DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC
nº 144 desembre 1999

Les jornades sobre l’ESO del MEC, qüestionades
El parany del ‘fracàs escolar’
Els Pressuposts per al 2000, per la senda de la privatització
El Decret de Programes de l’FPA preveu novetats importants per al 2000
Conselleria prepara l’arranjament del 2000
Iniciades les negociacions sobre plantilles dels instituts de Secundària

Les jornades sobre l’ESO del MEC, qüestionades

El director general d’Ordenació va designar personalment la ‘delegació valenciana’

All-i-oli, València
Baix el patrocini del Ministeri d'Educació i Ciència, s'han celebrat unes jornades sobre l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), a les quals han assistit uns 500 docents, entre ells una representació del País Valencià. A les jornades s'ha destacat l'elevat índex de fracàs escolar de l'alumnat de l'etapa, un 25%. L'Administració no ha tardat en fer la lectura que li interessava, i ha plantejat de manera immediata la necessitat de reformar la LOGSE.

L'STEPV-Iv ha demanat la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa que explicara els criteris emprats en el nomenament de la delegació valenciana. De manera insòlita, el propi director general ha confirmat que la tria d'aquests docents ha estat una designació personal seua, tot i explicant que en el grup estaven representats els distints nivells i províncies del País Valencià. Ni el Consell Escolar Valencià (CEV), màxim òrgan consultiu de l'Administració educativa, ni cap altra instància representativa dels docents valencians, han estat consultats per l'Administració.

Un debat inexistent
De les paraules del director general es dedueix una evidència: no s'ha permés una representació plural del professorat valencià –amb garanties per a fer que les distintes sensibilitats en la comunitat educativa hi foren presents– perquè no es volia estimular un debat autèntic. Per contra, es pretenia arribar a unes conclusions que confirmaren la política ministerial i, per a això, calia impedir una anàlisi global sobre l'estat real de desenvolupament de la LOGSE. Aquesta pràctica il·lustra sobre l'estil democràtic i les intencions autèntiques de les jornades, que no han estat altres que les de confirmar les tesis dels governs de l'Estat i del País Valencià. És sabut que al seu moment els seus membres ja s'hi van oposar a l'aprovació de la llei i sempre han fet tot el possible per impedir el seu desplegament efectiu .
En la maniobra, que s'ha reforçat amb una interessada repercussió mediàtica, s'han silenciat, però, molts aspectes. Aquests són, a juí del sindicat, alguns dels silencis més rellevants de les conclusions de les jornades:
- Se subratlla l'índex de fracàs (25%) de l'alumnat de l'ESO en el moment precís que s'acaba de generalitzar el 4t curs de l'etapa (som encara al primer trimestre acadèmic) i els resultats de l'avaluació de l'alumnat encara estan per veure.
- S'evita reflectir les xifres de fracàs escolar del sistema anterior (pròximes també al 25%), que fins i tot, en alguns casos, han vorejat la taxa de fracàs en COU del 50%.
- S'oblida mencionar les condicions en les quals està desenvolupant-se la LOGSE: absència de plans de formació específica per al professorat; plantilles insuficients per fer front a les noves necessitats del sistema; manca d'adequació de les instal·lacions educatives; insuficiències d'equipament i recursos educatius; compromisos incomplits de construcció i ampliació d'edificis; etc.

El CEV, marginat
Amb independència de les carències de la llei i del juí global que ens mereix la LOGSE -aspectes sobre els que ens hem manifestat en reiterades ocasions-, és de tot punt inacceptable que qualsevol pretés fòrum d'experts per avaluar la Reforma educativa ignore aspectes tan centrals com els que s'han apuntat i vulga fer responsable exclusiu l'alumnat de les mancances flagrants del desenvolupament legal. Cal tindre molt poca decència intel·lectual per a obviar en una avaluació global les insuficiències assenyalades.

Una avaluació necessària
L'STEPV-Iv denuncia públicament l'actitud dels responsables polítics de la Conselleria d'Educació valenciana per impedir una representació plural i democràtica del professorat en les jornades organitzades pel MEC. Si el que s'intenta de nou és tornar al passat per noves vies i maniobres, van a trobar-se amb la nostra més ferma oposició. En aquest sentit, el sindicat proposarà el CEV que es desvincule immediatament de les conclusions d'aquestes jornades, atés que el màxim òrgan representatiu de la comunitat educativa ha estat marginat en la seua celebració. Així mateix, la representació de l'STEPV-Iv al CEV promourà formalment la realització d'una autèntica avaluació general de l'estat d'implantació de la LOGSE al País Valencià, en la qual s'hi contemplen sense exclusions tots els elements que incideixen en la posada en marxa del nou sistema educatiu.

tornar al començament

Els Pressuposts per al 2000 il·lustren les intencions del Govern valencià

Avançant per la senda de la privatització

El Manifest de la Plataforma All-i-oli, València Els assistents a la manifestació del 25 de novembre van recórrer els carrers del centre de la ciutat de València i s’hi van concentrar a la Plaça de la Mare de Déu. Davant dels manifestants aplegats, la portaveu de la Plataforma, M.ª Carmen Molina, va llegir el Manifest Unitari, del qual s’ofereix un extracte. Quan vam acordar organitzar aquesta manifestació, no vam haver de buscar molt de temps l'eslògan. Teníem clar que la idea de qualitat estava unida a la d'Escola Pública, encara que el Govern del PP està fent tot el que pot per aconseguir el contrari. El motiu és ben senzill: no els interessa. No volen una societat que pense i que siga crítica, No els interessa comptar amb ciutadans que saben viure en democràcia, acostumats a analitzar, criticar, opinar, decidir. Aquestes formes de viure, de pensar i d'actuar s'adquireixen en l'Escola Pública Valenciana. No els interessa, tampoc, perquè això significaria acabar amb el negoci dels amiguets influents. Aquest Govern, mentre puga, afavorirà, subvencionarà o concertarà amb els qui ara li passa factura, a pesar de ser defraudadors, mentiders i estafadors (…). La qualitat no consisteix en l'obtenció de bones notes en Matemàtiques o Ciències, sinó, sobretot, en un aprenentatge per a viure en un món millor, on es respecte la democràcia, la pluralitat, la integració, la participació, la llibertat d'expressió, la llibertat de creences, la llengua pròpia del país…; en definitiva, tot el conjunt de valors necessaris per a canviar la societat. ¿Per què el Sr. Tarancón no millora les infrastructures per a implantar la Logse? ¿Per què redueix les beques de llibres i de menjador? ¿Per què al País Valencià continuem instal·lats a la provisionalitat des que es va començar a implantar l'ESO? ¿Per què no es potencien les línies en valencià? Li demanem la seua dimissió, Sr. Tarancón. (...) Som l'última Comunitat de l'Estat en percentatge d'implantació de la Logse i, al pas que anem, és possible que siguem la primera a desimplantar-la (...).		All-i-oli, València Les intencions privatitzadores del Govern de la Generalitat són reals, tan reals com les xifres dels Pressuposts aprovats per a l’any 2000. La comunitat educativa, conscient que la política de privatització amenaça l’Ensenyament Públic, ha donat una primera resposta. La manifestació en què pares, mares, professorat i alumnat van unir esforços el passat 25 de novembre és la prova evident que hi ha suficients elements per contestar les polítiques de privatització. El Consell Valencià, per molt que pretenga minimitzar l’abast d’aquesta convocatòria, ha de ser conscient que això ha estat només un primer pas. En els quadres que es reproduïxen està resumit l’avanç de la privatització en els Pressupostos de 1999 i del 2000 en tres programes: les subvencions i els concerts a l’ensenyament primari, a l’ensenyament secundari, i a projectes educatius i de formació en centres privats. És significatiu l’augment de les subvencions a Educació Infantil i a Primària, no per l’increment d’unitats, sinó pels nous concerts. El resum d’aquest quadre abasta tots tres programes, amb un 18’5% d’increment anual global.
		All-i-oli, València La Comunitat Educativa es va reunir de nou per manifestar el 25 de novembre el rebuig contundent a la política educativa de la Generalitat. Vint mil persones, vingudes des de les diferents comarques del País, van donar suport a la Plataforma Unitària per l’Ensenyament Públic. La defensa de l’Escola Pública –“que és l’escola de qualitat”– i la crítica als retalls econòmics (manca d’inversions i de construccions escolars, entre altres aspectes) van constituir el nucli de la protesta. La convocatòria unitària més important dels últims anys va servir també per qüestionar els concerts del conseller Tarancón amb alguns centres privats d’élite. Les insuficiències denunciades per alguns membres de la Comunitat Escolar durant la manifestació són ben il·lustratives. Enric Albero, mestre. CP Sant Joan Bosco. Cocentaina. Ahir vam tindre a l'escola la visita de distints alts càrrecs de la Conselleria, que volien passar-se per les seues mans l'estat dels edificis i comprovar que no s'adequen a les exigències de la LOGSE. Fa 10 anys ja que el col·legi ve denunciant les carències, i ara ens diuen que han de ser ells qui ens diran en gener si les adaptacions són o no són necessàries. Laura Calabuig, alumna d'ESO. CP Santa Teresa. València. Participe a la manifestaió perquè cal que entre tots recolzem l'escola pública. Al nostre centre ens falta espai, la superfície del pati és mínima. Ens van prometre que ens equiparien l'aula d'Informàtica, però fins ara no en sabem res. Ana Sánchez, professora. Escola Oficial d'Idiomes, València. Nosaltres no estem particularment afectats, però pensem que cal mobilitzar-se i fer una aposta pel futur del país. George Moffa, professor. Institut Britànic, València. Açò és el futur. És la més important inversió que pot fer un país. Ens calen més 'opcions sobre accions', però per a l'ensenyament. Lluís Miquel Segrelles, mestre. CP de Guadassèquies, PAEP Vall d'Albaida. A Pinet, els xiquets estan fent classe al Saló de Plens de l'Ajuntament, perquè l'escola està caent-se. A Benissoda, ja fa molt de temps que tenen sol·licitades les obres, però no posen els duros ni apareix ningú pel poble donant la cara. Xavier Domingo, mestre. CP Verge del Carme, L'Eliana. Com que al poble ens falten dues escoles, ara ens volen construir una nova dins dels terrenys on s'ubica una altra. El més greu és que l'Ajuntament, governat pels socialistes, està d'acord amb la proposta de la Conselleria perquè així s'estalvia diners. Amb tot, encara que es construïsca l'escola nova, no es podran cobrir totes les necessitats actuals. Marta García, estudiant d'ESO. IES Lluís Vives, València. Aquest matí molts alumnes hem anat a manifestar-nos a les portes de la Generalitat perquè la política no interferisca el sistema educatiu. Ara mateix m'he pelat una classe de Música, perquè és més important participar en aquesta manifestació. Rosa Graells, mestra. EPA Miguel Hernández, Sagunt. Encara no han desplegat la Llei de la Formació de les Persones Adultes. Com que no ens han acabat encara la construcció del nou edifici, estem donant classes en un lloc sense condicions, en un pati interior a un bloc de cases. Estem també molt disgustats perquè la substitució a una baixa per malaltia tarda tres setmanes. A dos instituts del poble, que fan les classes en barracons, regna el caos més absolut. Ester Pérez, alumna. Centre d'EPA de la Malva-rosa, València. A nosaltres ens toca traslladar-nos a un centre de la Universitat Politècnica, perquè no tenim mitjans.

tornar al començament

---

	El Decret de Programes de l’FPA preveu novetats importants per al 2000
All-i-oli, València
El 29 de novembre es va reunir a Alacant el Consell de la Formació de les Persones Adultes (FPA) per estudiar l'Informe sobre el Decret pel qual es regulen els programes formatius que figuren en la Llei 1/95, d’FPA, i s'estableix el currículum dels programes d'alfabetització i els programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica fins a l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària (GES). A la sessió, la Conselleria va presentar el calendari per al desenrotllament del Decret, però no va contestar a algunes qüestions. El sindicat i la Mesa dels Agents Socials tenen per davant el repte d’animar el debat. A la reunió del Consell s'hi va evidenciar que els terminis presentats per la Conselleria referents al pla d'actuacions eren difícils d'acomplir, donat que moltes de les normatives hauran d'abordar-se prèviament a la Mesa Sectorial i al Consell Escolar Valencià. D'altra banda, no s'hi van esmentar els criteris del mapa ni el projecte de creació de l'Institut Valencià d’Educació a Distància (IVADED), presentats per l'Administració abans de les anteriors eleccions. Tampoc es va fer cap referència a les transferències del professorat d'institucions penitenciàries, ni al de la Diputació de València. No està prevista convocatòria d'un concurs intern per al professorat actual d'EPA, ni d'un concurs específic per a cobrir les places de nova creació. S'hi va demanar, finalment, un increment de 300 milions per subvencionar els Ajuntaments i permetre la implantació simultània del GES en els centres de titularitat municipal. En aquest sentit, s'hi van exigir explicacions sobre el destí que l'Administració ha donat durant l'actual exercici als 250 milions previstos per a l'FPA en l'Acord Valencià per l'Ocupació i la Formació. Els representants de l'Administració no van manifestar una voluntat clara d'implantació del GES en els termes reclamats pels sindicats i la resta dels agents socials. Actuacions i terminis El director general d'Ordenació i Innovació Educativa va presentar un pla d'actuacions, amb terminis, per tal de garantir el desplegament efectiu del Decret durant el pròxim curs: - Ordre per a regular la implantació dels programes formatius establerts en el Decret (gener-juliol 2000). - Normativa sobre els requisits que han de tindre els centres d’FPA per a implantar el Decret (març-juliol del 2000). - Provisió de llocs de treball en centres d'FPA (març-abril 2000). - Relació de llocs de treball en FPA (abans de juliol 2000). - Decret que regule el ROF dels centres d’FPA (juny 2000). - Regulació de l'FPA a distància. - Normativa per a la convocatòria de proves lliures per a l'obtenció del títol de Graduat en ESO per a majors de 18 anys (setembre 2000). - Conveni General Multilateral (setembre 2000). - Convocatòria subvencions. Previsions per al 2000 Segons declaracions de la directora general de Centres (diari Información, 16-11-1999), hi ha prevista la partida pressupostària per a la contractació de 154 professors per als nous ensenyaments d'ESO, a més de 65 mestres. Igualment, hi ha dues partides, de 10 i 34 milions, per a elaboració de materials, i una altra, de 375 milions, per a subvencions als Ajuntaments. Existeixen, a més, d'altres previsions pressupostàries per part de les direccions generals de Promoció Cultural i de Formació i Inserció Professional.

tornar al començament

L’Administració presenta dos documents que afecten la planificació educativa del curs vinent

Conselleria prepara l’arranjament del 2000

All-i-oli, València
La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ha presentat dos projectes d'instruccions que afecten la composició dels centres públics d'Educació Infantil, Primària i Educació Especial. El primer està elaborat per la Direcció General de Personal i recull els criteris de modificació de les unitats. L'altre projecte, de la Direcció General de Centres, afecta la modificació dels llocs de treball docent. El sindicat està en desacord amb aquests documents, en considerar que no s'arrepleguen les propostes pel que fa al que hauria de ser una correcta planificació educativa del sistema educatiu públic per al curs 2000-2001. El dos textos es basen en el Mapa Escolar i en els Pressuposts de la Generalitat per a l'any 2000. En el document de la Direcció General de Personal no es garanteix un lloc escolar públic per a tot l'alumnat i s'aposta clarament per l'ensenyament públic com a subsidiari del privat. Pel que fa al text de la Direcció General de Centres, és palesa la insuficiència per atendre les necessitats del sistema educatiu públic. Amb el rebuig de l'STEPV-Iv, ara cal, des dels Consells Escolars Municipals i de Centre, desplegar un treball que evite els efectes negatius que el desplegament d'aquests textos tindran envers l'ensenyament públic.

Raons per a un rebuig

-En els textos es fa referència a criteris de planificació educativa que són els mateixos que van configurar el Mapa Escolar, document que no té validesa legal per no haver-se publicat al DOGV i que és, segons la pròpia Administració Educativa, un document de treball. El document demostra clarament l'aposta del Govern valencià per l'ensenyament privat.
-Es condiciona l'augment de les unitats dels centres públics, l'escolarització de l'alumnat de tres anys, l'escolarització de l'alumnat del primer cicle d'ESO als IES..., a la capacitat i estat de les instal.lacions. Això no és acceptable, ja que l'Administració està obligada a tindre a punt totes les instal·lacions. Si cal atendre una demanda determinada, s'hauria d'adaptar els edificis.
-Les ràtios són en molts casos màximes, les marcades estrictament per la normativa o les que el sindicat va rebutjar en el seu moment al Mapa Escolar. Caldria, doncs, rebaixar-les, tant en els diferents nivells educatius com en els diferents tipus de centres i programes educatius.
-Es continua partint de la situació que ara té el primer cicle d'ESO: en molts casos continuarà a les escoles (i no als IES, com és preceptiu), la qual cosa repercuteix negativament tant pel que fa a la qualitat de l'ensenyament com per a l'alumnat i el professorat.
-No s'aclareix la funció dels Serveis Psicopedagògics Escolars, ja que ni es vol negociar les seues plantilles, ni es volen debatre les seues funcions. Es posa en perill la continuïtat del servei i els llocs de treball del professorat d'Audició i Llenguatge.
-Es continua en la situació de provisionalitat de l'Educació Especial, Compensatòria,... per no haver-se desplegat o regulat tota la normativa que afecta aquests programes. S'utilitza com argument per no acceptar les nostres esmenes i propostes que està pendent la seua regulació, però passa any rere any sense que es negocien, deixant-los en una situació de precarietat i provisionalitat inacceptable.
-No es vol homologar els centres de 3+7, 4+6, amb els centres d'una línia, la qual cosa suposa una penalització cap aquest tipus de centres respecte a d'altres de similars característiques.
-No es dota de professorat suficient alguns programes educatius; és a dir, es penalitza els centres que tenen aquests programes. Des del nostre punt de vista, seria necessari que tots els centres amb alguns programes educatius -immersió lingüística, educació trilingüe, compensatòria- compten amb una dotació superior a la plantilla ordinària.
-La situació dels centres específics d'Educació Especial continua sent precària i inestable. No s'ha volgut, al llarg dels darrers anys, assumir la seua problemàtica i donar-hi solucions.
-L'alumnat del primer cicle d'ESO des col.legis que impartesquen transitòriament el primer cicle d'ESO no tindrà professorat especialista de Tecnologia ni d'Educació Plàstica i Visual.
-No es tindrà en compte, una volta més, l'opinió del Consell Escolar Valencià ni dels Consells Escolars Municipals a l'hora de la planificació educativa general i d'àmbit municipal, respectivament.
-Tampoc s'han analitzat les infrastructures dels centres, les noves construccions i les adaptacions. L'Administració no s'ha compromés a res, ni tan sols a facilitar cap informació sobre el seu estat.

Les propostes sindicals

Les propostes generals de l'STEPV-Iv sobre l'arranjament escolar es resumeixen en el següent decàleg:
1.-La negociació de la planificació educativa per part de la Comunitat Educativa a cada àmbit territorial.
2.-L'escolarització de l'alumnat del primer cicle d'ESO als Instituts d'Educació Secundària.
3.-La generalització de l'oferta de llocs escolars per a tot l'alumnat de 3 anys en tots els centres públics.
4.-Una campanya d'informació i promoció adreçada al conjunt de la Comunitat Educativa per part de les administracions públiques, dels consells escolars de centre i municipals. Aquesta ha de coincidir amb el període de matriculació.
5.-L'adequació de les instal·lacions dels centres abans de l'inici del curs escolar 2000-2001.
6.-La creació en el curs 2000-2001 de tots els llocs de treball previstos a l'Acord de Plantilles.
7.-La reducció de les ràtios establertes en els centres incomplets, en les unitats i centres específics d'Educació Especial i en els programes d'Educació Compensatòria.
8.-La dotació de professorat de suport en els centres que tinguen programes educatius específics: immersió lingüística, acció compensatòria o educació trilingüe.
9.-La dotació de professorat especialista de Tecnologia i de Plàstica i Visual en tots els centres d'Infantil i Primària on s'impartesca transitòriament el primer cicle d'ESO.
10.-La negociació de les plantilles dels SPEs.

tornar al començament

Iniciades les negociacions sobre plantilles dels instituts de Secundària

All-i-oli, València
Finalitzada la negociació sobre l'augment del complement específic del professorat, s'ha iniciat la negociació del desplegament de l'acord de plantilles dels Instituts d'Educació Secundària. L'Administració ha lliurat als sindicats un document amb una proposta de criteris per a determinar la plantilla estable per al curs 2000-2001. Es pretén així ajustar l'assignació per especialitats i determinar la plantilla estable tipus dels IES i de les seccions, de forma que, al final del termini marcat per l'acord, el curs 2001-2002, tots els centres disposen de la plantilla pactada. Tot açò es concreta mitjançant una sèrie d'indicadors.

Conseqüentment, un element colateral de l'aplicació del document serà la negociació de les places que eixiran al concurs de trasllats dels cossos de Secundària. A més a més, s'ha facilitat una informació complementària sobre l'evolució de la plantilla de Secundària dels cursos 1998-99 i 1999-2000. Segons aquesta informació -dades de Conselleria que caldrà contrastar-, hi ha hagut un augment global de la plantilla dels IES de 1.176 llocs de treball, dels quals són 175 de mestres de Pedagogia Terapèutica i 1.001 de professors i professores de Secundària, d'ESO i Batxillerat.
El sindicat ha demanat una informació més detallada, centre a centre, així com la definició de la plantilla tipus de cada centre, on s'hi reflectisca el nombre de llocs de treball per especialitats. L'STEPV-Iv ha proposat que les places consolidades, estables, isquen al concurs de trasllats, per acabar amb la situació de provisionalitat actual i garantir el dret a la mobilitat, que ha estat tan restringit els anys passats. Paral.lelament, s'ha presentat l'esborrany de l'ordre per la qual es regularà el procediment de recol·locació com a conseqüència de la supressió o modificació de llocs de treball en els cossos docents del professorat de Secundària, tècnics de Formació Professional i dels cossos que imparteixen Ensenyaments de Règim Especial, un projecte que s'haurà de negociar a la Mesa Sectorial d'Educació. Respecte aquest document, el sindicat considera que prèviament han de negociar-se moltes altres coses i clarificar alguns aspectes importants. És el cas, per exemple, de la construcció dels nous IES, l'adaptació dels actuals o la definició de la plantilla tipus de cada IES per especialitats. Si no és així, el sindicat no entrarà en aquesta negociació, atés que suposaria lliurar un xec en blanc a l'Administració. Aquests aspectes es tractaran en les reunions de les meses negociadores, previstes per al mes de gener.

tornar al començament - tornar a l'index d'All-i-Oli - tornar a la pàgina principal