Quaderns de l'Ensenyament del País Valencià |
ÈPOCA IV - Núm 134 desembre 1998 |
L’ajust escolar per al curs 1999-2000
La Conselleria d’Educació ha presentat a la Mesa Sectorial d’Educació el document sobre criteris generals per a la modificació de la composició per unitats, llocs de treball i altres característiques dels centres docents públics d’Educació Infantil, Primària i Educació Especial, per al curs 1999-2000. Estem en desacord amb el document per diversos motius, que expliquem a continuació. Sols es pot salvar de la nostra valoració negativa el compliment de certs aspectes de l’Acord de Plantilles, encara que amb un curs de retard.
El document segueix les mateixes línies que els d’anteriors cursos; és a dir, es basa en el Mapa Escolar, en els Pressupostos d’Educació i en l’Acord de Plantilles d’Infantil i Primària que vam subscriure l’any 1996.
L’STEPV-Iv ha rebutjat tant el Mapa Escolar com el projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 1999. El primer, per considerar que no garanteix un lloc escolar públic en totes les localitats i en cadascun dels distints nivells educatius. I els Pressupostos, per considerar-los insuficients per a les necessitats del sistema educatiu públic.
A més, ni existeix ni s’ha negociat a hores d’ara, quan ja s’ha generalitzat el tercer d’ESO, un pla d’aplicació de la LOGSE. Tampoc hi ha un finançament extraordinari, ni se sap quan estaran construïts els nous centres que requereix el sistema, ni quan s’adaptaran els actuals. En aquest context, l’escolarització de l’alumnat del primer cicle d’ESO a les escoles continua, no sabem per quant de temps; la de l’alumnat del tercer curs d’ESO es fa sense haver-se negociat cap tema de Secundària, o l’escolarització de l’alumnat de tres anys es condiciona a la demanda i a l’adequació dels espais dels centres.
Respecte dels temes que tenen a veure amb l’Acord de Plantilles, podem dir que es tracten de forma desigual. En el curs 1999-2000 tots els centres educatius tindran la plantilla acordada. Els centres d’una línia tindran 14 mestres; els de dues, 26, i els de tres, 37. Després d’una primera negativa per part de l’Administració a crear –volien habilitar– els llocs de treball pactats, hem aconseguit el compliment total de l’Acord en aquest apartat. En concret, tots els centres d’una línia tindran un lloc de treball més d’Infantil, tal i com reivindicava el nostre sindicat. No obstant, el Consell Escolar del Centre podrà sol.licitar que siga d’altra especialitat, sempre que ho justifique. Els centres de dues línies disposaran del lloc de treball 26é i serà de l’especialitat que sol.licite el consell escolar del centre. Amb aquestes creacions, en el curs 1999-2000 es completa la plantilla acordada per als centres d’Educació Infantil i Primària.
En la vessant negativa de l’arranjament escolar, cal fer esment de la situació de l’escolarització de l’alumnat de tres anys. En aquest moment, en el 76,78% dels centres d’una, dues i tres línies s’han creat les unitats de tres anys. El document de l’arranjament escolar per al curs 1999-2000 condiciona la creació de la resta de les unitats a dos aspectes bàsics: la demanda i l’adequació dels espais als requisits mínims previstos en la legislació vigent, cosa que no podem acceptar per ser una obligació de l’Administració Educativa tant l’oferta de llocs escolars de tres anys com l’adequació dels centres, adequació que hauria d’estar enllestida abans de l’inici del curs 1999-2000. Per tant, s’han de posar en marxa totes les mesures per a que siga possible la generalització de les unitats de tres anys en tots els centres públics que no la tenen. Front a l’actuació de la Conselleria d’Educació cal que es faça una campanya de promoció de l’escolarització de l’alumnat de tres anys, també per part de l’Administració Educativa, dels Consells Escolars de Centre i Municipals, de les Associacions de Pares i Mares d’Alumnat, dels sindicats... per a fer real aquest objectiu i per a que l’escolarització es faça en les condicions de qualitat que preveu la legislació i requereix l’ensenyament públic. Aquesta qüestió és fonamental per a l’Escola Pública.
Però hi ha d’altres aspectes de l’arranjament escolar sobre els quals hem de dir la nostra.
No compartim les ràtios que preveu el document, tant pel que fa als centres ordinaris com per als centres de les zones rurals, centres incomplets, als centres que tenen unitats específiques d’educació especial o programes d’educació compensatòria. Són excessives.
No es preveu la dotació de suficient professorat en certs programes educatius (immersió lingüística i acció compensatòria) ni de certes especialitats (Plàstica i Visual i Tecnologia en els centres que imparteixen transitòriament el primer cicle d’ESO).
Cal obrir la negociació sobre tots els temes relacionats amb l’Educació Especial, el desplegament del Decret sobre alumnat amb necessitats educatives especials, l’atenció psicopedagògica, les plantilles, l’eliminació de les barreres arquitectòniques..., tant als centres d’Infantil i Primària com als Instituts de Secundària.
Respecte a les supressions de les unitats escolars en alguns centres, considerem que no són acceptables. Els centres de cessament progressiu, en funció de què ho són?, del Mapa Escolar?, de la seua transformació en IES? Per altra part, quan es parla d’instal.lacions inadequades, cal conèixer quina és la proposta de l’Administració per adequar els centres actuals i construir-ne de nous.
En el punt de l’augment de les unitats escolars, es condiciona tot a que amb les unitats existents en l’àmbit local es pot satisfer la demanda. Per a nosaltres, hi ha d’altres factors, com la distribució geogràfica dels centres, les distàncies entre ells, la demanda dels anys anteriors, la zonificació escolar. Entenem que si s’accepta aquesta redacció s’estaria acceptant la subsidiarietat de l’oferta pública respecte de la privada. Quant a les habilitacions d’unitats escolars, s’ha de fixar un criteri temporal, no es poden habilitar indefinidament unitats escolars; a més, s’han de negociar els criteris per a les habilitacions, així com fer pública la relació al DOGV.
Respecte el criteri de la capacitat i de l’estat de les instal.lacions, ja ho hem dit, és una obligació de l’Administració tenir a punt totes les instal.lacions. Si cal atendre una demanda determinada, cal adaptar els edificis per a que es faça, i no condicionar l’atenció de la demanda a l’estat dels centres.
Tampoc no s’ha avançat en l’escolarització de l’alumnat del primer cicle d’ESO als IES; a hores d’ara, no se sap quan s’acabarà amb aquesta transitorietat, ni quins IES escolaritzaran l’alumnat d’aquest cicle el curs 1999-2000.
En definitiva, malgrat que hi ha hagut avanços respecte l’inici de la negociació del document (especialment en la creació del lloc de treball catorzé i vint-i-sisé), hem d’oposar-nos, com a sindicat i com a comunitat educativa, al document de l’arranjament escolar presentat per l’Administració Educativa. Els Consells Escolars Municipals tenen ara la paraula. En arribar les propostes concretes per a la seua localitat, cal que les estudien i facen les seues propostes alternatives en funció dels criteris de qualitat i de millora de l’Ensenyament Públic, coincidesquen o no amb les de la Conselleria.
Per altra part, cal dir que aquells aspectes relacionats amb l’augment de la dotació de professorat en els centres s’han complit, gràcies a l’Acord de Plantilles i a la fermesa que ha mostrat la nostra organització sindical per garantir el seu compliment, de la qual cosa n’estem satisfets.
Cal recordar, una vegada més, que hi ha aspectes en l’arranjament escolar i en l’aplicació de la LOGSE que mai han estat inclosos en l’Acord de Plantilles, perquè ni era l’àmbit ni va ser possible acordar-los amb la Generalitat Valenciana, per les discrepàncies en política educativa.
L’afiliació de cada àmbit territorial afectat per l’arranjament escolar ha de treballar per aconseguir que tant la resta del professorat com de la comunitat educativa acorde línies d’actuació, propostes concretes i mesures de pressió, en funció de les necessitats reals del servei educatiu públic, per a que siguen plantejades al corresponent consell escolar municipal i que, al mateix temps, siguen traslladades als diferents àmbits d’actuació i participació, com són les Plataformes Unitàries en Defensa de l’Escola Pública.
En resum, les nostres reivindicacions sobre l’arranjament escolar es concreten en:
La negociació de la planificació educativa per part de la Comunitat Educativa a cada àmbit territorial.
L’escolarització de l’alumnat del primer cicle d’ESO als Instituts d’Educació Secundària.
La generalització de l’oferta de llocs escolars per a l’alumnat de 3 anys en tots els centres públics.
Campanya d’informació i promoció adreçada al conjunt de la Comunitat Escolar per part de les Administracions Públiques (Conselleria i Ajuntaments), dels Consells Escolars de Centre i Municipals. Aquesta oferta ha de coincidir amb el període de matriculació ordinari.
L’adequació de les intal.lacions dels centres abans de l’inici del curs escolar 1999-2000.
La creació en el curs 1999-2000 de tots els llocs previstos en l’Acord de Plantilles.
La reducció de les ràtios establertes en els centres incomplets, en les unitats i centres específics d’Educació Especial i en els programes d’Educació Compensatòria.
La dotació de professorat de suport en els centres que tinguen programes d’immersió lingüística i d’acció compensatòria.
La dotació de professorat especialista de Tecnologia i de Plàstica i Visual en els centres d’Infantil i Primària on s’impartesca transitòriament el primer cicle d’ESO.
La negociació de les plantilles dels SPEs.
La negociació de les plantilles dels llocs corresponents al Cos de Mestres en els IES.
< index >
|
Quaderns de l'Ensenyament del País Valencià |
ÈPOCA IV - Núm 134 desembre 1998 |