al teatre. Sí, sí, tu i jo. Anem per l'escola representant. Assumint papers. Buscant mirades, embotits en el silenci de l'escolta. Demanant els aplaudiments. Relliscant-nos entre les línies d'un poema vital, d'un poema de carrer. Treballem en el teatre. Farsants, pallassos, còmics, histriònics, comediants, coristes. Treiem conills del barret davant la mirada atònita d'un xiquet. Caminem per la corda fluixa. L'espectacle. El públic. El drama. La funció de cada dia, l'emoció de cada història, la paraula a l'odeó, el gest, la peripècia. S'obri la porta de l'aula i ¡s'alça el teló!
Ens dediquem al teatre. Cridem la gent a la plaça pública. ¡Vingueu, que comença la funció! I contem la vida d'un món que pega voltes. Es fa de dia i després es fa de nit. I la llàgrima salada humiteja el somriure ensucrat. Arribem amb les màscares, l'atrezzo, els llibrets, la tramoia. Som a la cartellera, tanquem per reforma, prorroguem set dies, i cada dia és un assaig general. Mafalda recita to be or not to be damunt d'un pupitre verd de Tonucci. Comença la funció.
L'important de l'escola és el seu caràcter espectacular. La seua capacitat per a representar la vida. Per a invertir-la. I en el món invertit de l'escola, la veritat no és més que un moment de la falsedat. No em sembla particularment important el text, això que anomenen currículum oficial. L'autèntic currículum radica en el fet d'aprendre a ser espectador. Treure la teua localitat, buscar la butaca, reconéixer el timbre, els avisos d'inici. Allò simbòlic, que diu Bourdieu. Identificar l'heroi. El titella. El figurant. L'escola és un gran escenari pel qual entren i eixen personatges múltiples que representen un drama ben antic. El saber i el poder. La identitat i la ciutadania. L'escola espectacular, un món de representacions, per aprendre que la vida perd autenticitat per a convertir-se en pura farsa.
Potser paga la pena presentar (i re-presentar) fragments menuts d'aquests textos quotidians que es viuen a les escoles amb la intenció saludable de provocar la reflexió sobre el nostre treball, sobre el sentit del que fem. En realitat, l'espectacle de l'escola no és un conjunt d'imatges, sinó una relació social entre persones mediatitzada per imatges. S'alça el teló: Mafalda, dalt del pupitre verd de Tonucci, ens canta: "Teatro, lo tuyo es puro teatro", amb la melodia d'un bolero i l'aroma d'un carajillo. Fins la propera.

145-13.gif (10481 bytes)

Gonzalo Anaya

Gonzalo Anaya, Medalla al Mèrit en el Treball. Per a reconèixer la seua trajectòria professional dedicada a l'ensenyament, el Ministeri de Treball ha aprovat recentment la concessió a Gonzalo Anaya de la Medalla de Plata al Mèrit en el Treball. El professor Anaya, que va començar el seu treball com a mestre d'escola, ha desenvolupat la seua tasca docent en distints centres de l'Estat, i és conegut pel seu magisteri a l'Escola de Formació del Professorat de València. Amb una vinculació estreta als Moviments de Renovació Pedagògica i ferm defensor de l'Escola Pública, Anaya és autor de distints llibres on reflecteix el seu ideari democràtic. Membre del Consell Escolar Valencià, Anaya és actualment professor emèrit de la Universitat de València, en la qual imparteix un curs de tercer cicle sobre Educació i Democràcia. En la imatge, el professor Anaya llig el número extra d’ALL-I-OLI, que commemora els vint anys.

L'Educació Artística, objecte d’un congrés a València obert a tots els docents

All-i-oli, València
En el marc de la celebració dels Cinc Segles de la Universitat de València, l'Escola de Magisteri Ausiàs Marc ha organitzat el congrés “Els valors de l'art a l'ensenyament”. L'encontre, previst per als dies 28, 29 i 30 de juny, reunirà els millors especialistes i els personatges més significatius del nostre àmbit per tal de debatir sobre aquesta àrea de coneixement. Al congrés poden participar docents de qualsevol nivell educatiu, periodistes especialitzats en la matèria i persones interessades, en general.

El congrés s'inaugurarà el 28 de juny amb una ponència de l'escultor Andreu Alfaro, seguit d'una taula rodona sobre Art i Educació en què, moderats per Carlos Pérez-Bermúdez, hi intervindran els pintors Albert Ràfols-Casamada i Joaquim Michavila i els professors universitaris Manuel Sánchez Méndez i Isabel Cabanellas. "Els tallers didàctics als centres d'art" serà el centre del debat de la vesprada, on estan invitats Carlos Pérez (IVAM), Andrea García (MNAC) i representants del Musée d'Art Contemporain de Bordeaux i del Centro per l'Arte Contemporaneo de Prato (Itàlia).
Andrew Hart, investigador de l'aplicació de la cultura de la imatge i de la cultura de la informació al món escolar a la universitat anglesa de Southampton, presentarà en primícia a la segona jornada el resultat d'un estudi sobre les aplicacions a l'aula dels mitjans tecnològics i dels audiovisuals a Europa. El mateix dia, els crítics Daniel Giralt-Miraecle i Victoria Combalia, junt a l'il·lustrador Miguel Calatayud, seuran a la taula rodona "Una cultura plena d'imatges". A la sessió de la vesprada el tema del debat serà "L'especialitat de mestre en Educació Artística" i hi participaran distints professors i professores universitaris: Rosa Gratacós, Aurora Valero, Teresa Gil, Gonzala García, Begoña Sabio i Belén Segurado.
L'última jornada s'obrirà amb una ponència del professor, de la Universitat de València, José Gimeno Sacristán. A la taula rodona prèvia a la cloenda del congrés, Carmen Alborch, Roser Juanola, Imanol Aguirre i Mercedes Muñoz, moderats per Ricard Huerta, presentaran els seus punts de vista sobre les perspectives de futur de l'Educació Artística.

Activitats paral·leles
El congrés té prevista l'organització de diverses activitats paral·leles, entre les que destaca una mostra de publicacions artístiques dels centres educatius valencians i l'explicació del mural de Xavier Mariscal instal·lat al hall de l'Escola de Magisteri, amfitriona de l'encontre. Les inscripcions, amb preu reduït fins al 31 de maig, poden formalitzar-se personalment a la pròpia Escola o a través de la pàgina web de la Universitat de València.

All-i-oli, València
Un col·lectiu de mestres de l’MRP Escola d’Estiu de les comarques centrals de València manté obert un debat amb el lema “Com vivim la democràcia a les nostres escoles”. Al col·lectiu s’han organitzat tres grups de treball, que analitzen, respectivament, la intervenció dels gabinets d’orientació psicològica, els conflictes quotidians i els casos més habituas de l’alumnat en situació de risc. Els tres grups estan oberts a la incorporació dels docents interessats.

“¿Vivim la democràcia quan avaluem, quan ensenyem, quan seleccionem continguts, quan abordem els conflictes, quan ens relacionem amb els xiquets i xiquetes, amb els nostres companys, quan fem tutoria, quan orientem els nostres alumnes, quan la Programació General Anual...?” Aquestes i d’altres preguntes són les que es plantegen al si de l’MRP Escola d’Estiu i són les que aquests treballadors i treballadores de l’ensenyament conviden a plantejar-se al professorat compromés amb la Renovació Pedagògica.

Pensar i millorar la pràctica
Les preguntes, segons els organitzadors, no tenen la intenció d’esdevindre un “examen de consciència”, sinó que serveixen “per pensar la pràctica quotidiana, amb l’objectiu d’analitzar-la, i millorar-la”.
La proposta resta oberta a les aportacions d’aquelles persones que vulguen participar. El telèfon de contacte de l’MRP Escola d’Estiu és el 963890732.

Jornada sobre campanyes electorals, organitzada per Entrelínies

El dissabte 26 de febrer se celebrarà a la Fundació Juan de Dios Montañés, de València (C/Salvador Abril, 25), una jornada de debat amb el lema “Campanyes Electorals i Educació Ciutadana”, organitzada per Entrelínies, Xarxa d'Educació i Comunicació. La jornada "vol contribuir al reconeixement de les estratègies comunicatives dels partits polítics i dels mass media, i oferir instruments útils tant per a la pràctica docent com per a l'exercici de la ciutadania responsable". Els organitzadors manifesten la necessitat que les campanyes electorals siguen abordades a l'escola: "Els sistemes educatius no solen prestar atenció a aquestes qüestions, oblidant sovint la seua funció alfabetitzadora en un món cada volta més globalitzat, on la comunicació ha adquirit una rellevància hegemònica". Els professors universitaris Rafael Xambó i Jordi Pérez Llavador presentaran dues ponències a les sessions del matí, mentre que la vesprada es reservarà a les experiències i el debat al voltant de distints materials audiovisuals sobre la matèria.
Entrelínies és un col·lectiu de docents i periodistes valencians que defensa la importància d'estretar els lligams entre els mons de l'educació i la comunicació. L'associació publica una revista i edita periòdicament informes monogràfics, l'últim dels quals ha estat dedicat al programa de la Radiotelevisió Valenciana Babalà. Més informació, als tels. 96 393 41 10 i 96 150 87 59.

Premi de narrativa curta Lauredia

El 31 d'agost de 2000 és la data límit per presentar un recull de set contes o narracions destinats a joves d'entre 7 i 13 anys. Cada conte -original, inèdit i escrit en català- ha de tindre una extensió mínima de 8 fulls. El conjunt dels treballs s'enviarà per triplicat al Cercle de les Arts i de les Lletres, apartat de correus 1157, Principat d'Andorra, on pot sol·licitar-se més informació sobre el certamen. Banca Reig, patrocinadora del premi, estableix un únic guardó de 700.000 pessetes per al millor treball.

All-i-oli, València
El professor de la Universitat brasilera de Rio de Janeiro, Pablo Gentili té anunciada una conferència sobre Neoliberalisme i Educació el dijous 2 de març a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de València. L’acte està organitzat per l’STEPV-Intersindical Valenciana.
Gentili és un expert en la crítica als processos de privatització de l’educació. Les conseqüències d’aquest procés, segons els estudis d’aquest professor de Brasil, són antidemocràtiques i tendeixen a aprofundir la dualització del sistema entre “guanyadors” i “perdedors” en la distribució diferencial dels béns educatius. Aquests processos, assenyala Gentili, cristal·litzen en sistemes escolars marcats per la desigualtat i la negació profunda del dret social a l’ensenyament.
Una de les preguntes que tracta de contestar el professor és: ¿Què restarà de l’escola pública en el mil·lenni que ara comença? El Sindicat fa una crida a l’afiliació per assistir-hi.

La porta de l'aula
I ocorre, en ocasions, que el clàxon d'un vehicle, la sirena d'una ambulància, alguna rialla de l'exterior, a vegades el so de la pluja, recorda als de dins, a penes per un instant, que hi ha vida a l'altre costat dels límits, un món que espera pacientment que acabe l'hora de classe i que s'òbriguen les portes de l'aula. I pot ocórrer que, llavors, algun dels de dins pense que aquesta hora de classe, aquesta lliçó, aquests apunts, aquestes fotocòpies, si tenen una utilitat és perquè haurien de servir per a obrir noves portes cap al que ocorre a l'altre costat de l'aula. I és potser, en aquest instant precís, quan a un l'assalta la sospita que potser va ser un error tancar la porta de l'aula. Dino Salinas. El País, 10/1/2000.

La vertadera reforma
El desinterés dels polítics i de molts mitjans d'informació [sobre l'educació] és sorprenent i lamentable. Es deu a la profunda ignorància, a la superficialitat, a la frivolitat de bona part de la classe política, incapaç de tindre entre les seues mans el benestar, la felicitat, l'educació d'un país amb tantes possibilitats com el nostre i tan desorientadament governat. La vertadera reforma que cal fer és la de les institucions docents i la parcel·la que cal sembrar i cuidar és aquest xicotet territori del nostre cervell. El nivell d'un país, la seua riquesa, comença en l'educació i, sobretot, en l'educació pública. El fracàs d'aquesta implica el fracàs d'un país. Emilio Lledó. Cuadernos de Pedagogía, núm. 287, gener 2000.

Un Big Bang entre rics i pobres
L'accés a l'educació és el dret humà més prioritari per als països pobres en el nou segle. Segons l'últim informe d'UNICEF, L'Estat mundial de la infància, hi ha quasi 1.000 milions de persones incapaces de llegir, de firmar, i per descomptat d'entendre un mer formulari […] Açò, en l'era de la globalització comercial i de l'imperi dels ordinadors.
El repte del segle està en com frenar el Big Bang educatiu, que no sols distancia a països pobres i rics, sinó també en les pròpies societats -batejades en l'argot dels experts com en vies de desenvolupament-, als qui reben un ensenyament de qualitat i als qui, amb molta sort, optaran a les sobres d'un ensenyament de caritat. Miguel Bayón. El País, 17/1/2000.

Immigrants per a viure millor
Cal ser capaç de concebre una gran política de població articulada entorn del control de les variables socials, culturals i, fins i tot, diguem-ho amb claredat, d'identitat.
[…] Cap política d'emigració pot tindre èxit si els pobles s'oposen a ella. Aquesta és la principal lliçó que vaig poder traure de les últimes dècades del segle que s'acaba de tancar i que va veure renàixer, a escala massiva i en països fortament democratitzats, el racisme, la xenofòbia i l'exclusió ètnica. Però, també sabem que totes les identitats van a transformar-se: aquesta és una certesa per al segle XXI. Més val preparar-se per a això, és a dir, educar els pobles, en comptes de confiar cegament en les lleis del mercat. Sami Naïr. El País, 27/1/2000.

	L’Escola d’Estiu debat com es viu la democràcia a l’escola

	DE LA POLÍTICA EDUCATIVA
*nº 145 febrer 2000*