 |
La llegenda diu que
l’allioli el varen inventar els monjos del monestir de Sant Pere de Roda, una de les
joies de l’art romànic, que s’alça a un dels racons més ferèstecs de la
Costa Brava. Uns frares medievals, no cal oblidar-ho, que tenien prou de temps, ciència i
paciència per meditar sobre l’altra vida i per gaudir dels plaers d’aquesta.
Sigui o no sigui cert, doncs aquests tipus de paternitats no solen estar prou documentats
històricament, el fet és que es tracta d’una de les salses més suculentes de la
gastronomia d’arreu del món quan està ben lligada i sense altres afegitons. Per
això sempre m’ha agradat el nom de la revista i, després de seguir-la amb certa
regularitat, he comprovat que també en aquest cas es tracta d’un producte ben
lligat, amb components d’alta qualitat. Per què també aquest ALL-I-OLI està ben lligat? Perquè sempre hi ha dos components articulats, i cap dels dos es presenta de forma aïllada i fragmentària. Vegem alguns exemples. La informació sindical es relaciona sempre -es lliga, vaja- amb el context educatiu. Els problemes sindicals, amb les dinàmiques pedagògiques. Els diagnòstics crítics de la realitat, amb les propostes alternatives. L’educació infantil i primària amb l’educació dels trams superiors. L’escola, amb la societat. L’escola rural, amb la urbana. I l’escola valenciana, amb el País Valencià. I n’hi ha més, però no volem cansar els nostres estimats lectors i lectores. Aquesta barreja tan saludable d’ingredients fa que ALL-I-OLI sigui alguna cosa més que una simple revista sindical i corporativa. La informació és abundant en aquest capítol, però també ho és la que fa referència a la renovació pedagògica, a l’escola pública, a la coeducació, a l’interculturalisme, a la cooperació, i a la llengua i cultura valencianes. En aquest sentit, cal citar l’excel·lent monogràfic dedicat a Joan Fuster. Sempre m’ha cridat l’atenció el fet que, en aquesta comunitat autònoma, la sensibilitat pedagògica i la sensibilitat sindical anassin de bracet. Així, és freqüent trobar-te a militants de la renovació pedagògica que també són afiliats de l’STEPV-Iv o militants d’aquest que participen activament a les Escoles d’Estiu. Un fet, cal remarcar-ho, poc freqüent a d’altres contrades de l’Estat. Avui ALL-I-OLI està de festa: 20 anys, 143 números i més de 12.000 exemplars de tiratge són xifres més que respectables. Es tracta d’una revista que, malgrat els alts i baixos de tota publicació, ha fet forat, ha creat un espai amb personalitat pròpia i s’ha convertit en un dels principals referents del professorat valencià. Moltes altres revistes han hagut d’interrompre, temporalment o definitiva, la seva trajectòria. No ha estat el cas d’aquesta publicació, sempre fidel i constant al servei del professorat, de l’escola pública i democràtica i, en els darrers temps, molt crítica -quin remei!- amb el seu govern, massa conservador i insensible davant les velles reivindicacions i els nous reptes educatius. Hi ha, però, una cosa que no m’acaba d’agradar de la primera pàgina: el fet que sempre se li encolomi l’all als demèrits de l’Administració. Aquest producte tant suculent i transversal es mereix millor sort. A més, no ho oblideu, la perfecció l’assoleix quan es lliga amb l’oli, el seu "alter ego". Celebreu-ho festivament, com els joves que compleixen vint anys, i vetlleu perquè l’allioli no es talli mai. Seria una gran pèrdua gastronòmica i educativa. Director de Cuadernos de Pedagogía. |
