ALL-I-OLI Nº 131. Setembre 1998 |
19 de novembreeleccions sindicals
LES INSTRUCCIONS DINICI DE CURSDELS CENTRES DINFANTIL I PRIMÀRIA
Molts centres tindran enguany més plantilla que el curs passat i hauran arribat finalment a la que han de tenir en funció de les seues unitats escolars. Altres no tindran, però, la que haurien de tenir, perquè l'Administració no ha complit, en tots els casos, amb els terminis de l'Acord de Plantilles. Les condicions organitzatives, amb un increment de plantilla o sense, continuaran matisades per la presència de l'ESO als centres de Primària. Es manté la normativa de l'any passat, així que, de bell nou, l'STEPV-Iv rebutja totalment la resolució que regula provisionalment el funcionament dels centres i fa una crida a tot el professorat i al conjunt de la comunitat educativa, per a que manifesten públicament el seu desacord davant de l'opinió pública i de la pròpia Administració Educativa. L'Ordre que regula l'adscripció dels col.legis als instituts, per a la necessària coordinació docent, ens temem que, en la majoria de casos, no servirà més que per fer un paripé burocràtic sense cap finalitat educativa.Una instrucció administrativa deixa clar que al professorat amb serveis previs al seu nomenament com a funcionari de carrera, només se li podrà comptabilitzar el primer sexenni, encara que porte més de sis anys treballant, i perdrà , així, a aquest efecte, la resta del seu temps de treball. Sempre hem dit que els sistema retributiu dels sexennis és bàsicament injust i, a més a més, dolent en la seua regulació.Salut, companyes i companys, i que, malgrat tot, tinguem un bon curs.
19 de novembreeleccions sindicals
Un nou període d'eleccions sindicals ha començat.A partir de setembre i durant tot el nou curs aniran convocant-se en els diferents sectors.A l'ensenyament privat durarà varios mesos des del mes de setembre. El dia 19 de novembre seran a l'ensenyament públic no universitari. Les Universitats han de fer ara la seua convocatòria per al mateix dia. Després vindran les de la Sanitat, les del personal de la Generalitat (laborals i funcionaris). I en mig de totes elles les de l'Administració Local.Abordem aquestes eleccions amb treball i il.lusió.Un treball i una il.lusió que esperem compartir amb vosaltres.
Quin concepte de formació?Des de lSTEPV-Iv, la formació permanent del professorat sempre lhem considerada, al mateix temps, un dret i un deure. És inseparable de la condició docent lactualització permanent dels coneixements professionals, així com la recerca i la investigació sobre tot allò que ens succeix a la nostra pràctica docent. La formació és també una condició indispensable per a lautonomia personal i el treball cooperatiu. Per totes aquestes raons, considerem que la formació ha de formar part de la jornada de treball del professorat i ha de ser una responsabilitat de lAdministració que loferta institucional tinga un caràcter universal, al mateix temps que sha de donar entrada a les iniciatives del mateix professorat. Una conseqüència directa del model de formació que preconitzem és la nostra oposició al sistema retributiu anomenat de sexennis, per tal com fa de la formació una opció voluntària i, a més, la converteix en una mercaderia: si vols diners, fes formació. Els sexennis és lopció de qui no està disposat a posar a labast de tot el professorat una estructura estable al servei duna formació de qualitat i de qui no vol retribuir de forma igual la mateixa responsabilitat. Nosaltres entenem que un salari digne, igual per a qui té les mateixes responsabilitats, ha de retribuir al mateix temps la tasca docent i la formació necessària per a poder realitzar-la amb un bon nivell de qualitat.On es fa la formació?1. Com adquirir el requisit lingüístic de coneixement del valencià (veure lOrdre de 5 de febrer de 1997, DOGV de 10-4-97). - La Conselleria dEducació organitza cursos de lingüística valenciana i de la seua didàctica tots els anys. La convocatòria i la matrícula sol ser en el mes doctubre i el començament del curs en gener. El Primer Cicle consta del Nivell 0 (100 hores), Nivell I (85 h) i Nivell II (85 h), que configuren el Primer Cicle al final del qual cal fer un curs específic de contingut tècnico-didàctic de 50 hores per tal que us siga expedit el Certificat de Capacitació, titulació bàsica exigible per tal daccdir a qualsevol lloc de treball.El Nivell III (85 h) conforma un Segon Cicle destinat a professorat especialista en lingüística valenciana, necessari per a ocupar llocs daqueixa especialitat (ESO).- Així mateix, qualsevol dels nivells assenyalats, excepte el Nivell III, es pot convalidar per la realització duna prova que, a més, permet acccedir al nivell següent. Les proves es convoquen al mateix temps que els cursos.- Es pot accedir directament al Nivell II després dhaver superat els dos primers cursos de lEscola Oficial dIdiomes de lassignatura de Valencià o haver superat el grau Elemental de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.- Igualment, sexpedirà directament el Certificat de Capacitació a qui acredite haver superat el Cicle Elemental de Valencià o Certificat dAptitud de Valencià de les Escoles Oficials dIdiomes, juntament amb el certificat dhaver realitzat el curs de didàctica.- La Junta Qualificadora de Coneixement de Valencià (depenent de la Conselleria) fa uns exàmens equivalents al mateixos nivells del cursos per a aquelles persones que ja tenen coneixements de valencià suficients o prefereixen preparar-se pel seu compte. En tot cas, cal fer el curs de didàctica per tal dobtenir el Certificat de Capacitació. Els exàmens es convoquen en els mesos doctubre i de febrer.2. Com adquirir una nova especialitat del Cos de Mestres- La Conselleria dEducació convoca tots els anys, en primavera, cursos despecialització, la durada dels quals és entre 500 i 540 hores, depenent de lespecialitat, que habiliten el professorat. La matrícula és gratuïta i cal assistir a totes les sessions. Els cursos de Música, Anglés i Educació Física, requereixen una prova inicial. Per a realitzar la part pràctica dels cursos cal concertar-la amb un centre educatiu (Última convocatòria, Ordre de 13 de maig de 1998, DOGV de 26 de maig).- Alguns sindicats també realitzen aquestos cursos, prèvia autorització de lAdministració.- Igualment, es pot cursar lespecialitat desitjada a lEscola de Magisteri, prèvia convalidació de determinades assignatures i crèdits, així com determinades llicenciatures equivalents a les especialiatats del Cos de Mestres.3. Com a mostra, loferta institucional de formació denguany ha contemplat, a més del que hem dit, 6 cursos de formació per a lexercici de la direcció en centres públics (és un requisit per a poder presentar-se com a candidat/ta o per ser nomenat director o directora del centre), ajudes per a projectes de formació del professorat en centres, ajudes econòmiques per a la realització de projectes dinvestigació i innovació educativa, ajudes individuals per activitats de formació permanent del professorat, etc... Totes aquestes convocatòries solen aparéixer a la primavera en el DOGV i lSTEPV-Iv dóna cumplida informació, amb antelació, a tota la seua afiliació.4. Els Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius de la Comunitat Valenciana (CEFIRE) tenen una programa propi dactivitats que us pot interessar, a més de canalitzar loferta institucional de la Conselleria dEducació (incloent-hi els cursos de valencià). La relació de CEFIRE i el número de telèfon és la següent:- Alacant: 965 112 457- Alcoi: 966 520 681- Alzira: 962 405 137- Benidorm: 966 803 553 Extensió Ondara: 966 476 755- Castelló: 964 239 648 Extensió Segorbe: 964 712 427- Cheste: 962 512 517- Elda: 965 394 639- Elx: 965 462 312- Gandia: 962 872 768- Godella: 963 641 846 Extensió Llíria: 962 792 569 Extensió Tuéjar: 961 635 028- Ontinyent: 962 910 313- Orihuela: 966 742 725- Sagunt: 962 650 277- Torrent: 961 572 061 Extensió Utiel: 962 173 206- València: 963 787 052- Vinaròs: 964 454 552 Albocàsser-Morella: 964 428 393- Xàtiva: 962 281 901 Extensió Aiora: 961 890 069 5. Les Universitats Valencianes, mitjançant els seus respectius serveis de formació permanent del professorat, també fan una oferta de formació que pot abastar el seu propi professorat i, per a determinades activitats, també el de làmbit no universitari, per exemple, cursos de postgrau, màsters, etc. A continuació us facilitem els telèfons de cada Universitat.UNIVERSITAT DALACANT- Institut de Cienciès de lEducació (ICE): 965 903 520UNIVERSITAT DE CASTELLÓ JAUME I- Vicerectorat de Professorat (mentre es crea el servei): 964 345 686UNIVERSITAT DELX- Vicerectorat dOrdenació Acadèmica i Professorat (mentre es crea el servei): 966 658 627UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA- Institut de Ciències de lEducació (ICE): 963 877 094UNIVERSITAT DE VALÈNCIÀ-ESTUDI GENERAL- Servei de Formació Permanent del Professorat: 963 620 0616. Els Moviments de Renovació Pedagògica són lalternativa indispensable per a lautoformació del professorat, des dun punt de vista crític, autònom i arrelat a la pràctica en el centre. Mantenen al llarg del curs diverses ofertes de formació, així com grups i seminaris de treball, a més de les Escoles dEstiu.- Federació de MRPs-Escola dEstiu del País Valencià: 963 890 732 (Facultat de Filosofia i Ciències de lEducació. València).
La Conselleria dEducació ha portat a la Mesa Sectorial dEducació del 20 de juliol un projecte dOrdre per tal de donar compliment a allò establert als Reglaments Orgànics dels centres de Primària i Secundària sobre adscripció dels col.legis públics als instituts amb la finalitat de coordinar el 1er i el 2ón cicle de lESO.En lexposició de motius de lOrdre es diu literalment que la finalidad daquesta norma és exclusivamente determinar el centro público de Educación Secundaria con el que debe coordinarse el profesorado que imparte el primer ciclo de ESO en colegios de Educación Primaria y establecer el marco de dicha coordinación.El nostre sindicat va interpelar els representants de lAdministració a la Mesa Sectorial sobre si eixe caràcter excloent es referia a la consideració de lalumnat -per a nosaltres, principal- que havien de compartir els centres de Primària i de Secundària. És a dir, si lOrdre es limitava a dir quin centre en posava en relació amb un altre, però sense tenir en compte si tenien alumnat en comú. LAdministració reiterà que continuaria ordenant una matrícula basada en la llibertat delecció i que, per tant, lalumnat del 1er cicle dESO es matricularien on vulguera per a fer el 2ón cicle. En conseqüència, lOrdre no es planteja que la coordinació tinga com a finalitat dissenyar projectes curriculars i estratègies densenyament-aprenentatge en funció de les característiques de lalumnat, sinó que és un simple acte burocàrtic que pretén complir amb la lletra dels ROCs que ordenen ladscripció dels centres, obviant la pròpia naturalesa del treball docent i, el que és pitjor, obviant les necessitats de lalumnat que pateix una situació anòmala com és el fet que lESO no estiga als instituts.LSTEPV-Iv considera que lOrdre és una fal.làcia en el sentit que aparenta que el professorat implicat en la coordinació se nha docupar de coses com la continuïtat dels programes bilingües o lalumnat amb necessitats educatives especials, però tot sense un grup dalumnes de referncia, ja que estaran matriculats on hagen volgut o on hagen trobat una plaça escolar.LSTEPV-Iv entén que el professorat que tinga un grup dalumnes compartit entre el col.legi i linstitut ha de fer la necessria coordinació, fins i tot a pesar de lOrdre, però, quan no existesca un alumnat de referència, aconsella que el professorat denuncie una fal.làcia que no té altra finalitat que alimentar burocràcia buida de contingut i que, a més, és un menyspreu del treball docent.
Amb una sentència ferma de data 13 de juny passat, el TSJCV declara la inadmisibilidad del Recurso Contencioso-Administrativo interpuesto por D. David Pablo Rivera Encinas y por el COLECTIVO DE OPOSITORES A LA ENSEÑANZA PÚBLICA (COEP) contra los actos administrativos de constitución, ejecución y aplicación de las Bolsas de Interinos para Enseñanza Primaria, Secundaria, Formación Profesional, Escuelas Oficiales de Idiomas, Maestros de Taller de Artes Plásticas y Diseño y profesorado de Música y Artes Escénicas, así com contra la Resolución de 18/junio/93 del Director General de Personal de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, que acuerda el pacto suscrito entre dicha Conselleria y las organizaciones sindicales, sobre provisión de puestos de trabajo en régimen de interinidad.En síntesi, el Tribunal observa que Basta la simple lectura de dicho escrito de demanda- el del COEP- para llegar a la imposibilidad de revisar unos actos, cuando no se han determinado, ni concretado, los motivos de su impugnación, ni los preceptos normativos que infringen, lo cual, de concurrir legitimación suficiente (el Tribunal ha establert préviament que no tenien legitimitat) llevaria también a la inadmisión del recurso...Per a lSTEPV-Iv, aquesta sentència ve a reafermar, una vegada més, la implacable persecució -sense base jurídica- que el COEP ha exercit sobre tot el professorat interí, no sols a propòsit del procés selectiu de 1991, sinó també de la pròpia existència de tots els col.lectius dinterins, especialment sobre la continuïtat en el treball de 7. 000 persones (total de les borses actuals) que va proporcionar lacord entre Administració i sindicats. Qui fa açò és aquest mateix COEP que ara es mostra cínicament conciliador i dialogant per a que les sentències del Tribunal Suprem sobre les oposicions del 91 no sapliquen.LSTEPV-Iv, com a part codemandada en aquest recurs i per representar al mateix temps a centenars de persones que han comparegut també, felicita a tot el professorat interí per aquesta sentència, ja que podran continuar treballant.
LES INSTRUCCIONS DINICI DE CURSDELS CENTRES DINFANTIL I PRIMÀRIA
LSTEPV-Iv critica durament lactuació de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en relació a la normativa bàsica que, adaptada al Reglament Orgànic i Funcional dels centres dEducació Infantil i Primària, ha de regular el funcionament i lorganització dels centres. Així, el ROF (imposat unilateralment per lAdministració), en vigor des de la seua publicació el 8 de setembre de 1.997, encara no sha desplegat, després de quasi un any. Aquest fet, denota la manca de planificació en un tema tan important com és lorganització dels centres educatius.A més a més, sha incomplit el calendari de negociacions pactat per a aquest curs pel qual shavia de negociar tota la normativa sobre lorganització i el funcionament dels centres, abans del 15 de juny. Tal i com va informar el nostre sindicat, existeix un esborrany del projecte dordre que ha de regular lorganització i el funcionament de les Escoles dEducació Infantil de segon cicle i dels col.legis dEducació Primària de titularitat de la Generalitat Valenciana. Però el projecte no sha tractat, finalment, en la Mesa Sectorial i es negociarà, previsiblement, al llarg del proper curs. Això no obstant, el passat 15 de juliol, es va reunir la Mesa Sectorial per a tractar sobre unes instruccions provisionals. LAdministració va proposar la pròrroga pura i dura de la normativa que ha estat en vigor aquest curs. LSTEPV-iv es va pronunciar en contra i va presentar 35 esmenes, de les quals no en va ser acceptada cap. Sense haver arribat a cap acord, la resolució imposada per lAdministració conté elements que considerem lesius, tant per al professorat com per a la qualitat de lensenyament, a més dincomplir algun apartat de lAcord de Plantilles signat el 7 de juny de 1996, entre la majoria de les organitzacions sindicals i lAdministració Educativa.Les instruccions, continuïstes de les dels passats cursos, no tenen en consideració que sha realitzat el procés dadscripció del professorat del Cos de Mestres als nous llocs de treball derivats de laplicació de la LOGSE. No debades, aquestes instruccions provisionals es basen en lOrdre de 29 de juny de 1992 que regula lorganització i el funcionament dels centres docents des de letapa pre-reforma. És lamentable que després dhaver imposat també ladscripció, a la qual soposàrem, tan sindicalment com per via jurídica, ara es pretenga obviar-la, vulnerant els drets del professorat que hi va participar.Les instruccions agreugen un context ja problemàticPer a lSTEPV- Iv, resulta cabdal per explicar la situació generada enguany el fet que continue impartint-se el primer cicle dESO a les escoles de forma generalitzada. És açò el que està generant molts problemes organitzatius, administratius i també de caire pedagògic en els centres, que shagueren evitat si shagués generalitzat la impartició daquest cicle en els instituts o, com a mínim, si shagueren adscrit, a tots els efectes, aquestes unitats als corresponents Instituts. LAdministració no ho ha fet ni, pel que es veu en la inversió realitzada en lensenyament públic, té la intenció davançar ràpidament en aquesta direcció. La construcció dinstituts de Secundària esdevé així una qüestió estratègica per a una aplicació de la LOGSE amb un mínims de qualitat i, al mateix temps, és el factor clau per deixar dinterferir en el potencial organitzatiu que, per a Primària, suposa lAcord de Plantilles.Mitjançant aquest acord, sha dotat lEscola Pública de més recursos i possibilitats organitzatives. Les plantilles tipus de cada centre són sensiblement superiors a les anteriors, encara que matisades per la transitorietat de lESO en els centres de Primària. No sols estan en la primera línia dels acords de tot lEstat, sinó que han creat molts llocs de treball. Hem de dir, no obstant, que la seua aplicació any a any no ha estat negociada ni consensuada entre els sindicats i lAdministració. La Conselleria està aplicant uns criteris per al seu desplegament que no compartim. Nosaltres vam presentar tota una sèrie de propostes per a la seua aplicació que hagueren evitat bona part dels problemes actuals. Per això denunciem públicament que lAdministració és la responsable del que està passant.No convé oblidar tampoc el sentit que han tingut i encara tenen algunes reivindicacions històriques del moviment densenyants i que avui, des del nostre punt de vista, cobren un protagonisme evident. Ens referim al fet que la LOGSE no avançara cap al Cos Únic dEnsenyants, ans el contrari, consolidà els diferents Cossos Docents; i al nou Sistema retributiu (els famosos sexenis), que suposen una gran divisió salarial; i a la LOPEGCE, que encara ens jerarquitza més. Tot plegat està produïnt un gran ventall de condicions laborals i retributives que lSTEPV-iv en absolut comparteix. És per això que no abandonem la lluita pel Cos Únic i per unes mateixes condicions laborals i econòmiques per a tots els ensenyants.Raons en contra de les instruccionsRespecte a la Resolució per organitzar el curs, els elements més relevants en els que no estem dacord són:*Lhorari del professorat. Hem demanat que tot el professorat, independentment del lloc de treball que ocupe, tinga 18 hores lectives. La realitat actual ja no permet continuar insistint en les 25 hores.*Les reduccions horàries proposades per lAdministració perquè són insuficients per a garantir un correcte funcionament del centre. Hem fet una proposta de reduccions horàries dobligat compliment per als centres respecte a: coordinació de cicles, organització de material didàctic i biblioteca, coordinació dactivitats esportives, musicals i culturals, coordinació de normalització lingüistica, coordinació amb els CEFIRES, coordinació de materials audivisuals, reducció de lhorari lectiu del professorat major de 55 anys i acció tutorial amb lalumnat i les famílies.*La manca dautonomia dels centres i de flexibilitat per a determinar el seu horari general. El Consell Escolar de cada centre hauria de tenir la competència per aprovar lhorari general i no la Direcció Territorial. També hi ha, al nostre parer, una excesiva reglamentació de lactivitat dels centres.*Lobligació per al professorat de fer ús de totes les seues habilitacions, independentment de la seua adscripció, per a garantir la impartició de totes les àrees. És a dir, si en un centre, al professorat de certes especialitats (Llengua estrangera, Música o Ed. Física) li falten hores per a cobrir totes les necessitats horàries, sassignaran les hores sense cobrir pels especialistes al professorat del centre que tinga eixes habilitacions, encara que no estiga adscrit a eixa àrea.*Lobligació per al professorat de les especialitats de Llengua Estrangera, Educació Física i Música, adscrits a Educació Primària, dimpartir, en primer lloc, lhorari de 1r i 2n dESO, i després, lassignació dels grups dEducació Primària. Nosaltres considerem que no es pot ni sha dobligar al professorat adscrit a Primària a impartir el primer cicle dESO, i més quan en el procés dadscripció es va impedir a aquest professorat adscriures a eixos llocs de treball en fer-se una adscripció automàtica als llocs que ocupaven.En aquests dos punts, considerem que es fa una interpretació abusiva, per no dir que ratlla la il.legalitat, de larticle 10 del Reial Decret 895/1989, modificat pel R.D. 1664/91, amb la que no estem, en absolut, dacord. Conseqüentment, tampoc estem dacord en laplicació de les Disposicions Addicionals tercera i quarta de lOrdre de 23 de gener de 1997, per la qual es regula el procediment dadscripció del professorat del Cos de Mestres.Aquest fet és tan greu que lSTEPV ja ho va recòrrer el curs passat davant dels Tribunals de Justícia per tal de defensar els drets del professorat afectat.*No es compleix lapartat 16 de lAcord de Plantilles que fa referència a lhorari dels mestres adscrits al primer cicle dESO. Aquest hauria de ser lestablert amb caràcter general per als professors de Secundària, i no com es diu a lapartat III i en la Disposició addicional primera de la Resolució. *LAdministració pretén que lEducació Plàstica i Visual siga impartida pel professorat de Socials i que làrea de Tecnologia siga assignada als mestres adscrits a Matemàtiques i Ciències Naturals. No hi estem dacord, exigim que aquestes àrees siguen impartides per personal especialista.*La limitació per a ofertar dues llengües estrangeres a un nombre mínim dalumnat (10) i a que no supose augment de professorat. Amb açò no es garanteix loferta de dues llengües estrangeres en tots els centres.*No nhi ha una autèntica coordinació entre els centres dEducació Infantil i Primària que imparteixen transitòriament el primer cicle dESO als Instituts dEducació Secundària per a que es puga garantir la coordinació daquesta etapa educativa. Ni en aquesta resolució ni a lOrdre dadscripció dels centres, es preveu una dedicació horària suficient ni es planteja que la coordinació tinga com a finalitat dissenyar projectes curriculars i estratègies densenyament-aprenentatge en funció de les característiques de lalumnat (no parteix de tenir un alumnat compartit), sinó que és un simple acte burocràtic que pretén complir amb la lletra dels Reglaments Orgànics que ordenen ladscripció dels centres obviant la pròpia naturalesa del treball docent i, el que és pitjor, obviant les necessitats de lalumnat que pateix una situació anòmala com és el fet que lESO no estiga als instituts.*No sha negociat ni la normativa que regula lhorari del professorat que comparteix centres ni la que regula la dotació del professorat dels centres incomplets.
< anar al començament | Index All-i-Oli | STEPV | Intersindical >