 |
FENT CAMÍ |
nº 144 desembre 1999 |
Textos per la solidaritat. Editat un volum antològic amb els últims treballs d’Anna Ros
El Ayuntamiento de Sant Joan, enfrentado al vecindario
ESCRIT AHIR. Dimarts d’amical conversa (1921). Joventut Valencianista
Els millors dels sers humans són aquells que no es creixen davant els humils ni s’humilien davant els poderosos.
Ibn al-Muqaffa’
Atés que el ser humà no és més que la història que queda darrere d’ell, sigues tu una bella història per a qui ha de compilar-les.
Al-Saqundi d’Al-Andalus
El testimoni d’Anna Ros és imborrable per als qui vam tenir la sort de compartir amb
ella temps, treball, il·lusions, utopies. A la lluita per conquistar les llibertats i la
democràcia, a l’escola i a l’institut, al treball sindical, a la tasca
internacionalista…, en tots els fronts on hi va ser present, Anna ens va deixar
mostres abundants de generositat, d’energia solidària, sempre fent costat amb els
menys poderosos.
En produir-se el segon aniversari del seu decés, ix a la llum una edició modesta, però
interessantíssima, amb un recull dels textos que Anna tenia entre mans poc abans de
morir. Són, en bona part, materials de treball inèdits, pensats per a ser emprats en
cursos o seminaris, o en projectes editorials, alguns d’ells recentment
materialitzats. En tots els casos és palés el vessant intel·lectual, l’alta
qualitat de les reflexions i propostes que acompanyaven el compromís a peu d’obra
d’aquesta saforenca de Xeraco. Predominen els textos sobre Renovació Pedagògica,
els moviments de solidaritat i el món arab i musulmà, espais en els quals Anna Ros havia
bolcat la seua producció en els últims anys. També s’hi inclou un apartat de
reflexions teòriques de caire historiogràfic.
En el volum es pot trobar una aproximació biogràfica il·lustrativa de Ros, on es
perfila la seua trajectòria social i política i el seu compromís amb les distintes
organitzacions en què es va implicar: CEDSALA, STEPV, MRP Escola d’Estiu,
Entrepobles.
Com s’assenyala a la introducció, en el text "es percep la radicalitat, la
visió crítica, la finesa en la relació d’idees, la sensibilitat per la multitud de
problemàtiques que van ser objecte del seu interés, la solidesa de les seues
argumentacions i la frescura de la seua intel·ligència". Una recopilació que, sens
dubte, serà d’interés per conéixer el testimoni escrit d’Anna Ros, una dona
necessària per al País que volem, una persona excepcional. Aquests fulls ens recorden de
nou l’alé de revolta serena i de compromís ferm que impregnava tot l’aire que
Anna respirava
El Ayuntamiento de Sant Joan, enfrentado al vecindario
Cincuenta familias de Parque Ansaldo exigen un plan urgente de realojamiento
All-i-oli, Sant Joan
El principal ghetto de exclusión social del País Valenciano se aloja en Parque Ansaldo, en la población alicantina de Sant Joan. Mil quinientas personas, aproximadamente, conviven en un espacio en el que es patente el abandono al que lo han sometido las administraciones públicas. El endurecimiento de las condiciones de vida de sus habitantes no ha servido para que el Consell de la Generalitat y los municipios del entorno, especialmente el de Sant Joan, tomaran las medidas necesarias para dar una solución digna al problema que padecen los vecinos.
El derribo de viviendas ordenado por el Ayuntamiento de
Sant Joan, en coordinación con el grupo bancario Argentaria y la COPUT, decidió en su
momento la eliminación del ghetto. Paralelamente se aprobaban actuaciones dirigidas a la
recuperación urbana del entorno. Pero frente a lo que cabría esperar de un ayuntamiento
de corte progresista y de la Administración autonómica (cuya responsabilidad es
precisamente velar por el bienestar de los ciudadanos y ciudadanas administrados), en
lugar de elaborar un plan de inserción y realojo para las familias que habitan el barrio,
ha desplegado un paquete de medidas de presión para endurecer, más si cabe, las
condiciones de vida en el lugar. El derribo de las primeras 72 viviendas ha dejado en la
calle a 50 familias, condenadas a hacinarse en otras casas y en furgonetas. Es sabido que
el barrio ha padecido recortes progresivos de los servicios municipales de abastecimiento
de agua, luz, recogida de basuras y servicios sociales, entre otros.
Ante este ataque frontal, una plataforma cívica representativa de la sociedad civil ha
exigido la detención inmediata de todo derribo de viviendas que no vaya precedido de una
intervención social y un auténtico plan de realojo de la población afectada. Al mismo
tiempo, la plataforma exige “que las administraciones responsables, ayuntamientos de
la comarca y Generalitat Valenciana constituyan de inmediato una mesa de negociación en
la que participen las asociaciones vecinales y ONGs, y en la que se acuerde el Plan de
Inserción y Realojo del Parque Ansaldo”.
También piden que el Ayuntamiento de la ciudad “restablezca de inmediato los
servicios municipales básicos en el barrio (agua, luz, recogida de basuras, servicios
sociales, etcétera), procediendo ya a la retirada de los escombros generados por los
derribos de edificios y facilitando condiciones de salubridad en el entorno”.
Finalmente, piden la detención inmediata de la “campaña de criminalización de la
pobreza”. Denuncian que el análisis de las condiciones infrahumanas en que viven se
está realizando únicamente desde la perspectiva de la inseguridad ciudadana y obvia
“las enormes dificultades que tienen que enfrentar diariamente los habitantes de
Parque Ansaldo”.
La plataforma ha iniciado una campaña de recogida de apoyos ciudadanos para la solución
de estos problemas, y ha instado a los responsables políticos a estar a la altura de las
circunstancias.
Durant l’adolescència aprofitava les jornades de treball a l’hort dels avis per visitar la immensa biblioteca situada al primer pis del mas. Durant dècades, l’antic propietari, un notable de la Restauració, havia anat acumulant-hi els llibres que no li cabien a València.
Llavors ja em cridà l’atenció el llibre de la Joventut Valencianista per ser un dels pocs en català editats a València. Algun interés hi devia tenir aquell jurista castellanitzat hereu de les desamortitzacions del XIX.
Val a dir que l’olfacte del magistrat del Suprem per als moviments socials era fi: per poc que regirares l’estança hi eren els Marx, Action Française, Bakunin o Cambó.
¿Quin futur li donaria don Enrique Lassala a aquell grapat de jòvens delerosos d’Estatut i de promoció del vernacle? No he trobat resposta suficient en els manuals a l’ús. Cucó, Franch o Iborra no van molt més enllà de la comptabilitat quantitativa i qualitativa dels i les qui entonaven el "¡Visca València Lliure!" degà de les proclames valencianistes ben enteses.
Potser entendrem millor el crèdit que els donava el vell jurista si ho relacionàvem amb una certa regeneració valenciana dels qui conduïen la política i les finances del primer nou-cents valencià. És a dir, l’equip dirigent de la Diputació de València intentant constituir una Mancomunitat de Diputacions Valencianes. Un alcalde de València del sector "regionalista" del Partit Conservador, el lletraferit Martínez Aloy, que seria soci corresponent a València de l’Acadèmia de la Llengua Catalana, o el mateix cardenal Reig que a començaments dels anys 20 animava els capellans a explicar la paraula de Déu en valencià, un Partit Carlí participant en l’Assemblea Regionalista valenciana en 1907 o un grup de financers comandats per Ignasi Villalonga controlant el Banc de València i creant un partit amb la Joventut Valencianista dels Adolf Pizcueta, Miquel Duran, Ferrandis Luna, Martínez Ferrando... precisament. Res de nou, però, per al vell Lassala, que ja havia vist de prop majories absolutes del PNB a la Diputació de Biscaia quan exercia de president de l’Audiència de Donostia i que visqué l’eufòria catalanista de la Solidaritat Catalana quan presidia l´Audiència de Barcelona. Fins i tot a Mallorca compartí palc d’autoritats amb el batlle nacionalista Guillem Fortesa. Potser des del balcó del mas, mirant la partida, pensaria que en acabar de fer les sínies per regar, en plena producció els tarongers que s’estava plantant, arribaria l’hora dels valencians.
tornar al començament - tornar a l'index d'All-i-Oli - tornar a la pàgina principal
