|
Vint anys no
passen debades. Aquesta manera de parlar pot connotar una lamentació pel deteriorament
que provoca el pas del temps o, pel contrari, pot significar que s'hi ha sabut aprofitar,
que hem aprés de l'experiència.
La nostra revista, All-i-oli, Quaderns de l'Ensenyament del País
Valencià, compleix ara 20 anys i gaudeix d'una salut excel·lent, no ha faltat mai a la
cita amb els seus lectors, manté el compromís amb els treballadors i treballadores, la
renovació pedagògica i la democratització de l'ensenyament, continua contribuint a la
recuperació nacional del nostre poble i a la normalització de la nostra llengua, tal i
com ens vam proposar de fer en octubre de 1979. Només la revista Saó ens ha precedit en
la durada d'eixa fidelitat amb els lectors i la societat valenciana. Tot un honor per a
nosaltres. De fet, qui vulga saber o recordar el que ha passat a l'ensenyament al llarg
dels últims 20 anys només hauria de tenir a l'abast una col.lecció dels 165 números
que s'han editat de ALL-I-OLI. Hem entrat al nostre arxiu de premsa amb la finalitat
d’apuntalar la memòria i hem ensopegat amb el present: ¡quantes idees enlairades
ahir suren en la quotidianitat més actual! No ens mena la nostàlgia, per dolça que puga
semblar, sinó el desig de coneixement, perquè encertar en el present té molt a veure
amb el retrobament i l'aprenentatge del passat. Al llarg del temps, les pàgines de
ALL-I-OLI han allotjat testimonis personals ben interessants (Joan Fuster, Enric Valor,
Manuel Sanchis Guarner, Quico Mira, Josep Vicent Marqués, Vicent Ventura, ...) que han
tramés als seus destinataris incomptables propostes col·lectives i s'han rebel·lat
contra la mediocritat i no poques injustícies. N’hem reviscolat una mostra,
necessàriament limitada, que en cap cas és un greuge per ningú, sinó un homenatge a
totes les persones que ens han regalat les seues idees.
Aquestes planes han servit també per impulsar campanyes tan diverses com
ara el valor de la interculturalitat a l'ensenyament o la denúncia pels parallamps
radioactius instal·lats a les escoles. I algunes curiositats també s'hi poden trobar:
darrerament, hem ressenyat llibres sobre temes del nostre entorn cultural i lingüístic,
quan abans feiem fitxes ortogràfiques. Els temps canvien, afortunadament.
All-i-oli ha complit una funció clau de qualsevol activitat humana: difondre informació
i presentar a la societat una definició del col·lectiu. Compartir la informació és
condició necessària per crear opinió i prendre decisions. En aquest sentit, All-i-oli
és l'instrument més eficaç i que millor representa el tarannà participatiu que
caracteritza l'STEPV. I aquesta continua sent, després de dues dècades, la nostra
principal preocupació: arribar i esdevindre una referència útil per als lectors,
arribar cada vegada millor i a més persones.
|
 |
Estem treballant
de valent per obrir un gran futur a la nostra revista. Ara es couen a la redacció els
canvis que es traduiran al llarg del pròxim any tant en formats com en continguts. Tot
serà possible perquè als companys i companyes que han construït cada número amb el
seus articles i col.laboracions se n'han sumat de nous amb els coneixements i
l'experiència, i sobretot, amb la il·lusió, necessàries per fer les coses una mica
millor cada dia i amb la dignitat que demanden els nous temps. Però, sobretot, són els
més d’onze mil subscriptors actuals els que ens empenyen a apostar fort i continuar
endavant. No cap una millor motivació. |
