all-i-pebre

  Acords de la Mesa Sectorial de la Funció Pública

 

Estatut bàsic de la Funció Pública

Més notícies sobre l’Estatut Bàsic de la Funció Pública: el Govern de l’estat ha aprovat el projecte de llei, per tal d’iniciar la tramitació parlamentària. Prèviament, ha passat el tràmit de l’informe del Consell d’Estat, que ha donat la seua aprovació. Es calcula que podria estar aprovat com a llei després de l’estiu.

D’altra banda, ens han arribat ja documents de treball per a preparar l’estatut del personal sanitari i un primer esborrany de l’estatut del personal docent no universitari. Ambdós documents desenvolupen l’estatut bàsic. Si us interessen, podem facilitar-vos-els. Quan en tinguem algun altre, us ho farem saber (possiblement, l’estatut de la funció pública de l’estat serà interessant: perquè ací el copiaran -mal-, com sempre).

Edició en valencià i internet

Des de l’STEPV-Intersindical Valenciana hem preparat una edició de l’Estatut Bàsic de la Funció Pública traduït al valencià. Volem facilitar-lo en la propera ronda d’assemblees a tots els assistents. Si no podeu assistir i us interessa, poseu-vos en contacte amb el nostre sector.

D’altra banda, hem enviat el mateix text, en valencià i castellà, a tots aquells que tinguen correu electrònic al si de la Generalitat (ja més de 1.500 persones). En dates properes, enviarem els projectes de decret d’horaris i de selecció i provisió.

Nova revista per a tot el personal de la Generalitat

Quan llegiu això, ja deu d’haver arribat a tot el personal de la Generalitat un número especial de l’All-i-oli que hem fet arribar a tots els centres de treball. Junt a alguns articles sobre temes ja tractats en aquesta secció (pèrdua de poder adquisitiu, negociació del conveni, l’acord d’1 de juliol i la pujada dels mínims) adjuntem també un quadre actualitzat sobre permisos, llicències i excedències, el "revisa’t la nòmina" per a 1998 i una proposta de canmpanyes per a que la gent us menegeu, que bona falta fa.

Amb aquesta edició hem arribat a 18.000 exemplars, per tal d’abastar tota la Generalitat.

Nova ronda d’assemblees

Hem iniciat una nova ronda d’assemblees, la primera d’enguany, per a informar a tot el personal del que us hem exposat més amunt. Ja hem informat, a través de cartells, e-mails (correu electrònic en moderno) i la revista enviada de quasi tot el que tractem en l’ordre del dia (acords sobre retribucions, decret d’horaris, decret de selecció i provisió, Estatut Bàsic de la Funció Pública), però pensem que és important fer-la, ja que d’aquesta manera ens assabentem del que realment pensa la gent que trenball als centres, i, a més, podem comentar millor els diferents documents i propostes, amb un diàleg enriquidor. No poques vegades hem matisat molt millor un assumpte, després d’una ronda d’assemblees.

Secció sindical a l’Ajuntament d’Almussafes

Des del dia 1 d’abril el nostre sindicat té una nova secció sindical a l’administració local: es tracta de l’Ajuntament d’Almusafes, que s’incorpora a la xàrcia, que esperem ben gran, de companys i companyes que creuen que no tot està fet en el terreny del sindicalisme i que pensen que és positiva una alternativa autònoma, assembleària i valenciana.

   

L’Administració de la Generalitat (representada per el D.G. per a la Modermització) ha proposat la firma d’un acord que comprén una pujada dels complements específics mínims a cobrar en els llocs base de cada grup, amb la contrapartida que els sindicats presents a la Mesa Sectorial de Funció Pública donen la conformitat a un nou Decret d’horaris i un nou reglament de selecció, provisió i carrera administrativa, que passem a comentar.

Pujada dels específics per als nivells mínims

Recordareu que en novembre, quan es pujaren els nivells mínims de tots els grups, es deixaren els complements específics antics. Això va suposar una gran varietat de complements específics, amb una gran dispersió de posicions retributives, que era el que -segons deien- volien evitar. El més greu, però, va ser que hi havia molta gent fent el mateix (amb les mateixes funcions) i durant el mateix temps (bé 37:30 hores, bé 40 hores) i cobrant sous diferents. Eixe desgavell es vol solucionar ara, unificant per als nivells mínims de cada grup un complement específic per a la jornada normal i un altre per a la jornada amb dedicació exclusiva.

Amb aquest acord, però, es deixa sense solució el problema dels subalterns supervisors (que cobraran quasi el mateix que els subordinats) i dels auxiliars de centres docents, que continuen demanant una pujada també per al seu col.lectiu. D’altra banda, altres col.lectius(traductors, ajudants d’arxius i biblioteques, personal que ocupa un lloc d’un grup distint al propi, etc.) ni tan sols s’esmenten per a tractar-los més endavant: es coneix que no han fet prou de soroll.

El més curiós és que, segons l’esborrany a què hem tingut accés, aquesta pujada havia de tindre efectes des del dia 1 d’abril d’enguany. No sabem com ho van a fer, ja que al tancament d’aquestes línies encara no s’havia convocat la reunió.

Caps de secció i caps de negociat: un èxit de l’STEPV-Intesindical Valenciana

Un altre apartat de l’acord parla dels caps de secció i els caps de negociat. Els primers passaran tots a estar classificats com a A 24 E042 (almenys). Els segons, a C/D 16 E022. L’acord no aclareix què passarà amb qui tinga ara un específic equivalent a 37:30 hores. Si veieu problemes, podem ajudar-vos: crideu-nos. Tot això, amb efectes des de l’1 de novembre de 1998.

No podem deixar de dir que, molt probablement, aquestes disposicions no existirien si el nostre sindicat, ja fa un any, no hagués començat la campanya d’informació als caps de negociat i de secció per a que reclamaren els nivells 16 i 24, respectivament. A hores d’ara, més de tres-centes persones han presentat contenciosos administratius, aconsellats pel nostre sindicat, en reclamació del mateix que ara accepta l’Administració. En dates properes, una volta estiguen aquestes mesures en el DOGV, convocarem el personal afectat per analitzar si convé seguir endavant amb les demandes presentades.

Respecte dels que ara eren C 16 E022, es preveu que pugen a caps d’unitat (B/C 18 E025), sempre que cada conselleria ho demane i es considere convenient des de Funció Pública. Com que ja es venia fent aixó, no entenem que es firme: que l’Administració ho faça sota la seua responsabilitat, no cal avalar-ho tot!

Quant costa tot això?

Uns mil milions de pessetes, aproximadament. La veritat és que la jugada els va a eixir redona: han comprat la voluntat dels sindicats de la unidad de acción (el tercer ja el tenien comprat) per un s miserables 1600 milions (els d’ara i els 600 de novembre), per a conseguir uns mínims que eren de justícia o, com el cas de caps de secció i negociats, que anàven a perdre en els treibunals en data pròxima. En canvi, si ens haguéren pujat el sou en 1997 el 3’5% que pertocava, la quantitat tot a pagar per l’Administració es triplicava. Quin negoci!

I damunt, amb la boca tancada, els sindicats van a deixar que s’aprove un decret d’horaris que concedeix alguna misèria (10 minuts més per a esmorçar, que les hores dels cursos siguen hores de treball) però que fa més rígid l’horari i, sobretot, no aconsegueixen rebaixar ni mitja hora la jornada. No és d’extranyar que quan la Junta de Personal dels Serveis Centrals es va tancar en demanda de la jornada de 35 hores, "el moderno" es despenjara diguent que no entenia res, que ell negociava molt a gust. i tan a gust! Hi ha un gran clima: ell proposa i els demés li ballen els nanos!

Decret d’horaris

És el primer regal enverinat, una de les raons per a tan generosa oferta: un decret que no aporta res de nou, excepte la regulació de les parelles de fet, que podran anar-se’n quinze dies de vacances, i alguna alegria en el còmput dels permisos. A canvi, tenim un horari absolutament rígid: de 8 a 3 i de 4:30 a 7, no s’aconsegueix rebaixar ni una hora (amb tot el valor simbòlic que tindrà vore a determinats sindicats signant un acord que reconeix les 40 hores), i es perd una gran oportunitat de regular un any sabàtic útil per a la formació del funcionariat i per a l’Administració, per culpa d’unes absurdes trabes, que el fan inviable.

Decret de selecció, provisió i carrera administrativa

Sorprenentment, la Funció Pública Valenciana s’ha entestat a fer "caiga quien caiga" un nou decret de selecció, provisió i carrera administrativa. Diguem sorprenentment per diverses raons:

- No canvien res. O quasi res. Simplement es deixa el barem per determinar (el concretarà cada convocatòria) i, això sí, ho tindrem ara tot junt.

- Per què ara? No us creieu que és per a poder traure concursos: al contrari, estan diguent que no els trauen perquè encara no està llest el nou decret (com a excusa). La veritat és que no hi ha voluntat real de traure-los. Si no, ja els podrien haver tret, amb el barem antic (que és pràcticament igual).

- A més, ¿Per què es trau a pocs mesos de l’entrada en vigor de l’Estatut Bàsic de la Funció Pública, que modifica el sistema de provisió i -sobretot- el de carrera administrativa?

En definitiva, l’única novetat interessant és que aprofiten per a incorporar una nova graella de nivells per grups, que permet homologar-nos a la que està vigent en l’Estat i la majoria de les Administracions (el grup A arriba, per fi, al 30).