Cal obrir la negociació que interessa al professorat

        L’STEPV-Iv s’ha adreçat al Conseller d’Educació, Francisco Camps, per a demanar-li que convoque una Mesa Sectorial, amb caràcter d’urgència, per a ordenar la negociació sobre alguns assumptes que són força importants per al professorat valencià. Des del començament del curs escolar, llevat de la convocatòria dels concursos de trasllats i de l’arranjament escolar dels centres d’Infantil i Primària, encara no hem negociat res sobre eixos assumptes que considerem són prioritaris.

1. La negociació d’un nou sistema retributiu amb un Complement Específic Únic per a tot el professorat, que acabe amb l’estratificació salarial del professorat. Aquest sistema ha de desvincular les retribucions i la formació, i ha d’homologar el professorat amb la resta del funcionariat valencià. S’ha de substituir l’actual sistema de sexennis pactat per l’Administració valenciana i sindicats, amb l’oposició de l’STEPV-Iv, per un altre més just, no jerarquitzador, i que assolesca definitivament l’homologació del professorat amb la resta del funcionariat. L’STEPV proposa que en els Pressupostos per a l’any 1999 es contemplen partides pressupostàries per al nou sistema retributiu.

2. La negociació global de l’aplicació de la LOGSE a l’Ensenyament Secundari i Ensenyaments Especialitzats (Escoles Oficials d’Idiomes, Escoles d’Arts Aplicats i Oficis Artístics, Escoles d’Art Dramàtic i Conservatoris de Música). És inadmissible que, a hores d’ara, amb la generalització del tercer d’ESO als IES, encara no s’haja iniciat aquesta negociació, que necessàriament ha de comprendre, si més no: les plantilles de Secundària; les condicions de treball i les garanties laborals per l’estabilitat al propi centre o localitat per a tot el professorat, sense reubicacions obligatòries; el pla temporalitzat de construcció dels centres, per assegurar el trasllat urgent de tot l’alumnat d’ESO als IES i una ampla oferta d’ensenyaments postobligatoris a totes les comarques; la transformació de les seccions en IES; la regulació de les condicions laborals del professorat itinerant i del que comparteix centres.

3. Tot un seguit de temes pendents, com ara: el compliment de l’Acord de Plantilles dels centres d’Educació Infantil i Primària; el desplegament del Decret d’Educació Especial, del Decret dels SPEs, de la Llei d’FPA, dels programes d’acció compensatòria...; la regulació de l’Educació Infantil; l’estabilitat i l’accés del professorat interí a la funció pública docent.

    L’STEPV-Iv espera que l’Administració Educativa inicie les negociacions de forma immediata, ja que, en cas contrari, la nostra organització iniciarà un procés de assemblees i consultes amb el professorat valencià per a concretar el calendari i les mesures de pressió per aconseguir l’obertura de les negociacions.

< index >

 

CARTA OBERTA A LA RESPONSABILITAT DE GOVERNAR
    El cercle es tanca. La “planificació” de la Conselleria d’Educació per tal d’aconseguir una òptima implantació de l’ESO dóna els seus fruits. Ja no queden estaments de la comunitat educativa als que frustrar, als que confondre, als que desanimar. L’alumnat, les AMPA, el professorat i els sindicats estem d’acord a denunciar:          “Acò no funciona”.
    Tots els membres de la comunitat educativa arriben, des de perspectives diferents, a conclusions semblants: o l’Administració es creu la reforma educativa i proporciona els mitjans humans, tècnics i materials imprescindibles per fer funcionar el sistema amb garanties de qualitat, o el “açò no funciona” es traduirà en el fracàs personal i col.lectiu de molta gent i del sistema públic. No és qüestió de salvar o condemnar un projecte educatiu; és cosa de posar els mitjans per tenir un sistema educatiu de qualitat per tothom, ara, abans i en qualsevol altre moment de la nostra història.
    Es pot posar l’accent en els instituts que ens falten, els que la Conselleria no ha construït encara, i criticar els “microcentres” (seccions) que ha “creat”, sense mitjans ni condicions. Es pot mirar l’estat dels IES i les mancances de tot tipus que pateixen. Es pot remarcar l’absència de plantilles adients als instituts, incloent-hi el professorat especialista, tan necessari. Es pot parlar de la formació del professorat, al que se li ha dit que “reforme” sense explicar-li com ni donar-li els mitjans perquè ho faça. Es pot argumentar contra la política educativa de qui ens governa, consistent a avançar progressivament en la direcció que l’educació pública siga subsidiària de la privada. Podríem continuar. No hi ha una raó única. Hi ha una situació global que ens fa dir a tots i a totes: açò no funciona.
     Des dels aspectes més pràctics i evidents, com l’adscripció transitòria dels col.legis als instituts que comparteixen l’alumnat, o la planificació, temporalització i finançament urgent per tal que el primer cicle de l’ESO s’impartesca als IES, als més teòrics i filosòfics, com la manera de connectar ESO (com a etapa educativa) i realitat social, que tants problemes, de tot tipus, està ocasionant, estan abandonats. No és que no treballe ningú a la Conselleria.
     La qüestió és: qui treballa per a l’educació?, amb quins objectius educatius?, sobre quin coneixement de la realitat?, amb quines idees?, quin model d’ensenyament defensen?		      El professorat viu, entre l’estupefacció i la impotència, com es modifiquen les seues condicions laborals sense negociació ni contraprestacions. Com, any darrere any, minva el nombre de places disponibles per a funcionaris definitius (al voltant de 400 places de totes les especialitats en l’últim concurs de trasllats), mentre augmenten els llocs de treball no estables (unes 5.000 places es donaren als actes d’adjudicació de setembre). Com, cada vegada que la Conselleria diu o fa res en matèria de les plantilles, s’albira una reconversió sense garanties que posa en perill la seua destinació actual. Com la implantació de l’ESO als IES ocasiona situacions noves, que ens molts casos són problemàtiques, i que el professorat ha de resoldre improvisant, sense la formació indispensable i sense la concurrència dels professionals adients. Per tant, la conclusió és: açò no funciona.
     L’alumnat, que respira el mateix aire que el professorat, que pateix les mateixes mancances i deficiències dels centres, que paga amb la seua formació el fet de no tenir tot el professorat des del primer dia de classe, que és divers i té, per tant, interessos diversos, que en moltíssims casos no comprén l’obligatorietat de la seua pròpia escolarització i manté, en conseqüència, actituds poc o gens col.laboradores, arriba a la mateixa conclusió: açò no funciona.
     Les mares i els pares, que veuen com l’ensenyament públic, per a molts l’única eina que els queda per tal d’aminorar les diferències socials que el liberalisme dominant imposa, no arriba a la qualitat que necessiten; que fins i tot veuen que ara un institut pot tenir més problemes que fa uns anys; que no veuen els centres que l’Administració va prometre en el mapa escolar; que se senten empentats per la pressió social del “açò en la privada no passa”, arriben a la mateixa conclusió: açò no funciona.
     El tractament que requereix l’ensenyament secundari afecta a la seua globalitat, doncs des de les Administracions educatives que hem conegut encara no s’han posat mai els mitjans adequats per assolir amb èxit l’escolarització de tots els joves fins els 16 anys. Des de fa uns anys estem demanant una negociació global per a l’Educació Secundària; demanem al Govern que demostre, amb fets, les seues intencions respecte a la Reforma Educativa.

Si açò no funciona no és casualitat. Ja n’hi ha prou. Negociació global ara.

< index >

 

Concursos de trasllats:  

Novetats i Desficacis

Secundària

        La Mesa Sectorial d’Educació va tractar el passat mes de novembre sobre el Concurs de Trasllats dels funcionaris dels Cossos de Professorat d’Ensenyament Secundari, Professorat Tècnic de Formació Professional, Professorat d’Escoles Oficials d’Idiomes, Catedràtics i Professorat de Música i d’Arts Escèniques, i Professorat i Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny. Per a nosaltres, no hi ha hagut una vertadera negociació del Concurs de Trasllats, ni del Reial Decret 2.112/98 que el regula, ni de les normes procedimentals, ni molt menys de la convocatòria específica de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. El MEC i les diferents CC AA han pactat, prèviament, les bases i el barem del concurs, impedint, de fet, qualsevol negociació al respecte.Per la nostra banda, vam exigir que isqueren en el concurs de trasllats totes les vacants; considerem que és inadmissible que moltes d’elles s’estiguen proveint, provisionalment, durant molts anys, impedint la mobilitat del professorat de Secundària. A hores d’ara, hi ha un nombrós col.lectiu de professorat sense destinació definitiva, unes 2.000 persones.També rebutgem totalment el barem del concurs de trasllats, ja que, com que no s’ha negociat, molts dels mèrits que es valoren són inacceptables per a nosaltres. Com a exemple està l’apartat 2.2.5, que atorga 1,50 punts per any de serveis exercits en llocs de treball de l’Administració Educativa. Considerem escandalós que l’Administració valore suposats mèrits que no tenen res a veure amb la pràctica docent ni amb el treball diari als IES, mèrits als quals no té accés la major part del professorat.Finalment, abans de la publicació de les vacants al DOGV, hem d’aconseguir que s’hi negocien i impedir la pràctica arbitrària i discrecional que es repeteix tots els anys en la seua publicació.

Cos de mestres

        La Mesa Sectorial d’Educació va tractar, el passat 30 de novembre, sobre el concurs de trasllats del cos de mestres. Entre els aspectes més rellevants, cal destacar que l’Administració ha acceptat, a proposta del nostre sindicat, que les places del primer cicle d’ESO dels Col.legis Públics d’Educació Infantil i Primària s’oferten en el concurs de trasllats, el que suposa augmentar en més de 1.000 places les vacants del concurs de trasllats, tot i que amb açò no canviarà el seu caràcter de transitòries. Som conscients que aquestes vacants no interessaran tothom, però sí a molts i moltes mestres que podran millorar la seua situació actual, almenys, de moment.Per altra banda, el sindicat s’ha oposat, amb contundència, a que es puntue com a mèrit en el concurs haver ocupat llocs de treball en l’Administració Educativa, ja que suposa una clara discriminació per al professorat, alhora que es premia el treball fora de l’aula, en compte del treball i la pràctica docent.L’Administració tampoc no ha acceptat que el professorat suprimit, sense lloc de treball definitiu, es puga readscriure en el seu propi centre amb ocasió de vacant. Hem demanat que a aquest professorat no se li done destinació forçosa en el concurs de trasllats.Un altre dels elements negatius de la convocatòria del concurs és que no es demane la titulació de valencià per a accedir als llocs de treball -que, com tothom sap, són bilingües- a un nombre important de professorat, en concret a aquells que participaren en el procés d’adscripció de l’any 1997, o siga, al 80% de la plantilla. L’Administració aplica, un any més, el criteri que ja va aplicar el curs passat, no tenir en compte la catalogació lingüística dels llocs de treball, ni tan sols per als centres que fan ensenyament en valencià. D’aquesta forma, és possible que professorat sense la capacitació lingüística obtinga una destinació en centres que impartesquen qualsevol dels programes d’ensenyament bilingüe. Aquesta decisió unilateral de l’Administració pot suposar un seriós entrebanc per a la continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià.En aquest sentit, l’Administració s’ha compromés a estudiar la nostra proposta per a que el professorat que tinga, si més no, el nivell mitjà de la Junta Qualificadora puga accedir a les places d’Infantil i de Primària, encara que en aquest moment no hem tingut cap resposta a la nostra petició.Per altra banda, hem exigit que totes les places vacants s’oferten en el concurs de trasllats, és a dir, totes les previstes en la planificació educativa, les jubilacions i les places dels Col.legis Rurals Agrupats i les dels Serveis Psicopedagògics Escolars. Per acabar, hem insistit novament, sense èxit, que l’Administració anuncie oficialment, abans del període de presentació de les sol.licituds, les vacants, perquè és inadmissible que en el moment de participar no es coneguen.

Inspecció Educativa

La Mesa Sectorial d’Educació es va reunir el passat mes de novembre per a tractar sobre la resolució per la qual es convoca el concurs de trasllats per a la provisió de places vacants en la Inspecció Educativa.Considerem que, prèviament a la convocatòria del concurs de trasllats, s’hauria d’haver negociat el Decret que regula i ordena la situació de la Inspecció Educativa al País Valencià i la catalogació dels llocs de treball. A hores d’ara, es convoca un concurs de trasllats sense haver-se negociat cap dels aspectes abans esmentats. Tot açò s’agreuja en no haver-se resolt el concurs de trasllats autonòmic que es va convocar el passat mes de juny. D’aquesta forma, els participants en el concurs de trasllats no saben quines són les places catalogades ni quines estan vacants, la qual cosa deixa un marge d’actuació discrecional a l’Administració que provoca indefensió a les persones participants.Hem exigit a la Direcció General de Personal que suspenga la convocatòria del concurs de trasllats de la Inspecció Educativa i que òbriga un procés negociador sobre tots els aspectes relacionats amb aquest Cos Docent. En cas de no produir-se la negociació, lamentarem haver de recórrer a la judicialització de totes les actuacions administratives que tenen a veure amb la Inspecció Educativa valenciana.

< index >

 

Els CRA i la seua regulació
      La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ens ha lliurat el projecte d’ordre per la qual s’adapten les normes contingudes al Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d’Educació Infantil i dels Col.legis d’Educació Primària als Col.legis Rurals Agrupats.El projecte d’ordre tracta sobre els òrgans unipersonals i col.legiats de govern, la representació dels diferents sectors –professorat, pares i mares d’alumnat, alumnat i dels ajuntaments–, així com dels òrgans de coordinació docent.En els propers dies, l’Administració ens convocarà per tal de negociar-lo. Una vegada es concrete la data de la negociació, convocarem assemblees per a preparar-la col.lectivament.

< index >

S’han admés totes les sol.licituds

Cursos de Lingüística Valenciana per al professorat

Segons informacions del Servei d’Ensenyament del Valencià de la Conselleria d’Educació, enguany, amb unes 4.500 persones matriculades, s’ha superat el nombre d’ensenyants que han sol.licitat fer un curs de valencià. La novetat aquest curs ha consistit en admetre totes les sol.licituds, segons la Conselleria, tant les de personal al servei de l’Administració educativa, funcionaris de carrera o interins, com personal inscrit a les borses de treball que encara no té serveis, a més del professorat del sector privat. El curs començarà en passar les festes de Nadal, a gener.L’STEPV-Iv ha reiterat moltes vegades davant l’Administració que calia formar aquelles persones que encara no prestaven serveis com a docents, per tal de tenir la gent formada en el moment de requerir els seus serveis. Hem recordat sempre que, de la mateixa manera que en 1983 va ser possible la implantació del valencià en tots els centres educatius valencians perquè la Universitat havia format ja molts i moltes mestres, professors i professores, en actiu o de fora del sistema educatiu, calia fer el mateix de forma sistemàtica i continuada, a més d’aprofundir encara més quant a la competència lingüística en valencià des de la formació inicial del professorat en la Universitat.És per açò que si es dóna el cas que alguna sol.licitud no ha estat admesa, us animem a presentar la corresponent reclamació davant la Conselleria i, si ho considereu oportú, ens ho feu saber per tal de fer les gestions necessàries.

< index >

 

Potenciar el moviment social,
desplegar la Llei de Formació de Persones Adultes
     Després de quasi quatre anys des de l’aprovació de la Llei de Formació de Persones Adultes al País Valencià, encara continua sense desplegar-se.
      L’Administració valenciana no té cap interés per la situació que travessa l’FPA. Ni s’ha desplegat la Llei ni s’han posat els mitjans humans i materials per a garantir un servei públic de qualitat. L’FPA no és una prioritat per a la Generalitat Valenciana.Els centres (com alguns de València ciutat que estigueren a punt de tancar el passat dijous 3 de desembre, quan es presentaren uns operaris a llevar-los els comptadors de la llum) estan en una situació de gran precarietat, suportant pressions inadmissibles de la Inspecció Educativa per acabar amb el servei que ofereixen a la població adulta.
       Els pressupostos continuen congelats, no es corresponen a les necessitats que es deriven de la Llei ni a les que té la població adulta		      En aquest context, cal potenciar i impulsar les plataformes unitàries. La Mesa dels Agents Socials ha estat i és un dels pilars fonamentals per a la construcció d’un dels moviments socials assemblearis i de base més importants dels darrers anys al nostre País. Sense aquest moviment, podem afirmar que no tindríem ara la Llei de Formació de Persones Adultes i estaríem en una situació pitjor que l’actual. Sols cal veure què passa a Andalusia o a l’àmbit de gestió del MEC.
        Cal aprofundir en aquest moviment unitari i treballar per oposar-nos, amb contundència, a la política educativa de la Generalitat Valenciana i, en particular, a la de formació de persones adultes. Hem de continuar exigint majors recursos humans i materials per als nostres centres, majors pressupostos, la dignificació de l’FPA i el compliment de la Llei.

< index >

 

Construccions i adequacions

Reals i Virtuals

        Al llarg de la primavera del 1996, el conseller Fernando Villalonga, primer, i després la consellera Marcela Miró van presentar el seu projecte de Mapa Escolar, el qual va ser fortament contestat per la societat valenciana. Milers de persones es manifestaren en contra del projecte i reclamaren una altra política educativa que no considerara l’ensenyament públic com a subsidiari del privat.
        Quasi tres anys més tard, què ha passat amb el Mapa Escolar? Podem afirmar que el projecte, la proposta de la planificació educativa de la pròpia Administració, no s’ha fet una realitat. Tornem a dir-ho, el Mapa Escolar, que no era, ni és, la nostra proposta, sinó la del Govern de la Generalitat Valenciana, s’està incomplint. Ens expliquem.

        De totes aquestes dades podem concloure que, de complir-se les previsions de la pròpia Administració, fins l’inici del curs 2000-2001, les actuacions en centres de Secundària seran les següents:

Números canten.

< index >

 

Salut Laboral del sector docent

        La Comissió de Seguretat i Salut Laboral del Personal Docent es va constituir el passat mes de setembre, mentre que el dia 20 d’octubre s’aprovà la seua composició i les normes de funcionament. Aquesta Comissió té com a funcions més rellevants establir les prioritats de les actuacions dels Comités de Seguretat i Salut provincials; promoure i difondre els continguts de la Llei de Riscs Laborals i de la normativa referida a aquest assumpte; participar en l’elaboració, difusió, divulgació i coneixement dels plans i programes generals de prevenció, així com la seua posada en pràctica; participar en l’elaboració del mapa de riscs laborals, garantint la investigació de les malalties professionals; elaborar un catàleg de drets i deures del personal en matèria de seguretat i salut laboral; dissenyar un pla anual de formació per a les delegades i delegats de prevenció i per al personal del sector, que puga garantir en un futur una protecció eficaç front als riscs laborals, o conèixer els diferents plans de prevenció de cada Comité de Seguretat i Salut.
        Per a nosaltres, és molt important la tasca a fer, tant de la Comissió Sectorial com dels Comités Provincials. Són una eina força important per valorar l’eficàcia de les mesures preventives disposades per l’empresa i de les condicions de seguretat i salut, així com per vigilar el seu compliment. Ara, després de la seua constitució, cal dinamitzar el funcionament de tots aquests òrgans de vigilància i prevenció, ja que és la primera vegada que entren en funcionament. Entre les tasques prioritàries i més immediates haurien d’estar: la catalogació de les malalties professionals, el disseny dels plans i programes generals de prevenció, la formació de les delegades i delegats de prevenció, l’elaboració del mapa de riscs, així com que totes aquestes mesures es tinguen en compte en l’elaboració dels projectes de construcció i adaptació dels centres educatius. Totes aquestes mesures afecten no sols al professorat; també a tota la comunitat educativa, especialment a l’alumnat.
        La composició de la Comissió de Seguretat i Salut Laboral del Personal Docent és paritària entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que presideix la Comissió mitjançant el director general de Personal, i la representació de tots els sindicats presents a la Mesa Sectorial d’Educació.

< index >

 

Els cursos de l’STEPV-Iv, al DOGV

        La primera promoció de mestres que han obtingut una nova especialitat d’Educació Infantil i Primària mitjançant els cursos organitzats per l’STEPV-Iv ha sigut relacionada l’11 de novembre de 1998 al DOGV, dins de la Resolució de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, de 30 d’octubre de 1998, per la qual la Conselleria d’Educació fa pública la relació de cursos d’especialització per a mestres, així com la relació de persones que han resultat aptes.
        Es tracta dels cursos que van tenir lloc durant el curs passat, entre el mes de desembre de 1997 i el mes de juliol de 1998, prèvia autorització de la Conselleria i una vegada efectuat el concert corresponent amb les Universitats Valencianes.
        Aquesta resolució era molt esperada pel professorat que va realitzar els cursos, ja que ha de fer ús de la nova especialitat adquirida en el concurs de trasllats.
        Igualment, l’adquisició d’una nova especialitat és molt important per al professorat interí, per tal de poder demanar llocs de treball de les noves especialitats que s’imposen per la reforma educativa.
        L’STEPV, que considera que la formació del professorat és responsabilitat de l’Administració, es va decidir a organitzar cursos d’especialització perquè l’escassa oferta de places convocades per la Conselleria va deixar fora un gran nombre de professorat que, afectat per la reforma educativa, necessitava adquirir una nova especialitat.
        Com es pot veure a l’Annex I de la Resolució, l’STEPV és l’entitat que ha fet un major esforç organitzatiu en la realització dels cursos d’especialització, amb 16 cursos i 560 persones matriculades, tot i que no ha comptat amb fons públics destinats a la formació provinents de les aportacions del conjunt dels treballadors i treballadores.

< index >

Ens cal un Pla Valencià d’Educació Especial

        El professorat valencià constata cada dia la diferència entre l’autosatisfacció mostrada pels responsables de l’Administració educativa i l’absència de mesures concretes que proporcionen a tot l’alumnat una escolarització satisfactòria i profitosa. En aquests moments, si l’escolarització general pateix uns dèficits importants, com ara en instal.lacions adequades per a Educació Infantil i la manca de centres per a Secundària, la de l’alumnat amb necessitats educatives especials està supeditada a les condicions de cada centre, que, en moltes ocasions, no són modificades per tal de poder atendre’l com cal.
        És per açò que reclamem de l’Administració educativa l’elaboració d’un Pla Valencià d’Educació Especial que contemple, entre d’altres aspectes:

        Un sistema educatiu públic ha d’oferir un servei de qualitat a tota la població escolar i, especialment, a l’alumnat amb necessitats educatives especials.     

< index >

 

SPEs: Obrir la negociació

        El passat curs escolar, vam aturar els intents de la Conselleria per desmantellar els SPEs. Ara, cal negociar el desplegament del Decret 131/94, pel qual es regulen els serveis especialitzats d’orientació educativa, psicopedagògica i professional. En aquest apartat, s’ha de negociar, entre d’altres punts, tot allò que fa referència a la relació i a la provisió dels llocs de treball, les plantilles, el règim de treball, els departaments d’orientació i l’elecció de la direcció.
        També s’ha de realitzar la convocatòria d’un torn especial per a l’accés dels mestres dels SOEPPs al Cos de Professorat de Secundària per l’especialitat de Psicologia i Pedagogia, tal i com està previst a l’apartat 18 de l’Acord subscrit entre la Conselleria i els sindicats, sobre plantilles i condicions de treball del professorat.
        Tots aquests temes s’han de negociar immediatament. En cas contrari, caldrà que ens organitzem i iniciem les mesures de pressió pertinents per tal d’aconseguir obrir la negociació.          

< index >

 

Informe de la Mesa Sectorial

        El passat dia 16 de desembre va tindre lloc una Mesa Tècnica amb representants de l’Administració per a tractar sobre diversos aspectes, com: l’adaptació del Reglament Orgànic i Funcional als Col.legis Rurals Agrupats, la situació dels CAES, les plantilles dels CRAs, l’arranjament escolar per al curs 1999-2000.
        Repecte l’adaptació del Reglament Orgànic als CRAs, es va acordar mantindre una nova reunió a finals del mes de gener per debatre sobre el document presentat per l’Administració valenciana. Recordeu que l’STEPV-iv ja el va fer arribar a tots els centres el passat mes de novembre.
        En el tema de l’arranjament escolar, se’ns va comunicar que a finals de gener o principis de febrer se’ns lliurarà la proposta provisional de l’arranjament escolar per al proper curs. Per altra part, l’Administració va reconèixer que no té una proposta concreta dels IES que escolaritzaran l’alumnat del primer cicle d’ESO el proper curs escolar. De tota manera, segons les seues previsions, no seran més de 30 IES.
        Sobre les plantilles del CRAs, la nostra exigència es va concretar en mantindre una negociació global de la situació de l’Escola Rural, no únicament plantilles, també dotació econòmica, problemàtica del professorat itinerant, el desplegament del ROF, desplegament de la normativa dels CRAs, la situació de l’Educació Secundària a les zones rurals, provisió de llocs de treball, creació dels llocs de treball itinerants al DOGV..., tot açò abans de l’acabament de l’actual curs escolar. Els representants de l’Administració es comprometeren a estudiar les nostres propostes.Quant als CAES, vam exigir la negociació immediata de la normativa que regula la seua situació, de les plantilles dels centres, les dotacions econòmiques als centres, la provisió dels llocs de treball...Sobre tots aquests assumptes es continuarà parlant en properes reunions que es concretaran després de les vacances de Nadal.     

< index >

 

Quaderns de l'Ensenyament del País Valencià

    ÈPOCA IV  
      Núm 134
    desembre 1998