 Una capçalera signada per Francesc Jarque El disseny original de la capçalera des de 1979 és obra del reconegut fotògraf i artista valencià Francesc Jarque. Amb la revista, aquest disseny també ha fet vint anys. Els trets de la capçalera d'una publicació dirigida inicialment als treballadors i treballadores de l'ensenyament estan inspirats en el rètol que acompanyava el Cuaderno en què molts vam fer els nostres primers gargots. |
L'evolució de la revista ha
estat paral·lela als grans canvis educatius que s'han produït en els darrers 20 anys. El
progressiu augment de l'escolarització i l'extensió del sistema educatiu propiciaren la
incorporació de milers d'ensenyants i, amb això, l'avanç potencial dels seus lectors.
És per això que el creixement ha estat motivat per dos fenòmens, el derivat de
l'extensió del sistema i el que s'explica pel significatiu augment de la incidència de
l'STEPV-Iv. Tot i això, la revista ha passat per períodes successius que cal analitzar per separat. Eixa anàlisi explica les evolucions i, per què no reconèixer-ho, també alguna de les mancances. ALL-I-OLI ha viscut, si més no, quatre grans etapes. La de l'eufòria inicial, acompanyant els primers passos del sindicat, supera un temps anterior marcat per l'existència de premsa d'àmbit provincial o sectorial. Des de 1979, aquests papers es fusionen per a configurar la premsa del sindicat sorgit de la convergència de les diferents organitzacions de València, Alacant i Castelló. És ja una publicació nacional que reflecteix les realitats comarcals i que compta amb una estructura estable, un comité de redacció fix i una xarxa de corresponsals ben estesa. Tothom s'implica en diferent mesura en el seu desplegament. La divisió sindical és encara reduïda i, per tant, ALL-I-OLI és el vehicle de comunicació per a la immensa majoria dels treballadors i treballadores de l'ensenyament valencià. S'editen dos números zero, i després de l'eixida de 13 edicions, li segueixen 7 números en una segona època, de grans similituds amb l'anterior. La difusió de la revista s'adreça a una ampla xarxa de subscriptors, afiliats o no, i abasta un espai ampli pel que fa als temes abordats: informació sindical, vida interna de l'organització, experiències pedagògiques innovadores, pronunciament sobre la realitat política i cultural... Després d'una interrupció conjuntural de set mesos en què la revista no es publica, naix una tercera època, coincident amb una davallada sensible de la participació sindical, de desencís polític i cívic. És el moment també del trencament de l’UCSTE, la confederació estatal. ALL-I-OLI canvia de format, amb estructura adequada a les finances disponibles, i es redueixen les seccions no estrictament informatives i d'agitació sindical. La revista ocupa així l'espai que ha deixat buit la crisi de participació. Durant aquests anys, que s'estenen fins al curs 87/88, ALL-I-OLI és el fil conductor que permet cohesionar l'acció sindical i que manté eficaçment la presència de l'organització. La revista guanya en agilitat, passa a ser quinzenal i comença a distribuir-se a tots els centres educatius. El quart període s'estén des de les primeres eleccions sindicals fins l'actualitat. La revista augmenta de manera espectacular la difusió fins arribar a 1999, en què alguns números ha superat la xifra de 13.000 exemplars distribuïts. En format tabloide, ALL-I-OLI esdevé més que mai un mitjà per a l'acció sindical i l'anàlisi de la política educativa. S'hi van afegint noves seccions, l'Entrevista o Fent Camí (temes de solidaritat i de caràcter cívic o cultural), i s'hi reflecteix la incorporació dels nous sectors de la Intersindical Valenciana. De manera excepcional, gràcies a la celebració dels "vint anys d'informació a l'ensenyament", hem batut el rècord dels 15.000 exemplars de tiratge. |
