1 de Mayo,
celebrar y renovar
|
1 de Mayo, celebrar y renovar |
|
Un año más nos disponemos a celebrar el 1º de Mayo, a compartir viejas reivindicaciones pendientes, pero también a renovar aspiraciones, a reclamar un modelo social más justo y solidario. Un año más constatamos un horizonte insatisfactorio para los trabajadores y trabajadoras, especialmente sombrío para quienes no tienen empleo o lo tienen en precario, pero también para quienes dependen de un salario o una pensión que cada día disminuye su capacidad adquisitiva o ven empeorar sus condiciones laborales. Mientras los "logros" económicos parecen cada día más brillantes, se publicita nuestra entrada en la Europa de primera, la Bolsa bate records y el sector financiero ve crecer sus beneficios cada día, ¿Para cuándo la redistribución? ¿Para cuándo un descenso substancial de la tasa de paro? ¿Hasta cuándo la moderación salarial? ¿Hasta dónde los recortes del gasto social?… La aplicación de las nuevas tecnologías ha supuesto un aumento sin precedentes de la productividad, pero no ha supuesto ni la supresión de las horas extraordinarias, ni una disminución en la jornada laboral, sino todo lo contrario: el fomento de la precariedad laboral y la multiplicación de los modelos de contratación con un denominador común: la flexibilidad y la movilidad. Y junto a esto, los gobiernos de la derecha no cesan en sus intentos de privatizar los servicios públicos en un sentido múltiple: entregarlos a la gestión privada, como ha ocurrido con multitud de empresas públicas; apropiarse de su aparato administrativo por parte de los gobiernos; y, quizás el más peligroso, la aplicación de métodos de gestión privada a los Servicios Públicos, anteponiendo criterios económicos a otros de carácter social. Frente a todo ello, la construcción de un modelo de servicios públicos al servicio de la ciudadanía, que constituyan la columna vertebral del Estado Social y de derecho; la defensa de la Sanidad Pública, con un carácter universal y gratuita, así como la de un modelo de Escuela Pública Popular y Valenciana; y la adecuación de un sistema público de atención social que permita no sólo la redistribución de la riqueza, sino la total incorporación de la mujer al mundo laboral, constituyen aspiraciones y conquistas en las que es necesario avanzar, profundizar y proteger frente a los intentos de debilitarlas por parte de quienes detentan los poderes públicos. De nuestros vecinos europeos no sólo nos vienen los vientos del liberalismo más insolidario, sino también aires de cambio que se están dando en Francia, Italia y en otros países europeos. Así pues, un año más vamos a encontrarnos, no para lamentarnos por nuestras limitaciones, sino para fortalecernos y reconocernos mutuamente, para ilusionarnos con nuevos proyectos, para seguir construyendo juntos nuevos modelos sociales y sindicales. Contra el paro. Por la plena integración de las mujeres al mundo laboral en igualdad de condiciones. Por la incorporación de los jóvenes al mundo laboral, en unas condiciones dignas. Por un nuevo modelo de organización del tiempo de trabajo. Por la regulación de la jornada laboral de treinta y cinco horas. Por unos servicios públicos de calidad y al servicio de la sociedad. Por una Sanidad Pública, Universal y Gratuita. Por una Enseñanza Pública de calidad. |
| Flors i Trobades |  |
| A la Primavera, flors i Trobades. Moltes altres notícies tenen relació: les alèrgies o la matrícula escolar, per exemple. Quasi ningú resta indiferent i la premsa en dóna testimoni. La televisió, però, entre els dós tòpics, prefereix el més natural -les flors- doncs són l’obra de Déu i Déu ha tornat a xuplar més càmera que ningú a la televisió primaveral i setmanasantera. Informar d’un model educatiu com el que representen les Trobades no té interés per a la televisió. Potser perquè no en té tampoc per al President Zaplana ni per al Conseller Camps (són convidats, però no hi van mai). Amb aquestes excepcions, per bé que notables, la resta de ciutadans d’aquest país anem o som representats a les Trobades: famílies senseres de les escoles de la comarca, de les comarques veïnes castellanoparlants (Orihuela i Villena, enguany), ajuntaments de tots els colors polítics, empreses, i el món associatiu més divers, com ara mestresses de casa o societats musicals. Les Trobades han esdevingut, com les flors per Primavera, un tòpic, una realitat previsible. L’anormalitat és, de nou, de signe polític i d’abast reduït. Que s’ho miren, aixó. Les Trobades volen ser una honesta operació de marqueting en el moment que s’obri la matrícula escolar: es tracta de mostrar a la societat un model educatiu renovador, fet en la llengua pròpia i amb la integració com a metodologia. Si són alguna cosa més cal atribuir-ho a dèficits sócio-polítics. El bo i cert és que ningú més convoca tanta gent, tan diversa i a tot arreu. Les Trobades no temen la Reyna ni la manca de subvenció. I cada Primavera en són més. Cosa de màgia? En tot cas d’una màgia molt sacrificada: les bruixes ho han sabut sempre. Més senzill: les Trobades són una obra ben feta, un encert, una cosa de trellat, i punt. Ens sembla que, a més, han esdevingut una mostra de valencianisme més civil que cultural. Sense padrins. Tot just el que ens cal. |
El calendari escolar
Després de les negociacions en la Mesa Sectorial d’Educació el mes passat, el projecte d’Ordre per la qual s’establiran els criteris generals que s’han de regir el calendari escolar està a punt de ser dictaminat pel Consell Escolar Valencià, últim tràmit abans de la seua publicació.
Aquesta serà una norma que contindrà els criteris generals pels quals s’haurà de regir el calendari escolar que, per a cada curs, serà d’aplicació en tots els centres docents públics i privats del País Valencià.
Els aspectes més destacables de l’Ordre els assenyalem a continuació.
En els centres que impartesquen ensenyaments d’Educació Infantil i Educació Primària, i en els centres d’Educació Especial, el calendari escolar tindrà un total de 179 dies lectius.
En els centres que impartesquen Ensenyament Secundari o de règim especial, el calendari escolar tindrà un total de 168 dies lectius.
Els ajuntaments, previ acord del Consell Escolar podrà proposar un màxim de tres dies festius, a efectes escolars, d’entre els declarats lectius en el calendari escolar.
En cas de no remetre la proposta a la Direcció Territorial, el Director Territorial determinarà d’ofici les dates en què s’establiran els dies festius escolars de cada localitat.
La Direcció General de Centres, abans de l’inici de les vacances escolars d’estiu, dictarà resolució en què fixarà el període lectiu del curs següent, i determinarà:
a.- Les dates d’inici i finalització de les activitats escolars, per als distints nivells educatius, que hauran de respectar el total de dies lectius establerts i establirà el total d’hores lectives en cada curs, segons el nivell educatiu.
b.- Els períodes vacacionals, que hauran d’abastar, si més no, els següents dies:
- Vacances de Nadal: des del 23 de desembre al 6 de gener.
- Vacances de Pasqua: des del dijous sant fins el dilluns de Sant Vicent.
c.- Els dies declarats com a inhàbils a efectes laborals al País Valencià.
d.- Els períodes d’exàmens extraordinaris en ensenyaments postobligatoris.
En els centres d’Educació Primària on, transitòriament, s’impartesca l’ESO, les activitats lectives de l’alumnat es regiran pel mateix calendari establert per als ensenyaments d’Educació Primària.
Diumenge, 5 d’abril. València
10 del matí. Passeig marítim de València. Ha eixit un diumenge ventós i amb tots els colors del gris. Les primeres AMPA van arribant. Els sindicats també. L’entaulat i la megafonia ja estan instal.lats entre el C.P. Blasco Ibáñez i l’IES Isabel de Villena. L’habitual passeig de milers de valencians i valencianes per la Malva-Rosa és incert en un dia tan lleganyós. A més, està la processó del Cabanyal. I ahir es va fer alguna Trobada, potser la gent estiga cansada.
És migdia. Unes 3.000 persones van amunt i avall, de paradeta en paradeta. Els més menuts, i també de grans, participen en els tallers, agafen papers: pamflets, cartells i revistes, veuen la proposta de la propera Escola d’Estiu. Cares pintades, vestits tacats, enganxines de colors i missatges variats. Sobretot hi estan, estem, per l’Ensenyament Públic. Les ventades s’han fet intermitents i el sol ja llueix prou perquè alguns grups busquen l’ombra d’algun parasol. La música ja sona. Músics de la terra i amics de l’Ensenyament Públic ens faran el matí més lluïdor fins l’hora de dinar. Moltes gràcies. Els periodistes demanen pel manifest que ha de llegir el Rector de la Universitat de València, Pedro Ruiz, en nom de tots. Polítics de l’oposició han vingut a acompanyar-nos i a donar testimoni que es pot fer una altra política, una altra política educativa. Aixó és el que voldriem nosaltres. Adés i ara.
Què perquè una festa-trobada? Perquè prompte s’obrirà la matrícula i l’Ensenyament Públic té molt a oferir a les famílies que poden fer una opció, especialment a les ciutats. Per a les que no la poden fer, cal que l’Escola Pública siga una proposta tan digna que en faça innecessària cap altra. L’Ensenyament Públic ja en té molta de la qualitat que volem que tinga. La qüestió és comunicar-ho, l’objectiu és que vaja a més. El problema és que açò ho tenim clar els ciutadans, però no el nostre Govern. Per això fem el que fem. I ha eixit bé. A la propera heu de vindre.