La planificació escolar de l’ESO
Jornades de Formació Professional a Moraira
La negociació al País Valencià: Tot parat
La planificació escolar de l’ESO
Al País Valencià existeixen 304 centres escolars de titularitat privada, sostinguts total o parcialmente amb fons públics, que han demanat autorització per a impartir l’ESO: 67 a Alacant, 26 a Castelló i 211 a València, dels quals, tenen ja l’autorització administrativa, 33 a Alacant, 10 a Castelló i 133 a València (segons dades de desembre de 1.997, del Registre de Centres Docents de la Comunitat Valenciana).
Segons la LOGSE, la renovació dels concerts d’aquests centres per part de l’Administració és automàtica i obligada per als nivells d’ESO si tenien l’antiga EGB concertada, amb la condició, entre d’altres, de tenir les obres d’adequació als requeriments de l’ESO finalitzades -prórrogues incloses- abans de l’estiu del 98 (Llei d’Acompanyament dels Pressupostos Generals de l’Estat).
D’acord amb aquestes dades, i fent referència tan sols a la província de València, dels 211 centres, tan sols 133(63,1%) tenen l’autorització per a impartir el 3r d’ESO el curs 98-99; 54 centres(25,6%) no tenen finalitzades les obres i la seua autorització depén del seu acabament; i 24 centres (11,3%) no estan fent les obres i, per tant, quedaran definitivament com a centres de Primària, encara que aquests dos últims grups, és a dir, 78 centres, figuren al mapa escolar com a centres d’ESO. Açò implica que, per al curs 98-99 i sols a la província de València, 2.880 llocs escolars d’ESO que figuren al mapa escolar en centres concertats, no existiran, i 12.240 encara són provisionals.
Si tenim en compte que l’Administració està obligada a concertar, però els empresaris, si així ho estimen oportú, poden deixar de fer-ho, ens trobaríem que l’organització i planificació del curs escolar 98-99 está, poc més o menys, en mans de la voluntat d’aquests centres privats concertats (42.030 llocs escolars per a la provìncia de València), ja que quan elaborà el mapa escolar, l’Administració planificà com a llocs escolars tots els dels centres concertats i, com es pot veure, segons les dades, no tots els centres estan fent les inversions necessàries.
Aquest despropòsit tan sols es pot entendre per la voluntat política de privatització dels serveis públics, també de l’educatiu, sota la coartada legalista que s’ha de concertar obligatòriament amb els centres privats. A més, s’ha fet sense control i ara venen les consequències: manquen llocs escolars perquè no tots els centres privats que la Conselleria pensava (o volia) han fet les inversions per a ser centres d’ESO.
Que açò és així, ens ho confirma l’estudi de la planificació de la ciutat de València per al curs 98-99 presentat per la Consellería de Cultura, Educació i Ciència. L’escolarització del 2n cicle d’ESO per àrees d’influència presenta desajusts tan evidents com el de l’àrea 3, conformada per 2 IES, dels quals 1 está fora de l’àrea, i per 5 centres concertats dels quals no n’hi ha cap autoritzat: 3 estarien pendents de la realització de les obres -creiem que algun d’ells no pensa fer-les- i 2 no tindran ESO, segons el Mapa Escolar.
La planificació general per a l’ESO a València ciutat queda reflectida en el següent quadre, per a un total de 96 centres, entre IES i concertats.
Jornades de Formació Professional a Moraira
Atés el grau d’aplicació de la LOGSE -ja está implantada tota la primària i en el nou curs s’haurà generalitzat el 3r d’ESO- podem tenir ja una bona aproximació de com quedarà el sistema educatiu pel que fa als nivells obligatoris. La mancança d’una llei de finançament ha provocat que massa vegades s’hagen utilitzat criteris economicistes en detriment d’un bon desenvolupament de la LOGSE.
A hores d’ara, el gran repte està en la implantació de la nova FP. Molts són els canvis que s’han de produir, passar d’un sistema de cicles a un sistema de mòduls; pèrdua de les àrees comunes; objectius diferents; continuïtat en el temps, etc. Canvis que, indubtablement, van a incidir en les condicions laborals dels treballadors i les traballadores. Per exemple, l’actual Administració educativa estima que, amb la comprensivitat que estableix la LOGSE per l’ESO, no sols no es va a solucionar el problema del fracàs escolar, sino més bé, l’agreujà. Per aquesta raó, el MEC està tractant d’impulsar un projecte que canvia totalment els objectius dels Mòduls de Garantia Social, que passarien a ser un element de recuperació per al món educatiu de l’alumnat que no supere els objectius de l’ESO. Des d’aquesta perspectiva s’està estudiant la possibilitat d’implantar Mòduls de Garantia Social bé en tots els centres d’ESO, bé per zones. Independentment que nosaltres no compartim la crítica a la comprensivitat que es fa des de l’actual Administració i des de sectors ideològics conservadors, aquesta nova perspectiva que l’Administració vol donar als Mòduls de Garantia Social fa que ens plantejàrem que aquestes jornades no sols havien d’anar orientades al professorat de l’actual FP, sinó a tothom, ja que en molt poc de temps qualsevol de nosaltres podriem estar implicats en l’orientació de la nova Formació Professional.
Per tal de donar un poc de llum a tot açò, des de l’STEPV-Iv hem organitzat aquestes jornades al voltant de la nova FP amb participació de l’Administració Educativa (Dra. Gral. de Centres i Cap del Servei de Centres), dels centres (EPLA i La Florida) i de treballadors i treballadores (FORCEM i la resta de ponents). Pensem que és la primera vegada que totes les parts interessades hem pogut escoltar-nos i posar en comú les nostres prioritats i objectius.
La negociació al País Valencià: Tot parat
AMB L’ADMINISTRACIÓ
Des de principis del passat mes de febrer que vam tenir les últimes reunions sobre les plantilles de Secundària (veure darrer All-i-oli) no hem tornat a saber res més de la Conselleria d’Educació.
Alguna vegada ens han dit pels corredors que s’està negociant amb Hisenda les previsions pressupostàries per a les plantilles de l’ESO, però encara que fos així, hi ha tot un seguit de temes que no cal negociar-los amb Hisenda, bé perquè ja estan pressupostats -complement de cap d’estudis a Primària- o bé perquè no comporten despesses- recol.locació dels rebutjats de l’últim procés, etc.
Pareix que, en aquest moment, és mes important apagar els focs que ells mateix han provocat, pensats com a cortines de fum - decret d’admissió d’alumnes, calendari escolar, xarxa de centres per a 3er d’ESO, etc- que resoldre els problemes que patim dia a dia a les escoles.
AMB LES PATRONALS
Després de vàries reunions informals entre sindicats i patronals, pareixia que podriem arribar a obrir una negociació de caràcter autonòmic que incloguera els salaris per als docents concertats (per allò del complement d’homologació del País Valencià), els salaris del PAS (per allò de l’increment de les despesses de funcionament dels centres que ha estat un 1’5% superior a la resta de l’Estat) i una definició més acurada que l’actual de l’hora lectiva i complementària.
Però la sorpresa estigué en la reunió en la que s’havia d’iniciar la vertadera negociació. Les Patronals, sobretot EyG, es negaven a negociar qualsevol increment per al PAS i tampoc volgueren negociar una nova redacció del tema de jornada, sols volien veure com possibilitàvem el cobrament del complement d’homologació per als docents concertats i res més.
Des de l’STEPV-Iv vam negar-nos, ja que acceptar-ho suposa donar, per perduda qualsevol possibilitat d’obrir el marc negociador al Pais Valencià i renunciar a que el PAS tinga les millores salarials que els corresponen en funció dels increments en les despesses de funcionament dels centres. No sense dificultats, vam aconseguir que la posició dels sindicats fos unitària, s’alçà la mesa en eixe moment i quedà pendent d’una nova convocatòria per part de les Patronals.
Sabem que la nostra postura pot ser manipulada per posicions interesades que volen contentar la majoria (docents concertats) sense importar-los que altres queden fora perqué en són pocs (PAS) o, fins i tot, que a la majoria no els arribe tot el que podia arribar-los (nova redacció de jornada), però creiem que hem de ser coherents amb els plantejaments que hem fet fins ara i amb allò manifestat pels treballadors i treballadores a les assemblees; no podem plegar-nos a la primera empenta de les Patronals, i més quan no es perden eixos diners per al professorat concertat.
Esperem -tal vegada sóm molt il.lusos- que les Patronals assumesquen la responsabilitat que tenen i que, en un termini no massa llarg, ens convoquen per a desbloquejar la negociació, negociació que pensem és bona per al sector i, per tant, continuarem lluitant per ella.
1. Revisió salarial del V conveni col.lectiu d’àmbit estatal de centres d’assistència i Educació Infantil.
Les taules salarials d’aquest conveni varen ser publicades al BOE nº 77, del 31 de març de 1998.
2. Revisió salarial del II conveni col.lectiu de col.legis majors universitaris.
Les taules salarials d’aquest conveni varen ser publicades al BOE nº 94 de 20 d’abril de 1998.
3. Revisió salarial del III conveni col.lectiu d’empreses d’ensenyament privat sostingudes total o parcialment amb fons públics.
Les taules salarials d’aquest conveni varen ser publicades al BOE nº 88, de 13 d’abril de 1998.
4. IX conveni col.lectiu nacional de centres d’assistència, atenció, diagnòstic, rehabilitació i promoció de minusvàlids.
Després de la constitució de la Mesa Negociadora el passat 21 de gener, no ha hagut cap altra reunió la qual està pendent de convocatòria. Els sindicats es troben en procés d’elaboració d’una plataforma unitària.
5. VI conveni col.lectiu nacional de centres d’ensenyament reglat sense cap nivell subvencionat o concertat (ACADE).
S’espera la convocatòria de la constitució de la Mesa per a finals d’abril, ja que, a hores d’ara, no s’ha pogut constituir a causa de l’actitud de la Patronal ACADE d’anar entrebancant les possibles dades de la convocatòria.
6. III conveni col.lectiu nacional d’ensenyament i formació no reglada.
La Mesa de Negociació va quedar constituïda el passat 3 d’abril, en la que es va entregar a les Patronals la Plataforma Sindical Unitària, les quals es van comprometre a estudiar-la i donar una resposta en la propera Mesa que tindrà lloc el dia 23 d’abril. Aquesta plataforma recull, entre d’altres, la definició de jornada, augment de vacances de Pasqua i Nadal per al grup I, permís per acompanyar als fills/es al metge, inclusió dels Plus en el salari base, increment salarial del 3’5%, trasllats de vacances que coincidesquen amb la baixa per maternitat...