L’STEPV-Iv considera l’acord entre IPCV, UV i PP a les Corts Valencianes, del passat 21 d’octubre, per tal de sotmetre el professorat de Valencià a la fiscalització de la Inspecció Educativa, com un acte inquisitorial, perquè es basa en la vigilància d’un pretés compliment de dogmes de fe secessionistes, més que no del compliment de la legalitat.
        Si la motivació per aprovar una proposta com aquesta és, en paraules del representant d’IPCV, una anomenada “campanya del professorat als instituts” que suposadament “menysprea l’Estatut d’Autonomia” per usar l’expressió “País Valencià” i afirmar que valencià i català formen part de la mateixa llengua, aleshores s’ha de saber que tant una cosa com l’altra no sols corresponen a una realitat política, social i acadèmica ben contundent, sinó que estan arreplegades en textos de naturalesa legal, com ara el nostre Estatut d’Autonomia. L’STEPV va iniciar immediatament una campanya “d’autoinculpació per ensenyar d’acord amb la realitat social i la ciència”, a la qual ja s’han adherit centenars de persones que rebutgen així l’intent de censura i que fa del tot impossible qualsevol intent de sanció, que, per altra banda, és una pretensió del tot incongruent amb la regulació del règim disciplinari dels funcionaris públics, que, lògicament, no preveu la sanció pel lliure exercici d’expressió.Així mateix, la Mesa per l’Ensenyament en Valencià (entitat cívica formada per representants de CCOOPV, STEPV, UGTPV, Escola Valenciana. Federació d’Entitats per la Llengua, Coordinadora de Normalització Lingüística Enric Valor, professorat d’Educació Primària, Secundària i de les universitats valencianes) i els partits EUPV, NEPV, PSPV-PSOE i BNV han demanat als centres educatius, al professorat, a entitats cíviques, així com als Ajuntaments, la seua adhesió al següent:

MANIFEST A FAVOR DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

a) Aquesta mesura (la proposició no de llei aprovada a les Corts) ens retrotrau a períodes de la història recent que créiem feliçment superats, per tal com qüestiona explícitament la tasca docent del professorat valencià i atempta greument contra els més elementals principis de llibertat d’expressió i de llibertat de càtedra. Drets que recull la Constitució (Art. 20: Se reconocen y se protegen los derechos [...] a la libertad de cátedra) i la LODE (Art. 3: Los profesores, en el marco de la Constitución, tienen garantizada la libertad de cátedra).
b) Aquesta iniciativa atempta, igualment, contra l’esperit de consens amb què es va redactar l’Estatut valencià d’Autonomia, en el preàmbul del qual es diu: Aprovada la Constitució Espanyola, és en el seu marc on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna origen a l’autonomia valenciana ...
c) Ignora, deliberadament, la sentència del Tribunal Constitucional, que, a instàncies de la Universitat de València, protegeix la denominació de català, si més no, en l’àmbit acadèmic, és a dir, l’àmbit per excel.lència del professorat. Aquesta sentència (de 21 abril de 1997), concretament, afirma: “La valenciana, lengua propia de la Comunidad Valenciana y, por ello, de su Universidad, podrá ser también denominada “lengua catalana” en el ámbito universitario, sin que ello contradiga el Estatuto de Autonomía ni la Ley de las Cortes mencionada al principio” [Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, de 23 de novembre de 1983].
d) L’aprovació d’aquesta proposició, lluny de ser una actuació aïllada, se suma a altres d’igualment preocupants: el menyspreu d’intel.lectuals valencians com Joan Fuster o Enric Valor; la ingerència en la tasca de les editorials valencianes, la supressió de subvencions a les publicacions i les activitats de promoció en valencià, la distribució sectarista de la premsa en els centres educatius, etc.
e) I, finalment, aquesta mesura superposa el control ideològic i els interessos de poder d’uns determinats partits a la racionalitat científica que ha de presidir la tasca docent.Per tot això, lamentem profundament que els partits del Govern Valencià (PP i UV) no centren la seua actuació pels camins de la tolerància i la racionalitat. Fets com el que denunciem perpetuen l’anomenat conflicte lingüístic i l’enfrontament civil que se’n deriva.En nom dels més elementals principis democràtics, en defensa de la llibertat d’expressió i de la qualitat de l’ensenyament, i tenint en compte l’article 20 de la Constitució Espanyola, exigim que es realitzen les accions polítiques oportunes perquè es deixe sense efecte l’esmentada Proposició no de Llei, per anticonstitucional. És per aquest camí que la llengua i la cultura dels valencians es convertiran en un espai integrador i que les forces polítiques i socials podran demostrar el seu interés real per contribuir a la solució d’un conflicte interessat que perjudica el poble valencià i la seua imatge exterior.

< index >

        El passat 23 de juny es va presentar a València entreLíNIES, Xarxa d'Educació i Comunicació. Al mes de novembre la presentació va tindre lloc a la ciutat de Castelló. Els actes es van celebrar a dos fòrums culturals: Fnac i Babel, respectivament. Ambdós actes van oferir l’oportunitat d’obrir debats sobre el Decàleg de l'Usuari de la Comunicació, que ha elaborat el col·lectiu.
        ¿És possible educar a través de la televisió, o aquest mitjà està condemnat a vehicular programes destinats a promoure les emotivitats més simples i el consum més banal? A aquestes i altres qüestions volia donar resposta el passat 22 de juny entreLÍNIES, que va aprofitar la presentació oficial en el fòrum de la Fnac de València, ple de gom a gom, per a debatre al voltant dels suposats efectes perniciosos que la televisió produeix entre els més joves. Per a la presentació de la Xarxa d’educació i comunicació valenciana, es va fer públic el Decàleg de l´Usuari de la Comunicació, on es proclama la necessitat d´un model d´informació en el qual els ciutadans i les ciutadanes siguen elements actius.
        Front a les veus més crítiques, que apunten la necessitat d’una defensa davant el telefem, el sociòleg Antonio Ariño, present a la taula rodona que tenia per títol "Televisió i Educació cara a cara", va advertir que "es tracta d’un fenomen irreversible". "No és possible tornar a societats anteriors a la televisió", va apuntar Ariño. Així, va precisar que, donat que es tracta d´una modalitat de comunicació, el millor és "explorar les seues potencialitats i advertir de les seues negativitats".
        Amb la seua exposició, Ariño va situar el problema a què els professionals de la comunicació i de l'educació que composen entreLÍNIES pretenen fer front. De fet, un dels postulats fundacionals del col·lectiu és impulsar accions socials de sensibilització front a les incidències dels mass media en les audiències més joves.
        El professor de Didàctica, de la Universitat de València, Fernando Roda va subratllar que la televisió "ha difós la idea que veure és suficient per comprendre". Tanmateix, ell opina que la tasca educativa precisa de l’acció crítica.
        Per al periodista i membre del Comité de redacció de Canal 9 Julià Àlvaro, no s´han de dirigir totes les culpes a la televisió, "que no és més que un aparell", encara que és cert que transmet bàsicament dos valors: "La ideologia dominant i el consum". També va insistir en la idea que aquest mitjà de comunicació "destrueix la capacitat d'abstracció de la gent".
        D’altra banda, Rosa Solbes, redactora de TVE-València, va llançar crítiques dures contra el mitjà, per a finalitzar amb un missatge: "Que la gent aprenga a no seure dòcilment davant el televisor".
        Malgrat la manipulació televisiva, denunciada àmpliament en el debat, Antonio Ariño va recordar que "la dominació és impossible perquè la interpretació sempre és local". Això no obstant, va apuntar que s´ha d´introduir la televisió a l´escola, "perquè l'acte perceptiu no s'acaba en la recepció".
        Rafael Miralles, membre d'entreLÍNIES i moderador de la taula rodona, va criticar la comercialització de les emocions que es fa a alguns programes televisius dirigits als joves i elaborats sense criteris pedagògics. D'ací, va subratllar la importància de fomentar "un consum crític i responsable". D'altra banda, va dir que "la televisió ofereix multitud de possibilitats per promoure la imaginació i afavorir l'aprenentatge" i que no hi haurà autèntica democràcia fins que la societat estiga alfabetitzada en el consum dels mitjans de comunicació.
        Durant tot l’any un grup significatiu de professionals de distintes comarques valencianes -de l'ensenyament i de la comunicació, majoritàriament- han vingut treballant en la posada en marxa de l'associació, la primera d'aquestes característiques en el País Valencià. El col·lectiu compta amb uns estatuts on es recullen les bases de funcionament que van estar aprovades a l'assemblea constituent. El col·lectiu, que ha editat anteriorment dos butlletins "zero", manté relacions de col.laboració estretes amb d'altres grups semblants de l'Estat espanyol, com la Xarxa Mitjans, de Catalunya, i el grup Comunicar, d'Andalusia.
        Pròximament, el col·lectiu té prevista l’obertura d’una pàgina web on es podrà accedir als materials que estan realitzant-se en aquests moments, entre ells una anàlisi detallada del programa infantil de Canal 9-TVV “Babalà”.
A Castelló també es reivindica l’Educació en matèria de Comunicació
        La dualitat Mitjans de Comunicació-Educació es va fer palesa el passat 5 de novembre a la llibreria Babel de Castelló. La xarxa entreLÍNIES va organitzar la seua presentació a la capital de la Plana, presentant un debat entre educadors i periodistes al voltant de la pregunta: ¿Eduquen o deseduquen els mitjans de comunicació?La taula rodona va estar integrada per dos periodistes de la ciutat, Francisco Pascual, corresponsal de l’agència Efe i col·laborador de Mediterráneo, i Txema Rodríguez, periodista de Levante-EMV de Castelló; i dos professionals de l'Educació, Consol Aguilar, professora a la Universitat Jaume I, i Vicent Pardo, professor de Secundària i membre d’entreLÍNIES. La iniciativa respon a la inquietud d'un grup de periodistes i educadors castellonencs interessats en constituir un grup de treball estable i fer efectiva d’eixa manera la presència de la xarxa a les comarques septentrionals.

Més informació sobre les activitats d’entreLÍNIES:
Tels. 963 934 110 / 961 508 759

< index >

Quaderns de l'Ensenyament del País Valencià

ÈPOCA IV   -  Núm 134 desembre 1998

< altres núms. All-i-oli > < pàgina principal STEPV-Iv >