 |
|
|
|
Fent una ullada als exemplars anteriors i comparant-los amb aquest extraordinari, es poden detectar alguns plantejaments novedosos. És cert que les pàgines tenen més vitalitat gràcies a la llum que aporta la combinació dels titulars, les fotografies i els blancs. "Però una imatge no val per a nosaltres més que mil paraules", adverteix Vicent Esteve, director de la revista. "Els recursos icònics només tenen sentit si contribueixen a fer més atractiu el contingut, si serveixen per incentivar la lectura dels textos i fer-los més entenedors. La conjunció de les paraules i els recursos visuals té una voluntat estètica i ètica alhora. Per això ens hem animat a treure a ballar noves tipografies més atrevides, a incorporar sense complexos més fotos. Perquè volem aprendre a moure'ns a la pista impresa amb els ritmes més contemporanis". Esteve i el Consell de Redacció estan convençuts que la informació sindical –com més íntegra, millor– ha de seguir acompanyada de l'expressió dels punts de vista de l'organització. "Però, el que diem com a sindicat també s'ha de complementar amb el que puguem aprendre d'altres juís assenyats", segueix el director. "Continuarem conreant les 'bones companyies' i eixamplarem el camí, fent-lo més polifònic. Xerrar amb u mateix no sols és molt avorrit, és que t'aboca a servir sempre a la pròpia ortodòxia. ¿I no és això un símptoma del que li passa a molts que reclamen un futur de progrés? Ens sobren monòlegs i ens cal allò que feien els nostres majors amb deler: raonar. Sembla com si en perdre el carrer i la plaça com a escenari de la vida quotidiana, també hàgem perdut la capacitat d'omplir-la de raonaments". En aquest sentit, la reserva fixa d'una part de la superfície impresa a firmes reconegudes de distints àmbits i amb temàtica plural es completarà amb més espai per a la interpretació, la reflexió i l'intercanvi de perspectives, com les tribunes d'opinió, les vinyetes, la revista de premsa o les opinions dels lectors. Les noves pàgines també s'obriran al debat sobre temes monogràfics sempre que el tema ho justifique. Noves seccions i formats La Redacció d'ALL-I-OLI no escapa al perill centralista del cap-i-casal i, per això, vol rescatar tant com puga la tasca que temps enrere van jugar les corresponsalies, perquè és fonamental comptar amb el pols vital que es respira als nostres pobles i comarques. Les seccions tradicionals s'enriquiran amb d'altres ja assajades amb èxit temps enrere. Així, avança Rafa Miralles, cap de Redacció, "recuperarem apartats específics per a les experiències innovadores, les ressenyes de llibres i publicacions, les novetats culturals i artístiques rellevants, el cinema, el teatre, la música, la percepció de les dones i els homes. Tot des d'una perspectiva pròpia que no es refugie en un localisme miop". ALL-I-OLI desitja sintonitzar plenament amb l'esperit d'una organització com l'STEPV-Iv, present en la vida cívica del País amb voluntat ferma de participar en la seua transformació. Les plataformes solidàries, la veu dels ciutadans i ciutadanes que volen un món més habitable i més just, seguiran acompanyant els esforços de la premsa del sindicat. La incorporació dels nous blocs i d'altres que van coent-se al rebost de la revista es farà en un suport renovat tipogràficament, en unes pàgines més estructurades i més accessibles a la lectura. Això obligarà a acostar el discurs a fórmules expressives amb què les persones que escriuen habitualment hauran de familiaritzar-se. És un dels aspectes que més preocupen Miralles: "Anirem enllestint unes normes de redacció consensuades, amb la intenció de dotar-nos d'un estil propi. Haurem d'adequar també l'extensió i els registres lingüístics dels originals als gèneres periodístics que afavoreixen una millor comunicació. Sabem que no serà fàcil i que caldrà un esforç suplementari per part de l'equip de redacció, però estarà justificat". Pel que fa a la presentació, hi ha dubtes relatius al tamany del paper amb què s'imprimirà el nou ALL-I-OLI, si es mantindrà el tabloide o es passarà a un format més menut. Tampoc està decidit si es dóna per "amortitzat", després de vint anys, el magnífic disseny de la capçalera ideat per Francesc Jarque. ALL-I-OLI Digital El final de segle anuncia un canvi de dimensions encara desconegudes en el món de la comunicació. La irrupció dels ordinadors i, més recentment, el pes creixent de la Sarxa Internet apunten a noves formes de relació, de treball i d'oci, en les quals la Xarxa en té un gran protagonisme. Pel que fa a la presència a Internet, Joan Blanco, membre del Consell de Redacció i responsable de la informatització en els darrers anys, pensa que no cal arraconar la lletra impresa per submergir-se en les aigües de la tecnologia digital, "perquè, a la cuina, cada plat té el seu comensal i cada moment el seu plat". Blanco recorda tanmateix que "fa temps que som a la Xarxa, i ho saben els més de 29.000 navegants que ens han visitat des que inauguràrem la nostra web (www.intersindical.es), ja fa més d'un any". José Manuel Soler, encarregat de coordinar ara aquestes tasques, és optimista pel que fa a l'adopció del nou format digital de la revista: "Ben prompte la nostra web també podrà acollir cada mes un ALL-I-OLI Digital. Ja hem fet proves i n'estem satisfets". Amb el nou format, la web i els canvis vertiginosos amb què ja ens hem acostumat a conviure en el món de les comunicacions, és difícil aventurar fins on arribarà ALL-I-OLI. És segur que no s'estalviaran esforços per adequar els ingredients i les fórmules culinàries de la publicació a les exigències que els usuaris i els nous temps vagen demanant. El rumb i la travessia recorreguda en vint anys de navegació són una mostra de fidelitat a aquestes reptes, alhora que ens aporten una garantia pel futur. Per arribar a bon port en aquests nous periples, com diria el poeta, "bon vent i barca nova". |
