 |
Vint anys, quatre èpoques,
números extraordinaris, directors intrèpids, excel.lents redactors i un bon feix
d'esforços abocats al morter educatiu és la proesa que ha fet possible el manteniment
d'una capçalera, ALL-I-OLI, al servei de l'ensenyament del País Valencià. Només el nom
ja dóna indici de la voluntat renovadora, ventada d'aire fresc i picantet, que va tenir
l'STEPV-Iv en els seus plantejaments sindicals i en la traducció d'aquests a les accions
concretes que s'emprenien i la manera de difondre-les, així com en la tasca de mantenir
informats els seus afiliats i simpatitzants. En els anys de l'eclosió dels papers de curs legal, durant la Transició política espanyola i l'esclafit de la Batalla de València, mentre les revistes clandestines del període franquista iniciaven el gori-gori, eixia a la llum ALL-I-OLI, expressió d'una època i d'una necessària nova manera de fer; lletra de batalla d'una organització sindical sense corretja de transmissió, fornada de gent jove i compromesa amb una concepció de la democràcia en què els principis bàsics de la participació primaven sobre els oripells de la representació. Menys ostentació i més acció. Més assemblees i menys comitès controladors. Anecdòticament, recorde que alguns sindicalistes de la corretja, poca-soltes de l'epítet a flor d'automatisme, titlaven els plantejaments del sindicat emergent amb velles etiquetes, com ara el suposat espontaneisme que ells creien veure en les assemblees que no podien controlar. Vint anys també de compromís amb el País Valencià, amb una concepció renovada de l'ensenyament, en la qual l'arrelament al medi que predicaven els papers ministerials de manera ben rància, es contestava amb una pràctica educativa des de la realitat viva de la llengua i cultura del nostre poble. I tot açò es pot trobar com l'aigua en la font en els vint anys d'articles, comentaris, documents, cartes i reportatges que omplin l'esplèndida trajectòria de la revista i que encara avui dia mantenen, per a bé i per a mal, l'entusiasme i la vivesa amb què foren escrits. Personalment, m'emociona rellegir els articles d'un col.laborador de luxe, Enric Valor, al qual encara menystenen des del poder, menystenint-nos a tots. Certament, la transformació que s'ha produït en l'ecosistema comunicatiu valencià ha canviat les condicions i les regles del joc per a una revista que pretén ser alguna cosa més que uns papers professionals. Molts diaris -alguns de manera merament lucrativa i deficient en els continguts- fan suplements educatius. A Internet hi ha un grapat de pàgines web, també les de l'STEPV-Iv, que tracten qüestions educatives. La televisió en general continua sense produir espais destinats a l'escola. I si es tracta de Canal 9, és urgent que els xiquets i xiquetes valencians aprenguen a defensar-se'n. Malgrat tot, continua sent vigent i encoratjador el paper d'articulació de les reivindicacions dels ensenyants, la funció crítica que realitza quant a la mateixa activitat docent, alhora que vigilant pel que fa a les decisions de les autoritats públiques, com sabeu molt entretingudes en el progressiu desmantellament del sistema educatiu públic. En qualsevol cas, prompte caldrà encarar a fons una altra transformació de la nostra revista, a mesura que les pàgines web substituesquen l'enormitat de paperassa que produïm i fem circular. Per què no començar a servir ALL-I-OLI electrònicament als subscriptors que ho sol.liciten? Més encara, per què no oferir-lo en la xarxa, com ja han fet els diaris? Convindrà fer de nou un altre esforç d'inventiva i atreviment per aprofitar les possibilitats que ens obri l'era de la informatització, sense caure en el solipsisme cibernètic; mantenint, doncs, ben alta la disponibilitat solidària i engrescadora que és la marca de garantia de les persones de l'STEPV-Iv. Salut i per molts anys. Sociòleg. Universitat de València. |
