Enguany, no sabem bé si és perquè hi ha eleccions autonòmiques o perquè “España va bien”, per primera vegada des que vam signar l’Acord, fa tres anys, podem dir que l’Administració el compleix, la qual cosa no vol dir que, a hores d’ara, estiga complit segons el ritme que haviem signat. El retard acumulat els dos darrers anys no es recupera totalment. Per exemple, l’any 97 hauríem d’haver negociat les plantilles de Secundària i també haver iniciat el pagament de tots els càrrecs unipersonals/temporals. Doncs bé, ni l’una ni l’altra.
        Pel que fa a l’any que ve, els Pressupostos Generals de la Generalitat Valenciana contemplen les següents millores per als treballadors i treballadores dels centres concertats:

•     Homologació retributiva: contempla el 50% de la diferència actual amb el funcionariat docent (veure taules annexes).
•     Complements de càrrecs: contempla la dotació d’un cap d’estudis per a tots els centres de Primària des del mes de gener. Pel que fa a la Secundària, i sempre a partir de setembre del 99, es contempla un cap d’estudis en centres de 3 o més línies d’ESO i un cap d’estudis per cada 10 unitats concertades d’FP (cicles formatius) o Batxillerat. Per contra, no es contempla el pagament dels caps de departament.

        Pel que fa a les plantilles, la novetat està en la dotació, a partir de tindre tota l’ESO implantada, és a dir, en la majoria dels casos a partir de setembre, d’un orientador (psicòleg o psicopedagog) amb tantes hores de contractació en pagament delegat com unitats d’ESO hi haja concertades. Per contra, tirem a faltar la dotació econòmica suficient per a poder negociar la plantilla de Secundària (ESO, Cicles i Batxillerat), ja que sols trobem una dotació global aproximada d’uns 300.000.000 de pessetes, la major part dels quals serà consumida per l’anticipació autoritzada enguany per absorbir el tancament de l’FP.
        Quant a les despeses de funcionament dels centres, la dotació s’ha vist incrementada globalment en un 1.8%, excepte en centres de Primària, on s’incrementa en un 5%. En aquest apartat cal significar que és d’aquesta partida d’on ix el salari del PAS i que l’any passat ja va tindre un increment d’un 1.5% per damunt de la resta de l’Estat, i que l’actuació irresponsable d’USO, FSIE i UGT va evitar que aquest punt i mig arribara a la butxaca dels treballadors i treballadores del PAS. Enguany, ja no és sols un punt i mig; ja serà, acumulant el de l’any passat, més de 5 punts.
        Des de l’STEPV-Iv demanàvem que aquest increment arribe al PAS, que l’Acord no sols siga per als docents concertats. Caldrà obrir la negociació autonòmica per tal que l’Acord arribe a tots: als concertats, per homologar-nos amb els funcionaris docents; als del PAS, per a cobrar, almenys, tant com s’incremente el mòdul de concert, i als docents no concertats, perquè s’homologuen amb els docents concertats.
        Tot açò cal treballar-s’ho sindicalment davant les Patronals, i no tirar cortines de fum desviant la demanda a qui no correspon resoldre-la.

< index >

El passat 4 de desembre va tindre lloc la reunió de la Comissió de Valoració pel Concurs Públic d’Ajudes per al Desplegament de Projectes de Compensació Educativa en Centres Privats Concertats.En aquesta reunió, en la qual els sindicats estem presents amb veu però sense vot, es va aprovar una resolució de publicació imminent per tal de fer efectiu el pagament del tercer quatrimestre de les ajudes corresponents a l’exercici pressupostari de l’any 98.D’altra banda, en relació a les ajudes per a l’any 99, hi hagué 5 centres que demanaven per primera volta aquestes ajudes, dos dels quals varen ser desestimats, ja que no s’ajustaven als requisits de la convocatòria. En el que fa a la resta, tant els de nova sol.licitud com els de renovació, es va fer una proposta de doble resolució, ja que en aquests moments estan en converses amb la Direcció General de Centres per tal que incloga totes les persones contractades al PAEP amb pagament delegat. Si això es donara, tota la dotació econòmica que està destinada al pagament d’aquestes persones actualment es repartiria entre tots els centres, de tal manera que quedaria coberta tota la demanda dels centres per les despeses de material.En cas de que la Direcció General de Centres no assumira aquest pagament, les quantitats a repartir als centres serien un poc més baixes que les actuals, ja que el mòdul pressupostari és el mateix que el del 98 (43.271.000 ptes.) i el nombre de centres a percebre ajuda és superior. Des de l’STEPV-Iv estem reivindicant des de fa molt de temps la inclusió en les plantilles dels centres, i, per tant, la inclusió en el pagament delegat, de totes les persones que treballen als PAEPs, per tal d’acabar amb la situació precària de les seues contractacions, sempre condicionades als diners de les ajudes. També es va plantejar la possibilitat de que la convocatòria d’ajudes fóra bianual, de tal manera que abastara tot el curs escolar, que, com sabem, està comprés dins de dos exercicis pressupostaris.D’altra banda, continua sense haver un control exhaustiu sobre els projectes subvencionats i, per tant, no sabem si el contingut del projecte s’ajusta a la seua execució.Caldria destacar que, malgrat que la convocatòria estava dirigida a tots els sindicats membres de la Mesa Sectorial, tan sols estiguérem presents l’STEPV-Iv i CCOO; sembla que per la resta és un assumpte que no mereix dedicar el temps.

< index >

       Enguany hi havia una forta preocupació al començament del procés de recol.locació del professorat afectat pels centres en crisi, en estar afectats també, a més de les unitats de Primària, les unitats de 1.er d’FP1. De fet, tan sols en 27 centres d’FP revisats al començament del procés, en juny, ja hi havia 73 professors afectats per les reduccions (veure All-i-Oli de juliol).
        Després d’una llarga tasca en la mesa de negociació de l’acord, on vàrem analitzar un per un tots els casos, el nombre de professors que van quedar per recol.locar va ser de 60, dels quals 27 eren d’FP i 33 de Primària; és a dir, la pràctica totalitat del professorat es va recol.locar en el seu centre.
        Quant als centres, van sol.licitar 134 centres de Primària l’anticipació -necessaris per a recol.locar el professorat- i 88 centres per a recol.locar el professorat d’FP en Secundària, a compte de les 25 hores que vàrem negociar com a anticipació de plantilles de Secundària.
        En la reunió de la comissió de seguiment de l’acord del dia 30 de novembre van ser adscrits la quasi totalitat del professorat (a falta de la resposta d’alguns centres al currículum presentat) i des del 9 de desembre estan tots treballant en els centres elegits.
        El proper any esperem que la recol.locació siga, almenys, tan exitosa com enguany, ja que afectarà també al 2.on d’FP1.

< index >

        Al llarg de l’actual curs escolar, entre el 2 de novembre i el 30 de maig, tindran lloc les eleccions sindicals al sector de l’ensenyament privat, segons el calendari electoral signat per 4 dels 5 sindicats representatius del sector.
        En aquest procés, els treballadors i treballadores del sector ens juguem, fonamentalment, dues qüestions distintes però complementàries. En primer lloc, triem els nostres representants directes davant l’empresa, i en segon, acumulem la representativitat que cada sindicat tindrà a les Meses Negociadores, tant amb l’Administració com amb les Patronals, durant els propers 4 anys.
        A més de les dificultats que té practicar el sindicalisme a qualsevol sector, en l’ensenyament privat aquestes dificultats s’agreugen per raons ideològiques -no hem d’oblidar que la major part de l’ensenyament privat reglat respon a plantejaments religiosos i/o econòmics, sobretot en ensenyaments no reglats, en què la precarietat laboral és quasi absoluta.
        Així no és gens estrany, moltes treballadores i treballadors no sols ho saben, sinó que també ho han patit, que en molts centres, aprofitant la precarietat dels contractes o la pressió ideològica, s’imposen determinades opcions sindicals. Açò ens fa afirmar que les eleccions sindicals, amb l’actual estructura legal, no són plenament democràtiques, ja que els treballadors i treballadores no poden triar entre totes les opcions sindicals que hi ha al sector. Sols podem optar entre aquelles que aconsegueixen presentar candidatures en cada empresa, i açò, amb la ingerència patronal a què hem fet referència, impossibilita la igualtat d’oportunitats i la llibertat d’elecció.
         Però no sols la ingerència patronal desvirtua la realitat sindical del sector. La utilització partidista i sectària dels fons públics dedicats a la formació, per part de les anomenades organitzacions sindicals majoritàries, també impossibilita la igualtat d’oportunitats. No hem d’oblidar que aquests diners ens els descompten cada mes de la nòmina a tots els treballadors i treballadores, encara que sols els “majoritaris” poden utilitzar-los; és a dir, no ens regalen la formació, més bé la paguem, i, per tant, res que no siga nostre ens estan oferint a canvi de votar-los o d’afiliar-nos.
          Davant aquesta situació, les treballadores i treballadors hem de mantenir amb fermesa l’exercici dels nostres drets, començant per no cedir davant les pressions empresarials i per ser capaços de presentar-nos com candidats per l’opció sindical que representem, per possibilitar que el conjunt de treballadores i treballadors puguen optar lliurement pels candidats o candidates que consideren més oportú, encara que nosaltres mai no demanarem a la nostra afiliació que siga màrtir d’un model electoral injust i no plenament democràtic. Si no hi ha candidats, no hi ha opció.
           Però, a més a més, quan depositem la papereta en l’urna, hem de valorar a quin company o companya li donem la nostra confiança; hem d’optar per aquells que siguen capaços de defensar els nostres drets sense plegar-se a les pressions, amenaces o represàlies, i no per aquells més afins al titular del centre o els imposats pel mateix, ja que difícilment defensaran els nostres drets. Així mateix, caldrà valorar que el nostre vot li dóna representativitat a una opció sindical determinada i haurem de reflexionar sobre el que ha fet, almenys, els darrers quatre anys, que ha signat i quines posicions ha mantingut en les negociacions; tot això sense deixar-nos enganyar per estranyes ofertes de tot tipus (cursets, viatges, assegurances, etc.), que moltes vegades sols amaguen la manca de fermesa sindical.
           En resum, en les eleccions sindicals elegim a qui (tant davant l’empresa com en la negociació col.lectiva) representa els nostres drets i interessos. Drets i interessos que moltes vegades són contraposats als empresarials, i, per tant, sols aquelles opcions autònomes i participatives ens garanteixen que les nostres opinions i les nostres propostes arriben a negociar-se. Que ningú decidesca per nosaltres. Si alguna opció sindical, com la que representa l’STEPV-Iv, es denostada i atacada sistemàticament per les Patronals serà, imaginem, perquè els serà difícil de doblegar i perquè, sobretot, defensem els drets i els interessos dels treballadors i treballadores, acceptant sols aquelles propostes que són acceptades per les assemblees.

< index >