Entrevistem a El Mariscalet

Assabentada la Federació Escola Valenciana de que les eleccions sindicals a l'ensenyament s'anaven a celebrar al novembre, es van adreçar al sindicat amb la petició que incloguérem al programa electoral les seues propostes sobre política lingüística, més concretament, que incorporàrem com a propi el document "Una llengua, 100 propostes".

Comptat i debatut, el Consell Nacional de l'STEPV-Iv, celebrat a Sant Joan (L'Alacantí) el passat 27 de setembre, així ho va aprovar, i nosaltres, des de l'All-i-Oli, hem volgut aprofitar l'avinentesa electoral per demanar-li una entrevista al representant més genuí de les trobades, al Mariscalet, un personatge que no necessita presentació ni cap resum biogràfic per tal com és a casa de milers de valencianes i valencians o a sobre del cor, enganxat a la roba i a la nostra consciència col.lectiva.

1. Benvolgut Mariscalet, el valencià rep l'especial protecció que li atorga el nostre Estatut d'Autonomia?

És un lloc comú que, a l'ensenyament, la legalitat disposa la igualtat de tractament de totes dues llengües oficials, de la mateixa manera que tothom sap que a continuació no es posen els mitjans perquè aixó puga ser una realitat, no ja l'assoliment per igual de les dues llengües, sinó que la desigualtat de tracte comença per no regular de manera adequada -de vegades ni es regula- els procediments que emanen dels objectius de la llei.

2. Et refereixes a la LOGSE, eixa llei que tan mal i tan poc s'aplica? Què diu la LOGSE?

Efectivament, la LOGSE és molt més clara que el que es fa per complir-la. Veiem-ho:

Article 13
"L'Educació Primària contribuirà a desenvolupar en els xiquets les següents capacitats: a) Utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma (...)".

Article 19
"L'Educació Secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats: a) Comprendre i expressar correctament en llengua castellana i en la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma textos i missatges complexos, orals i escrits (...)".

Article 26
"El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:
a) Dominar la llengua castellana i la llengua pròpia de la Comunitat Autònoma (...)".

3. Ja es veu que no es fan diferències, però com el punt de partida per a cadascuna de les llengües és ben diferent, quin esforç ha realitzat l'actual Administració per donar especial respecte i protecció al valencià?

En els últims anys, l'increment de centres i alumnat que rep ensenyament en valencià ha estat el següent:

Com es pot veure, en Educació Infantil i Primària l'augment de centres que apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o d'Immersió Lingüística és menor cada any, però no així en centres de Secundària, on l'augment és major i més que ho serà enguany per la senzilla raó que s'ha de donar continuïtat a l'alumnat que finalitza enguany l'Educació Primària; en realitat no es tractarà de noves línies, sinó de la continuació de les ja existents en Primària.

4. I amb els números està tot dit?

Així, amb dades globals, no sembla la situació massa preocupant, però s'haurien de fer algunes reflexions que ens ajudaren a entendre en quin estadi ens trobem, més enllà de les xifres.

És cert que les línies continuen augmentant. Ara bé, dels 622 centres d'Educació Infantil i Primària que imparteixen ensenyament en valencià, sols 22 són centres privats-concertats. S'està creant, pel que fa al valencià, una doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat-privat en castellà.

5. I pel que fa al professorat?

Encara arriba professorat sense titulació o sense competència lingüística en valencià a centres que tenen línia, fins i tot professorat en comissió de serveis. Així no es garanteix ni la continuïtat de les línies ni tampoc la qualitat de l'ensenyament. Cada vegada hi ha més dificultat als centres per assignar un curs de valencià a un tutor o a una tutora que tinga una bona competència lingüística en valencià.

6. I no et sembla que sempre estem com si començàrem de nou? Per on trenquen el cercle viciós?

La qüestió és que, per avançar definitivament, s'hauria d'incorporar al sistema educatiu valencià el professorat ja capacitat des de la Universitat per impartir les classes en qualsevol de les dues llengües oficials. Igualment, s'hauria d'exigir eixe mateix coneixement com a requisit per a ingressar a la Funció Pública.

7. I després que el professorat va i fa l'esforç, aprén valenciá i es fa endavant per impartir les classes, quin suport material troba als centres?

Des de la Conselleria no es publiquen materials de suport al professorat que imparteix la seua matèria en valencià i al mercat hi ha ben poc de material "homologat" per la pròpia Conselleria. Perqué eixa és l'altra, l'homologació es confon cada cop més amb censura prèvia.

8. I la tasca que es fa des d'Infantil i Primària té continuïtat al llarg de l'escolarització obligatòria?

En Secundària moltes línies acabaran en l'ESO perquè els instituts no disposen de professorat amb titulació ni amb competència, per no haver-se regulat mai. Tot depén de la voluntat del professorat i de la casualitat: si hi ha professorat que en sap, val; si no, no es fa res i punt.

9. El Programa d'Immersió és clau per incorporar al coneixement i a l'ús del valencià a molts xiquets i xiquetes castellanoparlants, i és, possiblement el que necessita més recursos. Com està la cosa?

Com està des de fa molts anys. La major part dels centres que apliquen el Programa d'Immersió Lingüística no compten amb el professorat de suport necessari per dur endavant el programa.

10. Aleshores, què és el que passa a les zones castellanoparlants?

Hi ha un nombre massa elevat d'exempcions de l'assignatura de Valencià a les zones castellanoparlants, amb la qual cosa, de fet, no es pot dir que el valencià és llengua cooficial en tot el país. Quan l'alumnat, que ha fet ús del seu dret de demanar l'exempció, es desplaça per seguir els seus estudis en algun centre de la zona valencianoparlant, es troba amb vertaders problemes.

11. I a les comarques valencianoparlants aquestes coses no passen?

Encara es permeten les al.legacions en el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP), quan es tracta d'un programa de mínims que, encara ben fet, difícilment garanteix que l'alumnat arribe a poder utilitzar les dues llengües oficials amb igualtat de condicions.

Molts centres concertats comencen ara a plantejar-se això de que l'Àrea de Coneixements del Medi, en un PIP, s'ha d'impartir en valencià, cosa que fa alguns anys haurien d'estar fent.

12. Quin material informàtic i/o audiovisual arriba a les escoles i instituts en valencià?

Esteu de broma, no?
Per contra, sí que sabem els diaris que arriben a les escoles i instituts.

13. Quants escrits, en valencià, arriben als centres des de l'Administració?

Un, dos, ...

14. En quatre paraules, Mariscalet, com está el pati?

Podem dir que el nombre de centres que apliquen ensenyament en valencià i d'alumnes que el reben va en augment, encara que s'ha ralentitzat. Però, tot i que això indica que hi ha demanda social, el que s'està fent ens diu que el valencià no sols no rep una especial protecció, sinó que està lluny de tenir el tracte que té l'altra llengua oficial.