 |
DE L'ÚLTIMA PÀGINA |
nº 144 desembre 1999 |
R.M., Redacció
"Vint anys més calbs", resava amb ironia el titular d'un diari de la ciutat de València en ressenyar el vinté aniversari d'aquesta revista. Més calbs, potser sí, però amb una alopècia curtida pel desig d'esdevindre cada vegada més útils als nostres lectors i lectores. Aquest és, sens dubte, l'aspecte que assenyala el nord a totes les innovacions pendents. Algunes d'elles es van assajar en l'edició especial de novembre, i pel que s'ha vist, les respostes són encoratjadores. I és que la pràctica totalitat dels mitjans impresos de la ciutat de València es van fer ressò, en distinta mesura, de la celebració i del número extra amb què vam commemorar l'event.Va haver unanimitat en subratllar l'esforç posat en marxa per l'equip de redacció a l'hora d'enllestir-lo. Mentre el setmanari El Temps feia menció al rècord del tiratge (15.000 exemplars) i al projecte d'edició electrònica, El País destacava d'ALL-I-OLI el fet de ser "una de les publicacions més longeves del panorama editorial valencià". Al setmanari El Punt se subratllava que la capçalera de l'STEPV-Iv "ha sabut reflectir la realitat social i el moment professional d'un col·lectiu encarregat de contribuir a transformar una societat que desitjava canvis", i el columnista de Nou Dise Alfons Cervera subratllava que "aquest periodisme ha crescut en moltes direccions i el que era un paper amb gargots de ciclostil és ara un mitjà transparent que deixa veure en el seu interior alguna cosa més que la posició del sindicat en afers escolars". Altres rotatius -Levante-EMV, El Mundo i Saó, la revista degana en valencià- també van reflectir l'aparició de l'edició especial de la revista. Per la seua banda, Cuadernos de Pedagogía, ha reservat un destacat protagonisme per a la publicació en la seua també renovada edició de gener del 2000.
Vells i nous lectors
La presentació pública del número especial d'ALL-I-OLI va reunir en un sopar als Salons València de Meliana (L'Horta Nord) a més de cent, cinquanta persones que no van voler perdre's l'ocasió per retrobar-se. Afiliats i afiliades, antics i nous sindicalistes, vinguts des de distintes comarques valencianes, de l'Ensenyament públic i privat, Infantil, Primària, Secundària, EPA, Universitat, Sanitat, Administració Pública… Tots junts per passar una nit de festa que permetera recarregar piles i encarar amb renovades energies les lluites pendents.
El veterà professor Gonzalo Anaya, un assidu a les cites amb el professorat compromés, compartia taula amb destacats militants del MRP Escola d'Estiu. L'històric Albert Sansano, junt al professor de Ciències de l'Educació Jaume Martínez i Conxa Delgado, directora del CP Mas d'Escoto, de Riba-roja, devoraven amb fruició les planes de la revista, acabades d'eixir de la rotativa de Bronte Graf. Els responsables dels tallers on s'imprimeixen aquests fulls, Pepe Teruel, Adelaida Fernández i Manolo Hinojosa van seure amb els dos últims directors, Joan Blanco i Vicent Esteve. La premsa hi va fer també acte de presència: Ximo Ferrandis, ex-president de la Unió de Periodistes Valencians i redactor de El País; Maite Ducaju, periodista de les planes d'Educació de Levante-EMV; Paula Reig, cap de redacció de Saó; el propi Jaume Muñoz, dels serveis informatius de Ràdio 9; i Zequi Castellano, director d'El Punt. La representació política de les forces progressistes era visible. Honorat Ros i el membre de la Comissió Gestora del PSPV Baltasar Vives -ambdós pertanyents al primer Consell de Redacció d'ALL-I-OLI- conversaven animadament amb Pere Boluda; Glòria Marcos, dirigent d'EUPV, seia junt als companys i companyes dels nous sectors de la Intersindical Valenciana; Vicent Ahuir, membre del BNV i alcalde de Meliana, departia amb amics i companys. La taula que agrupava més comensals, però, l’ocupaven afiliats i afiliades dels sectors de Sanitat i Administració Pública. L'eufòria d'alguns no es podia dissimular, sobretot després dels resultats tan favorables a les eleccions sindicals entre els treballadors i treballadores de les Corts Valencianes. Entre les persones assistents cal mencionar també la presència de l'escriptora i mestra d'Alcàsser Carme Miquel; de Rafael Xambó i Antoni Viñas, professors de Sociologia i Filologia Clàssica de la Universitat de València; i els membres del Consell Escolar Valencià Araceli Llorens, Pilar Tormo i Manolo Cabanillas. Entre mos i mos, Cabanillas recorria el saló per immortalitzar gràficament l’efemèride.
Després de la preceptiva ingestió de viandes i caldos del país, els anteriors directors, Jaume Muñoz i Joan Blanco, es van dirigir als comensals amb paraules d'agraïment, i Vicent Esteve va fer un senzill discurs en què va aprofitar per a avançar els ambiciosos projectes de futur. Tots tres plegats, van unflar els pulmons per apagar les espelmes d'un pastís d'aniversari i brindar per la bona salut en els pròxims vint anys d'ALL-I-OLI. Era el moment previ a la distribució en primícia de la revista entre els assistents. Finalitzat l'àpat i les felicitacions pels resultats visibles, el protagonisme va passar a la pista de ball, on joves i vells lectors s'hi van moure seguint els ritmes saborosos de l'orquestra invitada i de la veu encisadora d'Alícia, la cantant. Un colofó idoni per a la vetlada d'aniversari. Sens dubte, uns vint anys ben complits.
Una aposta pel futur
Vicent Esteve
Extracte de les paraules d’agraïment pronunciades pel director de la revista en finalitzar el sopar.“Ja fa vint anys que una organització jove, nascuda del moviment assembleari d'ensenyants, va decidir dotar-se d'un mitjà de comunicació propi. Un mitjà per establir una relació més directa amb l'afiliació. Un mitjà que no podia ser un butlletí fred. Que entenia que les corretges de transmissió més a l'ús no tenien res a veure amb un model de sindicalisme que naixia amb vocació d'estar arrelat a la base, a les lluites que els treballadors i treballadores impulsaven per reconquerir totes les llibertats (...).
Dues dècades al carrer i als centres de treball han donat molt de sí. Per aquestes pàgines ha desfilat la millor matèria gris, les firmes més lúcides i compromeses que ha donat el País en aquests anys. En format menut o en tabloide, als 165 exemplars publicats en les quatre èpoques hem comptat amb els testimonis amb què ens van obsequiar Joan Fuster, Sanchis Guarner, Vicent Ventura o Enric Valor, per citar-ne alguns dels més eloqüents (...).
És impossible citar ara totes les persones que al llarg d'aquest temps han fet possible que arribem ací. La tasca insubstituïble de Jaume Muñoz i de Joan Blanco, els successius Consells de Redacció, els corresponsals i els col·laboradors; a ells i a elles, vull expressar-los el reconeixement més sentit perquè tots han estat decisius per a que aquest miracle es produïra. Sí que vull apel·lar a la memòria del que va ser potser el col·laborador més constant d'ALL-I-OLI. Perquè amb Melchor Botella vam perdre un sindicalista de primera, però també un corresponsal i un columnista insubstituïble (...).
ALL-I-OLI commemora el seu vinté aniversari amb una aposta pel futur (...). Volem ser cada vegada més útils a l'afiliació i per aconseguir-ho farem un ALL-I-OLI més atractiu, més fàcil de digerir, més homologable a les tendències comunicatives del moment (...).
Per això us demanem, ara com sempre, les vostres aportacions i les vostres crítiques. La Intersindical Valenciana, en aquesta nova etapa, es mereix un ALL-I-OLI ben lligat, una salsa mediterrània amb força que ens acompanye i ens aporte elements per a fer front al vent de Ponent, que tot ho vol amerar.
El principal repte que ara ens ha d'unir és el de frenar, des de tots els sectors en què estem presents, l'ofensiva insaciable dels nous liberals que un dia sí i un altre també pretenen aplicar-nos les receptes de sempre. Ho hem patit recentment en la política de privatitzacions "sense complexes" del sistema educatiu i de la sanitat. És només un dels últims exemples, però sabem que intentaran seguir per aquest camí si no som capaços entre tots d'aturar-los (...)”
tornar al començament - tornar a l'index d'All-i-Oli - tornar a la pàgina principal
