 |
|
|
| Rafa Miralles
es responsabilitza prioritàriament de les tasques pròpies de la Redacció, per a la qual
cosa està enllestint un projecte de Llibre d'estil. Jordi Boluda és el responsable del disseny i diagramació de la revista. Ha d’actualitzar també la imatge de l'àrea de publicacions i digitalitzar el fons fotogràfic.
Departament de Preimpressió de Bronte Graf. En primer
terme, Adelaida Fernández. |
||
| Per a les persones que integren
la Redacció de la revista el miracle es produeix cada vegada que Ade, l'encarregada de
fer els ajusts finals en la maqueta de la publicació, pitja la tecla corresponent del seu
ordinador Mac per a donar l'ordre que l'última pàgina està llesta per a filmar.
Adelaida Fernández, una valenciana de 38 anys, és la dissenyadora i maquetadora de
Bronte Graf, la impremta editora d'ALL-I-OLI. La professionalitat i la paciència d'Ade
poden amb tot. Aconseguir que els textos massa llargs ocupen exactament el lloc que tenen
reservats a la pàgina a través de les rectificacions pertinents és una faena sense
secrets per a ella. Una vegada filmades les pàgines, queden impreses en les planxes que
s'enllaçaran als rodets d'una moderna rotativa Marinoni d'onze cossos. Aquesta màquina
és capaç d'imprimir fins a 18.000 exemplars per hora. Pepe Teruel és el cap del departament tècnic de Bronte Graf i a ell li correspon la coordinació dels treballs per tal d'aconseguir que la revista estiga enllestida en el mínim temps possible. No sempre ho aconsegueix com voldria. Avui, per exemple, algunes pàgines s'han hagut de confeccionar en la mateixa impremta i el treball s'ha endarrerit. Aquest valencià de 47 anys té junt a Miquel Bronchú, un godellà de 46 anys, la responsabilitat de dirigir aquesta empresa creada en 1997. Ambdós mantenen amb la Redacció d'ALL-I-OLI un tracte ben cordial. De fet, els seus ulls i les seues mans han estat damunt dels centenars d'edicions diferents que el sindicat els ha encomanat des del 1979, quan la revista encara s'imprimia en Foco Berthe, la impremta que va editar capçaleres emblemàtiques de la transició, com ara Diario de Valencia o Noticias al Día. Una parada ritual El retard d'avui no ha impedit efectuar la parada de les 10.00 per esmorzar. Pepe i Miquel han estat de nou els amfitrions d'aquest acte revestit de solemnitat i que congrega cada mes els redactors i impressors al voltant d'una taula de bar del polígon industrial Els Mollons, d'Alaquàs. El director de la revista, Vicent Esteve, nascut a Alzira fa 43 anys, reconeix que és sens dubte un dels millors moments de la seua faena, allunyat de reunions, manifests i telèfons mòbils. La cervesa, el barral de vi, les olives trencades i uns apetitosos entrepans de truita són l'acompanyament ideal per a comentar les tasques que encara queden per fer. Vicent es pregunta: ¿Acabarem abans del migdia? Hem d'aconseguir-ho perquè la rotativa ja ens espera, respon Pepe. ALL-I-OLI, però, no sempre passa per la rotativa. En la primera etapa i també amb ocasió de fites concretes la revista s'edita, com ara, en un format més menut. En aquests casos, la impressió es realitza pel sistema tradicional. De regrés al departament de Preimpressió, passades les 10:30 hores, la pressa s'apodera de tots. Falten per acabar les pàgines centrals (uns quadres resum sobre permisos i excedències) i cal dissenyar la primera. Manolo Hinojosa, de 43 anys i nascut a Carpesa, amb llarga experiència de muntador fotomecànic, és l'encarregat de la secció de Fotografia i Imatge. Amb l'ajuda d'un escàner, va digitalitzant les fotos que posteriorment s'incorporaran a les pàgines. Avui, com sempre, ha donat una solució creativa a un problema que la Redacció no havia resolt i ha reconvertit un original al que se li havia reservat un espai en format horitzontal en tres fotos verticals. Tots els originals han passat la revisió lingüística, tasca que realitza amb eficàcia José Orozco, un argentí de 38 anys afincat de fa temps a València, que fa les correccions en qualsevol de les dues llengües. Per molts repassos que es facen a la Redacció, Orozco sempre troba als textos errades que va esmenant per a la versió definitiva. El nou equip de la revista A més del director, la confecció d’ALL-I-OLI a la seu del sindicat és responsabilitat de tres companys més. Joan Blanco, nascut a Ciudad Real fa 43 anys, compagina les classes d'ESO al col·legi públic Professor Ramiro Jover, de València, amb les tasques de coordinació de la revista. Aquest autodidacte tot terreny es mou com peix en l'aigua dins del programa d'autoedició, una tasca que ha hagut d'anar descobrint en els últims anys sense fer cap curset. Joan es coneix fins l'últim racó de la seu i gràcies a ell l'arxiu del sindicat compta amb un fons documental on no falta de res. Joan és també l'artífex del disseny de la web sindical, que cobrarà un protagonisme essencial en els pròxims mesos. Avui, el seu horari a l'escola li ha fet perdre's per primera volta en molts anys el treball i l'esmorzar a Alaquàs. Un dels últims fitxatges de la revista ha estat Rafa Miralles, Panxo, un mestre i periodista alcoià de 43 anys. Miralles es responsabilitzarà prioritàriament de les tasques pròpies de la Redacció, per a la qual cosa ha de presentar un projecte de Llibre d'Estil. El repte que té és aconseguir que la Redacció adeqüe els seus textos a un registre lingüístic senzill i funcional, com qualsevol periòdic que vol ser útil als seus lectors i lectores. Incorporat a la Redacció a penes fa unes setmanes, ha hagut d'anar familiaritzant-se contra rellotge amb les rutines pròpies del treball. En estreta col·laboració amb Vicent Esteve, avui ha participat en el miracle de tancar a migdia un ALL-I-OLI al que a primera hora encara li faltaven tres pàgines. L'equip central de la revista el completa Jordi Boluda, professor d'Arts Gràfiques a l'Institut Politècnic Sant Vicent Ferrer, de València. A Jordi, 33 anys i nascut també a Alcoi, se li ha encomanat, a més del disseny i diagramació de la revista, que actualitze la imatge corporativa de l'àrea de publicacions, tasca que compatibilitzarà amb les seues classes. L'estrena de Jordi li ha permés descobrir el procés encara artesanal amb què es realitza el periòdic. No obstant això, la moral alcoiana no li ha fet perdre l'optimisme per concebre tot un ventall de reptes que haurà d'anar materialitzant en la nova etapa. La necessària digitalització del fons fotogràfic del sindicat, així com el disseny i la diagramació del nou ALL-I-OLI amb què el sindicat pretén celebrar el final de segle, l'esperen impacientment. Mentre arriba eixe moment, uns i altres encara hauran de bregar molt quan arriba el dia D, amb volantins i acrobàcies inversemblants en un circ modest però amb l'ambició i la voluntat d'esdevindre útil per al seu públic. Just quan la rotativa de Bronte Graf trau l'últim exemplar d’ALL-I-OLI, la Redacció comença una nova carrera frenètica per enllestir-ne el proper. |
