... de l'ensenyament públic
L'Acord de Plantilles, dos anys després
Començament de curs en Secundària: La Conselleria diu que la culpa la tenen altres
Atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials
La Formació de Persones Adultes
L'Acord de Plantilles, dos anys després
En la negociació de l'Acord de Plantilles ens vam marcar com a objectius de la negociació dotar l'Escola Pública de més recursos i possibilitats organitzatives per tal que, com a conseqüència, poguera oferir més qualitat en el servei i millor atenció a la diversitat.
Avui es pot afirmar que en cada centre s'ha augmentat la plantilla del professorat. Però volem insistir en un argument que hem reiterat constantment al llarg dels darrers anys: l'expansió del sistema educatiu públic no depén tant d'un model de plantilles per als centres com de la planificació del sistema, és a dir, del Mapa Escolar. És per això que, lluny d'estar satisfets, des de les Plataformes per l'Escola Pública hem treballat, junt a d'altres organitzacions socials, per a que hi haja "més i millor escola pública".
L'acord fixava tres anys per al seu compliment, fins el final de l'actual legislatura, en el curs 1998-99.
Ara, després de dos anys, cal fer una valoració encara que provisional.
En primer lloc, cal dir que des de la signatura de l'acord fins ara s'ha dotat els centres de 3.115 llocs de treball per al Cos de Mestres: 1.218 en el curs 1996/97; 523 a les escoles i 251 als IES, en el curs 1997/98; i 1.123 per el curs 1998-99. Queda pendent la creació dels llocs de treball per tal de completar la plantilla tipus (centres d'una línia, 13+1; dues línies, 26, i de tres línies, 37, a més de llocs de treball en Infantil, de 3 anys i el professorat de suport). A més a més, caldrà sumar un nombre indeterminat de llocs de treball per efecte de la constitució dels Col.legis Rurals Agrupats.
S'ha generalitzat l'oferta d'unitats de tres anys fins arribar al 76,78% dels centres amb línies completes, però no al 90% que diu l'Administració.
L'acord contemplava altres aspectes. Entre els que s'han complit podem destacar:
*La publicació de l'ordre que regula la constitució dels Col.legis Rurals Agrupats, com a fórmula organitzativa que facilita una millor atenció a l'alumnat. Està pendent el seu desplegament i la corresponent dotació de la plantilla. En aquest moment s'han constituït 4 CRA.
*També s'ha aplicat, en el procés d'adscripció, la clàusula per la qual els mestres afectats per les modificacions dels llocs de treball pogueren triar entre ser suprimits, romandre amb destinació definitiva en el seu centre o bé ser desplaçats anualment a centres de la seua localitat o zona, en cas de no haver obtingut una nova adscripció.
*S'ha complit el compromís de negociar, cada curs escolar, la revisió de plantilles i la seua posterior aplicació, encara que no s'ha arribat a acords en aquesta negociació.
*Pel que fa a cursos d'habilitació, s'han convocat 430 places en el curs 1997-98 i 235 en el 98-99, i, per tant, en queden per convocar 835 per completar el compromís d'ofertar-ne 1.500 en tres anys. És per açò que des del sindicat hem hagut de completar l'oferta institucional de cursos de formació, atesa la gran demanda del professorat i la negativa de l'Administració a augmentar la seua oferta.
*S'ha realitzat, en juliol del 1997, una convocatòria de les proves per a l'adquisició de noves especialitats.
*S'ha avançat la plantilla tipus en aquells centres -entre 80 i 90- on no hi havia places suficients per a tot el professorat definitiu, amb l'objectiu d'evitar que el professorat del centre es quedara sense adscripció.
*S'inclou com a activitat lectiva els desplaçaments del professorat itinerant, tot i comptant el temps a partir del centre d'adscripció.
*S'ha publicat una resolució per a permetre que les baixes es cobresquen a partir del 7é dia des de la recepció del part de baixa, però encara persisteixen els problemes per a cobrir les baixes als centres.
*L'acord es va aprovar pel Consell de la Generalitat Valenciana i es va publicar al DOGV.
*Es va crear una Comissió de Seguiment per a interpretar l'acord.
Finalment, queden aspectes, alguns d'ells força importants, que encara no s'han desplegat o que no s'han complit. El nostre sindicat ha exigit i exigirà el seu compliment. Bàsicament, són:
- La dotació de personal en els centres amb necessitats educatives especials i en els centres ordinaris que compten amb unitats específiques d'educació especial.
- El desenvolupament reglamentari de la situació dels mestres itinerants, que reculla les especificitats de la itinerància docent.
- La regulació de les condicions laborals dels mestres adscrits a primer cicle d'ESO.
- La negociació de les condicions retributives dels funcionaris del Cos de Mestres com a conseqüència de l'aplicació de la LOGSE.
- L'accés dels mestres al Cos de Secundària en convocatòries separades dels concursos-oposicions.
- La negociació dels canvis legals per a possibilitar l'accés del professorat especialista en psicopedagogia escolar al Cos de Secundària.
- La convocatòria específica dels centres CAES.
- La negociació de les plantilles i de les garanties i les condicions laborals del professorat de Secundària.
- Els tràmits necessaris per a que l'Administració estatal amplie el termini d'adscripció del professorat del Cos de Mestres al primer cicle d'ESO en IES.
- L'estudi de la jornada i del calendari escolar, amb l'objectiu de millorar l'ensenyament públic.
- Els tràmits necessaris perquè la majoria d'unitats de primer cicle d'ESO transitòriament adscrites a centres de Primària s'incorporen durant l'actual legislatura als centres de Secundària.
Nosaltres hem fet propostes sobre tots i cadascun d'aquests temes i reclamem, en uns casos, la seua negociació -sempre amb la transparència de la Mesa Sectorial d'Educació, on estem tots els sindicats- o el simple compliment, en d'altres.
Un dels aspectes més important en les negociacions dels darrers anys ha estat l'Acord de nou Sistema Retributiu. Les mobilitzacions del 1988 van aconseguir el pagament d'un complement lineal i generalitzat per a tot el professorat. A partir d'aquest moment es fa patent la necessitat d'afrontar un procés d'homologació retributiva i de revaloració de la funció docent.
A Canàries es produeix, l'any 1991, la signatura d'un acord pel qual tot el professorat cobraria 60.000 pessetes en 5 anys. En aquesta nacionalitat l'STEC té la majoria absoluta a l'ensenyament.
Mentre, a Madrid, els sindicats CCOO, UGT i ANPE arriben a un acord amb el MEC que suposa l'aplicació d'un nou sistema retributiu basat en els sexennis, que es pagaran condicionats a les activitats de formació. La Confederació d'STEs no el va signar per considerar que tot el professorat hauria de cobrar un únic complement específic lineal en concepte d'homologació.
Aquest acord va suposar obrir un ventall salarial en 43 categories. Es va renunciar, expressament, al principi de "a igual treball, igual salari" i a la reivindicació històrica de l'homologació. Els sexennis no són l'homologació del professorat. L'any 1991, any de la signatura de l'acord, xifràvem aquesta en 69.000 pessetes en el territori del MEC i unes 60.000 al País Valencià.
Ací, també se signa un acord de característiques similars en desembre de 1991. El signaren CCOO, UGT, ANPE i CSIF, i van necessitar quasi tres anys per a poder desplegar-ho. Finalment es va publicar, a l'estiu del 1994, tota la normativa per a poder fer efectiu el pagament dels sexennis. L'acord, el sistema i la normativa que el desplega han causat i estan causant greus problemes a tot el professorat, especialment a aquells que tenen serveis prestats abans de l'accés a la funció pública.
En els últims temps, mentre el MEC, la Conselleria i els sindicats signants, en compte de revisar el sistema i modificar-ho, s'han enrocat en una defensa aferrissada, en d'altres CCAA (País Basc, Illes o Comunitat Autònoma de Madrid) s'ha modificat o s'ha iniciat la negociació per a fer-ho.
Des de l'STEPV continuem oposant-nos a la divisió salarial i reivindiquem l'homologació real amb la resta del funcionariat i la desaparició dels sexennis, al temps que demanem la negociació d'un Pla de Formació en horari lectiu i laboral i que no estiga en funció del "mercat" dels sexennis.
La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ha publicat la relació de personal del Cos de Mestres de la borsa de 1998 l'1 d'octubre. S'ha obert un termini de 15 dies per efectuar les reclamacions.
La Conselleria va obrir la borsa de treball en juny de 1998, ja que amb les borses de treball existents aleshores no hi havia suficient professorat per cobrir totes les substitucions i vacants dels centres d'Infantil i Primària, i això per l'augment de llocs de treball produït per l'aplicació de l'acord de plantilles de Primària signat per l'STEPV i d'altres sindicats.
Malgrat que en el mes de juliol era evident la urgència de disposar de la nova borsa de treball, ara, en octubre de 1998, és quan encara es publica la relació provisional d'aspirants i s'obri un termini de reclamacions, i, en funció del seu nombre, es publicarà en les properes setmanes -o mesos- la relació definitiva.
Mentre, els centres han estat al llarg del mes de setembre sense disposar, en molts casos, de professorat per cobrir les seues baixes i substitucions.
La falta de previsió de l'Administració ha fet que durant el mes de setembre s'haguen realitzat nomenaments sense que s'haja publicat la relació provisional, nomenaments, al nostre parer, totalment irregulars.
Però l'embòlic es fa més gran perquè, simultàniament a la publicació de la relació provisional, s'ha estat convocant aquest professorat per a que es presente als actes d'adjudicació de places a València, Alacant i Castelló. La convocatòria es fa tenint en compte l'ordenació de la relació provisional, i no la definitiva.
La gestió de la borsa del 1998 és un cúmul de despropòsits. De segur que en els propers dies ens trobarem amb alguna sorpresa més.
Atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials
El Decret d'ordenació de l'educació per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives especials es va publicar al DOGV el passat 17 d'abril de 1998. Des d'aleshores no hi ha hagut cap actuació de l'Administració valenciana per desplegar-ho.
L'STEPV reclama la negociació immediata de tota una sèrie d'aspectes que possibiliten una correcta integració de l'alumnat en els centres educatius. S'han de desplegar aspectes com ara: la creació dels departaments d'orientació en tots els centres, amb el personal que requereix la LOGSE; la formació del professorat; la dotació de personal; la reducció de les ràtios a les aules que tinguen alumnat integrat; l'adaptació del Reglament Orgànic i Funcional dels centres específics; l'adequació de les condicions arquitectòniques, físiques i materials dels centres educatius per a afavorir la integració de l'alumnat.
Per a la nostra organització és força important que s'elabore un Pla Valencià de l'Educació Especial, que contemple tots aquests assumptes i que siga negociat amb els diversos agents socials en els diversos àmbits de representació i negociació.
Després de 8 anys de l'aprovació de la LOGSE, ja està bé de suportar les condicions tan precàries que pateixen els centres per poder atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials.
La Formació de Persones Adultes
La Mesa dels Agents Socials per l'FPA exigeix a l'Administració Educativa que dedique 2.531 milions de pessetes per a l'FPA en els Pressupostos de 1999. Les partides pressupostàries es concreten en una sèrie de programes, com ara: el conveni general multilateral; la creació de nous centres i l'adaptació dels actuals per a la seua dignificació; la formació específica del professorat d'FPA; un pla específic de mesures complementàries per crear entorns educatius i formatius als territoris; el foment de la participació i l'associacionisme; el desplegament dels programes formatius previstos a la Llei 1/95; la dotació d'equipaments. Les inversions corresponen a les distintes Conselleries, Ocupació, Benestar Social i Educació.
L'STEPV-Iv assumeix les propostes de la Mesa, i reclama del Govern valencià la presentació d'un pla d'actuacions general que contemple tots els aspectes que deriven de la Llei de Formació de Persones Adultes, així com les partides pressupostàries per a la seua execució.
Un nou curs escolar s'ha iniciat amb vells problemes sense resoldre. La negociació del nou Estatut de la Funció Pública Docent s'ha de fer enguany. Ens trobem en un moment clau per a aconseguir la reivindicació històrica de l'ACCÉS DIFERENCIAT del professorat interí a la funció pública docent. L'STEPV-Iv i la Confederació dels STEs estem treballant en aquesta línia. Del resultat final de la negociació depén el nostre futur. No podem perdre aquesta nova oportunitat que se'ns presenta. Tampoc ens hauríem de perdre en discussions estèrils. Però per a aconseguir l'accés a la funció pública i millorar les nostres condicions laborals hem de continuar lluitant. El curs passat vam realitzar moltes accions per a aconseguir els nostres objectius: concentracions, assemblees, arreplegada de signatures... Ara, des de l'inici del curs, hem de continuar organitzant-nos i lluitant.
La nostra proposta de PLATAFORMA REIVINDICATIVA cal concretar-la i adaptar-la a aquest nou curs escolar. Les línies bàsiques són les de sempre: aconseguir la reforma legal per a l'accés específic del professorat interí a la funció pública docent, és a dir, un accés diferenciat, lligat a la formació i a l'experiència docent, que reconega que el professorat interí ja forma part del sistema educatiu. En aquest sentit, qualsevol oferta d'ocupació pública ha d'estar condicionada a la solució prèvia de l'accés del professorat interí; el manteniment de les actuals borses de treball i la preferència del professorat interí per a obtenir vacants i substitucions, incorporant a les borses de treball al personal que preste serveis, per primera vegada, aquest curs; negociació d'un pacte d'estabilitat laboral mentre s'aconsegueix l'accés; la millora de les condicions laborals, equiparant-les a les que té el funcionariat de carrera; negociació de mesures per a garantir l'estabilitat dels col.lectius afectats per problemes de titulacions o d'especialitzacions derivats de l'aplicació de la LOGSE; modificació de l'actual sistema retributiu, que discrimina el professorat interí.
La lluita continua.
El nomenament com a funcionaris de carrera dels opositors del 1997 encara no s'ha publicat al DOGV ni al BOE. Les previsions de l'Administració Educativa són que es publicarà a finals del mes d'octubre o a principi de novembre.
Nosaltres considerem que ja hauria d'estar publicada, és més, s'hauria d'haver publicat abans de l'1 de setembre, que és la data a partir de la qual aquest personal serà funcionari de carrera. No hi ha cap excusa, ni jurídica ni administrativa, per no haver-ho fet abans.
Des del nostre punt de vista, el retard en la publicació no ha de perjudicar el professorat. És per açò que el reconeixement dels serveis prestats, dels triennis i dels sexennis, s'ha de fer a partir de la data del compliment dels terminis. De totes maneres, és convenient que si heu complit períodes de tres anys o de sis anys reclameu el reconeixement dels triennis i dels sexennis respectivament, independentment del vostre nomenament com a funcionaris de carrera.
Per acabar, tot el professorat que pertany a la promoció del 1997 ha de participar al concurs de trasllats que es convocarà a les dates que us indiquem a la revista.
Si teniu cap dubte sobre aquests temes, poseu-vos en contacte amb el sindicat.
Començament de curs en Secundària: La Conselleria diu que la culpa la tenen altres
Des de l'STEPV considerem que la Conselleria d'Educació intenta ocultar els errors i la improvisació que han caracteritzat la seua pròpia actuació en l'organització del començament de curs en Secundària mitjançant el desplegament d'una acció intimidatòria contra el professorat.
Per a l'STEPV és indigne que, des de l'Administració, es negue sistemàticament el que és evident, que el sector de Secundària està immers en un canvi global que no s'ha conduït amb encert ni s'han posat els mitjans adequats perquè el resultat no sols siga eficaç, sinó que supose un reforçament del sistema educatiu de titularitat pública. Aquesta manca de sinceritat, però, no pot ocultar la realitat i, davant de la contradicció, la Conselleria opta, una vegada més, per descarregar el seu autoritarisme contra el professorat.
Entre les causes més immediates que impossibiliten que el curs escolar haja començat amb normalitat està el calendari escolar. Durant el curs passat, la Conselleria es va alinear amb els sectors de pares que, sobretot d'Alacant, propugnaven un augment considerable de dies lectius en Secundària, al.legant la implantació del nou sistema educatiu, però sense tenir en compte la pervivència dels ensenyaments del sistema que paulatinament anava extingint-se. Això no obstant, i com a resultat d'una difícil negociació, la Conselleria i els sindicats acordàrem una ordre marc segons la qual quedaven fixats el nombre de dies lectius del curs per als pròxims anys. Quedà fora de l'acord la resolució que fixa la data de començament i final de curs per a enguany, una decisió unilateral de l'Administració que, com s'ha vist, ha estat errònia. L'Administració ha preferit continuar aparentant que el curs tenia més dies lectius que mai comneçant una setmana més prompte que l'any passat, quan en realitat acabarà una setmana abans, el dia 15 de juny, sense cap motiu que ho justifique. Si s'haguera començat una setmana després, amb els mateixos dies lectius, molts dels problemes no existirien. Els fets que així ho aconsellaven són contundents: l'alumnat continua examinant-se en setembre, la matrícula es tancà el dia 18, a continuació s'han fet els grups, s'ha ajustat la necessitat de professorat i, finalment, s'han fet els horaris. A més, al 25% de la plantilla de professorat se li va adjudicar llocs de treball els dies 17 i 18 i va quedar professorat per adjudicar per a dies posteriors. El calendari d'enguany és, doncs, impossible.
Però no tot és cosa del calendari: és freqüent que falten aules, professorat, material educatiu i mobiliari, o que el centre en qüestió estiga impresentable i els pares hagen decidit una "vaga d'alumnat".
Quant els 30 centres de Secundària que la Conselleria considera "nous centres" per al curs 1998-99, en la majoria dels casos es tracta d'ubicar l'alumnat en instal.lacions provisionals, bé aules prefabricades, locals municipals, antigues escoles, locals llogats, etc.
Tots els problemes estan motivats per una molt deficient gestió en la planificació educativa i en la política de personal i per la manca d'interés que té l'Administració per l'ensenyament públic.
Des de l'STEPV rebutgem l'autoritarisme mostrat per la Conselleria i anunciem que no consentirem que es deriven responsabilitats contra el professorat quan és l'Administració l'única responsable.
L'STEPV-Iv demana la negociació immediata del desplegament del Decret 131/94, de 5 de juliol, del Govern Valencià, pel qual es regulen els serveis especialitzats d'orientació educativa, psicopedagògica i professional. En concret, s'han de negociar, entre altres aspectes:
- El catàleg i la provisió de llocs de treball, és a dir, una plantilla adequada i suficient i l'eixida de totes les places vacants als concursos de trasllats per a configurar plantilles estables. No es poden mantindre per més temps les actuals, que són totalment insuficients per atendre les necessitats reals dels centres ni tampoc la manca de mobilitat del personal per no haver pogut participar en els concursos de trasllats. Una situació especialment greu és la dels mestres especialistes en Audició i Llenguatge i la del professorat especialista en Psicopedagogia. Aquest punt és urgent, ja que en les properes setmanes es convocaran els concursos de trasllats, tant el del Cos de Mestres com de Secundària.
- Les condicions laborals i el règim de treball.
- La dotació de personal als Departaments d'Orientació dels centres educatius.
- L'elecció democràtica de la direcció dels serveis.
- La convocatòria d'un torn especial per a l'accés dels mestres dels serveis al Cos de Professorat de Secundària per l'especialitat de Psicologia i Pedagogia, tal i com es contempla en l'acord subscrit per l'STEPV i d'altres sindicats.
- La normativa que regula el funcionament i l'organització dels serveis.
Des de l'STEPV-Iv esperem que l'Administració Educativa òbriga prompte negociacions o, en cas contrari, caldrà adoptar les mesures de pressió per aconseguir-ho
Els problemes com a normalitat
Aules sense mobiliari o en construcció, mobiliari sense aules, laboratoris i biblioteques inexistents, places sense professorat, professorat sense places, grups d'alumnat sense tancar, horaris impossibles de quadrar, professorat arribant al mateix temps que l'alumnat i un fum d'incidències han convertit l'inici de curs als IES en un autèntic problema que ara es diu "normalitat".
La Conselleria d'Educació, que unilateralment va fixar la data de començament del curs 98-99, vol ara traspassar-li la responsabilitat als centres i als equips directius, a més de fer-los pressió a través de la inspecció i les Direccions Territorials, quan l'Administració sabia d'avantmà els problemes que tenia cada centre per començar el curs. Quan el professorat parla, la Conselleria hauria, com a mínim, d'escoltar.
Les comissions de serveis
Tal com l'STEPV-Iv va denunciar, les comissions de serveis s'han convertit en un autèntic concurs de trasllats encobert, en el que no han estat respectats ni els drets dels treballadors i treballadores que són els seus beneficiaris, atés que la concessió o no de les esmentades comissions és potestativa de l'Administració, al marge de cap regulació que oferesca criteris i garanties.
Les seccions de Secundària
Obrir la porta a un nou tipus de centre que la Conselleria es va inventar el passat 20 d'agost, quan va publicar l'ordre de les seccions dels IES, és molt perillós. Les seccions no són la resposta als problemes del món rural, que té dret a un ensenyament de qualitat, tant pel que fa a la dedicació del professorat com als mitjans tècnics i a les instalAlacions dels edificis.
L'STEPV-Iv va fer en el seu moment una proposta alternativa (els IRES, Instituts Rurals d'Ensenyament Secundari) que garantia la permanència de l'alumnat de l'ESO en les poblacions el 80% del temps de classe i, al mateix temps, igualava les instalAlacions amb la resta d'IES. Aquesta proposta va ser rebutjada per l'Administració.
El valencià
La Conselleria no assegura que l'alumnat que ha rebut fins ara els ensenyaments en valencià, tant en Primària com en el primer cicle de Secundària en colAlegis, puga continuar així quan passa als IES. Una inexistent coordinació de centres, la peculiar adscripció dels colAlegis als IES, la concepció de lliure elecció de centre (que en realitat vol dir que cadascú va on pot) i la falta de catalogació dels llocs de treball, expliquen la discriminació que ara mateix pateixen els que estudien en valencià.
La condició de catedràtic/catedràtica
Durant tot el mes de setembre, el professorat que ha participat en el procés selectiu per obtenir la condició de catedràtic/a no ha pogut veure el llistat del professorat que ha superat les proves. Les preguntes podrien ser: Necessita ajuda la Conselleria? És un secret?
Les oposicions d'educadors
Continua sense publicar-se al DOGV la convocatòria de les oposicions d'educadors. Un altre misteri.
Contractes a temps parcial
El professorat contractat a temps parcial en places de Secundària s'ha trobat amb el problema de no poder completar el sou amb la prestació per l'atur. Finalment, les persones afectades pogueren gestionar el cobrament de la prestació, després que el sindicat plantejara el problema a la Conselleria.
La Tecnologia de l'ESO
Vint-i-tres dies després del començament de curs en els colAlegis que transitòriament imparteixen ESO, i deu dies després de la data oficial de començament del curs en els IES, encara no s'han cobert al voltant de 80 places de Tecnologia General.
Jo planifique, tu planifiques... ell o ella planifica?
Interins d'FP
La Conselleria va decidir aplicar els Reials Decrets que regulen les titulacions que han de tenir els professors de Secundària d'FP d'una manera tan parcial que ha aconseguit que pràcticament tothom estiga en contra del procés. Els que estaven ben titulats, perquè no poden triar per altres especialitats per a les que estaven capacitats; els que estaven en les borses on es reubicava la gent provinent d'altres, perquè els passaven per davant. Només els que tenien problemes de titulació han vist amb sorpresa com es resolia positivament el seu problema. Tot excepte donar solucions globals.
Últimes notícies
La resta continua igual. No tenim plantilles, no tenim els IES, i el que tenim...
Adjudicacions del professorat
La Conselleria ha pretés resoldre tots els problemes de places i professorat del curs des del 14 al 18 de setembre. Desplaçats, comissions de serveis, professorat reingressat, en expectativa de destí i interins.
Les errades, les mancances, tant de les llistes de treballadors com dels llocs de treball, les ha patides, una volta més, el professorat i, per extensió, l'alumnat. Tots els canvis derivats de l'aplicació de la LOGSE aconsellaven una planificació molt acurada, i no fer les coses "a la trágala".