Administració Pública e-mail: stepv@intersindical.org

Quaderns Sindicals del País Valencià

10 anys des del 14-D en la Funció Pública?

        Fruit de la vaga general del 14-D de 1988, aconseguírem per als empleats i empleades públics la possibilitat de la negociació col.lectiva i la recuperació de la pèrdua del poder adquisitiu mitjançant una clàusula de revisió salarial.Però al llarg dels anys, per la subordinació o la tèbia oposició d’UGT i CCOO respecte a la política del Govern, es van malbaratar els guanys d’aquella vaga general, tot i que aquestes centrals sindicals es van veure forçades a convocar dues jornades de vaga general més: la de 4 hores del 28 de maig de 1992 i la del 17 de gener de 1994.Les diferents Administracions ni tan sols van respectar els acords a què s’arribà en 1989, ans el contrari, hem retrocedit en les nostres condicions de treball: s’ha posat en marxa la reforma del mercat laboral, la congelació salarial, la flexibilització de les plantilles, la mobilitat territorial i funcional dels empleats públics...
        Per la seua banda, el Govern de la Generalitat Valenciana va incomplir també l’acord de la Funció Pública, la qual cosa va generar dues jornades de vaga del sector públic al llarg del 1993. En concret, es va perdre la clàusula de revisió salarial, es congelaren els salaris... tot s’imposà de forma unilateral i sense cap negociació.
        En aquest context d’agressió permanent per part de les patronals i de l’Administració a les condicions de treball del conjunt de la classe treballadora, els sindicats CCOO, UGT, CIG i CSIF arriben a un acord amb el Ministeri per a les Administracions Públiques en 1994 sobre les condicions de treball en la Funció Pública per al període 1995-97. Al País Valencià es repeteix la jugada: la Generalitat Valenciana i els sindicats CCOO, UGT, CSIF i CEMSATSE signen el 31 de gener de 1995 un acord de característiques similars.
        Per a l’STEPV-Iv els dos acords van ser dolents, doncs es renuncià expressament a la clàusula de revisió salarial i al deute que tenia el Govern amb els seus treballadors per la congelació salarial dels darrers anys, s’acceptà l’acomiadament del personal eventual i interí, la reconversió i la mobilitat territorial i funcional, la competitivitat... I tot açò sense consultar al conjunt del personal afectat. Però és que, a més, el canvi de Govern de la Generalitat Valenciana i de l’Estat va suposar l’incompliment dels acords per al període 1995-97 en allò que tenien de positiu o de menys dolent.
        A partir dels incompliments, es va enllestir un procés unitari de mobilitzacions durant el darrer trimestre de 1996, amb la participació de quasi totes les organitzacions sindicals, amb els objectius de la defensa dels serveis públics, l’exigència d’una vertadera negociació col.lectiva i la recuperació del poder adquisitiu. Aquestes mobilitzacions, que van ser un èxit, acabaren quan, per una banda, es despenjaren alguns sindicats (USO, CSIF i CEMSATSE), que renunciaren a la defensa dels serveis públics i dels treballadors i treballadores i preferiren alinear-se amb el Govern; i per altra, amb “l’acord sobre actuacions” (4 de març del 1997) entre UGT, CCOO i el MAP. Aquest acord, que cal emmarcar dins la política de concertació social (acord de pensions, acord sobre la reforma laboral), no era més que una declaració d’intencions que consistia a: l’impuls del desplegament de l’acord del 1994, l’avançament a la segona quinzena de març de les negociacions sobre els augments retributius per a l’any 1998, l’inici de la negociació de l’Estatut de la Funció Pública i la negociació d’un nou Acord per a l’any 1998. És a dir, res de concret.A casa nostra també s’arriba a un acord el 7 de març de 1997; més que un acord, va ser un calendari d’actuacions. Les direccions d’UGT i CCOO van vendre els acords com un gran èxit i desconvocaren les mobilitzacions, sense consultar a les treballadores i treballadors mobilitzats.
        Per a l’STEPV-Iv, la signatura dels acords va suposar un fre en l’articulació d’un gran moviment de base en contra de la política de privatitzacions dels serveis públics i contra les agressions a les empleades i empleats públics.
        A hores d’ara, dos anys després, les nostres reivindicacions resten pendents: la recuperació del poder adquisitiu perdut en els darrers anys i el restabliment de la clàusula de revisió salarial; la defensa d’uns serveis públics eficaços i de qualitat; l’augment de l’ocupació pública; la “descongelació” de les plantilles; l’estabilitat en el treball; desactivar una reforma laboral que augmenta la precarietat i la mobilitat geogràfica i funcional; restablir el dret a la negociació col.lectiva de les treballadores i treballadors públics: per una vertadera negociació col.lectiva al País Valencià; l’equiparació salarial i de les condicions laborals de totes i tots els empleats públics; la negociació oberta del projecte d’Estatut de la Funció Pública presentat pel MAP.
        Aconseguir totes aquestes reivindicacions depén de totes i tots nosaltres, més de qui té més responsabilitat en el conjunt de la Funció Pública. Cal donar un nou impuls a la negociació col.lectiva al País Valencià. Ens queda molt de camí per fer.

Els Concursos de Fernando: “los deseados”

        A Fernando VII la Història el coneix com “el deseado”, perquè el poble espanyol el va estar esperant durant tota la guerra contra l’exèrcit napoleònic. Els treballadors i les treballadores de la Generalitat Valenciana hem estat esperant els concursos, algunes persones, fins i tot, desitjant-los. Estan convocats des d’octubre els dos primers: subalterns i auxiliars administratius.
        Però els concursos de Fernando Cano (el DG de la Funció Pública) són com el cacau: de vegades n’ix un fallat. Ha convocat moltes places, sí (quasi 500 en subalterns i més de 700 en auxiliars), però s’ha guardat en la mànega entre un 10 i un 15%. Pressions injustificables de les conselleries han obligat a traure uns concursos minusvalorats.

Van de pressa
        Ja ho sabreu quan llegiu estes línies, per la tasca que realitzem a través de mails i cartes: la baremació dels concursos de personal subaltern i d’auxiliars administratius (o de gestió, com preferiu) marxa “viento en popa”. Tan és així, que en el primer cas ja ha acabat el període d’al.legacions contra la baremació provisional; i laltre concurs -el d’auxiliars-, ja s’ha publicat eixa baremació provisional (el dia 9 de desembre).
    Pareix que això ha estat possible per un nou programa informàtic i, sobretot, perquè la DG de Funció Pública s’ho ha pres seriosament i ha obligat els membres de les comissions a reunir-se diverses vegades a la setmana, per a complir amb els terminis previstos en la convocatòria (que són tres mesos).

Subalterns: poca participació i problemes d’exclosos
        En el concurs de personal subaltern ha participat poca gent, no arriba a dos-centes persones. Això ha facilitat, sens dubte, la rapidesa de la baremació de què parlàvem abans.
        Hi ha hagut un problema amb la gent exclosa: no deixen participar el personal que ocupa plaça de telefonista però que va aprovar les oposicions de subaltern-telefonista. L’STEPV-Intersindical Valenciana hem posat el cas en coneixement del director general de la Funció Pública, per a que ho arregle. Si no, ens veurem obligats a impugnar el concurs, per a salvaguardar el dret dels companys a concursar.

Quan poden prendre possessió?
        En el cas del concurs de personal subaltern, pareix que l’objectiu és resoldre sobre la primera quinzena de gener i que es prenga possessió amb efecte de primer de febrer. Així que el personal interessat estigueu alerta, que ja s’acosta l’hora.
        En el cas dels auxiliars és prompte per a dir-ho, perquè va més retrassat i ha participat molta més gent (unes 900 persones), per la qual cosa l’adjudicació, en particular de les resultes, pot ser costosa.

Anem a recórrer els concursos?
        Això ens ha preguntat molta gent. De fet, fins i tot UGT va traure una circular als seus delegats per la que ens acusaven d’haver recorregut els concursos. I tot això per haver-nos limitat a fer el que sempre hem predicat: consultar als treballadors i les treballadores, debatre els temes amb ells, arribar a conclusions meditades... Durant les assemblees d’octubre i novembre la gent va decidir que no recorreguérem. I no ho hem fet.
        Però no ha sigut per falta de ganes. Moltíssima gent, inclosos molts que demanaven que no recorreguérem, ens confessaven que sí tenien ganes que algú obligara l’Administració a convocar els concursos generals amb totes les places vacants. La majoria, però, tenia por que un recurs significara una paralització d’un concurs que ha tardat cinc (5) anys en arribar.
        Des de l’STEPV-Intersindical Valenciana ens hem obligat davant les assemblees a fer tot el possible per denunciar els fets, per molestar, per informar de les places que no han eixit. En això estem. Prompte tindreu notícies.

UGT i CCOO sí que han recorregut
        A pesar que ens han atacat demagògicament per haver recorregut suposadament el concurs, resulta que són els mateixos sindicats UGT i CCOO qui sí que han interposat recurs contenciós-administratiu contra el concurs de subalterns!! Pareix que no els importa els temors del personal a una paralització.
        Segurament perquè no els han consultat: els importa un pito la vostra opinió. O no?

< index >