1979: l'any que vam nàixer

16 de gener
EL XA DE L'IRAN ÉS OBLIGAT A EXILIAR-SE
El poble pren el carrer de la capital Teheran en difondre's la notícia que el xa ha abandonat el país. La seua eixida es produeix després de mesos de manifestacions multitudinàries contra el programa de modernització del règim, que molts veien com un intent d'occidentalitzar el país. L'oposició al xa està encapçalada pels seguidors de l'aiatolà Khomeini, líder religiós xiïta que viu exiliat a París. Les revoltes han ocasionat molts morts, des que el xa, fa quatre mesos, va imposar l'estat d'excepció. Avui, mentre sonen els clàxons i els soldats brandeixen flors en compte de fusells, les masses enderroquen les estàtues del xa i de son pare, que va pujar al tron en 1925.

1 de març
UCD NO ACONSEGUEIX CAPITALITZAR LA GESTIÓ DEL GOVERN
En les eleccions generals, la Unió de Centre Democràtic (UCD) ha obtingut un 34,3% dels vots, el PSOE un 30%, el PCE un 10,6% i Coalició Democràtica un 5,8%. El govern d'Adolfo Suárez pensava que la seua actuació durant el període constitucional li valdria la majoria absoluta i poder governar amb tranquilitat, però els resultats li giren l'esquena. L'abstenció del 32% de la població amb dret a vot mostra la indiferència d'una part de l'electorat sobre la política del moment. El partit de Suárez queda estancat amb els mateixos escons i no és capaç d'augmentar la distància amb el PSOE. D'altra banda, és remarcable el creixement de les forces nacionalistes a Catalunya i al País Basc, on la coalició Herri Batasuna, pròxima a ETA, obté tres diputats. El Partit Socialista d'Andalusia també dóna la sorpresa amb cinc escons.

26 de març
EGIPTE I ISRAEL SIGNEN UN TRACTAT DE PAU
Després dels acords de Camp David de l'any passat, que van sentar les bases per a solventar el conflicte de l'Orient Mitjà, el president egipci, Sadat, i el primer ministre israelià, Begin, signen un tractat de pau a la Casa Blanca. Però, mentre que el president dels Estats Units, Jimmy Carter, anunciava exultant que "ha arribat la pau", podien sentir-se els crits dels manifestants que acusaven Sadat de traïdor. El món àrab considera l'acord com una total capitulació en la qüestió de l'autonomia palestina. Sembla probable que Egipte siga expulsat de la Lliga Àrab com a represàlia per haver signat el tractat, que deixa sense resoldre problemes com ara la situació de Jerusalem, la península del Sinaí i el futur de Cisjordània, ocupada per Israel.

30 de març
UN ACCIDENT NUCLEAR ALS ESTATS UNITS PROVOCA LA FUGA DE RADIOACTIVITAT
Dos dies després de l'accident nuclear ocorregut a Harrisbourg, una nova amenaça esclata a la central Three Mile Island, a l'estat nord-americà de Pensilvània. Existeix el perill que puga explotar una bombolla d'hidrogen en el reactor avariat, el que faria desprendre una gran quantitat de radiació. També és possible que es produesca per accident una fusió nuclear completa. Els experts afirmen que la situació està controlada i que per ara la fuga de radiació és mínima. Tanmateix, l'interior del reactor està molt contaminat i massa calent com per acostar-s'hi. Pel moment, no s'ha decretat l'evacuació, encara que s'ha aconsellat que se'n vagen de la zona els xiquets i les embarassades. Sembla que la vàlvula automàtica que controla el pas del reactor de la Unitat 2 no va funcionar correctament. Una successió d'errors humans i tècnics va agreujar el problema i, quan els responsables s'hi van adonar del que passava, les barres d'urani estaven començant a fondre's, la qual cosa ha provocat la fuga de gasos radiactius.

19 d'abril
L'ESQUERRA GOVERNARÀ LES PRINCIPALS CIUTATS
La constitució avui dels principals ajuntaments de l'Estat no representa cap motiu d'alegria per al govern de l'UCD. Les forces d'esquerra han obtingut el 42,5% dels regidors dels ajuntaments, i el 77% dels de les grans ciutats. A més, el PSOE i el PCE han arribat a un acord per a governar els municipis on no compten amb majoria absoluta. Ciutats com Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Màlaga, Valladolid i Palma de Mallorca tindran alcalde socialista.

4 de maig
ELS SANDINISTES ORGANITZEN UN GOVERN PROVISIONAL
El dictador nicaragüenc Anastasio Somoza, derrotat pels guerrillers del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), ha fugit als Estats Units amb 20 milions de dòlars de l'erari públic. És el final d'una dinastia cruel i corrupta que s'ha omplit les butxaques i no ha dubtat a assassinar els seus opositors des que va arribar al poder en 1933. Entre 1977 i 1978, el règim somocista va rebre una important ajuda militar nord-americana. Els sandinistes, nom que adopten els rebels en record del general Augusto Sandino, líder revolucionari assassinat en 1934 per Somoza, comencen a organitzar un govern provisional de coalició, que haurà d'encarar els grans problemes d'un país devastat per la guerra civil i ofegat per un deute extern d'uns 1.500 milions de dòlars. El període final de la lluita contra Somoza ha costat al país 200.000 morts, 600.000 persones amb les cases destruïdes i més de 250.000 refugiats als països veïns. El FSLN obri una etapa històrica a Nicaragua.

25 de Juny
UN JOVE TREBALLADOR ÉS MORT PER LA POLICIA A VALÈNCIA
Valentín González, un valencià que treballa com a descarregador al mercat d'Abastos, és mort per l'impacte a boca de canó d'una pilota de goma disparada per la policia. Els grisos desallotgen sense miraments la concentració en què participava el jove, un piquet de treballadors en vaga concentrat de manera pacífica a la porta del mercat. En conèixer la seua mort, tot Torrent i molts polígons industrials dels voltants es paralitzen. El dia del soterrar, una impressionant manifestació de cent mil valencians i valencianes acompanya el fèretre de Valentín González, cobert per la bandera de la CNT. Sonen fort els crits de "Vosaltres, feixistes, sou els terroristes".

28 de juny
MOR EL POETA BLAS DE OTERO
El poeta Blas de Otero, nascut a Bilbao el 1916, ha mort a Madrid. Vinculat a la generació del 50, és un autor molt conegut en els cercles progressistes pel seu interés social, gènere que va començar a practicar després d'una primera etapa mística. En la seua obra s'aborda la problemàtica de la postguerra espanyola. Algunes de les seues poesies van arribar al gran públic a través de cantautors com Paco Ibáñez i s'havien convertit en referències simbòliques contra la dictadura.

Juliol
ANTONIO LLIDÓ, ASSASSINAT A XILE, SEGONS LA RESISTÈNCIA
Després d'un llarg període sense informacions arriba la notícia, a través de la Resistència xilena, de l'afusellament del sacerdot valencià Antonio Llidó, en el camp de concentració de Pisagua, al nord de Xile. Les noves informacions són encara confuses i no poden ser confirmades amb rotunditat. El govern xilè ha negat sempre tindre cap relació amb el que ells anomenen una "desaparició". El cas del pare Llidó va motivar la creació d'un comité d'alliberament encapçalat per la seua infatigable germana Pepa i integrat per parlamentaris, intel·lectuals, partits i organitzacions d'esquerra, entitats com Justícia i Pau o Amics de la Unesco. Després del colp feixista de Pinochet, l'11 de setembre de 1973, Llidó havia estat reclamat per la Junta Militar i l'1 d'octubre va ser detingut, torturat i enviat a un camp de concentració on es va perdre la seua pista.

Estiu
ELS AJUNTAMENTS DEL PAÍS VALENCIÀ DEMANEN L'ESTATUT
El president del Consell preautonòmic Josep Lluís Albiñana, promou l'anomenada "iniciativa autonòmica", que consisteix en un acord dels primers ajuntaments democràtics per a demanar l'Estatut. En només sis mesos, després de la primera petició per l'Ajuntament de Picanya, el 88% dels municipis d'Alacant, el 93% dels de Castelló i el 99% dels de València, demanen l'Estatut per al poble valencià. El govern UCD, tanmateix, argumenta que no s'hi especifica la via a seguir i cancel·la definitivament el procediment previst a l'article 151 de la Constitució. En senyal de protesta, el PSPV-PSOE es retira del Consell i força la dimissió d'Albiñana, substituït en funcions per un govern on totes les carteres són per a UCD.

29 de juliol
MOR MARCUSE, CAP DE L'ESCOLA DE FRANKFURT I INSPIRADOR DE MAIG DEL 68
El filòsof alemany Herbert Marcuse, el representant més conegut de l'anomenada "Escola de Frankfurt", ha mort avui a Srarnberg, als 81 anys. Les anàlisis de Marcuse sobre la societat del capitalisme postindustrial van servir com a base teòrica dels moviments estudiantils generats arreu del món a la dècada dels 60. Entre les seues obres destaquen Eros i civilització i L'home unidimensional.

8 de setembre
EL PSOE RENUNCIA AL MARXISME
El congrés extraordinari del PSOE aclama Felipe González, que havia presentat la dimissió com a secretari general al congrés de maig amb una maniobra que deixava el partit commocionat. El congrés ha acceptat les tesis que propugnen l'abandonament del marxisme. González afirma que "cal ser socialista abans que marxista". La victòria suposa una transformació del partit per fer-lo "presentable" i preparar la cursa cap a la Moncloa.

25 d'octubre
ELS ESTATUTS DE CATALUNYA I EUSKADI SÓN APROVATS EN REFERÈNDUM
Els estatuts d'autonomia català i basc són aprovats en sengles referèndums on només participa el 60,5% i el 59,8% de l'electorat, respectivament. L'elevada abstenció és motiu de preocupació de les forces majoritàries i dels analistes polítics. A Euskadi, Herri Batasuna i l'esquerra abertzale han fet campanya per l'abstenció. A Catalunya ningú demana l'abstenció i l'últim dia de campanya tots els alcaldes van demanar que s'hi votés afirmativament. Josep Tarradellas, president provisional de la Generalitat, parla de la voluntat catalana de cooperar amb l'Estat. Els estatuts d'autonomia són aprovats a Catalunya per un 88,1% a favor i un 7,8% en contra, i al País Basc per un 90,2% a favor i un 5,1% en contra. Aquest mateix dia, ETA celebra una roda de premsa a Bilbao i declara que no pensa deixar les armes. L'aprovació dels estatuts ha molestat l'extrema dreta. Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva, ha enviat una carta certificada i urgent al rei "per a impedir el trencament de la pàtria".

11 de novembre
ETA SEGRESTA JAVIER RUPÉREZ
El secretari de relacions internacionals d'UCD, Javier Rupérez, és segrestat per ETA político-militar, branca vinculada ideològicament al partit Euskadiko Ezquerra i nascuda del projecte de Pertur. Aquest militant de l'organització, presumptament assassinat pel sector dur, proposava la creació d'un front ampli de masses abertzale i d'esquerres, amb preeminència de l'acció política. Això explica que ETA p-m busque accions que tinguen repercussions polítiques. Entre les anteriors activitats de l'organització destaquen l'ametrallament de Gabriel Cisneros (dirigent encarregat de redactar els desacords dels ucedistes amb l'estatut basc) i la col·locació de bombes contra el turisme a distintes platges del Mediterrani, que van ocasionar diverses morts.

26 de novembre
LA REVISTA VALENCIA SEMANAL DESVETLA EL FEIXISME BLAVER
Amb el títol "Derecha, derecha, en blau la verdadera", el col·lectiu B. Pérez publica a Valencia Semanal una sèrie de reportatges sobre l'entramat d'extrema dreta amagat darrere de la senyera amb franja blava. L'editorial de la revista és clar al respecte: "Si tenim una dreta que va canviar el blau de la brusa pel blau de la senyera, no som nosaltres els responsables (...) tampoc és nostre el pecat que la bandera honorable (amb franja blava) d'una ciutat (València) siga utilitzada com a arma d'agressió contra la democràcia i l'autonomia. I els que així la utilitzen són els que li falten al respecte a una bandera tradicional". Els articles, una mostra esplèndida d'autèntic periodisme d'investigació, causen un gran impacte en la societat. La identificació amb els noms i cognoms i amb fotografies dels autors de les agressions contra persones i organitzacions democràtiques provoquen l'ulterior processament del col·lectiu de periodistes.

27 de desembre
L'URSS ENVAEIX AFGANISTAN
La Unió Soviètica insisteix que ha estat el seu veí Afganistan, escenari d'una guerra civil de fa mesos, el que li va sol·licitar "una urgent ajuda política, moral, militar i econòmica". Ahir va començar l'enviament de tropes aero-transportades des de l'URSS, mentre pel nord del país penetraven divisions d'infanteria reforçades per esquadrons de caça. A la capital afgana, Kabul, els soviètics han destituït el president Amin i han instal·lat un govern titella, presidit per Karmal. Tanmateix, la majoria del país es troba en mans de la guerrilla islamista que lliura una guerra santa contra Kabul.